En la nova societat: de l’economia de la felicitat a l’aprenentatge salvatge (I)

Portada del llibre 'Economía de la felicidad'El proper dia 29 de novembre celebrarem la XII Jornada Compartim, dedicada a les tecnologies exponencials i al seu impacte social. Farem especial referència a l’àmbit de la formació i l’aprenentatge.

Per a això, comptarem amb tres grans aportacions a càrrec de: Xavier Farràs, que acaba de publicar Economia de la felicitat; Xavier Mas (també autor recent de l’obra emblemàtica sobre aprenentatge digital, El tejido de Weiser), i Pablo Lara, coolhunter –caçador de tendències– de la UOC.

Mitjançant dues entrades al blog presentarem alguns dels punts que tocaran els ponents per poder disposar d’informació prèvia que faci possible flipejar part de la sessió (introduir més debat que exposició).

Tot seguit exposo algunes idees que he extret del superinteressant Economia de la felicitat, de Xavier Farràs.

Economia de la felicitat

Encara que l’autor només s’estengués una mica més en aquesta frase: “…no ens enganyem, la crisi actual –o les crisis actuals– no deixa de ser un problema de gestió, no de recursos”, ja valdria la pena tenir en compte el seu punt de vista.

Els autors, amb aquesta afirmació, ens situen en un estat d’ansietat: …si tots els nostres problemes –com a societat, a nivell planetari–, poguessin resoldre’s gestionant d’una altra manera, no estaríem gaire lluny de viure com somiem: en una societat més igualitària, on els beneficis immensos de les grans corporacions estiguessin repartits d’una altra manera, on no haguéssim de patir per la desaparició de la feina, per l’enfonsament de les classes mitjanes, per la desigualtat creixent, pel canvi climàtic, etc.

Doncs bé, llegint aquest llibre tan optimista, no es veu gaire llunyà aquest horitzó de canvi.

Els autors afirmen que tenim tots els elements necessaris per fer sostenible el planeta i proporcionar confort als seus més de set mil milions d’habitants. Tal com afirmen alguns experts com Harari i Peter Diamantis, encara que ens costi reconèixer-ho, mai no havíem estat tan bé a nivell global. Però el focus mediàtic (pessimista) del qual ens alimentem i l’empremta evolutiva humana que ens fa viure en alerta, a la defensiva,  davant perills reals o imaginaris, ens distorsiona aquesta percepció.

Per primera vegada en la història de la humanitat, ens situem en la gran disjuntiva: haver de triar entre un món d’abundància, que ja és possible gràcies a la tecnologia, o continuar en aquesta nova escalada pseudofeudal de tot per al guanyador: gran desigualtat, pobresa i precarietat en un món governat pel poder desmesurat de l’ultracapitalisme tecnològic.

Economia de la felicitat ens parla de tot això i més. S’estructura en tres parts. A la primera, “El món postcapitalista”, ens presenta un retrat molt precís de la societat actual. Parteix  de la gran novetat del nostre temps: les tecnologies de creixement exponencial (que ja són totes): la sensorització total (l’internet de les coses), la robòtica, la biologia sintètica, la intel·ligència artificial o els nous materials.

A la segona part ens presenta el món somiat: el món on volem viure i que la tecnologia ja fa possible. Però, per a això, cal evolucionar del postcapitalisme actual, que ja no ens serveix, a un nou sistema social. Els autors introdueixen, com a novetat en l’anàlisi, el factor felicitat, fins ara oblidat en una ciència que es postula com a social. La introducció de la felicitat com a part essencial del procés econòmic és clau per construir una economia al servei de l’ésser humà. I aquí hi ha la clau del nou paradigma. En una societat en què en pocs anys no hi haurà ocupació tal com la coneixem, haurem de regir-nos per altres paràmetres i transcendir d’un sistema organitzat al voltant de la feina a un sistema organitzat al voltant de la felicitat.

Com ho farem? A la tercera part del llibre s’explica. La tecnologia, creadora de riquesa, n’és la base. El focus ja no es troba en l’herència industrial de produir per consumir, sinó de crear per ser feliços. La renda bàsica universal, que ja fa anys està trucant a la porta, ho fa possible. I a partir d’aquí? Allò que és propi dels humans apareixerà com a natural. Un món per a la creativitat, la passió, la personalitat, la solidaritat i l’esperit col·laboratiu. Tots som líders i entre tots podem crear les condicions perquè aquest nou paradigma sigui una realitat. O sigui, gestionar d’una altra manera.

I aquí entrem de ple en les preguntes sobre la travessia –i els patrons i guies– que han d’assenyalar la ruta i conduir-nos-hi. O sigui, un bon debat per al 29 de novembre.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s