Històries per gestionar el coneixement: com modelar els joves

Us explicaré una història que vaig viure quan treballava als centres de justícia juvenil, que il·lustra molt bé com la gent gran d’una residència d’avis va ajudar a entendre el món dels adults a una nena de 15 anys.

Durant aquella època vaig conèixer una nena de 15 anys que havia de dur a terme una mesura de 50 hores de prestació en benefici de la comunitat per un delicte molt petit que havia comès. La seva mare ja no sabia què fer. La nena només va dir que volia complir la mesura en una residència de gent gran. Així és que vam buscar una residència on pogués dur a terme la feina, però al cap de pocs dies de començar la nena va faltar. La seva única excusa era que feia molta calor, però quan em va veure com tenia la camisa, xopa, va entendre que no hi havia excusa. La prestació va acabar sense més faltes.

Anys més tard, em vaig trobar amb aquella nena, ara una jove de 18 anys. Estava estudiant a l’escola d’adults, no havia tingut més problemes amb la justícia i la relació amb la mare era bona. La gent gran l’havia ajudat a entendre el món dels adults. La responsable de l’entitat va quedar encantada de la nena i la nena va quedar encantada amb la gent gran.

Aquest cas em porta al cap una cosa que va ensenyar-me el meu company Eduard Obiols: “El fruit del nostre treball camina pel carrer”. Qualsevol dia hauré de recollir el llegat de tots aquells que estaven en aquesta feina abans que nosaltres i han volgut compartir el seu coneixement.

Sobre la imatge: Couple of Couples © neovain CC – BY – SA

Vegeu tot l’article a e-moderadors

Miquel Àngel Tapias

5 thoughts on “Històries per gestionar el coneixement: com modelar els joves

  1. Vist el potencial d’aquestes històries sembla que hi hauria més d’un editor disposat a publicar-les perquè de lectors, com els que aquí les llegim, segur que n’hi hauria molts.

    M'agrada

  2. Em sembla molt interessant aquesta història, crec que potser aquest coneixement de què parlem no és tant potser el que sabem, que no és poc i és molt més del que creiem, com de les experiències viscudes, potser podríem fer un recull d’experiències que ens han encoratjat a seguir endavant. Què us sembla la proposta??? La deixo oberta…

    M'agrada

  3. És el que té el treball col·laboratiu. Miquel Àngel Tapias explica una magnifica història de la qual tots podem aprendre. El Ramon fa una reflexió i apunta possibilitats, i la Sònia, que ara mateix treballa directament amb poblacions que volen trencar el procés d’exclusió a què estan sotmeses, fa una gran proposta: fer el que ara s’anomena narratives (comptar i avaluar el que fem mitjançant aquest tipus de relats). Només que trobéssim una desena d’aquestes històries i totes les parts hi vulguin col·laborar, tindríem un gran recurs per explicar a la societat i a l’organització el que es fa al Departament de Justícia (SSPRJJ) i qui són els responsables que això pugui ocórrer. Aquesta estratègia -ho afirmen els experts- té més valor que una dotzena d’informes i de les estadístiques anomenades serioses. O sigui que no sabeu la porta que heu obert. Jo, per part meva, tinc un bon grapat d’històries.Algú en té més i vol col·laborar-hi?

    M'agrada

  4. Hola, Miquel Àngel, a la fi he pogut solucionar el problema d’accés a e-Catalunya. I el primer que he trobat ha estat aquesta verídica i interessant història. Com també ho són els comentaris del Ramon i la Sònia. M’ha fet venir al cap una reflexió que fa temps em ronda pel cap. Els DAM no sempre som conscients de la nostra capacitat d’influir en els menors amb els quals treballem. Aspectes com la funció professional, l’encàrrec institucional encomanat, l’àmbit judicial on ho despleguem amaga, massa sovint, un aspecte que transcendeix l’àmbit professional i institucional. Aquest és, i en majúscules, LA RELACIÓ PERSONAL. És aquí on hi ha el secret i el sentit de la nostra feina. La veritable capacitat d’influència educativa, d’adquisició d’habilitats, de modificació de conductes, de disseny de projectes personals, de desenvolupament de compromisos en els menors, són qüestions que es cultiven, s’adoben i creixen en el camp de la Relació Personal que establim amb els joves.De tant en tant, com ha passat amb la menor de la història, alguns d’aquests joves ens donen senyals que el camp de cultiu, “La Relació Personal”, ha estat ben cuidat, els ha permès madurar i, fins i tot, donar fruits. Això és el que entenc, quan parles de ‘El poder de modelar els joves’. Permete’m, però, suggerir-te un petit canvi en el títol: L’oportunitat d’ajudar els joves a construir el seu projecte vital. El sentit no canvia, però l’enfoc sí.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s