Coses que m’emporto del VIII Seminari de gestió del coneixement

myblog_logLa jornada de dimarts va ser molt intensa i plena de continguts estimulants. No pretenc fer una síntesi de tot plegat, sinó, com diu Jesús Martínez, triar 4 o 5 idees que em puguin acompanyar i ajudar a millorar la nostra tasca.

Les aportacions teòriques de Carlos Guadián, Dolors Reig i Jay Cross em van semblar molt interessants, perquè ens ajuden a pensar i entendre millor la comunitat complexa amb la qual treballem. També l’estudi que va presentar Mario Pérez-Montoro va ser una bona fotografia de més a prop que particularitza per al nostre cas el que els anteriors ponents ens havien indicat. Agraeixo les seves aportacions que ens mantenen actualitzats teòricament.

Però, com molta gent, jo havia vingut amb la il·lusió de conèixer altres experiències i d’aprendre de les seves accions i estratègies, de les quals n’extrec aquestes 4 idees.

1. M’ha interessat molt el projecte Forumclinic, presentat per Imma Grau. Aquest encreuament de coneixements en un camp tan “delicat” com el de la salut ens pot servir de reflexió a nosaltres, la gent que treballem a Justícia, camp en el qual considerem que també “s’ha d’anar amb compte”.

2. L’experiència de Palmira Ríos, amb la comunitat de Coca-Cola, em va sorprendre i em va fer sentir que la força de les comunitats està en el desig de comunicació i d’intercanvi, i que això és el que hem de continuar intentant provocar.

3. Les exposicions de les companyes i companys dinamitzadores i dinamitzadors, tot fent palès els seus esforços i dificultats, i els reptes que han assolit, mostra la vitalitat d’aquest fenomen -el “tsunami”, tan mencionat en la jornada, precisament un dia de tsunami real- que és el programa Compartim.

4. L’entusiasme amb què vam rebre Laura Rosillo (antiga companya) i Gerard Vélez amb la seva Virtaula 2.0 l’interpreto com a una manifestació de l’esperança -o potser de la seguretat?- que noves formes de treball són possibles i que es poden implantar també a l’Administració. M’ha agradat el toc “postmodernista” de trencar amb un model de formació molt formalitzat i verticalitzat i l’aposta -arriscada però exitosa- de deixar que la gent faci i s’organitzi. També m’ha fet pensar el seu allunyament del debat sobre les plataformes i certes “obsessions” amb els mitjans tècnics (tot i que la seva plataforma és de les més avançades en possibilitats de “customització”).

Sobre la imatge: luc legay © My social Network on Flickr, Facebook, Twitter and MyblogLog BY – NC – SA

Julio Zino
julio_zino3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s