Coneixement i perseverança

running_shoes.jpgFent-me ressò del que diu Javier Martínez Aldanondo sobre el poder de la narració, us vull explicar dues anècdotes.

A principis d’any estava molt desmotivat pel que fa a continuar competint en curses de fons. Pensava que ja havia arribat el moment de deixar-ho córrer, mai millor dit, i vaig declinar participar a la Mitja marató, malgrat la pressió dels meus amics. Tanmateix, no es van donar per vençuts i el dia abans de la cursa un company que s’hi havia inscrit em va demanar que competís amb el seu dorsal amb l’excusa que ell no es trobava bé. Com podia negar-m’hi? L’endemà corria pels carrers de Sitges i vaig recuperar els ànims d’abans. Com a resultat, el mes de març vaig fer la marató de Barcelona i amb la meva tercera millor marca. Conclusió: per forçar canvis en les persones, cal conèixer-les bé.

Fa dues setmanes vaig caure a la muntanya entrenant per a la Marató de muntanya de Berga una de les curses més dures. Com a conseqüència, vaig estar dues setmanes coix i nafrat i sense poder entrenar. El dia de la cursa em vaig quedar en les darreres places, amb la temença que el meu genoll esquerre no pogués aguantar. Em vaig esforçar tant com el cos m’ho permetia, dosificant l’esforç i amb una sola idea fixa: perseverar. I vaig poder acabar la cursa abans que tanquessin el control d’arribada. Conclusió: malgrat les dificultats, cal perseverar. Sempre he pensat que els joves perseverants són els que aconsegueixen sortir de la marginació.

Vegeu tot l’article a e-moderadors

Sobre la imatge: Renneville © Run CC – BY – SA

Miquel Àngel Tapias
tapias_jaenb.jpg

2 thoughts on “Coneixement i perseverança

  1. Gràcies, Miquel Àngel, dues històries exemplificadores no només per als joves amb qui treballeu, sinó una perspectiva que ens caldria tenir en compte a tots!

    M'agrada

  2. Apreciat Miquel, em sembla que sóc jo qui et va deixar el dorsal a la Mitja Marató de Sitges. Estic content que aquell gest tan senzill et donés ànims i forces per continuar endavant. Les curses de fons, efectivament, són un bon entrenament per a les situacions dures de la vida. Jo, sense anar més lluny, ho aplico al dentista. Quan estic a la cadira de tortures, em recomforto pensant: ” Pitjor m’ho passava al km 38 de la Marató de Barcelona o Berlín i les vaig acabar”.

    Crec que les curses de fons les hauria de fer tothom, per prescripció mèdica mental.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s