Alejandro Piscitelli, Maig del 68 i el Centre d’Estudis Jurídics

Maig 68D’aquí un parell de mesos entrarem de ple en la commemoració dels 50 anys del Maig del 68, uns esdeveniments que a moltes de les persones de la generació del baby-boom ens van marcar.

Ens van arribar de múltiples maneres. En el meu cas, va ser per mitjà del meu professor de psicologia social de la Universitat Autònoma de Barcelona, Tomás Ibáñez, deixeble directe de Michel Foucault, que els va viure com a testimoni i que ens els revivia constantment.

I, passats els anys, una altra persona atenta a Foucault (però sobretot a Bruno Latour), Alejandro Piscitelli, que va arribar a París el 1969, se situa en un espai que ens pot ajudar a entendre millor el nostre desconcertant i paradoxal món actual.

En les seves paraules, “La nostra funció com a antropòlegs del present és aprendre a transformar els recursos en tòpics. O sigui, aprendre a transformar el que generalment serveix d’explicació en el que ha de ser explicat.”

Segons el meu parer, Piscitelli ha sabut preservar tot el que va representar aquell llunyà Maig del 68: inconformisme, pensament lliure, experimentació, crítica, rebel·lia, qüestionament radical d’allò establert, etc. I, a més a més, ell ha continuat evolucionant. Avui el considerem un dels millors intèrprets d’aquesta societat tan hiperconnectada i, al seu torn, tan desigual.

Al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada n’hem estat testimonis privilegiats i el proper dia 21 de març serà la novena vegada que ens visitarà. En aquests anys, hem pogut parlar amb ell de treball i aprenentatge col·laboratiu, de les noves pedagogies, del rol de les tecnologies com a palanques transformadores i del seu impacte social, de l’evolució fosca que Internet va engegar fa uns anys, de l’impacte de la intel·ligència artificial i de l’aprenentatge automàtic (Machine learning).

A més a més, l’any passat, amb la seva curiositat constant, ja ens va sorprendre amb un salt qualitatiu, i ens va parlar de com entendre el món i a nosaltres mateixos en l’època del malestar. Aquest any, com a continuïtat a aquest cicle, ens proposa una activitat amb el títol Homo laborans: algoritmes i arquitectures del sí.

2009    IV Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixment. Presentació del llibre El treball col·laboratiua l’Administració
2010    III Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris
2011    III Sessió sobre innovació en formació: l’aprenentatge més eficient en la societat interconnectada
2012   Conferència ‘ La nova ecologia de l’aprenentatge, les TIC com a caixa d’eines per viure en un món digital’
2015   Bones converses pedagògiques
2015   Internet als propers anys. De la internet oberta a la tancada. Ciutadania contra negoci?
2016   Superintel·ligències
2017   31è Espai de Gestió del Coneixement: Entendre el món (i a nosaltres mateixos) en l’època del malestar
2018  35è Espai de Gestió del Coneixement: Homo laborans: algoritmes i arquitectures del sí

Però, de què ens parlarà el 2018?

1. La meva interpretació:

Interpreto que ens parlarà de com mantenir una posició en l’àmbit laboral (sigui o no a l’Administració pública) amb aquestes característiques: ètica, digna, valenta, competent, autorealitzadora, que ens aporti sentit i realització, que aposti comunament… O sigui, en una posició molt separada de la vella gestió de l’eficiència i de la productivitat. O, el que és el mateix, proper a les posicions del paradigma evolutiu TEAL de Laloux. O potser ja a les portes d’un canvi organitzacional disruptiu (teoria de l’equilibri interromput).

I tot això, en un context ja força atapeït: intel·ligència artificial, automatització, govern dels algoritmes, espais públics (virtuals o no) de llibertat (mental) i autonomia més reduïdes.

Dit amb d’altres paraules: els que no som millennials, hauríem d’apropiar-nos d’aquests valors emergents que els identifiquen com a més lliures per no estar tan aferrats a les rutines laborals (i cognitives) pròpies del desenvolupisme? I això seria possible en societats més envellides i amb mitjans cada vegada menys plurals?

2. El que Alejandro Piscitelli ens deixa com a pistes:

– La majoria dels humans ens assemblem a la pobra granota a la cassola bullint tan lentament que no ens adonem que ens estan cuinant. Proclamem indistintament l’autonomia de les ciències (com a factor explicatiu) o ens resignem pragmàticament que la política (o la ideologia) justifiqui qualsevol fenomen per més absurd que sigui —i n’hi ha cada vegada més evidències, amb Trump, per exemple—, sense poder identificar amb claredat com s’articulen la ciència i la política en un món turbulent i incert.

– Quan tot semblava un blanc i negre avorrit i sense matisos, veiem que la sorpresa com a actitud i disposició a reinventar nous mons apareix a tot arreu. Si ens obrim al món i aprenem a preguntar, un altre seria el cantar.

– I amb aquesta voluntat d’interrogar-ho tot, una pregunta més que pertinent és: per què hem trigat tant a preguntar-nos les coses més bàsiques i a respondre-les? Per què hem necessitat gairebé 100.000 anys per sortir del salvatgisme més abjecte (si és que això vol dir alguna cosa) i convertir-nos en una civilització que tot just arriba al 0,7 de l’estimació de Kardashov a començaments d’aquest tercer mil·lenni?

– Mai no hi havia hagut tanta riquesa ni mai havia estat tan mal distribuïda. Per què el món ha entrat en aquesta estranya contradicció?

I com a reflexió o provocació final:

Com insistien els situacionistes fa una mica més de mig segle durant el Maig francès, hem de ser realistes i demanar allò impossible. I allò impossible avui és imaginar, especular, anar més enllà de la ciència-ficció (que només reflecteix el present i mai no anticipa el futur), separar-nos de tot dualisme i esquerda estèril i imaginar mons de potències enormes…

Jesús Martínez

Jesús Martínez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s