CEJFE/EDO 2011. Taula rodona: Exposició de bones pràctiques en la gestió del coneixement i l’aprenentatge (1/2)

I Jornada CEJFE/EDO 1Taula Rodona amb Cristina Rodríguez-Morcón Enríquez, directora de Gestió del Coneixement d’Uria & Menéndez;Laura Casado Alarcón, responsable de formació de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira; Josep Palet Pujol, soci de la Consultoria de Sector Públic Deloitte; Maria Salamero Sansalvadó, directora de Gestió del Coneixement i Transferència d’ADN-Agbar; Andrés Bauzá Ortúñez, director comercial Societat de Prevenció d’Asepeyo; Javier Perera de Gregorio, director d’Organització i Responsabilitat Social Corporativa d’Enagás; José Miguel Tudela Olivares, responsable de Projectes d’Excel·lència i Sostenibilitat d’Enagás. Presenta i modera: Cristina García Revaliente, directora de formació d’Aefol/Expoelearning.

Cristina Rodríguez-Morcón explica el model de gestió del coneixement del despatx d’advocats Uria&Menéndez. El departament de gestió del coneixement té tres funcions enfocades en la Gestió del coneixement, l’organització de la biblioteca i de la documentación jurídica i la formació dels advocats.

El departament de gestió del coneixement elabora sumaris d’actualitat jurídica, selecciona, mitjançant advocats-documentalistes, les novetats d’interès, categoritza aquestes novetats per matèries que faciliten la incorporació de la informació a la intranet. La intranet, però s’ha fet tan gran i conté tants continguts, que s’està tornant poc operativa, per la qual cosa estan treballant en el seu replantejament.

El programa és comú i, tot i que els continguts estan estructurats per àrees de pràctica professional, són accessibles pels advocats de totes les àrees. El programa no és només un repositori de documents, sinó que la informació es complementa amb una fitxa que contextualitza els continguts.És de vital importància seleccionar adequadament les persones que actualitzaran els continguts (persones experimentades i molt proactives) per tal d’assegurar que els continguts són realment rellevants per al col·lectiu d’advocats.

Laura Casado explica per què, i amb quins objectius, Cuatrecasas, Gonçalves Pereira va decidir apostar per l’elearningcom a modalitat formativa que facilitava centrar la formació en les persones. La introducció de la formació en modalitat d’elearning en una organització acostumada a la formació tradicional, va requerir una estratègia d’introducció en l’organització d’aquest nou camí. Aquesta estratègia es va basar en construir una relació de confiança, en vertebrar un equip multidisciplinar compromès, en implantar un sistema de seguiment de la qualitat de l’elearning, en incloure un sistema d’avaluació per indicadors, i en dissenyar un programa d’acompanyament per arribar a totes les persones.

Josep Palet presenta l’experiència de Deloitte en gestió del coneixement i comenta l’enorme dificultat de tirar endavant accions en aquest àmbit en una organització present a gairebé tot el planeta (140 països), amb 170.000 treballadors, gairebé 5.000 dels quals a l’estat espanyol. Destaca que la gestió del coneixement és important i necessària perquè millora l’eficiència (evita haver de reinventar la roda), l’eficàcia (optimitza el temps d’adopció del coneixement), supera la dispersió geogràfica (l’optimització del flux d’informació trenca les barreres geogràfiques), redueix el time to market (augmenta la competitivitat reduint el temps de resposta), facilita la formació, la innovació i la comunicació (fomenta la formació contínua, la creativitat i la innovació) i facilita l’accés a l’expertesa (garanteix el coneixement expert).

L’aplicació de la gestió del coneixement implica que no només és comparteix informació, sinó que també es comparteixen persones, expertesa. El concepte, la idea que centra la implantació de les comunitats de pràctica és Don’t go into battle alone. En aquest sentit, és destacable el plantejament de recordar a la gent que no està sola i que pot accedir al coneixement i l’experiència prèvis de la resta de membres de l’equip.

Maria Salamero presenta el model ADN (Aqua Development Network), que integra la gestió d’actius i la gestió del coneixement d’Agbar. En ser un conglomerat d’empreses amb activitats diverses, la gestió del coneixement és força complexa. La formació en els diferents àmbits d’actuació s’aborda amb diferents modalitats formatives, tant presencials com en absència. La R+D+i és una font generadora de coneixement clau en el grup. Els objectius d’ADN són crear valor, generar negoci, millorar l’eficiència, agilitar la transferència d’innovació al negoci, fomentar la cultura d’intercanvi i col·laboració en un marc que impulsi i coordini iniciatives i transferir el coneixement generat en la R+D. Els eixos en els quals posen el focus per tirar endavant aquest projecte són les persones, la tecnologia i la definició d’àrees de coneixement aliniades amb els objectius de negoci.


Andrés Bauzá explica el model de coneixement integral i gestió comercial 2.0 de laSocietat de Prevenció d’Asepeyo. Els principals indicadors d’èxit del model són l’impacte en el negoci, la satisfacció dels participants, l’increment de l’eficiència comercial, ma millora de la competitivitat al mercat i la reducció de costes. Després de mil voltes sobre el canvi organitzacional que estan implantant (o que han de fer, no m’ha quedat clar), per fi, alguna menció a la gestió del coneixement per remarcar que el seu model de gestió del coneixement és integral, flexible, orientat als objectius i reptes del negoci, i basat en una dinamització sistemàtica.


Javier Perera i José Miguel Tudela presenten el model de gestió del coneixement d’Enagás. En l’actual escenari d’incertesa i de canvi, la capacitat d’adaptació als trepidants canvis depèn sobremanera de la capacitat de gestionar el coneixement intern. El seu model de gestió del coneixement persegueix assegurar la millora i la innovació a través de la identificació, l’emmagatzemament, la transferència i la generació del coneixement, garantint la correcta interrelació…Actualment, aquest model està en fase d’implantació i estan treballant sobretot en la identificació i la gestió dels llocs crítics. Per tirar endavant tot el procés, han implementat models col·laboratius (comunitats de pràctica) i processos de generació d’innovació.Remarquen novament el rol fonamental del factor humà com a punt crític per tirar endavant qualsevol projecte, encara més si es tracta de gestió del coneixement per tal de fomentar la creació de talent.

Joan Carles Torres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s