La figura dels curadors de continguts contra la infoxicació

M’han convidat a participar a la taula rodona del XIII Seminari Compartim: L’e-moderador i altres nous agents de coneixement a les organitzacions, que organitza el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

En aquesta trobada es parlarà en profunditat sobre aquest nou agent de coneixement que és l’e-moderador, i es confrontarà amb altres figures que també estan apareixent en el panorama organitzacional. D’aquí que m’hagin proposat intervenir per donar el meu parer i reflexionar, concretament, sobre la figura del curador de continguts (content curator).

Però, què és ben bé un curador de continguts?

Doncs bé, a l’hora d’abordar les característiques i funcions d’aquesta i altres de les noves figures organitzatives emergents basades en el coneixement, es fa indispensable analitzar, paral·lelament, la problemàtica que comporta la massificació de la informació en què estem immersos actualment.

S’ha definit el curador de continguts de moltes maneres: intermediari crític del coneixement, nova professió per a la web 3.0, guia de continguts, mediador del coneixement, comissari digital, broker del coneixement… però, noms a banda, l’aflorament d’aquesta figura a les organitzacions ve de la necessitat de fer més eficient la gestió del flux d’informació que trobem i, alhora, “ens troba”. I és que, ho hem d’assumir: estem infoxicats, un terme molt ocurrent creat per Alfons Cornella.

Lluny del que ens havien venut fa uns anys, la pluja d’informació no es tradueix en poder, sinó, contràriament, en diluvi, que ens pot impedir accedir al coneixement. Aquest fenomen fa que sorgeixin noves professions i perfils com el del curador de continguts, que serà qui durà a terme un filtratge i una gestió professional de la informació, és a dir, trobarà el millor i més rellevant en cada cas.

Aquest professional treballarà els continguts, però no creant-los, sinó, majoritàriament, seleccionant-los de manera personalitzada, relacionant-los, rebarrejant-los, dotant-los de sentit i vinculant-los a recursos sobre temes específics per, posteriorment, difondre’ls.

En aquesta nova professió, el factor clau és el personal i humà, ja que tot i que la curació o intermediació de continguts implica, evidentment, l’ús d’eines digitals per part del professional que fa la selecció i el filtratge expert, la personalització transcendeix la mera automatització o agregació.

D’altra banda, tot i que el concepte curador de continguts sorgeix de l’àmbit del màrqueting, aquest és un rol que, segons Dolors Reig, ja s’invocava des del vessant de l’educació i el connectivisme des de fa molt temps.

Podem dir que són diversos els professionals que poden estar interessats en aquest tema, tant usuaris com gestors d’informació. Parlem de webmàsters, community managers, bibliotecaris… però també de periodistes, documentalistes, formadors virtuals, mestres, etc. que poden veure en la figura del curador de continguts una possible sortida laboral.

Les previsions més extremes parlen que, en un futur pròxim, el contingut d’Internet es duplicarà cada 72 hores. I és que, tal com Rohit Bhargava afirma, l’anàlisi individual d’un algoritme ja no serà suficient per trobar allò que cerques, ni per satisfer la curiositat i la necessitat de la gent pels continguts de qualitat sobre qualsevol tema imaginable. Per tant, és necessària una nova manera de filtrar informació i donar sentit a tot el contingut creat pels altres. El futur del web social podria estar impulsat pels curadors de continguts, que filtren el contingut per a si mateixos i per compartir-lo en línia perquè els altres els consumeixin, assumint el paper d’editors ciutadans.

Sobre la imatge: infoxicacion © negros ojos CC BY-NC-ND

Alicia Cañellas

Alicia Cañellas

14 thoughts on “La figura dels curadors de continguts contra la infoxicació

  1. Molt clara i molt didàctica la teva explicació. Hi estic d’acord que hem de posar ordre i endreçar tot el que té a veure amb la informació per fer-la significativa (i útil). I veig una cadència que s’està repetint: primer nosaltres, amb bons mètodes de filtratge, magatzematge i recuperació personals; desprès la nostra xarxa (ben escollida, amb criteri d’ajut, etc); i desprès aquestes figures (no formals) de curators, les quals jo les veig una mica transversals però especialitzades en temàtiques. Finalment, els serveis professionals de centres de documentació, biblioteques, etc.que aniran per aquets via de personalitzar (on no hi hagin arribat nosaltres) (Seveis Premium?)
    En fi, com tot és tan ràpid, potser en poc temps hi vagi derivant en figures (serveis nous).
    De tota manera, Alicia m’ha agradat com l’has explicat (crec que jo l’he embolicat una mica;).

    M'agrada

  2. Gràcies, Alicia. De totes les figures és amb la que em sento més identificada, però crec que per a ser curador (o intermediari crític) de continguts, cal una especialització: en un àmbit com el nostre (Justícia), cal tenir uns coneixement, per petits que siguin, del món de la justícia per poder gestionar uns continguts força complexos i amb un llenguatge que sovint només entenen els especialistes.

    Però, efectivament, algú que gestioni, que garbelli entre la muntanya d’informació que ens arriba diàriament, que seleccioni els continguts és més que necessari. Quan l’Alfons Cornella parlava d’infoxicació fa anys poc ens imaginàvem fins a quin nivell arribaria aquesta infoxicació: el que l’any 2000 ens semblava infoxicar-nos ara és ben bé una minúcia!

    I està clar que aquest coneixement més o menys aprofundit d’un àmbit no és suficient, calen altres habilitats per ser un bon curador de continguts: tu mateixa ens els detalles al post. Gràcies de nou, Alicia 🙂

    M'agrada

  3. M’ha agradat molt l’explicació, em sembla interessant com a nova proposta de futur.
    Molt sovint t’arriba tanta informació per diferents vies que no t’acabes concentrant en totes ja que et sembla un garbuix i t’estresses.
    Per altra banda hi veig algunes coses que em fan una mica de por. No creieu que hi hauria un tall informatiu segons interessos de la persona qui contracta a aquest professional? o no penseu que es tallaria molta info que potser podria interessar a una part d’un col·lectiu i a l’altre no???
    Merci pel post Alicia.

    M'agrada

  4. Gràcies Alicia per la teva presentació del tema. Jo diria que tots ens convertim amb internet en curador de continguts, i seria bo que internet continui sent una xarxa oberta perquè així sigui. Crec que les persones i les relacions entre les persones, son el millor filtre i generadors de coneixement. En aquest sentit podriem parlar de curadors de persones i de les seves relacions productores de coneixement.
    Segur que gaudirem el el dia 21 d’una jornada apassionant.

    M'agrada

  5. Estic seguint amb avidesa els posts que esteu generant en torn al XIII Seminari Compartim del dia 21. Per a mi ha estat de relectura preferent (amb una no n’he tingut prou) la mirada antropològica sobre les comunitats del Compartim de Julio Zino, les vivencials reflexions de Susana Gracia sobre la figura de l’e- moderador, i l’ innovador (i crec que també controvertit) paper del curador de continguts d’Alicia Cañellas
    Tots ells constitueixen un tast suggestiu del que es perfila com a una jornada profitosa i rica en continguts.
    Felicitats i gràcies als autors/es per deixar-nos esgarrapar de les seves experiències, idees i reflexions útils per la nostra tasca.

    M'agrada

  6. Quan veig veure el títol del post em vaig espantar (ho haig de reconèixer) ja que el concepte se’m feia complexe d’entendre però gràcies a l’explicació didàctica i acurada de l’Alícia, penso que aquest rol és més que necessari: imprescindible! I més en els àmbits en què ens belluguem.
    La funció queda prou clara i caldrà veure quines característiques personals, quines virtuts ha de tenir el professional per dur a terme aquesta tasca: criteri, sentit crític, reflexiu, flexible, pacient… Tot un repte molt i molt interessant i atraient!!

    M'agrada

  7. Bona ressenya Alícia. M’agrada la idea de “curador de continguts” , bastamt més que la de “gestor de continguts” (em onsidero un curador de continguts videolítics des de fa temps). Els conceptes s’acosten però no no són del tot coincidents. Els matisos són importants. I aquest (entre gestos i curador), ho és. Endavant.

    M'agrada

  8. Diexeu-me fer de curador de continguts (com a economista) i esmenar un petit concepte del magnífic article de l’Alicia.
    No és ben bé cert que la informació no fos poder. És cert que avui ja no ho és, però jo he pogut contemplar com el poder ha canviat de mans en diverses ocasions. Això succeeix de manera més accelerada.
    Vaig viure els darrers anys del poder industrial, quan el poder estava en mans del capital i de qui posseïa els mitjans de producció. Aleshores, a la dècada dels 90, hi hagué un trasvàs i esdevingué el període en que la informació era sinònim de poder. Eren els anys del yuppisme i us en podria donar uns quants exemples. Seguidament, deu anys més tard, el poder passà a mans dels qui posseïen el coneixement, habilitats i competències. Enguany ja no sé qui posseix el poder. Diria que està tan atomitzat que és impossible de controlar. Tanmateix i com que no ho sé del cert, segueixo els vostres comentaris per aclarir les idees.

    M'agrada

  9. Muy interesante, y concreto.
    Personalmente veo al “curador de contenidos” como las arterias que conducen y oxigenan la información y el conocimiento dentro de la red, incluso cuando una de ellas está obstruida.
    Estupendo artículo, Alicia.

    M'agrada

  10. Hola a tots i totes,

    Fa anys reclamava al meu germà, periodista digital, que la seva professió no es feia càrrec de guiar o formar a les persones en el destriament i la selecció dels continguts que trobem al world wide web.

    Ara, és paradoxal i satisfactori per mi veure que, com sempre, la societat genera sabers, figures i disciplines al ritme que les necessita. També m’agrada observar com una figura té diferents fases d’aparició: primer, evidentment, apareix a la pràctica -ja hi ha gent que fa temps que està fent això-, i després apareix de forma “oficial” quan algú l’hi posa un nom.

    No estic desmereixent la segona part, al contrari. Trobo molt important anomenar els fenòmens, no abans emergeixen davant la nostra consciència.

    Moltes gràcies per totes aquestes reflexions. Vaig estar l’any passat al Compartim i en vaig aprendre moltíssim. També és profitós, Alícia, que ho hagis compartit al grup INICIA de Linkedin, així he arribat a l’article.

    Salutacions!

    Alba Domingo

    M'agrada

  11. Em fascina aquest concepte, infoxicació, estic infoxicada. Coincideixo amb els altres, també em sembla molt didàctic el teu article i la descripció del “curador de continguts”… però és que la idea aquesta de que algú es dediqui a “filtrar” la informació fa una mica de por, i la ideologia del curador en qüestió? i la dels que paguen al curador?

    M'agrada

  12. Me parece muy buena idea. Los periódicos, editoriales y otros medios de comunicación ya han estado siempre seleccionando. Mientras se haga con rigor y respeto a los contenidos, pueden ahorrar mucho estrés a la población.

    M'agrada

  13. Es una veritat com un temple axó de la infoxicació, el diari o la radio o els dos canals que teníem abans de Tv, s’han convertit a través d’Internet en mils i mils de Webs i de Blogs, pots consultar tots els diaris del mon, , accedir a la immediatesa de la noticia, sigui quina sigui, esta sempre informat al minut, veritablement es una passada.

    La curiositat humana, el fet de voler saber, d’estar informat, de perfeccionar el coneixement, veure que passa aquí, allà o mes enllà, viatges, musica, esports, cultura, de tot i mes, entri i remeni en el mercat de la infoxicació.

    No obstant, si a hom tot li interessa, es quant comença el problema, si tot ens interessa, el diluvi ens cau i ens ofega, per tant, si volem que no ens caigui el diluvi a sobre i mes aviat el que volem com a molt es una pluja fina persistent però perfectament suportable hauríem de ser tots una mica curadors de continguts, perquè aquest esforç complementari per discernir i escollir no l’hauríem de perdre i crec que es ben positiu que hi realitzem aquest esforç.

    De fet ja existeixen agencies especialitzades de noticies que seleccionen les noticies que vol el client, o centres comercials que et diuen en quines àrees esta interessat per enviar-te ofertes nomes d’aquelles matèries.

    Per acabar, crec que la persona humana te sempre uns determinats interessos i sobre aquests interessos es quant vol aprofundir, vet aquí que tothom fa una carrera universitària o estudia determinades qüestions i no pas unes altres, -excepte els savis que estudien set carreres-, per tant, diria que es molt important que circuli un diluvi d’informació, perquè d’aquesta manera es pot fer una bona tria i una bona selecció d’allò en el que veritablement estàs interessat.

    Si ens infoxiquem es que volem ser massa curiosos i volem estar pendents de moltes coses que realment no ens interessen.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s