VI Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària

VI Jornada Prevenció i Mediació ComunitàriaUn any més, hem pogut comprovar l’entusiasme i la profunditat amb què els professionals dedicats a l’atenció directa desenvolupen la seva tasca, dia rere dia. Les històries que hem compartit en la VI Jornada del Programa de Prevenció i Mediació Comunitària en són només un petit exemple. El tema prometia: “de la reconstrucció a la prevenció, històries del dia dia” i la veritat és que ha superat totes les expectatives.

Comença el dia amb la història” extra-ordinària”  del diàleg intraRwandès després de la guerra dels Grans Llacs. En Jordi Palou, facilitador d’aquest diàleg entre altres dedicacions, ens ha contat com la iniciativa va ser de dues persones, una Tutsi i l’altra Hutu, en un fòrum d’Internet i com al llarg d’aquests darrers 10 anys ha anat agafant força i implicant molta més gent fins a convertir-se en un moviment internacional. Moltes emocions acompanyen aquest relat viscut en primera persona i moltes reflexions respecte el paper del facilitador/mediador en un espai on la presència del dolor pesa,  però on també ocupa un lloc destacat l’esperança i la certesa que la reconstrucció de la convivència a Rwanda és possible.

VI Jornada Prevenció i Mediació ComunitàriaDesprés d’una pausa, que se’ns allarga una mica per temes tècnics, obrim la taula de les històries del dia a dia presentada pel grup CERCA (Compartim Experiències de Resolució de Conflictes amb Adolescents). Olivia, Montse, Manel, Albert, Sònia i Adrià presenten les seves històries amb diversos i originals formats. És difícil explicar en un comentari tota la profunditat que van ser capaços de transmetre.

Olivia, educadora de Collbató, obre l’espai amb una experiència de reparació de danys que es va dur a terme al municipi. Posa l’accent en una intervenció en què es pretén responsabilitzar els joves alhora que evitar etiquetar i estigmatitzar els grafiters. S’aposta i es treballa per la implicació de tot el municipi en aquesta reparació, nanos, pares, veïns, professionals, recursos…, tots units amb la mateixa voluntat. El vídeo “Art clandestí” ho explica perfectament i mostra la necessària coordinació de tots els serveis per assolir aquest objectiu.

Montse, educadora de Mollerussa, ens apropa al dilema que va viure en ser víctima d’un furt comès per una noia del grup de joves amb què treballa habitualment.  La reflexió constant de l’equip sobre estratègies d’intervenció, la paciència, aprendre a separar les emocions i fer un joc net, entre altres, van permetre solucionar el tema, preservar la relació amb la noia i que fos un aprenentatge per a la resta de joves i també per als professionals. La narrativa digital elaborada per l’Òscar, company de la Montse que malauradament no va poder assistir a la jornada, mostra clarament el compromís dels educadors amb l’acció educativa.

Manel, tècnic de joventut de Creixell, amb molta sinceritat, comparteix amb nosaltres una circumstància en la qual es demostra la facilitat amb què es pot perdre la confiança d’uns joves per una reacció precipitada… Guanyar-se la confiança dels joves requereix temps, dedicació, compromís, autenticitat… Però si davant les situacions conflictives no pensem les nostres respostes, si no calibrem les nostres reaccions, tot això que ens va costar tant aconseguir es pot perdre, i  tornar a recuperar la relació pot costar molt més. L’autocrítica, la reflexió i la revisió periòdica de la nostra praxi són també unes eines fonamentals.

Albert, tècnic de joventut de Calonge, va fer una entrada magistral a la sala i ens va deixar amb la boca oberta! Vam riure molt! Quin nivell, quina magnífica interpretació! Un professor de matemàtiques, una mica boig, tot s’ha de dir,  creu que té la fórmula per arreglar els problemes de conducta d’un jove. Després de moltes equacions i operacions complexes, s’adona que les solucions poden ser infinites i que n’hi ha tantes com persones… La “lliçó” que en traiem és que no hi ha una recepta, que el que és realment important és connectar amb l’altre i vincular-s’hi i que això pot succeir en qualsevol moment i amb el motiu menys previsible! Només hem d’estar molt atents i alertes als senyals….

Sònia, educadora de Montcada i Reixac, centra la nostra atenció en la dificultat que comporta passar de la teoria a la pràctica. El conflicte entre dos nois a l’àmbit escolar i l’amenaça d’una denúncia fan que ella i el seu company Francisco, de la policia local, es plantegin oferir un espai als nois perquè puguin solucionar el problema i fins i tot recuperar la relació d’amistat que tenien. El resultat va ser un acord de convivència a l’institut,  però no va implicar ni que es disculpessin, ni que poguessin recuperar la seva amistat. A vegades les nostres expectatives ens poden causar frustració però també aprenem a valorar la força que pot tenir el lliure compromís de les parts. Tot això ho explica la Sònia en una narrativa digital molt personal i molt ben resolta, “de la teoria a la pràctica”.

Adrià, responsable de serveis socials de Matadepera, ens descol·loca amb la història d’uns joves “exemplars” que per circumstàncies diverses, entre altres l’avorriment, acaben calant foc al seu institut… El cas arriba a Justícia lògicament, però la iniciativa de la reparació dels danys ja l’havien presa els nois i s’estava treballant amb ells des del programa JOICI (joves i ciutadania). Molt impactant la carta que van escriure per explicar-se i demanar disculpes així com el powerpoint que ells mateixos van elaborar. Veure com les coses es van complicant en la ment d’aquests adolescents afecta,  però també és molt gratificant veure la seva reacció i la determinació que mostren a l’hora d’intentar reparar el dany causat. Un cop més es posa de manifest la necessitat del treball en xarxa i de millorar la coordinació entre les administracions perquè les respostes a les conductes dels joves es facin amb mesura i coherència.

Però aquí nVI Jornada Prevenció i Mediació Comunitàriao van acabar les històries… En Pablo, mediador de Ripollet i també membre del grup CERCA, va facilitar que en Dani i la Laura, educadors de Ripollet expliquessin la història del KFTÍ. Es tracta d’un recurs per a joves que neix l’any 2005 en resposta a uns episodis de violència entre joves del poble i grups d’ideologia neonazi i que van posar de manifest la necessitat d’oferir espais, per fomentar dinàmiques de participació social i ciutadana, i atendre les necessitats educatives i socials dels joves. El vídeo que presenten és molt dinàmic i ens situa ràpidament en l’objectiu perseguit. A més de la implicació dels professionals i de la seva creativitat, és clar que calen recursos i mitjans perquè es puguin dur a terme iniciatives de caire preventiu com aquesta.

Gràcies de tot cor per la vostra assistència, érem més de 130 persones a la sala i amb el temps que feia i altres circumstàncies… ens considerem molt privilegiats per gaudir de tanta presència. Gràcies també per entrar en el nostre joc i contar-nos les vostres històries en directe. Fins i tot uns adolescents van participar en tota la jornada i hi van fer les seves aportacions. Gràcies per la fidelitat i el suport que ens oferiu sempre, perquè ens dóna energia per continuar amb aquest programa de Prevenció i Mediació Comunitària que aposta pel diàleg com a element motor de la convivència.

Ana Nogueras

Ana Nogueras

One thought on “VI Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària

  1. Felictacions, Ana i Robert, cada anys us renoveu. Manteniu el servei (i l’interès) de forma excpcional. Justica Juvenil en Catalunya té gran sort de comptar amb professionals com a vosaltres.
    El proper any, no és una sorpresa, ens tornareu a sorprendre;)

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s