Una trobada gratificant

Pa amb tomàquetFa uns mesos era a l’andana d’Arc de Triomf quan vaig observar que un jove em mirava de manera especial. Vam pujar al mateix vagó i no va ser fins que se’m va acostar i em va preguntar si era Miquel Àngel Tàpias, que no el vaig reconèixer. Feia uns 6 anys que l’havia tingut en un centre de justícia juvenil. El jove em va explicar que tret de la mort de la seva àvia i la recent pèrdua de la feina, els seus darrers sis anys de vida li havien anat molt bé i estava força il·lusionat.

Quan va baixar, vaig pensar en la feina que ens havia arribat a donar! Era un d’aquells joves que demanen atenció continuada. Quina havia estat, doncs, l’atenció diferenciada que va rebre i que li havia permès aquella evolució tan positiva? Per més que hi vaig donar voltes, només vaig aconseguir recordar un moment especial amb ell. Va ser un diumenge al matí que s’havia llevat aviat per anar a visitar la seva àvia i vam preparar plegats l’esmorzar. Ell tallava el pa i hi sucava el tomàquet, mentre jo feia les truites. Aquell esmorzar era l’única situació diferenciada que em venia a la memòria de manera persistent com la magdalena proustiana. Llàstima que no vaig ser a temps de demanar-li quin era per a ell el moment que més recordava del seu pas pels nostres centres.

Vegeu tot l’article a e-moderadors

Sobre la imatge: arquera © pan con tomate CC – BY – NC – ND

Miquel Àngel Tàpias
tapias_jaenb1.jpg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s