Rehabilitació.cat: de butlletí intern a revista corporativa

Revista Rehabilitació.cat

Rehabilitació.cat, la revista que fa de lligam entre els professionals de l’àmbit penitenciari, estrena una nova etapa.

L’origen

El mes de març de 2010 va néixer el primer exemplar del butlletí Rehabilitació.cat com un encàrrec de la subdirectora general de Programes de Rehabilitació i Sanitat de la Direcció General de Serveis Penitenciaris (DGSP) d’aleshores, amb la intenció de difondre els projectes, les activitats i avaluacions de l’àmbit. A poc a poc, es va configurar una proposta prou atractiva basada en el concepte de rehabilitació, en tota la seva extensió, i progressivament hi van començar a participar els centres penitenciaris amb la publicació d’activitats i programes específics desenvolupats als centres i de l’interès dels professionals que hi treballen. Fins a aquell moment, la difusió de la revista es feia mitjançant llistes de distribució del personal de rehabilitació de la DGSP.

La segona època

A finals de 2011 hi va haver un relleu en la direcció de la revista i la subdirectora general em va fer l’encàrrec de portar-ne la direcció i difusió, amb la idea de continuar amb l’estil informatiu i l’orientació editorial que havia tingut fins llavors. Tanmateix, l’any següent, la revista, amb l’acompanyament i la col·laboració del Servei de Difusió del Departament de Justícia, va fer un gir, tant en la maquetació i l’estil gràfic com en la curació dels continguts, que es van distribuir en set unitats temàtiques. En aquell temps ja anàvem pel número 9 i la difusió es feia tant a la intranet del Departament com a través de les llistes de distribució.

El moment actual

Ara que ja han passat sis anys des de la seva creació, que parlem d’una proposta consolidada i que ja hem arribat al número 25, hem cregut que era el moment de fer un salt qualitatiu, d’anar una mica més enllà, d’obrir els continguts als ciutadans publicant la revista al web del Departament de Justícia. Això ens ha obligat a adaptar-nos a un nou format molt més reduït i àgil, a un nou disseny més adequat als temps actuals de socialització i transparència de la informació dels serveis de l’Administració. En aquesta nova presentació de la revista Rehabilitació.cat predominen els elements gràfics i multimèdia, s’intenta donar la informació més sintetitzada i amb els continguts més treballats. En definitiva, la intenció és fer-la més atractiva i difondre millor el missatge que volem transmetre,que no és altre que donar a conèixer la tasca que els serveis penitenciaris duen a terme en matèria de rehabilitació i d’intervenció en l’àmbit de l’execució penal, amb la idea d’ajudar a trencar estereotips i difondre aquest coneixement a totes les persones que compartim l’objectiu rehabilitador i treballem en aquest àmbit des de camps ben diversos.

Així doncs, la renovada revista, que es continuarà editant trimestralment, està disponible des d’ara al web del Departament de Justícia, a l’àmbit de serveis penitenciaris, dins de l’apartat Rehabilitació i inserció sociolaboral, sota l’epígraf Butlletí trimestral.

Esperem que us agradi!

Antonio Olaya

Antonio Olaya

Transmets el que vols o el que pots?

oratòriaEl passat més de juny, en el marc del seminari de mesures penals alternatives del programa Compartim, vam tenir el plaer d’escoltar Sebastià Serrano Farrera, catedràtic de lingüística i teoria de la comunicació a la Universitat de Barcelona, parlar sobre la importància de la comunicació.  Un bon ponent, amb molta experiència i una trajectòria sòlida, i un bon discurs.

A partir d’aquella jornada, volem compartir amb vosaltres alguns aspectes de la comunicació oral.

Moltes persones han destacat al llarg de la història per les seves lluites, els seus valors, coneixements o fites. Però també hi ha hagut molta gent notable que, malauradament, no ha estat capaç de traspassar la línia de l’atemporalitat… Per què? Podríem fer-ne un estudi i trobar-ne múltiples causes, però de ben segur que la mala comunicació i transferència del missatge en seria una.

Potser pensareu que aquest és un fet aïllat a la vostra rutina i, atès que no aspireu a una fama perdurable, la vostra manera de comunicar-vos ja és eficient en la posició que ocupeu. Però mai us ha passat que l’equip amb qui treballeu no ha entès la idea que volíeu transmetre-li? O que no heu sabut defensar la vostra opinió? L’art de saber-se expressar, parlar en públic, construir un discurs…, l’art, en definitiva, de l’oratòria no és –com sembla en l’imaginari de molts– un do amb el qual alguns neixen i d’altres no: és una habilitat que es pot treballar i millorar.

I lluny de ser una eina útil per a grans discursos i ponències, és una habilitat que es posa en pràctica en molts perfils professionals, com podem veure en el programa Compartim, on els e-moderadors són els encarregats de conduir una comunitat de pràctica en pro de la construcció de coneixement, centrant-se en una temàtica concreta cada any. Entre les seves funcions hi ha desenvolupar el rol de líder, i un bon líder ha de saber motivar els seus companys, objectiu que li requerirà emprar la gestualitat i les paraules. A més a més, als e-moderadors els pertoca de fer una ponència a la jornada anual del seu col·lectiu. Malauradament, en la nostra educació formal l’oratòria es deixa en segon pla, cosa que provoca que una gran part de la població tingui vergonya quan ha de parlar en públic, ja que no se sent preparada per fer-ho d’una manera satisfactòria. Per sort, mai és tard per aprendre i, atès que parlar és un acte que exercim a diari, us animem a endinsar-vos en les claus d’aquesta habilitat.

Per tal que pugueu començar a posar-la en pràctica, aquí teniu unes indicacions que us poden ser útils:

La comunicació no verbal. Sabíeu que representa el 70 % del que comuniquem? És molt important tenir presents els moviments del cos quan estem transmetent un missatge. Evidentment, el millor per a l’oient és que siguem naturals i evitem el famós soroll del qual ens parlaven a l’escola. Però és molt comú que la gent es bloquegi corporalment i adopti postures estranyes que despisten l’atenció de l’espectador.

Com s’ha d’actuar, doncs? Es pot començar per dos moviments ben senzills:

  • Els braços: s’han de desenganxar del cos, que és on hi ha la tendència a refugiar-los en moments de timidesa i inseguretat. Els braços són un element molt important i, per tal de denotar seguretat i confiança en allò que es diu, s’hi han de fer moviments oberts, aprofitant ocasions com ara l’enumeració de les parts d’un discurs, d’un projecte, etc.
  • Els peus: abans de res, s’ha d’evitar creuar les cames quan s’està dempeus, i per aconseguir-ho s’han de buscar circuits naturals per desplaçar-se dins la sala. El més important és dominar l’espai, i per a això s’ha de saber observar els oients acompanyant el cos amb la mirada.

La veu. Si sou persones que no us sentiu còmodes caminant per la sala i preferiu estar assegudes, no patiu, perquè la veu també és un element fonamental. Per mantenir l’atenció del públic, eviteu caure en un ritme monòton i doneu al discurs entonacions diferents segons la rellevància del que estigueu dient en cada moment.

L’estructura. No oblidem que el contingut del discurs és el missatge a transmetre! Per tant, és el que cal cuidar prioritàriament. És bàsic saber estructurar-lo per garantir que l’oient pugui seguir-ne el desenvolupament i recordar-ne les parts més rellevants quan torni a casa. Respectant la clàssica estructura introducció–nus–desenllaç, no us preocupeu pel fet de repetir parts de la presentació, recuperant frases pronunciades a la introducció per desenvolupar-les al nus, així com paraules clau de la vostra xerrada. Tenir una frase recurrent ajuda l’espectador a recordar el missatge i estableix un vincle entre l’emissor i el receptor.

El contingut. Tingueu present que vosaltres sou els experts en allò que esteu explicant; és el vostre projecte, la vostra idea, i per tant ho podeu explicar i defensar millor que ningú altre. Però tan important és saber què dir com saber què no dir. Intenteu no donar massa informació –segons el temps de què disposeu– perquè el públic pugui retenir allò realment essencial de la xerrada que impartiu. Apel·lar l’oient amb preguntes retòriques sempre va bé per atreure’n l’atenció, si ha decaigut, i aconseguir que la concentri en allò que esteu a punt d’exposar. Alhora, el contingut pot estar reforçat per suports audiovisuals, però vigileu de no fer-ne un ús excessiu. Les presentacions amb Prezi, PowerPoint, etc. han d’acompanyar el discurs, però mai suplir-lo.

A tall d’exemple del que hem exposat, us facilitem l’enllaç del vídeo d’un jove, Logan Laplante, en la seva xerrada al TED d’Educació, on demostra un gran domini de les tècniques comunicatives.

Així doncs, us animem a practicar per descobrir l’orador o l’oradora que porteu dins!

Sobre la imatge:  Microphone ® Evan Forester CC BY

Jordina Pérez Girgas_p

Jordina Pérez Girgas

Com generar una seqüència didàctica amb mòbils a l’aula

El passat 8 de juny de 2016 va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) la VII Jornada TIC i Presó: Innovar i créixer amb les TIC, que va incloure el taller Recursos digitals educatius. Panoràmica dels millors recursos digitals per a l’aprenentatge, a càrrec de Xavier Suñé, que ens en fa aquest resum.

El desplegament de les competències digitals és indispensable per a tota persona que vulgui interactuar amb normalitat en la societat actual. Es tracta d’un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant la seva estada a l’educació bàsica.

Però no només els alumnes… El document “Definició de la competència digital docent per al professorat no universitari” del Departament d’Ensenyament concreta el què i el com de la integració transparent de les tecnologies digitals dins l’àmbit educatiu.

Voldria destacar dos paràgrafs que en defineixen el principal objectiu:

«Per a desenvolupar la seva tasca, professors i mestres han d’utilitzar les TIC, no només de forma instrumental, sinó també com a recurs metodològic. És a dir, a les competències transversals, de caire instrumental en TIC, cal afegir-hi les competències metodològiques en l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC), conformant, així, les competències digitals docents.»

«El novembre de l’any 2013, el Departament d’Ensenyament va publicar els documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques de l’àmbit digital que han d’assolir els alumnes en les etapes obligatòries de l’ensenyament.»

A la vegada, el document diu:

«S’entén per competència digital docent (CDD) la capacitat que el professorat té de mobilitzar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) en situacions reals i concretes de la seva praxi professional per tal de:

Facilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de la competència digital d’aquest col·lectiu;

Dur a terme processos de millora i innovació a l’ensenyament d’acord amb les necessitats de l’era digital;

Contribuir al seu desenvolupament professional d’acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius.»

Les dimensions definides en l’esmentat document de la competència digital docent són:

  • Disseny, planificació i implementació didàctica
  • Organització i gestió d’espais i recursos educatius
  • Comunicació i col·laboració
  • Ètica i civisme digital
  • Desenvolupament professional

Amb l’objectiu de treballar aquestes dimensions en el procés d’ensenyament i aprenentatge, proposo una seqüència didàctica que integra una part important d’aquestes dimensions: la cerca, selecció i classificació de continguts i recursos didàctics digitals, la transformació de la informació escollida en un nou producte, la seva aplicació a l’aula; en definitiva, compartir o donar a conèixer aquest producte, fins i tot més enllà de l’aula.

Com es veu a la imatge, el concepte m-learning (aprenentatge mòbil) hi juga un paper clau. Pel fet de poder aprofitar el potencial dels dispositius mòbils, dispositius que un alt percentatge d’alumnes du a la butxaca, la proposta s’enriqueix considerablement amb tecnologies digitals.

Gàfic de proposta de seqüència didàctica

Es tracta, en primer lloc, de cercar informació, seleccionar-la, desar-la i processar-la per tal de generar productes (vídeos, presentacions i altres materials) que facilitarem als alumnes per a treballar el tema que correspongui en cada moment i matèria.

El següent pas és veure quins coneixements té l’alumne sobre el tema. Aquesta informació marcarà el punt de partida d’acord amb les respostes que obtinguem. També ens serà útil per a proposar temes de debat posteriors.

Una activitat interessant, la tercera dins la línia de temps del gràfic, és demanar que representin gràficament (dibuix o imatge) el tema que tractem o algun subtema. Això permet obtenir una visió global de les diverses mirades de l’alumnat.

Cal remarcar, malgrat que no figura a la imatge, que hi ha una bona part, important, d’investigació i debat en petits grups i en gran grup.

En tot procés, en aquest cas en quart lloc, proposo fer visibles els punts forts i els punts febles, les opinions a favor i en contra o altres disjuntives dels alumnes respecte del tema que estem desenvolupant i analitzant. Això ens facilitarà concretar el debat i ens prepararà per a les conclusions.

Finalment, caldrà extreure’n les conclusions. Els suports i les aplicacions per enregistrar-les, com a final del procés, poden ser diversos. En aquest cas es proposa l’ús d’un servei que permeti crear, de manera col·laborativa, un mapa mental on constarà el tema treballat com a concepte central i els possibles àmbits amb les diferents consideracions que han aparegut a l’aula al llarg dels debats grupals.

Aquesta proposta de seqüència és vàlida per a múltiples temàtiques i, lligada al Top 10 Apps, permet treballar les diferents dimensions de les competències digitals docents i, per suposat, de l’alumnat de forma genèrica, transversal i internivells.

foto_Xavier Suñe

Xavier Suñé

Bullying: l’assetjament a la subjectivitat

noia assetjada
Demà rebem al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, en ocasió de l’XI Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària, José Ramón Ubieto, psicòleg, professor de la Universitat Oberta de Catalunya, que ens parlarà de l’assetjament entre iguals, un tema molt present en el dia a dia dels professionals de justícia juvenil i dels de totes les administracions locals que formen la xarxa de prevenció i mediació comunitària a Catalunya.

Ens hi ha preparat aquesta introducció.

L’experiència subjectiva de l’assetjament escolar té un caràcter traumàtic. Els testimonis que trobem a la clínica i en la literatura ens ho confirmen. Es tracta d’un esdeveniment que deixa empremtes indelebles, diferents per a cada un, fins al punt que de vegades han de passar dècades per poder parlar-ne.

L’assetjament és, a més, un símptoma social que forma part del malestar en la civilització. Analitzar-lo implica prendre en compte dos eixos: allò que apareix lligat al moment històric on emergeix, i allò atemporal, allò que el connecta amb el passat i amb les raons d’estructura. En el cas de l’assetjament escolar, el que no canvia, el que roman fix és la voluntat de domini i la satisfacció cruel que alguns subjectes troben a sotmetre d’altres al seu caprici per defensar-se així del desemparament davant la novetat. Això ha existit sempre com l’exercici de la fatxenderia a l’escola, fundat en el gaudi que proporciona la humiliació de l’altre, la satisfacció cruel d’insultar i colpejar la víctima.

Què hi hauria de nou en la nostra època per explicar les formes actuals que pren aquest fenomen? Sense ànim d’exhaustivitat podem aportar quatre causes a considerar:

1. L’eclipsi de l’autoritat encarnada tradicionalment per la figura del pare i els seus derivats (mestre, capellà, governant). No es tracta tant d’absència de normes –que sí que n’hi ha– com de valorar l’autoritat paterna per la seva capacitat per inventar solucions, per transmetre un testimoni vital als fills, a aquests que, com Telèmac, fill d’Ulisses, miren l’horitzó escrutant l’arribada d’un pare que no acaba de ser on se l’espera per acompanyar-los en el seu recorregut i en els seus impassos.

2. La importància creixent de la mirada i la imatge com una nova font privilegiada de gaudi en la cultura digital. Davant d’això, es tracta de no quedar al marge com un friqui o un pringat. Al costat de la satisfacció de mirar i gaudir veient l’altre-víctima, hi ha també el pànic a ocupar aquest lloc de marginat i quedar, així, invisible.

3. La desorientació adolescent respecte a les identitats sexuals. En un moment en què cada un ha de donar la talla, sorgeixen la por i la temptació de colpejar aquell que, sigui per desimboltura o per inhibició, qüestiona a cada un en la construcció de la seva identitat sexual.

4. El desemparament de l’adolescent davant la pobra manifestació del que volen els adults per a ell en la vida, i la subsegüent banalització del futur. Aquesta solitud davant els adults i la vida suposa una dificultat no menyspreable per interpretar les fantasies i les realitats, que pot portar a la pèrdua i la soledat. Entre els refugis trobats en els semblants, la parella de l’assetjament és una solució temporal.

Aquests quatre elements convergeixen en un objectiu bàsic de l’assetjament que no és altre que evitar afrontar la solitud de la metamorfosi adolescent i optar per atemptar contra la singularitat de la víctima. Aquesta fórmula genera un temps de deteniment en l’evolució personal. Triar en l’altre els seus signes suposadament estranys (gros, autista, maldestre, desinhibit…) i rebutjar l’enigmàtic, aquesta diferència que suposa una cosa intolerable per a cada un, és una crueltat contra el més íntim del subjecte que ressona en cada un, i qüestiona la nostra pròpia manera de fer.

Abordar l’assetjament implica acompanyar aquests adolescents en el seu recorregut, i per a això cal la paraula i, sobretot, posar-hi el cos. Ser-hi per donar testimoni, com a adults, del que per a cada un va suposar aquest delicat trànsit, de les seves dificultats i també de les seves invencions. Obrir els ulls i escoltar no només el que ells poden contar, sinó atendre les mostres d’aquest sofriment subjectiu: solitud, insomni, tristesa, humiliació, temors, sentiment de culpa. Generar una nova autoritat a partir d’un saber fer amb aquesta dificultat i amb la vida, més que amb discursos morals.

ubieto
José R. Ubieto

 

Comunitats de pràctica i formació. Què és més útil per canviar hàbits de treball?

4. e-moderadorsAleix Barrera, tècnic de recerca i professor associat del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO), ha elaborat una tesi doctoral sobre el programa Compartim i ens en fa aquest resum.

Des que, fa més de 15 anys, a partir de la Declaració de Lisboa, els estats membres de la Unió Europea van acordar millorar la qualitat i eficiència de les administracions públiques, han estat diverses les experiències que han sorgit i els estudis teòrics que s’han centrat a analitzar quines poden ser les millors vies per aconseguir aquestes fites. Tots destaquen, en major o menor mesura, la importància de tenir professionals formats i preparats per adaptar-se als entorns canviants i a una societat que, tot i estar cada vegada més connectada, espera de les administracions serveis que responguin a les necessitats reals.

L’etapa prèvia va implicar per als serveis de formació de les administracions un canvi radical en la forma de pensar, dissenyar i implantar activitats formatives dirigides als seus empleats. La realitat posava en evidència que ja no tenien sentit les activitats formatives de caràcter reactiu i adaptatiu, sinó que l’èmfasi s’havia de posar en el disseny d’activitats formatives que permetessin avançar-se als canvis per poder donar respostes ràpides i eficaces a les demandes de la ciutadania. Va ser en aquest context que el 2005 el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va proposar la creació del programa Compartim, l’objectiu del qual havia de ser proporcionar un espai per potenciar l’aparició de comunitats de pràctica (CoP) que permetessin als professionals de l’Administració de justícia catalana compartir coneixements, experiències i idees per tal d’elaborar productes útils per al seu dia a dia laboral.

Deu anys més tard una llista de més de 150 productes i vuit publicacions avalen la fortalesa d’un programa, el Compartim, que es reinventa de forma continuada per poder respondre a les necessitats que plantegen els professionals.

Els gestors del Programa, sempre amb la voluntat de millorar la seva activitat, van plantejar-se la necessitat de conèixer si els aprenentatges adquirits pels professionals implicats en les CoP tenien una transferència real al lloc de treball i, en aquest sentit, analitzar quins eren els factors que en alguna mesura podien afectar aquest procés. La sistematització d’aquesta anàlisi, la vaig dur a terme a través d’una tesi doctoral des de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual vaig estudiar la participació de professionals que havien estat involucrats en CoP i d’altres que hi havien participat mitjançant activitats formatives en modalitat semipresencial.

Els resultats obtinguts conclouen que les condicions d’aprenentatge que es generen en el marc de les CoP propicien una millor adquisició dels aprenentatges així com la seva posterior aplicació al lloc de treball. En aquest sentit, mentre que en les accions formatives –tot i que es dissenyin ad hoc– cal un esforç del professional per adaptar els continguts que se li presenten en el seu dia a dia professional, en les CoP tot el procés de treball es relaciona i busca com a meta la màxima adaptació del producte elaborat a l’activitat laboral. És per aquest motiu que els coneixements i experiències compartides pels membres de la CoP contribueixen a generar nous aprenentatges que seran fàcilment aplicables al lloc de treball. En aquest sentit, l’estudi mostra que els professionals que participen en les CoP introdueixen els canvis en el seu dia a dia professional de forma més gradual i natural que els que participen en accions formatives. Així, l’activitat laboral habitual evoluciona i canvia a partir dels aprenentatges que es van adquirint en la CoP, seguint un procés natural en el qual, de vegades, no és fàcil distingir en quin moment exacte s’han produït els canvis.

Els resultats mostren com la implementació de CoP contribueix també a la generació de xarxes de professionals dins l’organització; es potencia, així, el treball en equip i la coordinació amb altres grups de treball ubicats en altres centres. En aquest sentit, el treball a les CoP permet acordar criteris, definir procediments d’actuació i delimitar accions per millorar dia a dia els diferents serveis on desenvolupen la seva activitat laboral els professionals implicats.

De tota manera, i a banda dels resultats positius observats, encara s’ha d’aprofundir en alguns aspectes per aconseguir que les CoP continuïn sent atractives per als professionals i que, al mateix temps, esdevinguin una estratègia útil per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, cal destacar un seguit d’aspectes per potenciar el seu desenvolupament: (1) la vinculació d’accions formatives concretes en funció de les necessitats que tenen els participants en les CoP durant l’elaboració dels productes; (2) fomentar més els processos d’autoavaluació, implicant-hi els responsables dels diferents serveis, per trobar noves vies de treball per a les CoP, i (3) continuar  treballant en la visualització del treball desenvolupat en les CoP per multiplicar els efectes que la feina feta pot tenir sobre l’organització.

La feina que s’ha fet no ha estat minsa, però la feina que resta per fer no és menys important. En aquests moments sabem que l’aplicació dels aprenentatges adquirits en les CoP contribueix a generar més canvis en el lloc de treball que el procés d’innovació resultant de la participació en activitats formatives. Si es vol avançar en la millora de la qualitat i eficiència de les administracions, és important que accions com el programa Compartim continuïn actives, o que aflorin allà on no hi són. L’objectiu últim d’aquestes accions ha de ser la millora dels serveis a la ciutadania, valorant i aprofitant el potencial més important que tenen totes les organitzacions: els professionals.

Es pot consultar la tesi doctoral a la sala de la biblioteca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Aleix Barrera

Aleix Barrera

IV Congrés EDO. Aprenentatge situat i aprenentatge connectat: implicacions per al treball

imatge_EDOEls propers dies 11, 12 i 13 de maig de 2016 obre les portes, per quarta vegada, el Congrés Internacional EDO, organitzat per l’Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO) de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

En col·laboració amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, des de l’any 2010 el grup EDO realitza jornades i congressos amb la missió, per vocació i compromís social, d’aproximar el coneixement a la societat, en general, i a d’altres professionals i acadèmics interessats en les seves línies d’investigació.

Aquest IV Congrés EDO comptarà amb la presència de conferenciants de gran prestigi de l’àmbit internacional:

George Siemens, de la Universitat d’Athabasca, és educador i investigador sobre aprenentatge de xarxes, anàlisi i visualització, obertura i eficàcia organitzacional en entorns digitals.
Julio Cabero, de la Universitat de Sevilla, és col·laborador del grup d’investigació Didàctica centrat en l’anàlisi tecnològica i qualitativa dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
Stephen Billett, de la Griffith University, és educador professional que s’encarrega de la formació docent i el desenvolupament professional. A més, és promotor de polítiques dins el sistema de formació professional d’Austràlia.
Harold Jarche, consultor de negoci alternatiu que ajuda les persones i les organitzacions a dominar l’era de les xarxes emergents.
José Antonio Marina, de la Universitat Complutense de Madrid, és autor, entre d’altres, del llibre Teoría de la inteligencia creadora.

Els objectius del Congrés s’orienten a analitzar les perspectives del treball col·laboratiu i a debatre-les, a fomentar l’intercanvi d’experiències i a promoure les línies de treball conjuntes entre la Universitat, l’Administració pública, el sistema educatiu i el sector privat, en l’àmbit de la creació i la gestió del coneixement en xarxa.

A més, permetrà conèixer i valorar els estudis i les investigacions relacionades amb l’aprenentatge en el lloc de treball, així com establir ponts institucionals per potenciar l’anàlisi del treball col·laboratiu en xarxa, i impulsar l’establiment de vincles i línies de treball conjuntes entre la universitat i la societat.

Es tractaran diverses línies de treball, com ara l’aprenentatge situat; l’aprenentatge connectat; l’aprenentatge informal intencional; les macrodades i l’anàlisi de l’aprenentatge; la creació i gestió del coneixement corporatiu, i els nous formats d’aprenentatge.

El Congrés està destinat a personal tècnic de recursos humans, d’educació i d’inserció de les administracions públiques, institucions, empreses i altres organitzacions; a personal docent i investigador universitari, a responsables de direcció i gestió de centres de formació i a estudiants de les temàtiques que ofereix el Congrés.

Podem consultar-ne el programa al web del congrés. La inscripció esta oberta fins al 6 de maig de 2016.

Trans-formant: una CoP entre transformació social i formació

El proppassat 15 de març, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va néixer una nova comunitat de pràctica del programa Compartim, moderada per l’equip de Prevenció i mediació comunitària (PMC) de l’àmbit de justícia juvenil i anomenada Trans-formant la intervenció: l’anàlisi i la gestió del conflicte. Com tot el que hem creat, aquest és un grup amb unes característiques diferents de les de la resta de CoP del Departament de Justícia.

Després de molts anys duent a terme tasques de suport i d’acompanyament als municipis i consells comarcals, de construcció de metodologies que ajudin a generar actuacions més transversals entre tots els interlocutors de la comunitat, hem volgut transferir aquests coneixements i compartir en un nou espai les eines que creiem que són útils. El nom de la CoP té a veure precisament amb tot això:

  • Trans: del llatí trans, que significa a través, més enllà, a l’altre costat.
  • Formant: del verb formar, una de les accepcions del qual té a veure amb modelar, crear una cosa que abans no existia, integrar, ensenyar, educar.

 Trans, perquè volem anar més enllà del que hem fet fins ara, i formant, perquè volem ensenyar com ho fem i capacitar els professionals perquè puguin integrar un mètode que podran adaptar a les circumstàncies i necessitats de cada municipi. Tot aquest procés els ha de permetre atendre les situacions complexes que es presentin amb les eines adequades i ser alhora transmissors d’aquestes eines a la resta d’operadors, de col·lectius, etc.

Trans-formant la intervenció, pel que fa a la gestió dels conflictes, suposa situar-se en un posicionament diferent a l’habitual, en una perspectiva més comunitària que integri el compromís, el consens i la vessant preventiva en qualsevol acció dirigida a preservar la convivència.

Aquesta CoP va més enllà de la formació inherent al Programa de prevenció i mediació comunitària (PMC). Analitzar i gestionar conflictes són necessitats que es presenten als municipis i moltes vegades els professionals han d’intervenir en temes de convivència entre veïns. Ho fan molt sovint des del desconeixement i mancats de recursos, però acaben resolent la situació amb l’única eina de què disposen: el sentit comú.

En aquest grup s’hi integren 36 professionals, representants de catorze municipis i quatre consells comarcals, vinculats al programa de PMC de les diferents àrees que treballen amb infants i joves: serveis socials, joventut, mossos d’esquadra, ensenyament, policia local, justícia, immigració, etc.

Aquest projecte és dinàmic i es va construint sessió rere sessió a mesura que sorgeixen les aportacions, els intercanvis i les reflexions.

Té tres fases diferenciades:

  • Fase formativa, que s’ha de dur a terme durant aquest mes d’abril de 2016, centrada sobretot en la unificació de criteris i terminologia per arribar a crear un esquema consensuat d’intervenció en conflictes.
  • Fase experimental, que ha d’acabar l’abril de 2017, centrada en el treball de situacions complexes reals que estan actives als municipis i que han de servir per comprovar la validesa del mètode que es va articulant.
  • Fase reflexiva i de recopilació del material, que es presentarà el 17 de novembre de 2017 en la jornada anual del programa de PMC, on es presentaran els resultats de l’any i mig de treball de la CoP.

Trans-formant la intervenció és construir coneixement a partir de casos reals, per intercanviar i millorar la gestió del conflicte, codificar aquesta manera de fer per compartir-la més enllà i apoderar els professionals; és trans-formar no només unes situacions concretes al territori sinó una filosofia d’intervenció.

Ho intentarem i us en donarem notícies ben aviat!

ana_nogueras        robert_gimeno
Ana Nogueras           Robert Gimeno

Treballadors socials: trenquem els esquemes que no funcionen?

El passat dia 16 de febrer es va celebrar la X Jornada de Treballadors Socials en l’àmbit penal. Trencant esquemes. La inauguració va ser a càrrec del director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), Xavier Bernardí, i del director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó. Va ser un luxe poder comptar amb la seva participació ja que tots dos s’estrenaven en la presentació d’unes jornades de gestió del coneixement de les moltíssimes que s’han dut a terme durant aquests 10 anys de Programa.

A continuació, com en edicions anteriors, es va obrir la Jornada amb una ponència adreçada a tots els assistents, seguida de tallers i d’una darrera ponència consistent en la presentació d’un estudi.

Després de la ponència inaugural va arribar el moment de posar-se a treballar intensament en els tres tallers, en cada un dels quals es va tractar sobre els temes prèviament triats pels assistents, que es van repartir en els diferents seminaris i aules del CEJFE. Aquest format facilita molt la feina, i també cal destacar la total predisposició del Centre, tant pel que fa a la seva infraestructura com a la col·laboració del seu personal.

Els tallers resulten molt profitosos, ja que, malgrat la manca de temps –que és una constant el dia de la Jornada–, s’arriba a un seguit de conclusions que s’exposen i comparteixen a la sala d’actes amb tots els assistents. Com altres anys, es va optar per aquesta metodologia de treball perquè les jornades sempre han estat multitudinàries, i aquesta fórmula és més enriquidora i permet arribar a unes conclusions que poden servir de punt de partida per crear coneixement i fer més treball col·laboratiu.

En aquest sentit, és important destacar les aportacions que ha fet el Programa al col·lectiu de treballadors i treballadores socials, des de la seva creació fins al moment actual. El nombre de participants ha estat elevat: com a ponents principals, com a talleristes i com a assistents, en l’organització, en la pre i post jornada, donant idees, aportant, criticant també quan no ha agradat, etc. El balanç de la feina feta amb i per al col·lectiu ha estat un orgull personal i professional per a mi, i m’atreveixo a dir que també per als companys que hi han participat activament des de la Unitat de Recursos Comunitaris del Servei de Medi Obert i Serveis Socials.

No podem negar la feinada que ens suposa l’organització d’aquest dia, que després passa volant, però, tot i així, continua sent molt ben valorada, i també necessària, l’existència d’un dia marcat al calendari en què s’abordin els temes de la professió amb persones expertes en treball social i amb altres professionals que provenen d’àmbits molt diferents, perquè cal obrir la mirada i la ment i sentir altres experiències per evitar ser endogàmics i quedar-nos amb un únic discurs, a vegades producte de l’estructura dels serveis penitenciaris.

Crec fermament en aquesta modalitat de formació, per la qual sempre s’ha apostat des del CEJFE i des del nostre Servei, de compartir i generar coneixement. Crec (i creiem) que és un espai de retrobada importantíssim entre els professionals distribuïts per tot el territori català, un espai de reflexió conjunta i, ja després de tants anys, un dia esperat que no podem deixar de celebrar… perquè hi ha costums i tradicions que hem de mantenir malgrat que vulguem “trencar esquemes”, que és el títol de la Jornada d’aquest 2016.

Raquel-Robalo
Raquel Robalo

 

L’endemà de les Jornades de Monitors Artístics. Projectes i objectius

Dibuixos fets pels interns en els tallers artístics dels centres penitenciaris

El passat mes de febrer el col·lectiu de monitors artístics de centres penitenciaris vam gaudir de la IX Jornada de Monitors Artístics de Centres Penitenciaris. Qui som els monitors artístics? Doncs un conjunt d’uns 50 professionals que fem formació no reglada en el camp artístic, musical, teatral i audiovisual a les presons catalanes. Som un col·lectiu especialitzat i amb experiència que facilitem eines a interns i internes de tots els centres penitenciaris de Catalunya perquè coneguin totes les disciplines artístiques.

És per aquesta raó que un cop l’any ens trobem per parlar dels projectes que estem realitzant i que milloren la nostra feina del dia a dia i ens permeten impartir un ensenyament de qualitat. En aquest sentit, totes les jornades resulten molt profitoses.

Una part de l’èxit de la darrera Jornada, la devem a la ponència de la doctora Begoña Román, que ens va exposar un gran esquema pràctic de les diferències entre moral i ètica i de com les podem aplicar en el nostre lloc de treball. A més a més, ens va encoratjar a participar activament en aquests plantejaments.

Després vam aprendre tècniques de programació neurolingüística (PNL) amb en Robert Long, aplicades als nostres tallers dels centres penitenciaris. Vam trobar que la PNL podia enriquir la praxi diària. També vam aprendre tècniques per treballar l’estrès, per millorar l’atenció o per ser més receptiu a tot el que passa a les nostres classes.

També vam aprofitar les jornades per fer unes gravacions de veu per a la gran exposició en què treballem des de fa tres anys amb la Mery Cuesta sobre el treball artístic que es fa a les presons i que tindrà lloc el mes d’octubre al CaixaForum de Barcelona. Aquesta exposició permetrà veure obres dels interns i internes dels nostres tallers artístics i també la feina que realitza el monitor d’intervenció directa durant les més de 30 hores lectives setmanals que dediquem als interns i internes.

Ja us anirem avançant informació. De moment reserveu-vos el mes d’octubre, que segur que sentireu a parlar de la nostra feina!

A banda de tot això, estem preparant un altre projecte per a aquest any, la “Guia pràctica de supervivència per al monitor artístic” que, presentada a través de videotutorials, útils i pràctics, pretén donar respostes als dubtes que se’ns presenten a la pràctica en relació amb l’ètica i la informàtica, tot plegat perquè ens sigui útil per a la nostra feina diària en els centres. Ja us avanço que crearem un canal propi a YouTube per tenir-hi fàcil accés i resoldre dubtes del nostre col·lectiu.

Estem molt satisfets amb la feina que fem i dels resultats que n’obtenim.

Només em resta dir-vos que us animeu a seguir-nos per Facebook si voleu estar al dia de tots els esdeveniments que tindran lloc aquest any.

Sònia Marco
Sònia Marco

Tres anys de comunitat de pràctica. I ara, què?

tulip-994538_640

Satisfacció és la paraula que descriu l’estat emocional que ens envolta quan pensem en la III Jornada de Mesures Penals Alternatives, on l’assistència de més de 150 assistents i la valoració favorable dels continguts treballats ens marquen el repte de superar les expectatives en properes jornades.

I per què estem satisfets? La nostra reflexió respecte del resultat obtingut ens transporta als primers moments de la nostra comunitat de pràctica (CoP), on l’escenari era complex, conseqüència del gran nombre de membres adherits, la dispersió territorial i la dependència institucional de tots els membres que en formàvem part. Durant aquests anys de treball intens, l’esforç s’ha enfocat a cercar la màxima implicació dels professionals en el treball col·laboratiu, on han estat cabdals el lema “Junts sumem” i l’acompanyament que ens han ofert des del Programa Compartim.

Per tant, si analitzem l’escenari global, el resultat d’aquest any no podia ser d’una altra manera; l’expertesa i l’experiència dels membres de la CoP Mesures penals alternatives, amb noves metodologies de presentació dels productes treballats durant el 2015 –amb narratives digitals i vídeos–, impulsades per un equip motivat i dinàmic, han permès desenvolupar una jornada on hem estat capaços de fer riure i alhora fer reflexionar tot un auditori respecte dels temes següents:

  1. La resiliència
  2. La tipologia d’informes
  3. L’entrevista inicial
  4. El document de drets, deures i beneficis del penat

Els quatre productes s’han valorat com a útils per part de tots els professionals i, per tant, el fet de formar part de la CoP i el fet de poder disposar de les diferents eines que ens facilita aquesta pertinença ens ha permès poder copsar les distintes visions i propostes de treball dels professionals a l’entorn d’aquests temes, amb un objectiu comú: disposar de documents i guies de servei que ens ajudin a millorar la qualitat d’aquest servei.

Més enllà del producte presentat (Elements interns i externs de la intervenció en les MPA), vam apostar per col·laborar amb dos experts en apoderament per poder desenvolupar una ponència que ens ajudés a esbrinar la possibilitat d’apoderar els nostres professionals i usuaris. A la temàtica, de gran interès general, li va mancar una posada en escena motivadora que no va arribar a complaure les expectatives que suscitava el tema.

Com a tancament de la Jornada, les reflexions del nostre subdirector general, Marc Cerón, en relació amb la intervenció dels delegats de mesures penals alternatives a Europa, va permetre conèixer la realitat internacional i com es treballa en altres països en el mateix àmbit i, alhora, va obrir un nou interès en encetar noves propostes de treball, com són els límits de la intervenció dels delegats de mesures penals alternatives.

I ara què? Els bons resultats creen escenaris incerts respecte a com continuar treballant en aquesta línia per assolir el mateix èxit, però creiem que tenim molt de guanyat, atenent que els membres de la CoP tenen el més important perquè el treball col·laboratiu funcioni: la motivació.

Per tant, apostem perquè aquesta motivació permeti desenvolupar un nou producte el 2016, que possibiliti treballar la vessant ètica dels professionals des dels seus límits com a delegats en l’execució. Per fer-ho, comptarem una vegada més amb el suport i l’acompanyament del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

Un any més continuem creixent com a professionals i persones des del Compartim.

Image (4) pius_fransoy.png for post 5491         Manuela-Moreno         Natalia-Valenzuela

Pius Fransoy     Manuela Moreno  Natàlia Valenzuela