III Sessió d’Innovació en Formació al CEJFE

Ahir va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la III Sessió sobre Innovació en Formació. L’aprenentatge més eficient en la societat interconnectada, que va aplegar en un mateix matí un pòquer d’asos relacionats amb el món de la formació i l’aprenentatge: Sebastián Barajas, Javier Martínez Aldanondo, Dolors Reig i Alejandro Piscitelli. Tots ells van aportat les seves reflexions en aquest camp des de perspectives diferents però alhora complementàries.

Sebastián Barajas va presentar els fonaments científics que donen suport a la tesi que l’única manera que hi hagi aprenentatge és fent (learning by doing). L’experiència lligada al llenguatge és la font del coneixement, sempre que l’experiència sigui pròpia; si l’experiència és aliena, llavors només és informació. Va constatar l’escassa evolució que ha experimentat l’educació en el darrer segle i mig i va concloure que “ensenyar no és possible; que l’aprenentatge (que passa en tots i cadascun dels moments de la nostra vida) és un procés individual i intern i que l’única manera que es produeixi és fent coses”.

Javier Martínez Aldanondo es preguntava on és el cervell de les organitzacions? On és la seva intel·ligència? Les característiques d’una organització intel·ligent són la gestió del coneixement i l’aprenentatge continuat. El coneixement, però, no és transferible directament, està en les persones. Cal diferenciar coneixement de mera informació: el coneixement no és el que se sap, sinó el que es fa amb el que se sap. Segons ell, les organitzacions no estan dissenyades per gestionar intangibles i això dificulta una gestió intel•ligent del coneixement que faci que arribi a qui el necessita en el moment que el necessita, ni abans ni després. I per generar coneixement, opina també que la via és el learning by doing; no és la teoria qui fa mestres, sinó la pràctica.

Dolors Reig va destacar com Internet i l’empoderament potencial de tots els usuaris està transformant models socials i models de negoci. El “negoci” de la formació també s’ha de transformar tenint en compte la xarxa. Cal passar de l’educació (basada en respostes) a l’aprenentatge (basat en preguntes). Les competències que s’ensenyen a les escoles han de canviar. L’educació ha de passar de ser història (explicada pels altres) a ser joc (viscut en primera persona). El bon mestre ha de ser capaç d’aconseguir fer aquest pas i d’empoderar els aprenents per incorporar el seu coneixement. El valor del nou formador està en la guia sobre continguts (content curator) i en l’organització de la intel·ligència col·lectiva.

Alejandro Piscitelli va plantejar que cal repensar el model d’educació per allunyar-lo dels actuals models de comunicació unidireccional (broadcasting) i va proposar una deconstrucció dels objectes formatius (de manera similar al que ha fet la cuina més innovadora amb els menjars) per reformular-los amb nou formats. Segons ell, “Som allò que creiem que som” i la major part de tot allò que incorporem (que aprenem) coincideix amb aprenentatges previs.

Per tancar la sessió, hi va haver una taula rodona amb els quatre ponents i amb Ferran Ruiz Tarragó, conduïts per Sergio Vásquez Bronfman, que, juntament amb el nombrós públic, es van encarregar d’exposar les reflexions de tancament d’una interessant sessió que va posar sobre la taula la rellevància d’impulsar l’aprenentatge versus la formació tradicional, tot i alguns dubtes entre els assistents sobre la validesa d’aquest nou paradigma formatiu, o més aviat sobre els intents d’aplicar-lo  que s’han posat en marxa darrerament (Bolonya…).

Va sorgir també la paradoxa que es planteja que una sessió on es promou el learning by doing com a únic camí possible per a l’aprenentatge s’assembli més a una classe magistral que a un taller pràctic.

En resum, una sessió molt interessant, dinàmica i engrescadora, amb uns ponents de qualitat que van defensar unes ponències ben treballades i il·lustradores sobre el camí que cal recórrer i que van saber donar pistes suficients sobre cap a on haurem d’anar, per esperonar-nos a fer el camí que va del món de les preguntes abundants i respostes escasses al món on tenim totes les respostes i el que cal és saber plantejar les preguntes adequades que promoguin l’aprenentatge basat en l’acció, el learning by doing, com a manera principal d’aprenentatge sòlid. I és que tothom sap que “a caminar s’aprèn caminant”.

Malgrat això, hi ha una certa sensació que aquestes sessions són d’alguna manera un fòrum endogàmic i una mica autocomplaent, del qual participa un públic fidel i convençut, i que potser no s’arriba prou a altres persones no tan convençudes, o com ha dit Martínez Aldanondo “són sessions d’evangelització de bisbes; algun dia caldrà començar a evangelitzar els no-convençuts”.

Ahir, en el decurs de la sessió, vaig publicar quatre notes al meu bloc El bloc d’en Joanka
“Fonaments científics del learning by doing”per Sebastián Barajas
Organitzacions intel·ligents. “Organitzacions que aprenen. Gestió del coneixement i aprenentatge organitzacional” per Javier Martínez Aldanondo
Aprenentatge i revolució cognitiva, social, creativa amb la tecnologia” per Dolors Reig
“Toolkit cognitiu. 10 conceptes per entendre més el món i actuar millor” per Alejandro Piscitelli

Fotos de la sessió a Flickr
Presentacions a Slideshare
Vídeos a Youtube

Joan Carles Torres

2 thoughts on “III Sessió d’Innovació en Formació al CEJFE

  1. Gràcies Joan Carles, per un molt bon resum d’una ameníssima i interessant sessió en què el públic, a més d’aprendre, vam poder passar-ho bé rient amb en Piscitelli i gaudint de les explicacions de Dolors Reig, Martínez Aldanondo i Sebastián Barajas.

    Sobretot enhorabona per la teva ràpida capacitat de síntesi de totes les idees que es van anar desteixint al llarg del matí.

    Ah, i el Twitter amb la hashtag de la sessió (#sif) no parava de treure fum, oi? 🙂

    M'agrada

  2. Joan Carles, magnífic resum. (No sé si podrem superar-lo en edicions posteriors 😉
    Penso com tu, els ponents vam estar molt magnífics, el public (presencial i on line) va tenir una visió integrada de tota aquesta aposta per desenvolupar més el que ara és una proposta, encara no majoritaria (aprenenentages informals), en les agendes dels prescrictors de la formació en les organitzacions. Crec qeu sessións com aquesta acaben per contribuir a explicar millor el que ja per a una part de la població és normal: l’aula és un espai secundari i el control dels contiguts i del procés passa als aprenents també en la formació corporativa.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s