Compartir és multiplicar

Carlos Guadián en la conclusió de la 12 sessió web ‘Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives’ va dir que l’èxit, i la pervivència, de les organitzacions requereix cada cop més l’adopció d’una actitud col·laborativa en la producció i compartició del coneixement, gestionada a través de comunitats de pràctiques.

La demanda en alça d’aquesta metodologia és evident. La prova: en menys d’una setmana han aparegut al mercat dues aplicacions noves de treball col·laboratiu: Mi comunidad virtual, de Data Becker i Google Apps, de Google.

Al Japó ho tenen molt clar. Akio Hayashika, director de l’Agència Catalana d’Inversions a Tòquio (La Vanguardia, 15.03.2008): «[…] els occidentals valoreu massa l’autor d’una idea […] però una idea en ella mateixa no és gran cosa: tothom en té alguna a diari […] Les idees s’obliden i es perden si un equip no les duu a la pràctica i s’esforça col·lectivament a millorar-les dia a dia.»

Aquestes premisses i la fase en què estem del Compartim ens han fet evident la necessitat de sistematitzar la metodologia del programa en un manual. Per redactar-lo hem creat un grup de treball col·laboratiu que combinarà reunions presencials amb aportacions i intervencions en línia.


| View | Upload your own

Vegeu tots els articles a e-moderadors Col·laborar està de moda. Ho diu fins i tot el mercat, Grup de treball col·laboratiu per redactar el manual del programa, Treball en equip

Jesús Martínez Marín Joan Huguet

4 thoughts on “Compartir és multiplicar

  1. Hola, Joan. Jo tinc una mica la mateixa sensació. Però també és culpa del que ens han ensenyat: ens pregunten qui va inventar la bombeta i, com a molt, discutim si va ser Edison o Swan, però sempre ens imaginem una persona sola en un laboratori esprement-se el cervell per trobar la idea perfecta… Mai no pensem en un equip de gent treballant a la recerca d’un objectiu comú… I encara menys pensem en equips multidisciplinaris! Però això no vol dir que les idees no s’hagin de valorar, sinó que les millors idees es quedarien en “somnis personals” si no hi hagués un equip de gent treballant al darrera… Per entendre això “només” cal que acceptem que la “filosofia de Juan Palomo” no és precisament la millor del món! Records des de Sant Just Desvern!

    M'agrada

  2. L’última entrada del bloc de Lisa Neal parla, precisament, del model Marcus Welby, MD (us recordeu de la serie de TV dels 70′?) i diu que ara, en el seu camp, ja no és possible que una persona sola, per molt genial que sigui, arribi enlloc, sinó treballa en equip. Us recomano que el llegiu, es diu: La democratització del coneixement mèdic. I l’adreça és aquesta: http://lisaneal.wordpress.com/2008/04/16/the-democratization-of-medical-knowledge/

    M'agrada

  3. No vaig llegir l’article amb l’entrevista al director de l’Agència Catalana d’Inversions a Tòquio, a LV, però un company meu d’estudis al seu bloc, Variacions, també va fer una reflexió basant-se en aquesta entrevista sobre l’art de la còpia i del consens, el treball en equip i col·laboratiu. Afortunadament, els apunts i els comentaris als blocs tenen un efecte “escampador” que destaca del dels els mitjans tradicionals.

    M'agrada

  4. És molt interessant veure com dos sistemes productius que no propugnen l’individualisme a ultrança, com els americans, són competitius, comercialment parlant. Em refereixo al sistema japonès i a l’alemany. Els alemanys participen de la presa de decisions de la seva empresa i se’n fan corresponsables, senten com a seva l’empresa. Els japonesos ascendeixen per edat dins l’empresa i en grup; la dedicació a la feina és una mostra de respecte cap als companys i els directius no exigeixen cobrar 4 vegades més que l’empleat amb el sou més baix de l’empresa. Al Japó quasi no hi ha pobres ni desarrelats. La gent té clar que comprant a la botiga del barri donen feina a una família.Hi ha d’altres coses en aquests sistemes que no són pas tant idíl·liques, però ens hem de fixar en allò que els funciona. Tornant al principi, treballant en equip ens ajudem els uns altres, ens motivem, etc.Moltes gràcies pels vostres comentaris. Una salutació especial per a tu, Francesca.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s