Saps aprendre? Sí. Saps com aprens? Malauradament NO

AulaAquest és el títol d’un article publicat per Javier Martínez Aldanondo al butlletí electrònic de Catenaria. M’ha semblat interessant, ja que Martínez Aldanondo ens proposa que reflexionem sobre la nostra percepció de com aprenem: és a dir, és evident que aprenem però la majoria no sabem com, no som conscients de quin procés fem servir per adquirir els coneixements.

És possible saber aprendre sense saber com s’aprèn? I tant!

Segons ell, el problema de l’educació dels infants i joves i de la formació dels adults rau en aquesta paradoxa, la mateixa que explica la gran quantitat de coses que sabem fer però que no sabem explicar com les fem. Sabem moltes més coses de les que sabem explicar, el que passa és que saber fer una cosa no vol dir necessàriament saber explicar com es fa i molt menys encara saber ensenyar als altres a fer-ho. Els responsables de dissenyar l’educació/formació tampoc no tenen gaire idea sobre com aprenen les persones realment.

L’autor analitza les dues parts de la paradoxa:

1. Saber aprendre
Tots els éssers vius saben aprendre, és un acte involuntari. Les persones sabem aprendre perfectament, ho fem continuament sense saber-ho, sense adonar-nos-en. Aprendre significa acumular experiències reutilitzables en el futur.
2. Saber com s’aprèn
– L’aprenentatge comença amb un objectiu: aprendre és un mitjà per assolir una finalitat. La motivació és l’energia que mou l’aprenentatge. La clau és tenir clar des del principi quin és l’objectiu de l’alumne a qui es vol ensenyar alguna cosa.
– L’aprenentatge comença quan ens fallen les expectatives, quan es produeix l’error. Provocar l’error és una estratègia crítica per aprendre.
– Aprendre depèn de recordar. Si no som capaços de recordar coses que suposadament vam aprendre a l’escola, no ens enganyem, és que no les vam aprendre.

La conclusió és que per aprendre necessitem motivació, temps i, sobretot, necessitem molta pràctica. Sense pràctica no hi aprenentatge. És així com hem après quasi tot el que sabem: alguna cosa ens interessa, ho volem obtenir, fracassem en l’intent, intentem entendre per què, corregim el nostre pla, ho tornem a intentar fins que assolim el nostre objectiu. Si comparem aquest procés amb qualsevol procés educatiu formal, veiem que no tenen res a veure l’un amb l’altre.

Per tant, acaba afirmant que no podem permetre que les persones que gestionen, dissenyen i imparteixen educació/formació no sàpiguen com s’aprèn i que, mentre això sigui així, la realitat continurà sent la que és.

Us recomano la lectura de l’article sencer.

Sobre la imatge: James F Clay © Classroom BY – NC – ND

Carme Iriondo
Carme Iriondo

4 thoughts on “Saps aprendre? Sí. Saps com aprens? Malauradament NO

  1. És curiós que diguis que una de les coses que es necessita per aprendre és molta pràctica. Recordo quan, desprès d’haver deixat la Universitat feia molts anys, vaig tornar a agafar els llibres per estudiar Humanitats (jo venia d’una formació que abans es deia “de ciències”), per moments vaig pensar que ho hauria de deixar, perquè m’havia de llegir cada plana tres cops per entendre el que deia… em mancava concentració… semblava que tot estava escrit en un idioma inintel•ligible per mi… i mica en mica es va anar fent el miracle, fins que estudiar ja era un plaer sense més dificultats que les pròpies dels nous continguts.

    Jo sempre dic que el cervell, com la resta de parts del cos, també necessita entrenament.

    M’ha agradat la teva entrada, perquè no s’acostuma a parlar d’això, la gent sempre es queda en la motivació i l’esforç, també en el temps, però és important avisar a les persones que volen reprendre uns estudis, o afrontar uns de nous, que la pràctica els servirà per aplanar el camí… i per això jo afegiria que, per aprendre, també cal una mica de paciència!

    M'agrada

  2. És curiós, Francesca, que l’experiència que expliques de reprendre els estudis després d’uns anys d’haver-los deixat em recorda també la meva experiència quan vaig descobrir la UOC. Però, a més, una se n’adona que ha crescut i que és més conscient del que significa estudiar i aprendre: ja no és treure una nota per aprovar, sinó, efectivament, adonar-se’n què ha après allò que volia aprendre.

    La pràctica (fonamental) i la paciència (també) són dos factors que ens ajuden en aquest camí que és l’aprenentatge, però molt sovint hi ha un factor, que és l’interès que ens pot atreure cap a una matèria que no se sol tenir en compte i que facilita força el camí.

    Un tema molt interessant, Carme.

    M'agrada

  3. A més de la pràctica (que diu Francesca Cañas) i de l’interès (aportat per Núria Vives), diuen els experts que per a aprendre també és necessari que allò nou que estem intentant assimilar entri en contradicció amb els nostres coneixements que ja posseïm. Només així el nou saber es guanya un lloc a dins del nostre disc dur i es consolida com a coneixement nostre que dominem.

    Gràcies, Carme, per aquest formidable apunt, que recull en un format més pràctic i "reutilitzable" l’article de Javier Martínez Aldanondo.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s