Per què la gent comparteix coneixement?

És impossible imaginar la quantitat d’informació “d’última hora” que podem arribar a processar diàriament. Amb Twitter, les actualitzacions de Facebook, el correu electrònic, l’RSS… absorbim molta informació. Normalment tots els que compartim assumim diverses tasques: emetre, remetre, compartir, mashing up, redistribuir, crear, combinar i recrear.

Després de llegir Per què la gent comparteix contingut en línia? vaig comprendre les principals motivacions que hi ha darrere de l’acte de compartir. Gairebé el 75% de les persones de l’estudi entenen compartir com un acte de “gestió de la informació” que els permet processar-la de forma més profunda, a fons i més acuradament. És a dir, un intercanvi informatiu que els ajuda a fer millor la feina.

Seth Godin, fundador de Squidoo, diu en el seu post I spread your idea because … que aquests podrien ser alguns dels motius clau pels quals compartim:

  • Compartir aquesta idea em fa sentir generós, desinteressat.
  • La idea m’interessa i vull participar activament perquè triomfi, s’estengui.
  • Estic indignat i vull que altres se sumin a la meva indignació.
  • Algú que conec o amb qui em sento implicat m’ho ha demanat directament.
  • Puc usar-ho per unir a diferents persones i construir una comunitat.
  • Economies d’escala. El teu servei – que jo ja utilitzo – em funcionarà millor si el fa servir molta gent.
  • La teva idea em permet expressar alguna cosa que jo tinc dificultat per expressar o explicar.
  • Em permet ajudar algú que m’importa o m’interessa.
  • M’agrada el que fas i és una manera de reconèixer-ho.

Però el que m’interessa principalment és entendre els fonaments reals que governen aquest comportament en l’àmbit professional. Què fa que les persones estiguin disposades a compartir els seus coneixements amb els altres? Atès que el coneixement està estretament lligat a la identitat, a tots ens agrada que els nostres companys ens tinguin per coneixedors i experts i una de les principals maneres d’explicitar-ho és compartir amb ells els nostres coneixements.

No obstant això, compartir el coneixement no està exempt de risc, ja que l’altre ens pot fer un comentari feridor o fer palès el seu desinterès. A banda que el coneixement compartit requereix temps, perquè per respondre realment al que l’altra persona pregunta, primer hem d’entendre el problema i després fer una explicació en profunditat.

El bloc de Nancy Dixon revela que un dels estudis més interessants en l’intercanvi de coneixement el van fer Constant, Kiesler i Sproull. Un dels seus descobriments va ser que els empleats diferenciaven dos tipus d’intercanvi de coneixements. Un tipus de persones compartia productes, per exemple, programes d’ordinador i un segon tipus compartia el coneixement que els empleats havien extret de l’experiència, per exemple, com arribar a un cert coll d’ampolla en el sistema, o com bregar amb un error particularment difícil en un programa. Aquest segon tipus de coneixement, que ells mateixos consideraven com a part de la seva identitat, era majoritàriament el que els permetia ser bons professionals.

Quan compartien el segon tipus de coneixement, el basat en l’experiència, obtenien un benefici personal. No es tractava de diners o de la promesa d’un ascens, sinó que el que perseguien principalment era obtenir el respecte i el reconeixement dels seus iguals. Un reconeixement que valorem més quan ve de persones enteses en el tema que saben del que estem parlant.

Això ens porta a la segona raó per compartir coneixement, les relacions. La forma en què un professional pot saber quin tracte rep el seu coneixement és conèixer la persona amb qui el comparteix. És a dir, establir-hi relacions de confiança a través de converses informals, la lectura del que ha escrit, treballant-hi junts en equip o veure’n els comentaris en una comunitat en línia.

Per tant i per resumir, hi ha una interacció entre l’intercanvi de coneixements i les relacions. I tal com va indicar Ismael Peña-López en un dels meus últims posts, és important visualitzar els beneficis estrictament individuals que el participant obté de treballar en col·laboració amb els altres. Quins incentius obtinc del treball col·laboratiu? A banda d’un menor esforç i la possibilitat d’arribar més lluny, tenim la simetria d’expectatives i l’asimetria de coneixements.

Bàsicament necessito saber que hi ha una simetria en el compromís i, sobretot, en el nivell, en la qualitat de l’aportació dels altres respecte de mi mateix. Si sóc un expert en un tema, o hi estic molt implicat, requereixo dels altres una trajectòria similar. Altrament, més que “treballar amb”, tinc la sensació “de treballar per a algú”. D’altra banda, hi ha d’haver una asimetria en les àrees de coneixements. Aquí és on la hibridació és clau, cal que el que aporten els diferents membres de l’equip no sigui el mateix. Si no és així, el que fem és que persones que podrien perfectament treballar soles acabin treballant juntes per arribar al mateix resultat, amb el handicap que a sobre hem d’assumir els costos de coordinació que requereix un treball en equip i que en aquest cas no compensen els beneficis.

Sobre la imatge: Boat Race – 11k © debajyotidash CC BY-NC-SA

Ignasi Alcalde

6 thoughts on “Per què la gent comparteix coneixement?

  1. Molt bona reflexió Ignasi. I per puntualitzar/resumir el meu punt de vista sobre el tema, jo afegiria la paraula aprenentatge. En aquesta simetria de coneixements que destaques (que al final la fa viable i sostenible) i tenim en compte la llei (no escrita) de la reciprocitat; al final del procés haurem construït coneixement de forma col·laborativa, de més valor (en contextos determinats) qeu no pas l’indicidual. La complexitat del món i de les organitzacions demanen fer un gir decidit sobre aquests processos. En eso estamos.
    Y gràcies per contribuir

    M'agrada

  2. Felicitats. M’ha agradat. També afegiria una opinió molt personal: quan busquem compartir coneixement estem creant un grup en el que busquem “sintonització”. Ja sigui per maduresa, trajectòria vital i professional, … Hi ha quelcom més apart del compromís i el complementar coneixements o bones pràctiques que mantindrà interrelacionades les persones. Aquest grup tindrà una “personalitat” pròpia com a grup diferent a la de cadascú per separat i a la vegada resultat de la interacció de la de tots en aquell moment. Si ens sedueix aquesta nova entitat o grup, hi participarem de molt bon grat.

    M'agrada

  3. Interssantísim. Des de fa un mes he crat un blog amb l’objectiu de facilitar als mediadors de conflictes un espai on compartir experiencies, coneixements i bones pràctiques. Motivar-los a participar és el repte i el teu post ha estat revelador i una gran ajuda.

    M'agrada

  4. Jesus M

    Moltes gràcies, pel teu comentari. Crec que és molt important tenir clares les premisses de asimetria de coneixements i simetria de expectatives , i definir molt clarament l’objectiu de la comunitat o grup de treball.

    Toni Garcia

    m’alegra molt que t’hagi agradat el post. Comparteixo el concepte de “sintonització” , però estic convençut que no tothom pot treballar col•laborativament, si lo que busquem amb el grup es un productivitat i treball en equip. Seria ideal que aquesta “sintonització” sigues natural

    Miquel Tort

    Miquel, m’encoratja a seguir compartint la meva visió sobre la gestió del coneixement que ho trobis interessant. Et convido a llegir més en el meu bloc http://www.ignasialcalde.es
    Punt clau la motivació, i oblideu que perseguim principalment és obtenir el respecte i el reconeixement dels nostres iguals . Som molt més socials del que pensem, i sobretot a la hora de compartir.

    M'agrada

  5. Post i comentaris molt útils. Trobo especialment interessant la reflexió sobre la simetria d’expectatives i l’asimetria de coneixement que condiciona la nostra motivació pel treball col•laboratiu.
    Una reflexió personal sobre la raó de l’extensió de les formes de treball col•laboratiu em fa considerar que en la cessió de coneixement a més de donar quelcom que considerem genuïnament propi a un altre, li estem transferint un impuls generós, una empenta motivadora, un alè intangible i just que li encoratja a continuar compartint a la seva vegada amb els altres, generant veritables xarxes cada cop més extenses. Crec que només per viure aquesta realitat ja és important introduir en les nostres organitzacions formes de treball col·laboratiu.

    M'agrada

  6. Elena

    Comparteixo les teves paraules. sobretot quan dius li estem transferint un impuls generós, una empenta motivadora, un alè intangible…. només per viure aquesta realitat ja és important introduir en les nostres organitzacions formes de treball col·laboratiu.

    Moltes gràcies pel teu comentari.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s