Realitat i ficció en la novel·la negra

Al Centre d’Estudis Jurídics ha tingut lloc una interessant sessió sobre realitat i ficció en la novel·la negra. Hem comptat amb la presència d’un conegut, i molt llegit, escriptor de novel·la negra com és Andreu Martín.

Andreu Martín ens ha parlat del procés de gestació d’algunes novel·les: contactes amb policies, amb advocats, amb periodistes, i seguiment de casos truculents a la història de Barcelona, però també petites històries quotidianes viscudes, sentides, vistes… de la vida real se sumen per donar pas al relat que, tot i que a ell no li agrada sentir-ho, sovint supera la ficció.

M’ha agradat molt la resposta d’Andreu Martín quan un company del Departament (expert en novel·la negra, com ha demostrat durant el debat) li ha demanat com s’aconseguia escriure una novel·la a quatre mans. I és que Andreu Martín ha escrit diversos llibres en coautoria amb altres escriptors, especialment amb Jaume Ribera. La resposta de Martín ha estat molt ocurrent: «Jaume Ribera escriu les vocals i jo les consonants».

Després del parlament d’Andreu Martín, tres professionals de l’àmbit judicial (un magistrat, una advocada i un metge forense), introduïts per Francesca Cañas, lectora de novel·la negra i llicenciada en humanitats, han parlat de la connexió entre l’àmbit penal i la novel·la negra i, específicament, de com s’hi descriu la seva feina. Ens han demostrat que la realitat de la feina i la ficció que es recrea a les novel·les negres no tenen res a veure.

Eduardo Martín Farrero, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, ha fet èmfasi en el fet que la fascinació que li produeix llegir una novel·la negra no té res a veure amb la lectura d’un informe pericial, les peticions del fiscal o qualsevol altre tipus de document judicial. És un àvid lector de novel·la negra i ha citat grans autors com Raymond Chandler o Dashiell Hammet.

Esther Palmés, advocada penalista, ha fet referència a diversos prototipus d’advocats: entre d’altres, Perry Mason, bo entre bons, i els personatges dolents de les trames de Grisham. Palmés ha comentat, però, que aquests personatges no tenen mai correspondència amb la realitat.

Miquel Orós, metge forense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, ha comentat que la seva passió per la novel·la negra és tardana, però que endinsar-s’hi circumstancialment el va fer descobrir aquest món. Ha fet un recorregut per la història de la ciència forense en la novel·la negra i també en el cinema i ha situat el naixement de la medicina forense a finals del segle XVIII, en un context on les circumstàncies socials van fer que es demanés l’ajuda de metges per administrar justícia.

Per concloure, vull destacar dues idees més que m’han agradat d’Andreu Martín: d’una banda, la desmitificació de l’investigador privat, una figura molt recurrent a la novel·la negra i el cinema, que no té cap correspondència amb la realitat i, d’altra banda, Martín ha fixat el naixement de la novel·la negra amb Els crims del carrer Morgue, d’Edgard Allan Poe. No l’heu llegit? Què esteu esperant?

Nosaltres, comencem a preparar la segona edició per a l’any que ve!

Núria Vives

7 thoughts on “Realitat i ficció en la novel·la negra

  1. A banda del qeu hi dius (i molt bé, Núria) destacaria l’altíssim grau de coneixement que molts professorals del Departament tenen d’aquest gènere i como gaudeixen explicant-lo. Va ser una gran estona entre amics, literatura i noves formes d’aprendre. Crec que tenim cicle per a anys.

    M'agrada

  2. Molt bon resum, Núria! jo contribuiré amb un petit apunt: el magnífic ambient que sempre es crea en aquestes activitats al CEJFE, fa que la gent participi amb naturalitat i en la confiança de que la seva opinió importa. Potser és un “tic” professional, però sempre em fixo en que els entorns afavoreixin la col·laboració i l’intercanvi de coneixement… i al CEJFE passeu sempre amb nota alta. Gràcies per tot, sé que em repeteixo sempre, però és la veritat, em feu sentir com a casa!

    M'agrada

  3. Aquesta sessió ha estat un bon exemple de fer visible un aprenentatge colaboratiu i informal que forma part de l’ofici del novel•lista (especialment de novel•la negra) amb els protagonistes a la vida real d’esclarir els crims. Ha estat realment una trobada molt inspiradora perquè ha suggerit com ficció i realitat s’entrecreuen i tenen un punt en comú que és el joc i el plaer de la cerca de solucions (ficcions) a l’enigma (realitat), solucions pot ser compartides, en tot cas, fetes de diàlegs com el que, un altra cop, hem pogut gaudir al CEJFE

    M'agrada

  4. El Jesús em va comentar que pensava tirar endevant aquesta jornada i em va semblar super interessant…però després, amb els maldecaps de cada dia i les turbulències del moment no hi vaig pensar més…Quin greu, al final se’m va passar. Encara fa més ràbia llegint el que resumiu que va ser….
    Sóc una devoradora de novel·la negra; és un gènere que m’apassiona.
    Seguint amb les recomanacions que encetaveu recomano seriosament autors com Katzenbach (impressionants El Psicoanalista i La Història del Boig); Stieg Larsson (la seva trilogia és impressionant…també en el cinema- el suec però-); Asa Larsson (Aurora Boreal, Sang vessada, El camí fosc); Mathew Pearl (El Club Dante, L’ombra de Poe); Gens Lapidus; Jean Christophe Grangé (molt recomanable El Imperio de los Lobos; Patricia Cornwell…per sortir una mica dels clàssics però igualment genials.

    M'agrada

  5. Com diu el Paco, és curiós com vam enllaçar el tema amb el treball col·laboratiu, però, efectivament, aquells agraïments que solen encapçalar la majoria de llibres (i que sovint ens passen per alt) en els casos que ens va comentar en Jaume Martín, efectivament, era un treball col·laboratiu a partir de les experiències de diferents col·lectius, de diferents punts de vista. Em sembla un procés molt enriquidor construir una novel·la a partir de retalls i aportacions de moltes altres coses, del coneixement d’altres persones…

    Mercè: doncs l’any que ve no te n’oblidis! T’hi esperem. Això de la novel·la negra és una mica, van apareixent aficionats dintre del Departament de sota les pedres. Ja en som uns quants!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s