Web 3.0, la web de les dades

Web 3.0 és el terme genèric usat per denominar el següent estadi d’evolució d’Internet, el que vindrà després de la Web 2.0.

Quan diem Web 3.0 no ens referim, per tant, a una tecnologia o aplicació concreta, sinó a un paraigua que engloba diverses tendències:

  • un escenari de connexió permanent a Internet, no només des del PC, sinó, i cada vegada més, mitjançant dispositius mòbils.
  • una nova manera d’etiquetar els continguts web que permet obtenir respostes rellevants a preguntes fetes en llenguatge natural. La web de les dades, o web semàntica, faria amb les dades el que la web va fer amb els documents: permetre recercar-les i compartir-les universalment.
  • els microformats, propostes d’estructuració de petits elements de contingut web (una adreça, un apunt de calendari, un comentari…), recercables de manera sistematitzada.
  • l’aparició de petits programes, descarregables per Internet, que oferirien funcionalitats limitades però molt fàcils d’usar i que l’usuari podria configurar.

Finalment, n’hi ha que apunten que la Web 3.0 ha de resoldre quin model de negoci hi hauria d’haver al darrere d’aquestes aplicacions (vegeu el post El realisme de la Web 4.5, de Genís Roca).

Vegeu tot l’article sencer a Bloc 2.0

Claudi Cervelló Roset

3 thoughts on “Web 3.0, la web de les dades

  1. Gràcies, Claudi, pel post.Amb el web 3.0 es tracta de dotar de significat les pàgines web (i d’aquí el nom de ‘web semàntica’). Si al web 3.0 cerquéssim “busco un viatge per a tres persones, dos adults i un fill menor de 12 anys, a un país del Carib, amb un pressupost no superior a 3.000 euros”, la web s’encarregaria de trobar un viatge amb les característiques que li demanem, mentre que en els cercadors actuals la cerca és quantitativa i els resultats són una tirallonga molt llarga de la qual hauria d’anar destriant les propostes que s’assemblessin al que hem demanat. Perquè la web semàntica o 3.0 funcioni, algú ha de recollir les dades i preferències de tots els internautes. Per aquesta raó diverses empreses ja estan recopilant la informació que l’usuari deixa quan navega o que s’introdueix en xarxes socials. Alguns especialistes consideren que la pròxima generació d’Internet és una quimera, per a uns altres és el futur més immediat i suposarà una altra nova revolució.Amb la web 2.0 tothom pot pujar informació per mitjà de blocs, imatges, vídeos… Però els entorns actuals estan molt tancats en ells mateixos. El problema es planteja, per exemple, quan vols combinar les dades del teu compte de Facebook, de MySpace, de Bebo, de Xing o de Linkedin. Per fer-ho, actualment has de multiplicar la informació. Quan la web semàntica sigui una realitat, hauria de ser l’usuari el qui pogués controlar la informació i els vincles que tingui, és a dir, hauria de ser possible poder compartir-la amb les diverses xarxes socials, aconseguint que una persona tingui control sobre la seva pròpia identitat i sense violar les polítiques de privadesa, tal com reconeix el membre del consorci W3C (World Wide Web Consortium) Steve Bratt http://www.w3.org/People/Bratt.Claudi, t’animem a continuar publicant posts tan interessants. Ens va molt bé que els comparteixis amb nosaltres.

    M'agrada

  2. Si ha hagut un terme polèmic i controvertit als útlims anys ha estat el terme Web 3.0, també conegut per altres com a Web semàntica. Si que podem dir, que el terme no ha tingut la mateixa acceptació qeu d’altres que han passat rapidament al vocabulari comú.En aquets cas no ha hagut unanimitat en la designació i en els contingus que hauria d’abraçar. (I ja portem així més de quatre anys, que n’ès una eternitat). N’hi ha molt escrit.Us annexo la ponència de Lluis Codina, que fa presentar a la Jornada de Bones Pràctiqeus de la CoP Bibliotecaris Judicials, en que alertava dels perills que compartaria l’anomenada Web semàntica:-Una web más alejada del público:

    M'agrada

  3. Continuant amb el punt de vista d’Steve Bratt (W3C) a què ja es referia Jordi Graells, la web semàntica o 3.0 és aquella en què l’enllacen dades, sempre que estiguin ben definides, ben processades, amb valors, descripcions, etc. Els enllaços entre les dades han d’estar ben definits. Per exemple, el meu nom i el meu número de telèfon estarien enllaçats d’una manera més explicativa, amb un categoria de ‘número de telèfon’. Això és, que els enllaços estiguin acompanyats d’etiquetes que expliquen què són aquestes dades, per què estan relacionades.Aquests enllaços es fan per mitjà d’una tecnologia, denominada RDF, que proposa un subjecte, un valor i la relació que tenen entre si.La construcció de la web semàntica és bàsicament la construcció d’una immensa base de dades relacionada amb la web. Així, disposes d’una fila amb el teu nom, i una sèrie d’atributs relacionats amb aquest nom, com l’edat, el dia de naixement, l’adreça, el número de telèfon, el correu electrònic… Tot aquest procés no es fa manualment; hi ha programes que relacionen dades d’aquesta mena. S’ha avançat molt gràcies a la intel·ligència artificial (uns ‘algoritmes més intel·ligents’).No obstant això, existeixen prou dades per relacionar. Un exemple: alguns grans museus tenen pàgines web molt descriptives, amb totes les obres catalogades, per autor, època, situació física i altres. Aquestes descripcions poden ser molt útils per interrelacionar informació al web. Un altre exemple: hi ha un interessant grup denominat ‘Linking Open Data Project’, que recull estadístiques públiques o obertes, com les que emet l’Eurostat, i dades també obertes com els continguts en la Wikipedia, en un esforç per estructurar-los per permetre consultes més complexes. I així tenim la DBPedia. En fi, que el tema promet… i l’aportació del Claudi, també!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s