El mite de l’addicció a Internet

internet_addictionEl passat 27 de maig, la secció “Ciberpais” del diari El País, que ens acosta a Internet i a les novetats en tecnologia, va publicar l’article de Manuel Ángel-Méndez, El mite de l’addicció a Internet, el qual va sorgir arran d’una broma del psiquiatra Ivan Goldberg. Goldberg havia acabat de llegir la 4a edició del Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (DSM, en anglès), la biblia de la psiquiatria moderna, i per fer conya va inventar-se una malaltia, “el desordre d’addicció a Internet” (IAD, en anglès).

Sorprenentment, va començar a rebre missatges de persones que deien que presentaven els símptomes de la nova patologia. De sobte, tothom en parlava i la bola de neu es feia cada cop més grossa. Tant és així, que aquell mateix any, la psicòloga Kimberley Young va fundar el Centre per a la Recuperació de l’Addicció a Internet.

Quinze anys després, la polèmica continua, però desinflada. Cada vegada hi ha més experts que es neguen a admetre aquesta patologia, perquè com diu el subtítol de l’article: “La xarxa no crea patologies, canalitza problemes existents.”

Personalment ja vaig parlar de les pors que suscita l’ús de tanta tecnologia en les relacions personals en el post La dècada dels webs socials, el qual, com a prova que el debat encara està viu, va provocar un munt de comentaris sobre els avantatges i desavantatges de la presència de les TIC en la nostra esfera particular.

Sobre la imatge: Untitled © Federico Morando BY – NC- ND

Joan Galeano
Joan Galeano

5 thoughts on “El mite de l’addicció a Internet

  1. Per propia experiència puc dir que aquest fet succeix, i a bastantes persones en la nostra societat. Día a día més gent i és addicte ja que el contacte am aquest a la feina, amb oci i buscant informació és constant. Agrairia que es posés a l’article o a algun comentari algun lloc a on fer terapia per aquest tipus d’addicció ja que la generalitat de catalunya no disposa de cap centre o almenys a gencat no hi ha cap referència.

    M'agrada

  2. Em sembla molt interessant el que dius, perquè, per una banda tenim que la broma va impulsar un debat entre professionals, estudis d’universitats importants, etc. I de l’altra, i potser no tant de broma, molta gent van manifestar que tenien aquesta patologia. Així doncs, potser eren hipocondríacs o potser és que realment existeix una malaltia, addicció, etc. Jo penso que la va clavar. Si molta gent se sentia així, això no vol dir res? No és cert que milions adolescents estan enganxats a les noves tecnologies? I no, no és veritat que pel fet d’haver nascut en l’era cibernètica, hagin de relacionar-se obligatòriament a través del Facebook, sinó que aquesta és només una altra eina, que igual que tota, en excés, causa danys.

    M'agrada

  3. Doncs penso que quan un descobreix Internet és inevitable passar una certa fase d’addicció, com quan un descobreix el Twitter o altres eines que ens faciliten la vida. Encara penso que tot plegat és una gran revolució i tant fa comunicar-se pel Facebook, pel Messenger o per qualsevol altra mitjà de comunicació.

    Quan jo era joveneta, ho fèiem per telèfon, però ara hi ha mitjans més àgils, més ràpids i que et permeten comunicar-te amb molta gent al mateix temps (el Jesús Martínez, per exemple, ja augura la decadència del correu electrònic!).

    Segur que hi ha casos malaltissos, però, en general, la passió del descobriment, aquella “enganxamenta” de què parleu s’acaba esvaint per esdevenir un fet normal, quotidià i sense abusos.

    M'agrada

  4. Adicte: A les unitats de ludopaties es tracten en general les socioaddiccions, i l’addicció a Internet es considera una socioaddicció. A Catalunya hi ha diverses unitats de ludopaties.

    M'agrada

  5. Adicte: continuant amb el comentari anterior i en resposta a la vostra consulta, a Catalunya hi ha unitats de ludopaties a Lleida, Manresa, Tarragona, Reus, Mataró, Terrassa, Girona i diverses unitats a Barcelona. Convé saber que l’accés a aquests centres es fa sempre per derivació des de l’Atenció Primària de Salut; per tant, és el metge de capçalera qui ha de derivar un pacient a aquestes unitats.

    Per a informació general, sempre es pot telefonar a Sanitat Respon: 902 111 444

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s