Xarxes socials transformadores

La incipient producció de continguts és només la punta de l’iceberg d’aquest nou univers que se’ns obre amb Internet i les xarxes socials.

El que més caracteritza el web actual és l’actitud de l’internauta. Els ciutadans i els professionals ja no ens conformem amb la navegació i participem modificant les dades i publicant textos, fotos i vídeos en línia. Connectats en xarxa, multipliquem el valor del web aportant-hi els nostres continguts (cocreant, coproduint…).

La progressiva incorporació al mercat laboral de persones provinents de franges d’edat joves provoca que la lenta dinàmica de les organitzacions es deixi dur per la dinàmica relacional de les xarxes socials. La penetració d’aquesta nova cultura a les institucions no està exempta de conflictes ni de dificultats.

Però la massa de persones que participen en el procés de creació de continguts creix inexorablement. Podem constatar com s’està transformant profundament la nostra manera d’apropar-nos al coneixement, que alguns experts han anomenat saviesa de masses o intel·ligència col·lectiva. Nosaltres aquí, per fugir d’una visió excessivament miraculosa que dipositi massa expectatives no contrastades en un món que necessita sortir de la crisi, hem preferit parlar de coneixement col·lectiu.

Aquest canvi de paradigma social i econòmic exigeix un canvi d’actitud de persones i organitzacions que vulguin estar a l’alçada, amb un bon nivell de reputació i competitivitat. Cal ser altament didàctics a l’hora de mostrar-ne els avantatges i les limitacions. Hem d’aconseguir que les empreses i administracions canviïn el funcionament institucional de presa de decisions i els processos d’elaboració de productes i serveis. Perquè bona part de la seva operativa, si volen ser eficaces i eficients, ha d’acabar tenint lloc al núvol (cloud computing), amb totes les prevencions de seguretat lògiques inicials, amb la implicació dels altres actors (clients, ciutadans, proveïdors, associacions, etc.) que ara ja participen directament en la fabricació del producte o en l’elaboració del servei. Però també, sobretot, perquè els professionals -empleats i funcionaris- volen millorar productes i serveis mitjançant la seva col·laboració i participació.

Les organitzacions públiques i privades poden veure de gran utilitat el web actual i les xarxes socials. Es fan servir diverses etiquetes (la llarga cua, el Gran Zero, Wikinomics…) per explicar que en la nova economia disposem de més possibilitats per augmentar fins l’infinit l’oferta de productes i serveis i personalitzar-los tant com calgui. I també que les noves organitzacions han de ser capaces de moure’s de manera àgil i flexible en el flux de dades obertes que hi haurà cada cop més a l’abast de tothom.

Tot plegat conforma un nou model relacional d’innovació en el qual tots els actors participen en l’addició de valor de productes i serveis ja existents o nous de trinca (coneixement col·lectiu). I podem crear-los o enriquir-los perquè el web actual i les xarxes socials aporten noves funcionalitats. D’una banda, en la gestió: disminució del temps, estalvi de desplaçaments, treball en xarxa, supressió de les parts que no generen valor. De l’altra, en la prestació: comercialització, simulació, accessibilitat, compartició de coneixement, explotació de recursos multimèdia, emmagatzematge i operativa des del núvol, etc.

Aquest escenari comporta canvis en diferents àmbits de les institucions, com els de caire organitzatiu i legal. Aquests darrers són inajornables per al futur del nostre país. Gestionar de manera més oberta els drets d’autoria i la propietat intel·lectual sobre les obres, intentar constrènyer al màxim el caràcter d’aquestes obres i aconseguir que les dades estiguin exemptes del peatge de l’autoria (per poder-les obrir més fàcilment), vetllar per uns usos correctes i eficaços de la privacitat de les persones, etc.

En aquest context és clau l’obertura de dades de l’Administració.

Al començament, Internet connectava ordinadors entre si. Més endavant la Xarxa va començar a relacionar documents. Fins l’actualitat en què Internet relaciona dades. El que importa no són els documents (dades transformades, ja elaborades), sinó els continguts. És a dir, es tracta de conèixer les nostres relacions, les dades de com estem connectats, independentment dels documents, perquè les pugui reutilitzar tothom que vulgui.

Amb l’obertura de dades, l’Administració ha de proporcionar tota la informació pública (de meteorologia, estadística, pressupostos, dades judicials…) a la ciutadania, en un format fàcil de manipular perquè es puguin convertir en serveis públics o privats amb valor afegit.

A més de les dades de què disposa l’Administració i que obre a través del seu portal, són crucials les dades sorgides de la interacció, de la nostra relació en xarxa i que ens arriben de manera mòbil i ubiqua. En aquest entorn propi del web 3.0 o semàntic, la informació procedeix cada cop més de sensors que detecten determinades dades en espais públics (sobre contaminació ambiental o acústica, nivell d’ocupació de places d’aparcament, etc.). Algunes administracions locals han començat a obrir dades provinents d’aquests detectors en el fenomen que s’ha anomenat smart cities (ciutats intel·ligents), les quals, degudament tractades (creuades, verificades….) poden donar lloc a múltiples nous i útils serveis públics o privats.

Internet és un ecosistema on cada cop flueixen més dades procedents d’entorns més diversos (no sols de l’Administració sinó també les de totes les entitats que donen serveis d’accés públic) i que poden ser tractades de maneres ben intel·ligents. Aquest serà el motiu que donarà sentit al model de negoci d’empreses i de generació de valor d’administracions.

Pel que fa a les administracions, aquests canvis marcaran el seu esdevenidor. Com a la Xarxa mateixa, per funcionar, el sistema institucional necessitarà cada cop més la participació intel·ligent de la ciutadania i dels altres actors. I disposen ja de les eines per poder-ho fer. A hores d’ara, tanmateix, encara costa d’imaginar les noves maneres d’intervenció ciutadana per fer-se sentir i per influir en les polítiques públiques.

El que sí que sembla un procés ineludible és la racionalització de serveis que ofereixen les diferents administracions. En uns moments de crisi estructural i de fusions d’empreses i tota mena d’institucions, sembla, doncs, imprescindible afrontar una actuació transparent d’ordenació de serveis amb la idea de mancomunar, reutilitzar i oferir serveis que siguin realment necessaris. El món de xarxes que tot just comença no entendria que no fos així.

Sigui com sigui, si tots els indicadors apunten en aquesta direcció, ¿no és més intel·ligent posar-hi fil a l’agulla més que no pas jugar a veure-les venir?

Sobre la imatge: nets (c) miemo CC BY

Jordi Graells

7 thoughts on “Xarxes socials transformadores

  1. Qui millor que tu per copsar tots aquests canvis en un post? M’ha agradat molt perquè reculls una idea important que sovint passa desapercebuda i és l’actitud: per moltes noves eines i molts canvis que es produeixin si l’actitud que tenim és passiva, poca cosa podrem fer. Cal, efectivament, un canvi d’actitud en moltes persones, en moltes organitzacions mentre que d’altres ja estan fent (o ja han fet el canvi). Espero amb moltes ganes la teva intervenció al XIII Seminari 🙂

    M'agrada

  2. Molt bona reflexió, Jordi. Hem de prendre consciència tots plegats i ser més proactius. Si esperem a veure què passa, no anem bé. Jornades de difusió com aquesta, en què a més, podem compartir coneixement són necessàries cada vegada més. Gràcies Núr! no m’ho perdré.

    M'agrada

  3. Gràcies, Núria i Àngela.

    Explicaré com són d’importants per a l’Administració treballar en dos aspectes. D’una banda, li comença a ser imprescindible comptar amb la participació intel·ligent de la ciutadania i altres actors i també, MOLT IMPORTANT, del coneixement que aportin tots els seus professionals. De l’altra, i lligat per la col·laboració també amb les xarxes, les Administracions han d’obrir, alliberar, les seves dades perquè ciutadania i empreses puguin generar-hi valor i/o fer-hi negoci.

    ¿No teniu la sensació que hi ha com 2 o més velocitats en tota aquesta evolució? Hi ha persones i organitzacions (o unitats) que estan enfilant molt bé aquests objectius i d’altres que no es plantegen ni començar. ¿Què acabarà passant? ¿M’ajudeu a reflexionar-hi?

    M'agrada

  4. I tant, Jordi: hi ha moltes velocitats diferents. Des de la meva pobra mare que s’havist empesa (i il·lusionadíssima) a usar el correu electrònic fins a les petites empreses o fins i tot petits negocis familiars que s’han introduït a la xarxa recentment però veient-hi les moltes possibilitats que té, hi ha molts graus en la introducció i els usos de la Xarxa.

    No sé què acabarà passant, però espero que entre tots sapiguem treure-hi el suc i les moltes possibilitats que la Xarxa ens ofereix i que aquest canvi de paradigma que pot derivar vagi més enllà d’usos tecnològics i del fet de publicar coses a la xarxa: que l’evolució comporti aprofitar allò de què tant parlem. Treball col·laboratiu, intel·ligència col·lectiva, interacció, dades obertes, democràcia digital… tants exemples com tenim, però que siguin d’aplicació i reals. Crec que molts esperem que sigui així i esperem que, efectivament, passi, oi? 🙂

    M'agrada

  5. Magnífic apunt, Jordi!
    En la meva opinió, el que realment hem d’intentar és que les estructures en xarxa s’integrin en les institucions de manera natural, que els responsables de la gestió del coneixement entenguin que ja no valen les estructures antigues, però sembla que encara veuen les xarxes de coneixement com quelcom EXTERN, o una mena de apartat especialment innovador, però les xarxes han vingut per quedar-se i crec que encara se les miren amb ulls escèptics, curiosos, però no pensen que han de fer el salt per normalitzar dins les institucions aquests ecosistemes de gestió del coneixement existent i de co-creació de nou!
    Gràcies per la reflexió!

    M'agrada

  6. Bon post. En la meva opinió el generar continguts també és infinit i les organitzacions han de començar a triar i donar forma. Se li pot dir en aquesta figura Dinamitzador de xarxes, de continguts. I ha de ser una persona que connecti molt bé amb els objectius i cultura de l’organització i sàpiga reconèixer les fortaleses i debilitats de l’organització i de les seves persones i stakeholders, identificar relacions i establir ponts.

    M'agrada

  7. Gràcies Francesca i Toni!
    Sí, la meva proposta està completament enfocada en el guany que poden aportar les xarxes socials. Demà veure com les xarxes són el marc on s’estableixen relacions entre persones, grups i dades, i el model de generació de valor hi pot haver al darrere. El web actual avança cap a desenvolupaments basats en l’obertura i en la col·laboració, on ha de ser més fàcil publicar, compartir i usar dades de procedència ben diversa. En fi, que en parlem demà…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s