El copyright a l’era d’Internet

Imatge del copyright fet amb peces de puzzleL’escriptor, periodista i blocaire Cory Doctorow ha publicat un post molt interessant on es qüestiona la conveniència de continuar discutint sobre el copyright a l’era d’Internet. Un debat que té ja 16 anys d’antiguitat, ja que va començar el 1995, quan per primer cop es va proposar fer més exhaustiva la reglamentació sobre els drets de propietat intel·lectual a la xarxa.

Doctorow considera que, al segle XXI, el copyright ja no té cap sentit, atès que qualsevol regulació que se’n faci té efectes sísmics sobre Internet, perquè no es pot regular el copyright sense regular Internet, totes i cadascuna de les maneres com es fa servir Internet, que com molt bé s’exposa en aquest post de GigaOM, abasta tots els aspectes de la vida, perquè la xarxa ha comportat una autèntica revolució.

Així, Doctorow considera que si solucionem els problemes de copyright a costa d’Internet, els estarem solucionant a costa de tota la societat del segle XXI en el seu conjunt. Mentre continuem centrant el debat en la creació artística i el públic consumidor, en comptes de fer-ho en la llibertat d’expressió, la privacitat i la bona fe, continuarem fent dependre el futur de tota la societat dels problemes de negoci que tenen actualment les indústries proveïdores de continguts.

El debat, però, és ben viu. Veiem què n’opina Robert Levine, autor del llibre Carrera lliure: com els paràsits digitals estan destruint el negoci de la cultura, i com pot contraatacar el negoci de la cultura, en aquesta entrevista que publica Adweek. Levine considera que el conflicte no és entre el públic consumidor i les empreses proveïdores de continguts, sinó entre aquestes empreses i les empreses tecnològiques. Posa com a exemple que moltes d’aquestes empreses que defensen que els continguts han de ser gratuïts a la xarxa, cobren de Google, a qui interessa la distribució gratuïta de continguts perquè així augmenta el tràfic a la xarxa i, en conseqüència, els seus ingressos publicitaris.

Levine opina també que perillen els continguts de qualitat si els particulars o empreses no poden dedicar-se a crear-los per manca de retribució, i que la xarxa ho acabarà patint, atès que s’ha construït al voltant del contingut professional. Posa com a exemple que si The New York Times fos un mitjà de comunicació totalment gratuït no podria permetre’s enviar reporters a cobrir notícies a l’estranger.

I vosaltres, què en penseu?

Sobre la imatge: Large copyright sign made of jigsaw puzzle pieces © Horia Varlan CC BY

Joana Soteras

Joana Soteras

4 thoughts on “El copyright a l’era d’Internet

  1. Molt bon post, Joana!
    En Levine té una opinió esbiaixada del tema en la mesura que la formula a partir del que observa actualment i gosa relació drets d’autoria amb retribució com a única forma per entendre el panorama actual.
    Personalment crec que és el mateix que pensaven els responsables de les navieres o de les indústries papereres quan les van reconvertir… La producció de continguts es troba enmig de l’ull d’un tsunami que els ha de transformar radicalment. Assistirem a la reconversió d’aquesta indústria; no cal que ens hi juguem res, oi?

    M'agrada

  2. Gràcies, Joana per fer-nos pensar i demanar-nos la nostra opinió.
    Crec que lligar qualitat dels continguts de la xarxa a la retribució no és realista per part de Levine, i a més és perillós. La xarxa és molt més que un instrument de mercat (afortunadament). Potser la possibilitat que sigui “no professional” fa que sigui anàrquica, amb continguts bons i a vegades dolents, però que facilita pensar en termes de diversitat, de pluralisme i de riquesa cultural. Això fa que tothom surti guanyant, encara que s’espatlli la lògica mercantilista.

    M'agrada

  3. Gràcies pels vostres comentaris, Jordi i Elena.

    Estic molt d’acord amb vosaltres. Estem al començament d’una gran transformació pel que fa a la producció de continguts i és ben clar que els models de negoci han de ser uns altres perquè no tenen ni cap ni peus al món d’Internet i les xarxes socials.

    Tothom crea i cocrea a partir de coneixement existent, com s’ha fet sempre al capdavall en una escala més petita. I perseguir per temes de copyright a Internet és perseguir la humanitat.

    No obstant això, crec que molta gent està disposada a pagar un preu raonable per continguts i serveis que s’ofereixen a la xarxa, com passa amb la música, els llibres digitals o amb les versions freemium d’algunes aplicacions en núvol.

    El que cal és pensar diferent i cercar noves vies.

    M'agrada

  4. Et penjo el post al paper.li de l’EdOrsBatx, mares 2.0 a la gulrriela xq #failrigau no deixi els nostres fill/es sense una porta oberta al progrés. Ciberactivisme a tots nivells noia! Gràcies per dir-ho alt i públic.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s