El paper de l’e-moderador a les CoP

NodeEn el moment en què vaig acceptar ser e-moderadora de la CoP d’educadors socials, no tenia ni idea què significava ni què comportava. Però vaig dir que sí quan m’ho van proposar. L’estranya atracció cap a reptes difícils que sento, sumada a la fascinació cap a les TIC, van fer que no dubtés en la resposta. Potser també caldria afegir-hi una certa dosi d’inconsciència. Sigui el que sigui, aquí estic 4 anys després, intentant escriure un post sobre el paper de l’e-moderador a les comunitats de pràctica.

Per on començar? Potser caldria esbrinar per què, malgrat tot, la CoP segueix en marxa. Uns quants punts jugaven en contra nostra: col·lectiu nombrós; una gran dispersió territorial; dificultats per comunicar-nos entre nosaltres; poc coneixement de les TIC; poc habituats a escriure i compartir les nostres experiències laborals; poc definides les nostres funcions… Crec que van ser precisament tots aquests problemes els que van ajudar a engegar la comunitat.

Té sentit una comunitat si tot va sobre rodes? Perquè és cert que, tot i no saber per on començar, sí que vam saber aviat on volíem arribar, quines coses volíem canviar. Per sobre de les diferents perspectives, maneres de treballar, les diferents organitzacions als centres…. una cosa estava clara: calia buscar els problemes comuns, allò que afectava tot el col·lectiu, sense importar el centre en el qual treballéssim, ni els programes en què participéssim, ni les activitats que desenvolupéssim i, per sobre de tot, les solucions que trobéssim havien també de ser comunes, aplicables per a tots els educadors i les educadores.

Un cop en marxa, la participació i la implicació d’una part del col·lectiu va creixent. Més perquès. A primera vista, costa d’entendre per què es produeix si tenim en compte que el temps que hi dediquem és, generalment, temps personal, fora de l’horari laboral. Només una resposta és possible: treballar a la comunitat produeix satisfacció i fa rendible, a nivell personal i professional, la inversió de temps i l’esforç realitzats. I per sobre de tot, tenim una eina que ens capacita per solucionar els problemes per a nosaltres mateixos, allò que tantes vegades havíem reclamat.

Què hi guanyem doncs? Cohesió com a col·lectiu; participació en els processos de decisió i en l’elaboració dels materials, dels programes que donaran suport a la nostra tasca; processos d’aprenentatge dinàmics, pràctics, amb resultats visibles i aplicables a la nostra feina. La comunitat ha suposat per als que hi hem participat un doble aprenentatge: ens ha permès créixer com a professionals i hem viscut plegats la descoberta del món, nou per a quasi tots nosaltres, de les TIC. Així que, l’enriquiment personal i professional ha estat més del que, en un principi, ens havíem plantejat. No sabem si la comunitat tindrà una vida llarga, però el que sí que podem afirmar és el fet que hi ha un abans i un després.

Un altre factor que també hi té molt a veure és la voluntarietat en la participació; poder escollir el grau d’implicació en funció de la disponibilitat de cadascun; que les decisions són consensuades; que tots hi participem en igualtat de condicions; que tots escoltem i som escoltats i que obtenim el reconeixement dels companys a les nostres aportacions. I que si no volem i/o podem participar, no passa res. Els resultats seran compartits sempre per tots.

I a tot això, quin paper té l’e-moderador? Partim de la premissa que el protagonisme ha de recaure sobre la comunitat i els diferents grups de treball i que la CoP ha de ser una eina útil per a tot el col·lectiu. Això vol dir que l’e-moderador ha de conèixer bé la seva tasca perquè haurà de ser capaç de recollir les demandes que arriben des dels diferents centres i des de la diversitat dels àmbits que configuren la nostra tasca educativa, buscant les alternatives que donin resposta a les expectatives del col·lectiu. També hauríem d’afegir la tasca de suport: resoldre dubtes, orientar en el funcionament de la plataforma, tasques de gestió per preparar les reunions presencials, entre d’altres.

Calen bons dots per analitzar, per sintetitzar, per negociar i per il·lusionar. Ha de saber transmetre que canviar maneres de treballar és possible, fins i tot en llocs tan poc habituats a les innovacions com són, en el nostre cas, els centres penitenciaris. I això no és tasca per a una sola persona. En el cas dels educadors socials, jo no sóc més que la portaveu d’un grup d’entusiastes, tossuts i implicats, que fan possible que el projecte tiri endavant. Un grup de gent que ha trobat en el compartir una motivació extra i suport a la seva feina, que permet superar situacions difícils, trobar solucions noves a problemes antics, millorar i fer més fàcil el seu dia a dia, aprendre de manera continuada i créixer com a professionals, mantenint-nos connectats. I l’e-moderador és el nexe de tot això.

Sobre la imatge: Node © onkel_wart CC BY-NC-SA 2.0

Susana Gracia

9 thoughts on “El paper de l’e-moderador a les CoP

  1. A més, Susanna jo afegiria- sabent que tot el que has dit és perfecte- la pasta de la que esteu fets els educadors socials. Crec que aquest tarannà vostre us manté como a líders (no només dins del Compartim) sinó a gran part de les CoPs.
    Molt bona reflexió

    M'agrada

  2. A partir del teu post, crec que ja podríem anar elaborant una llista de característiques que ha de reunir un bon e-moderador: la principal, està clar, que li agradin els reptes. Perquè partir de zero, posar en marxa la comunitat de pràctica no és una tasca fàcil. Després ja venen un seguit de condicions que contribueixen al bon funcionament de la CoP. Com diu el Jesús, també hi té a veure que esteu fets d’una pasta especial, però tinc molt clar que la teva intervenció ha estat decisiva en l’èxit de la CoP d’educadors. Endavant i en continuem parlant el dia 21! 🙂

    M'agrada

  3. Hi afegiria al teu excel·lent post, Susana, que els educadors socials de CP sou la CoP que vam analitzar el 2008 per aportar dades quantitatives d’impacte sobre el valor que aporta treballar col·laborativament. O més ben dit què estan perdent les organitzacions –i més concretament l’Administració– pel fet de no canviar i continuar treballant en processos aïllats en comptes de fer-ho transferint el coneixement i treballant-lo col·lectivament.

    M'agrada

  4. Un post ple d’idees suggeridores! L’experiència de la CoP d’educadors socials mostra un camí que ensenya moltes coses sobre la manera de funcionar les CoPs i també sobre el paper de l’e-moderador/a. M’agrada molt com exposes les característiques de la vostra comunitat i també la dinàmica entre comunitat i e-moderadora (en ambdós sentits) que ens pot ajudar a pensar moltes coses. Per exemple, perquè les CoP funcionen (i també perquè a vegades no funcionen). Coincideixo amb tu que hi ha una energia -inquantificable i intersubjectiva- que és el motor principal de tot això i que neix i es nodreix del mateix grup humà que conformeu.
    Felicitats i endavant!

    M'agrada

  5. M’ha agradat força llegir-te Susanna. Has explicat d’una manera clara, metòdica i sintètica els punts cabdals!!!! Enhorabona pel post i per descomptat, pel teu paper i per la continuïtat de la vostra CoP!

    M'agrada

  6. Susana, m’ha agradat molt el teu post. El temps que vaig poder estar com e-modera de Centres de Justícia Juvenil, em va servir d’exemple i de guia el treball que dia a dia esteu realitzant en la vostre comunitat. Un gran exemple de participació, implicació, coordinació, cooperació, continuïtat, … és a dir, de treball ben fet. Enhorabona!!

    M'agrada

  7. Susana agraeixo un post tan ric en idees, fruit de la teva experiència i que sistematitza una realitat en la qual també em trobo immersa, però que el dia dia, fa que no sempre tingui el temps per analitzar-la ni valorar-la com cal. Crec que la teva aportació posa de relleu un estil de treballar en el que preval uns valors intangibles, inquantificables, al marge d’estadístiques que caracteritzen tota comunitat i que gairebé li dóna aquest punt d’atractiu misteri. He comprovat que no sempre s’aconsegueixin els objectius teòricament pretesos, ni amb el ritme desitjat, ni amb les intervencions esperades, però sense excepció els resultats són igualment vàlids ja que s’han construït a mida dels seus components i pels seus membres. Una virtut més d’aquest estil de treballar. Els paràmetres competitius d’èxit i fracàs es dilueixen.
    Segur que rellegeixo en més d’una ocasió el teu post.

    M'agrada

  8. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Fer aquest post m’ha fet analitzar i sintetitzar la feina feta durant aquests anys. Parar-se a reflexionar sobre el que estàs fent sempre enriqueix i, al menys en el meu cas, crec que ho hauria de fer més sovint. Tinc una feina en la qual es valora més l’acció que la reflexió, amb el Compartim he aprés a repensar el que faig, m’ha obligat més a escriure (amb tot el que això suposa) i a utilitzar més la imaginació. I aquest és un dels valors afegits de pertànyer a la comunitat. Hem aprés molt des de la pràctica, hem tingut grans mestres al nostre costat i hem intercanviat maneres de treballar amb altres professionals. De nou, us dono les gràcies i ens veiem el 21.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s