La feina més dura de l’e-moderador: convertir perifèrics en entusiastes

e-Catalunya
e-Catalunya

La participació perifèrica i la mobilització dels membres de les comunitats de pràctiques és un dels temes més complexos de gestionar pels e-moderadors. Ho hem intentat tant que ja podríem dir que hem arribat fins on és possible arribar: hem fet formació ad hoc, hem explorat vies i camins alternatius i innovadors, etc.

I les xifres de participació, si les comparem amb les de referència de Nielsen (10%) no són pas dolentes. La mitjana de totes les CoP del Compartim es situa al voltant del 16% de participació activa; algunes arriben al 50 %.

A continuació, presento les conclusions a què hem arribat al llarg del temps en diferents cursos:

Primer curs (2007) Les principals estratègies d’animació:

Estratègia número 1: “Aquí te pillo y aquí te mato” Cal que els e-moderadors detectin i interpretin el que preocupa a la gent sobre la feina. En una segona fase, els proposen fer un grup de treball col•laboratiu. I aquí hi ha clau de l’èxit.

Estratègia número 2: “Per què no t’animes i presentes una ponència?” Un factor important és l’organització de la jornada de bones pràctiques: detecció de bones pràctiques internes i presentació de propostes. També es pot incorporar a la jornada un ponent extern de prestigi.

Estratègia número 3: “Agafa’ls amb la guàrdia baixa” Presentar al col•lectiu un producte d’interès: segur que els membres de la comunitat hi participen i fins i tot plantegen nous temes.

Estratègia número 4: “Avui tenim una persona molt especial” Convidar un gran especialista a les sessions presencials o virtuals de la comunitat, un gran incentiu per donar a conèixer el treball fet a la resta de companys.

Estratègia número 5: “Avui tenim una persona molt especial al bloc” Col•laboració de persones molt rellevants en les vostres especialitats professionals a e-Catalunya o a la llista de distribució, una bona manera de fer màrqueting i difusió de la vostra activitat al col•lectiu sencer.

Estratègia número 6: “Butlletins electrònics: la muntanya va a Mahoma” Cada grup hauria de disposar de butlletí electrònic (fàcil d’editar, capçalera adaptada per a cada comunitat i enllaços gràfics per accedir als espais de treball de la comunitat

Estratègia número 7: “El premi (fer-la servir només en casos desesperats)” Consisteix a organitzar un concurs, amb lliurament de premi, al millor treball. L’objectiu, és clar, és la participació i la implicació en el projecte

Estratègia número 8: “Necessito un coacher ara mateix!” Disposar d’un bon clima laboral i una adequada cultura interna que faciliti el procés és un dels factors més adequats. Les sessions de coaching personalitzat poden ajudar a tenir les idees més clares i també per esbrinar si hi ha possibilitats reals de desenvolupament.

Estratègia número 9: “Fer un dinar de treball”

Estratègia número 10: “I vostè a qui ho va dir?” Difusió del projecte, que hem de fer visible per a tothom. És més efectiu que siguin els altres els qui parlin dels nostres projectes

Segon curs (2008). Les principals estratègies d’animació:

– Incentivar la participació al bloc.
– Convidar persones expertes i rellevants en els àmbits de les diferents comunitats perquè col•laborin al bloc
– Crear un fòrum de resolució de dubtes sobre publicació de continguts en entorns en línia i sobre les diferents eines de què es disposem
– Elaborar llistes de recursos rellevants per al desenvolupament professional mitjançant el wiki.
– Publicar un butlletí electrònic per a la comunitat de pràctica

Tercer curs (2010): vam reflexionar sobre el tema a partir d’un case study preparat adhoc.

Amb tot aquest bagatge no és estrany que hagi llegit amb devoció l’article de Amalio A. Rey que en parla i aporta molt coneixement. Destaco els principis en la gestió d’iniciatives participatives, que penso ens podem servir al programa Compartim:

-Creure en la participació, amb totes les seves conseqüències, i sabent que és un procés difícil i no exempt de dificultats.
– Tenir paciència, no exigir resultats massa ràpid, deixar que el aprenentatge cali fins a esdevenir una pràctica natural i gratificant.
– Aconseguir el màxim de simplicitat en els “inputs conversacionals” perquè no ens intimidi participar i els sistemes de intel ligència col lectiva puguin processar aquests inputs.
– Aconseguir una correspondència entre “desafiament” i “habilitats”. Si el tema és tècnicament complex, la participació haurà de ser selectiva, només aquells que realment aportin valor.
– Dissenyar “arquitectures participatives” (canals, eines i missatges) que serveixin per generar dinàmiques meritocràtiques, que ajudin a separar el soroll de la melodia.
– Cercar un equilibri subtil entre llibertat i responsabilitat, a través de lògiques d’autoregulació (bottom-up) que evitin la clàssica intervenció (top-down).
– Concebre models d’interacció que donin cabuda a diferents graus d’implicació. El flux de “tasques” s’ha de granular: cadascú ha de participar segons la seva disposició, i s’hi ha d’implicar en la mesura que pugui.
És el que faig de vegades amb el meu fill: no li dono temps que falli prou per aprendre per ell mateix, a valer-se de forma autònoma. Em dic ” no puc donar-li tanta llibertat” i acabo coartant el seu aprenentatge quan era només una qüestió de temps, de paciència, d’haver sabut esperar que desenvolupi aquestes habilitats que no tenia. Amb les iniciatives col•lectives passa el mateix: tenir paciència és fonamental.

Amalio A. Rey: Arquitecturas participativas para innovar

Jesús Martínez Marín

Jesús Martínez Marin

11 thoughts on “La feina més dura de l’e-moderador: convertir perifèrics en entusiastes

  1. Jesús, em llegiré amb tranquil.litat l’article.

    Avui m’ha arribat un mail que m’ha fet reflexionar. És la resposta al post que vaig fer ahir al blog de la comunitat d’educadors socials per a “celebrar” que ja som 200 membres. Aquest és el text:

    ” Susana deixa’m felicitar-vos pel portal.
    El dia a dia sembla portar-nos a una apatia aparent, però com diu la cançó “…tens un amic…”. És aquesta la sensació que tinc mantenint el contacte amb el blog.
    Fins aviat”

    Potser a vegades ens agobiem molt buscant els resultats visibles, els quantificables i ens oblidem d’aquesta funció, importantíssima en el cas del nostre col.lectiu, d’acompanyament i suport. He de reconèixer que rebre aquest mail suposa un estímul important per a seguir treballant, encara que les respostes no siguin immediates.

    De totes maneres, aquest any farem una prova pilot que consistirà en passar a format digital un dels programes realitzats per la comunitat, per això treballarem conjuntament amb la comunitat TIC i Presons, que donen suport al projecte i faran formació, aplicant allò d’aprendre fent. El grup que ho farà treballarà gairebé exclusivament de manera virtual. Alguns dels objectius que pretenem: facilitar al màxim la feina dels educadors; oferir una alternativa més motivadora i engrescadora pels participants en les activitats als centres; que els professionals agafin l’hàbit de treballar amb les noves tecnologies i les eines que ofereixen; que aquest hàbit quedi reflexat en una major participació en l’e-Catalunya. Ja us ho anirem explicant.

    M'agrada

  2. Jesús, gràcies per aquesta aportació, la teva i la de l’article de Amalio A. Rey. L’he passat al grup d’entusiastes de la nova CoP Cirso Tarragona per al seu coneixement i discussió.

    Realment, aquest és el gran repte, i alhora preocupació en el desenvolupament de les comunitats i per tant de les tasques del e-moderadors. És un article complert, un bon anàlisi del procés de participació, una bona descripció dels elements que juguen i afecten el desenvolupament d’una comunitat. De fet crec, que el podem valorar millor degut a l’experiència acumulada entorn al nostre programa Compartim.

    Amb tot hi han dos aspectes, sobre els que rondino darrerament i que em són útils per administrar l’ansietat i tensió.

    Primer: Creure en la naturalitat d’un procés innovador i per tant encara desconegut que poc a poc es desenvoluparà de forma inexorable, amb errors i encerts, però del que participem de manera privilegiada en la seva gestació. Ser innovadors, oberts al canvi, estar en vanguàrdia de noves formes de millorar el que fem són elements prou motivadors per gestionar l’aparent desencís dels resultats encara poc visibles.

    Segon: La importància de la planificació i temporalització dels processos de desenvolupament d’una comunitat. Una correcta arquitectura te en compta els temps. Una feina esdevé necessàriament desprès d’una altra prèvia de la qual en depèn, i és fa indispensable abans d’una posterior que dependrà de la solidesa d’aquesta. Aquesta gestió dels temps permet saber en cada moment centrar l’esforç en els requisits d’aquella fase, treure profit dels realitzats en les fases anteriors i preparar els següents. I de retruc allibera la tensió d’assolir resultats que no corresponen al moment. Per altra banda, cada fase pot merèixer tècniques específiques adequades als objectius de la fase concreta, no necessàriament són aprofitables en les altres. Ens podem imaginar els paletes foradant els fonaments d’un edifici amb la paleta i el piolet, o els alicatadors posant rajoles amb excavadores. De la mateixa forma, cal conèixer els moments, necessitats i possibilitats de cada fase en la creació, desenvolupament i producció d’una comunitat.

    M'agrada

  3. Moltes gràcies Jesús pel teu esforç, has fet una entrada molt complerta, clara i enriquidora que, en un moment de dificultat amb la comunitat de treballadors socials, m’ajuda a no perdre l’ànim i a reforçar la idea que les comunitats és el més intel·ligent que pot fer una organització.

    M'agrada

  4. Jesús, tens tota la raó: el principal és la paciència. Potser combinada amb una capacitat per a l’optimisme important, segons els casos….
    Crec que és bàsic saber amb qui estem parlant i a qui li estem demanant implicació. Com a comparació, seria una mica fer micropolítica: m’he adonat durant aquest temps que has de saber molt i molt bé qui és l’interlocutor, què vol de tu, i en quina fase està (vull dir que ningú és igual sempre, una obvietat però que sembla que les teories no ho tenen molt en compte en la seva tendència a generalitzar).
    Detectar els entusiastes és molt important, però guanyar-se una persona que no mostrava interès en principi és encara millor!

    M'agrada

  5. Molt enriquidora la lectura de l’article Jesus. També m’ha servit per conèixer la història i evolució de les estratègies utilitzades per fer exitosa la col.laboració. Alhora que començo a obrir-me cada vegada més a les eines virtuals (finalment ja m’heu convençut d’obrir-me un compte a twitter).

    Quant a l’essència…ja coneixem la dita antiga: “la paciència és la mare de la ciència”. Així que l’antiguesa i la tecnologia no queden lluny entre si en les essències, sinó només en les formes…

    M'agrada

  6. La lectura aporta ànim en com obrir i incentivar la participació!!!

    Aquest Bloc m’ha despertat!! ara el compartiré amb el Grup de Treball, de moment en una primera lectura m’ha suggerit en ” La importància de la planificació i temporalització dels processos de desenvolupament d’una comunitat. Una correcta arquitectura te en compta els temps. ……

    En el meu Grup de Treball temporalment estem centrats en consolidar i donar solidessa al propi Grup i ja hem d’anar obrim a la participació més amplia….

    seguim treballant

    Ansel

    M'agrada

  7. Gràcies Jesús per l’aportació que has fet i per fer-nos arribar l’article d’Amalio A.Rey, i gràcies als companys per compartir les seves opinions.

    La tasca d’e-moderadora continua sent un repte per mi, on es viu moments d’exaltació pel treball que s’està aconseguint i altres de desànim perquè alguns cops vols més del que es pot.

    Per aconseguir major participació de la gent i que altres s’animin a formar part del grup una de les coses més importants és incentivar el treball de la gent, com ja sabem hi ha moltes maneres, el problema és que alguns cops no pots fer-ho com voldries.

    Hem donat a conèixer la Comunitat a Jornades, a reunions,… però encara i així hi ha companys que desconeixen que és l’e-catalunya, per això part de la meva tasca continua sent donar a conèixer i informar ( quins objectius tenim, detectar i compartir el que ens preocupa per intentar millorar la nostre feina, i com diu Maria quan s’aconsegueix guanyar l’interès d’algú que un principi no ho mostrava, això és un pas molt important.

    He d’agrair, i molt, a totes les persones que estan molt motivades, grans entusiastes que s’impliquen i participen activament a fer que la nostre comunitat generi coneixement.

    M'agrada

  8. Laura, hi ha comunitats com la teva que ho eniu més complicat. El fet que la gent no treballi habitualment amb ordinadors Internet ho dificulta molt. de tota manera heu fet molta cosa ja.

    M'agrada

  9. He llegit el post, i no se si soc jo el que ho ha interpretat així, però sembla que haguéssim tocat sostre, i no penso que sigui així.

    Igual que Jesus Martinez, enumeraré algunes idees o reflexions. Però la veritat és que com hi haurien moltes coses a faré en dos vegades

    Penso que en aquests moments, si valorem l’èxit per la participació, és evident que la participació es revela com a gran repte, però també penso que continuarà sent un repte. Jo penso que valorar l’exit per participació, també es continuar valorant la qüestió de forma transaccional i no relacional. I tots estem d’acord que la dinàmica de GdC i les inercies de la xarxa són relacionals i no transaccionals.

    Meditant sobre el tema, arribo a la conclusió que jo mateix faig el mateix, i penso com participo jo a la xarxa. Soc seguidor de varis blocs, normalment llegeixo foros per temes d’interès personals o professionals, tinc una vida digital activa a la xarxa com a usuari d’informació i lector, i us haig de confessar que jo també he participat poc en els centenars de llocs que he arribat a visitar o d’on he aconseguit informació. Per tant és baixa la meva participació? D’escriptura si, de lectura no.

    Ara bé, si em considero a mi mateix com “audiència” jo selecciono els llocs que paguen la pena seguir i quins no, i per això que em declino més per la qualitat que la quantitat. No estaria content com a e-moderador si a la comunitat hagués molt de soroll i poca qualitat. Prefereixo que hi hagin poques aportacions i de temes d’interès que moltes i d’interès dubtós. Igualment, considero que de moment, molta de la qualitat s’està produint en les reunions presencials i no de forma digital.

    En aquest sentit, també penso que en això de la participació digital, el learning by doing és essencial, i nosaltres mateixos, els e-moderadors hem aprés “doing” i els altres van fent, i van incrementant el seu ús de tecnologia i acabaran participant, quan el seu dia a dia tinguin una part digital important. Per tant, un dels reptes a la participació també és la digitalització dels processos de treball i la comunicació professional, cosa que ara, en el meu col•lectiu, no és ni de ben lluny digital.

    Una salutació, Joan.

    M'agrada

  10. Com a e-moderador m’agradaria destacar un parell d’aspectes que penso que són rellevants en la conversió de perifèrics en participació.

    El propi Jesús Martínez deia que els e-moderadors havíem rebut molta formació, i ha estat així, però ara, això, s’ha de traslladar al col•lectiu poc a poc, i en aquest sentit, això si que és lent.

    Jo mateix he anat explicant a companyes i companys com penjar un post, o que és la dinàmica 2.0, i ara, participen, i estan encoratjats amb les possibilitats. Hem treballat amb googledocs amb foros, llistes de distribucions, configuració d’alarmes, lectors de feeds, etc… Si no els hagués explicat no ho farien. Si no m’ho haguessin explicat tampoc ho faria.

    Per tant, en un entorn d’utilització de tecnologia, si el col•lectiu no està digitalitzat, el procés és lent.

    Tenim participació de qualitat, però concentrada en sessions de treball presencials, no veirtuals, i que desprès sintetitzem en documents.

    El que si que penso que anem tenint és audiència fidel.

    Jo vaig trobant per diferent imputs, que el que anem fent a la comunitat (que és tancada) té un cert seguiment. Veig que alguns dels post generen visites i interès,i alguns companys dels que no participen, em dirigeixen mails personals per demanar-me informació i com aconseguir els documents o traslladar-me inquietuds, i quan pregunto, la gent em diu que llegeixen el newsletter, alguns entren e-catalunya, també que en ocasions, s’ha generat debat entre companys pel contingut d’algun post, i per tant, comenten el que es publica, que les jornades han generat debat, que hi ha una certa expectació amable per una part del col•lectiu.

    En el meu cas participació d’un 50% signifiquen unes 40 persones, i ara mateix es podria dir que entre audiència i participació directa o indirecta, podríem arribar a estar entre el 35 i 45% com a mínim.

    Penso que el que hem aconseguit es obrir una porta a la innovació i a la motivació del col•lectiu. Es motivarà tot el col•lectiu? Penso que no. Hi ha molta gent desmotivada al col•lectiu? Penso que si. Hi ha molts desmotivats que no dimiteixen de continuar mantenint una certa inquietud professional? Penso que si. Que el programa Compartim ha significat una oportunitat a la motivació?. Penso absolutament que si. És important la motivació? Penso que és essencial.

    Per tant, continuem treballant per la potencilitat que té aquesta manera d’entendre les relacions professionals i com incorporar-les a les competències personals i professionals. El que la GdC i les noves tecnologies brinden, i alhora anem modificant mica en mica, és una nova manera de relació professional.

    Ahir vaig llegir un article que es titulava: Un plaga a la organització, la seva gent ha dimitit de pensar? L’article feia referència a quanta gent ocupa un lloc de feina però ha dimitit de pensar. No estan disposats a posar els seus sentits a l’organització, perquè la forma de relacionar-se de l’organització amb els treballadors és totalment impersonal i caòtica, i això només genera desconfiança i desmotivació, res a dir dels estereotips i distorsions que es refermen i pontencien cada dia en aquests relacions.

    Les organizacions que suspenen en el seu marketing relacional intern, qui no aposta per una certa horitzontalitat relacional, tindrà difícil trobar la motivació de determinats professionals. Aquesta conclusió s’està consolidant avui a la nostra societat.

    El programa compartim i molts dels experts que hem tingut ocasió d’escoltar, no paren de dir-nos que hi ha un revolució en els pautes de comportament de l’individu com a ciutadà i com a treballador, i que les relacions laborals i les organitzacions van cap a nous horitzons.

    En conclusió, penso que repescant el comentari que el company li va adreçar a la Susanna, tenir un espai de trobada del col•lectiu amb la utilització de tecnologia, tenir canals de difusió i contacte professional, amb informació de qualitat i les possibilitats de comunicació, formació i aprenentatge, ha generat un espai que brillava per la seva absència, i això va directament cap a la motivació professional i les competències professional, així com a la competitivitat i productivitat.

    Penso que l’audiència va creixent alhora que la gent es va familiaritzant amb l’ús de la tecnologia i els seus espais, penso que el programa compartim ens continua brindant l’oportunitat de estar en els nous camins de relacions professionals i aprenentatge, i que mica en mica anem generant material de qualitat i que va generant audiència i necessitat d’acostar-se a l’ús d’aquests espais.

    Així m’ho va comentant la gent quan em diu: “ un dia m’has d’explicar com es fa tot això”. Per tant considero que la participació també anirà creixent.

    Una salutació, i gràcies per la vostra lectura si heu arribat fins al final del comentari, però en un debat com aquest, penso que hem d’aportar les nostres reflexions de forma oberta.
    Joan. E-moderador.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s