“Trobades a la tercera fase” o com avançar en la institucionalització i estandardització del programa Compartim

Ahir, dimarts 1 d’abril, va tenir lloc un seminari especialitzat sobre el programa Compartim, amb l’objectiu de reflexionar conjuntament al voltant de les dificultats en què es troben les comunitats de pràctica (CoPs) en aquesta tercera fase de la seva evolució, segons el model aportat per IADE (Institut Universitari d’Investigació en Administració del Coneixement i Innovació d’Empreses de Madrid):

  • Fase 1, inicial. Conscienciació.
  • Fase 2, de repetició. Aplicacions inicials i bones pràctiques (BP) puntuals.
  • Fase 3, de definició. Conscienció plena, plataforma tecnològica de suport.
  • Fase 4, de gestió. Es comparteixen BP, consolidació dels procediments i canvi cultural.
  • Fase 5, d’optimització. Total integració dels processos de generació i gestió del capital intel·lectual a la plataforma tecnològica.

Del debat, es va concloure que ens endinsem en una nova etapa en la qual cal alinear el programa Compartim amb el compliment dels objectius que té la direcció del Departament de Justícia, situant cada cop més la gestió del coneixement en el pla estratègic de la institució i els productes resultants del treball col·laboratiu dins els processos habituals.

Vegeu tot l’article a e-moderadors


SlideShare | View | Upload your own

Núria Vives Leal

Núria Vives

2 thoughts on ““Trobades a la tercera fase” o com avançar en la institucionalització i estandardització del programa Compartim

  1. Hola a tots/es. Com coordinadora d’un dels grups d’Educadors (Educació per la Salut) sento ser crítica amb el seminari. Considero que els assistents ja estem prou conscienciats de la importància i avantatges de les comunitats del coneixement. Potser el que caldria seria convidar a molts dels nostres comandaments intermitjos a aquesta mena de “conscienciació col·lectiva” per tal que ens donin el recolzament necessari.Per altra banda, la intervenció de Javier Martínez en va servir per conèixer les dificultats del món empresarial però no com solucionar / trobar vies de sortida a les diicultats que ens trobem en el sector públic. Com a tal, ens trobem amb una sèrie de característiques que fan diferent l’abordatge de les diferents etapes (o fases, per ser educadora 2.0):* La institució no desapareixerà perquè els seus membres no comparteixin coneixement.*Hi ha personal treballant que manté una motivació nul·la per aquesta mena de d’enfocar la feina i que el seu interès passa per mantenir la seva plaça de funcionari/a.* Alguns dels comandaments estan més preocupats pel dia a dia des centres penitenciaris (que tots els interns estiguin ocupats fent el que sigui) que no pas la qualitat de la feina que duem a terme.Sóc de l’opinió que seminaris i formació d’aquesta mena pels que estem lluitant per aquest projecte no són necessaris i potser valdria la pena dedicar aquest espai per convocar a moltes d’aquelles persones (tant comandaments com personal base) que encara no han arribat a la fase 1 del projecte.Malgrat la negativitat present en aquest comentari, segueixo creient fermament en la comunitat del coneixement , sobretot, en tots/es aquells/es que en formem part.Una abraçada!!

    M'agrada

  2. Montse, tens raó en moltes coses que dius (i t’agraeixo molt la confiança que ens has tingut en compartir amb tots nosaltres el teus plantejaments). Anem per parts: 1- La reflexió i el acompanyament extern (en aquests cas de javier M.aldanondo) és molt necessari. Encara que sigui per saludar-nos presencialment l’hem de fer. La trobada presencial ha estat el punt final d’un fòrum molt participatiu on hem tingut oportunitat de compartir las nostres dificultats i avenços que cada e-moderador ( o coordinador de grup)en té. La intervenció final de Javier va servir per a fer-nos més conscients d’on ens trobem i per encoratjar-nos a continuar, ja sense referents. Nosaltres mateixos ens hem convertit en referents. 2- La teva comunitt d’educadors socials (i per extensió totes les de la SSPRJJ) en teniu molt de mèrit. Esteu fem tota una tasca en una organització que han de conviure amb d’altres prioritats que ben sabeu. Per això el que esteu fent encara té més valor. Fa uns mesos ningú pensava que es podria mantenir una dinàmica col•laborativa de treball en una organització tant jerarquitzada. 3- De tota manera estem dissenyant accions que vinguin a resoldre el problema que apuntes. Tens raó en que necessitem més implicació, sobre tot dels comandaments, en la teva àrea organitzativa.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s