Automatitzant la producció de coneixement?

Segons un article que publica El País, Philip M. Parker, un professor de ciències empresarials a Insead, ha generat més de 200.000 llibres. Els han escrit els algoritmes informàtics que ha desenvolupat i que recopilen informació a disposició del públic sobre un tema, general o rar, amb l’ajut d’una setantena d’ordinadors i set informàtics. Per la seva prolífica activitat, amb la idea d’automatitzar tasques difícils o avorrides, Parker ha esdevingut l’autor més publicat del planeta.

Seguint les màximes de la llarga cua del coneixement, l’autor podia oferir continguts que el mercat havia rebutjat per poca demanda. Els seus programes componen també temes didàctics: videojocs basats en paraules, programes que ensenyen anglès i, darrerament, fins i tot poemes. I això fa pensar que, més que automatitzar la producció de coneixement –per a la qual és imprescindible que hi hagi intervenció humana–, el que Parker aconsegueix és crear continguts informatius genèrics amb un nivell elevat de coherència, però mancats de profunditat i càrrega emotiva.

Jordi Graells Costa

3 thoughts on “Automatitzant la producció de coneixement?

  1. Precisament la gran dificultat, el procés més valuós en la creació de coneixement no és la recopilació d’informació, primer pas del procés, sinó com articulem tota aquesta informació per extreure’n el coneixement que podem aplicar. Llegir no és difícil. Entendre el que llegim, contrastar, classificar, catalogar, treure conclusions i extreure’n coneixement pràctic és el que més costa. Està bé que et facilitin aquest primer pas, tot i que penso que també és important, i cal aprendre-ho, saber aplicar criteris de recerca a l’hora de buscar documentació. Un gran volum d’informació no és sinònim de coneixement, falta el procés del mig, precisament el que necessita la intervenció humana.

    M'agrada

  2. A partir del que exposes en el teu comentari, podríem dir que la informació són dades (documents) i esdevé coneixement per processos humans (creació, captura, comprensió, transformació, ús). Així, doncs, com que el coneixement implica persones, és molt difícil gestionar-lo directament (per no dir impossible). La gestió del coneixement com a disciplina es refereix més aviat al maneig del context en què interactuen les persones (on tenen lloc les activitats esmentades de creació, captació…) i tindrà a veure amb les habilitats, l’experiència, els contactes, la xarxa… En fi, que se centrarà principalment amb les persones i per afrontar-la caldrà impulsar processos de treball col·laboratiu i de relació horitzontal internament i externament a les organitzacions. Un exemple per distingir informació de coneixement podria ser: Informació. Un informe sobre un òrgan amb processos, titulars processos, catàleg de serveis, etc. Coneixement. Coneixement de l’analista per proposar el manteniment de l’òrgan o canvis organitzatius, a partir del que saben de càrregues de treball, evolució de l’organització, implantació del canvi, etc. Gràcies pel comentari, Susana. El debat ens permet reflexionar plegats i això fa que enriquim el que sabem i fem com a persones.

    M'agrada

  3. A partir d’aquí, potser al que hauríem de respondre no és a la pregunta Automatitzant la producció de coneixement? sinó a Automatitzant la recopilació d’informació? La cosa canvia substancialment.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s