Un relat per superar la xenofòbia compartint vivències

Des dels nostres àmbits professional, social i personal, podem aconseguir petits canvis, molt importants per a la societat, que col·laborin a eradicar el pensament únic i dogmàtic. Com la història que us explico a continuació, que mostra com la convivència —compartint l’experiència quotidiana— pot ajudar a vèncer idees xenòfobes.Sempre que acabo una mesura de llibertat vigilada, especialment si ha estat llarga i s’han assolit els objectius inicials, acostumo a preguntar al jove què li ha suposat complir el programa de la mesura, quins profits n’ha tret i què creu que he de canviar en la meva intervenció per aconseguir uns objectius òptims. Escolto amb atenció les reflexions, ja que al seu darrere hi ha autèntiques veritats metodològiques que ens poden fer créixer en la nostra professió.

Darrerament he tancat l’expedient d’un jove que estava complint una llarga mesura de llibertat vigilada per una agressió xenòfoba. Va agredir un immigrant sud-americà perquè, al començament de la intervenció, el va considerar un sudaca borratxo. Divuit mesos després, lamentava haver fet mal a una persona embriagada i va reconèixer el seu desconeixement de la realitat de la població immigrada per no haver-hi conviscut. Actualment el jove ha compartit llocs de treball amb immigrants amb qui, fins i tot han sortit de festa, curiosament amb un altre jove també amb antecedents de llibertat vigilada pel mateix motiu.

No caldria descobrir que aquesta vivència li ha fet caure la crosta totalitària que havia tingut en el seu pensament…

Vegeu tot l’article a e-moderadors

Miquel Àngel Tapias

3 thoughts on “Un relat per superar la xenofòbia compartint vivències

  1. Jo també afegiria que una de les claus que ha fet funcionar la intervenció educativa ha estat la bona feina dels professonals (en aquest cas teva). Aquest factor és la base de la intervenció; per a mi és el primer ingredient. En aquets sentit, la CoP de psicòlegs, conscients d’això, estan desenvolupant un banc de tècniques psicològiques, de forma col·laborativa. Les dedicades a l’empatia (el que tu has fet i el que el noi ha après) són molt nombroses.

    M'agrada

  2. Vull comentar-vos una altra experiència d’un programa de tasques socioeducatives que he realitzat conjuntament amb el psicòleg de l’EMO BCN-3. El programa l’hem aplicat a un jove de 19 anys, d’ideologia neonazi i amb un historial considerable d’agressions i lesions. El jove ha estat més de dos anys en llibertat vigilada i sis mesos internat en centres de menors. Davant nostre teniem la possibilitat de fer un programa de tasques socioeducatives de 60 hores. Sempre havíem parlat que algun dia hauríem de fer un programa conjunt amb una primera part d’història i teoria política per justificar els fonaments legals de la nostra societat i una segona part on s’apliqués un programa d’autocontrol i millora de la conducta prosocial del jove. Sempre hem pensat que perquè canviï la conducta d’aquests tipus de joves cal incidir en el substrat ideològic que la substenta, al mateix temps que s’ofereixen noves pautes de conducta al jove. Cada part del programa ha estat de 12 sessions de dues hores i s’han completat les hores amb lectures del jove a casa seva i entrega de comentaris.El jove va participar a totes les sessions. Era un jove amb un bon nivell de lectura i escriptura i totalment adoctrinat pels corrents neonazis: filo-racista, negador de l’holocaust… Aquest format ens ha permès abordar tots aquests dogmes i ell mateix ha estat predisposat a treballar a més a més aspectes personals o situacions de violència que ha protagonitzat. La valoració que hem fet els professionals ha estat molt bona i la que ha fet el jove us la vull explicar amb un exemple que ell mateix va explicar.Una nit estava el jove amb els seus amics a un bar. Va entrar un antinazi, skin sharp, amb el qual el jove havia tingut problemes en alguna ocasió. El jove va demanar-li a un amic que li digués a l’skin sharp que vingués. Els amics no ho volien perquè pensaven que seria l’inici d’una altra baralla. Finalment el jove va aproximar-se i va estar parlant, segons ell, de tot allò que li havíem ensenyat. Posteriorment van quedar diferents dissabtes per pendre una cervessa, el neonazi i l’skin sharp i intercanviar els seus punts de vista. Tot això sense violència.

    M'agrada

  3. Hola Miquel Àngel. He llegit amb interès aquesta experiència. Suposo que per als professionals que treballeu amb joves, aquests èxits són injeccions d’energia positiva i d’ànims per seguir treballant, i és que la tasca que feu és molt important. Crec que s’haurien de recordar aquestes petites grans satisfaccions professionals i personals quan arriben els moments de desànim; en els moments quan penses que el que fas serveix de poca cosa…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Tornar al principi