De les tribus a les CoP: una mirada antropològica sobre les comunitats del Compartim

Al XIII Seminari Compartim participaré, junt amb altres col·legues, en una taula rodona sobre els nous rols de coneixement a les organitzacions: e-moderadors, community managers, curadors de continguts, etc. Els dos e-moderadors que participarem, la Susana Gracia i jo, som antropòlegs i qui observi aquesta dada possiblement es preguntarà què fem dos antropòlegs exercint aquesta funció.

Aprofitant aquest interrogant i esperant no defraudar les expectatives intentaré llançar una mirada antropològica (per cert, bastant clàssica) sobre les comunitats de pràctica del Compartim i sobre la figura dels e-moderadors.

És àmplia la tradició de l’antropologia en l’estudi de grups o comunitats de dimensions restringides, que en ocasions anomenem tribus. Per a alguns autors, la particularitat d’aquestes agrupacions és l’absència d’Estat, és a dir, d’òrgans decisoris i de poder, alienats del cos comunitari. Segons alguns autors, com Pierre Clastres (les citacions que utilitzem són de La sociedad contra el Estado), no és que siguin societats sense Estat, sinó que no el necessiten per funcionar ni per existir, i això atorga a aquests grups una peculiaritat destacable. I el que és més suggerent, fins i tot quan hi ha una figura de cap, l’exercici del poder possible en relació amb el grup és un poder sense coacció.

El nostre context de treball, les comunitats de pràctica, té un gran parangó amb aquesta configuració: són una mica tribus, una mica societats sense Estat. I en aquesta equivalència, els e-moderadors serien una mica caps a l’estil que assenyala Clastres.

Les característiques principals d’aquesta configuració i que ens porta a pensar en les CoP en els termes que proposa Clastres són: el seu funcionament en aquest camp autònom de l’Administració (entesa en aquest cas com un òrgan jeràrquic, decisori i de poder, extern al col·lectiu), l’absència de jerarquies entre els seus membres, la capacitat de crear les seves pròpies normes de funcionament i, conseqüència de tot això, la particular situació de l’e-moderador en relació amb el grup. Particular situació, perquè l’e-moderador no és una figura instituïda amb el principi jeràrquic de l’Administració i la possibilitat que pugui dur a terme les funcions que ha de complir dependrà del reconeixement que els membres de la CoP li atorguin.

D’alguna manera, l’e-moderador acaba situat en la configuració que Clastres descriu per al cap de la tribu: “està al servei de la societat, és la societat mateixa –veritable lloc del poder– que exerceix com a tal la seva autoritat sobre el cap. És per això que és impossible per al cap invertir aquesta relació per al seu profit, posar la societat al seu propi servei, exercir sobre la tribu el que s’anomena el poder: mai la societat primitiva no tolerarà que el seu cap es transformi en un dèspota”.

Llegeix l’article sencer al butlletí Compartim número 3

Sobre la imatge: Sitka Alaska Tribe Seal © Nathan Soliz CC BY-SA 2.0

Julio Zino

4 thoughts on “De les tribus a les CoP: una mirada antropològica sobre les comunitats del Compartim

  1. Enhorabona Júlio, pel post i per l’article. M’ha faltat temps per anar al butlletí a llegir l’article sencer, un bon exercici d’imaginació. Amb la comparació que fas, crec que queden molt clares les funcions dels emoderadors i els reptes als que ens afrontem. I si bé és cert que cada comunitat, per les seves especificitats, necessita un tipus d’emoderador, hi ha uns trets que poden ser aplicats a tots nosaltres. Fantàstic. Si algun no tenía clar que és i que fa un emoderador, la teva comparativa els treurà de dubtes. felicitats de nou i gràcies per l’aportació.

    M'agrada

  2. Ben bé que has fet diana, Julio: les comunitats no deixen de ser com petites tribus. Tenen característiques en comú, està clar; però cadascuna ha generat un entorn de treball diferent. Amb l’estudi i les dades que estem recollint aquest any està més que clar.
    Sempre tenim coses per aprendre. Gràcies pel magnífic post!

    M'agrada

  3. M’ha encantat Julio, com ho expliques. També soc de l’opinió que de l’hibridació surt el coneixement . Aquest paral·lisme entre CoPs i tribus dona molt de sí i és un plantejament original. Descrius molt bé la tasca del bon emoderadors. De lectura obligada.

    M'agrada

  4. Us agraeixo molt els comentaris.
    Feia dies que volia fer una reflexió “antropològica” de les CoP. La taula rodona va ser l’espurna (o potser l’esperó?) i les CoP del Compartim, la inspiració.
    I tot i que estem parlant de tecnologies tan dispars (les que utilitzen els caps de tribu i les dels e-moderad=rs), en escriure el post em vaig reafirmar en la idea que el què és bàsic i fonamental és la dinàmica humana, social que es genera (o no es genera!) en les CoP i les eines, recursos, disposicions que tenim i que apliquem per a aconseguir-ho.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s