Recollim idees de les conferències presentades al Congrés EDO 2012

Com a continuació del post anterior en què explicàvem la visió aportada per Victoria J. Marsick en la conferència inaugural, hem resumit les intervencions dels diferents conferenciants del Congrés EDO 2012 per tenir una visió conjunta de les idees més rellevants que s’hi van aportar.

"David Gurteen"David Gurteen “Les organitzacions són una conversa” (24.05.12)

És paradoxal que en un congrés sobre aprenentatge informal tingui lloc una conferència altament formal, amb un ponent que parla i un auditori assegut en una aula convencional escoltant. És aquesta, però, una manera efectiva d’aprendre? David Gurten considera que la majoria de conferències d’aquest tipus són una pèrdua de temps: la “mort per powerpoint”. Ell va constatar que, habitualment, la part més interessant d’aquestes conferències tenia lloc a la conversa posterior que es produïa (normalment als bars dels voltants). A partir d’aquí van néixer els Knowledge Café (Cafès del Coneixement), un model de conferència informal i diferent, on els ponents disposen d’un temps limitat (5 o 10 minuts) i després s’impulsa una conversa enriquidora entre tots els participants.

La conversa és una reunió de ments amb diferents costums i hàbits. Quan una persona té una opinió diferent de la nostra, és el moment de ser curiós, d’aprendre, d’escoltar en lloc de parlar. No es tracta de guanyar una discussió, sinó d’aprendre d’una conversa amb punts de vista diferents, d’abordar els temes des d’una perspectiva creativa, de crear relacions entre les persones: és la conversa de l’aprenentatge. Per a Gurteen, aquesta conversa és diu diàleg, entès com una lluita d’intel·lectes. La gestió del coneixement no consisteix a fer-nos arribar més i més informació, sinó que ens ha d’ajudar a comprendre millor. Per millorar la comprensió del món que ens envolta, l’eina més efectiva és també la més utilitzada per la humanitat al llarg del temps: explicar històries.

Els Cafès del Coneixement funcionen millor amb grups de 20 o 30 persones, repartides en petites taules per subgrups de 3 o 4 persones. De tant en tant es proposa anar canviant de taula, i al final se’n fa la posada en comú aprofitant la màgia del cercle, que té el gran avantatge que permet veure tothom i eliminar les jerarquies, amb la qual cosa es dilueix (o fins i tot pot arribar a desaparèixer) la figura del líder conferenciant.

"Charles Jennings"Charles Jennings: “L’aprenentatge social i en el lloc de treball des de l’òptica del 70:20:10” (24.05.12)

En paraules d’Eric Kandel, “l’aprenentatge és la capacitat d’adquirir noves idees a partir de l’experiència i retenir-les a la memòria”.

La majoria de l’aprenentatge es produeix sota la línia de superfície: és l’aprenentatge informal. L’aprenentatge formal –dirigit i dependent d’una instrucció–, representa només un 10 %, mentre que l’aprenentatge informal –autodirigit o incidental– representa el 90 % restant (70 % experiencial i 20 % aprenentatge social): és el model 70:20:10. El paper dels directius és clau per al desenvolupament d’aquest model. Cal que les organitzacions es transformin, perquè anem cap a un món que es mou a gran velocitat, on és imprescindible que treball i aprenentatge es puguin produir de manera simultània: s’està passant d’una estructura jeràrquica a una estructura en xarxa (from hierarchy to wirearchy). Això modificarà els paradigmes associats a l’aprenentatge: si el coneixement es rep descontextualitzat, en poc temps n’haurem oblidat un percentatge molt elevat. Cada cop té més rellevància l’aprenentatge basat en l’experiència: és més important saber com que saber què (from know what to know how), és més important el context que el contingut (from content to context). Les organitzacions amb bones capacitats d’aprenentatge informal tenen un 300 % més de probabilitats de tenir èxit que les organitzacions que no tenen aquestes capacitats.

Darrerament s’està produint un fort increment de la utilització de vídeo per a l’aprenentatge corporatiu (com en el cas de British Telecom i el seu projecte Dare2share), atès que s’ha demostrat que aquest mitjà és un dels més efectius per als processos d’aprenentatge (de fet, els nadius digitals cerquen més continguts per a l’aprenentatge a YouTube que no pas a la Viquipèdia o a qualsevol altra font). El vídeo, doncs, és molt rellevant en l’aprenentatge social, i aquest tipus d’aprenentatge és cada cop més imprescindible. Hi ha centenars de casos d’èxit de creació de marcs organitzacionals que s’estructuren gràcies a l’aprenentatge social.

El desenvolupament del model 70:20:10 posa l’accent en l’aprenentatge continuat, que és més difícil de gestionar, atès que requereix posar el focus en la producció d’experiències d’aprenentatge en el lloc de treball i de garantir que tothom disposi de les eines necessàries per fer la seva feina, de manera que l’aprenentatge s’orienti cap a la millora de la productivitat.

"Mònica de Arteche"Mónica R. De Arteche: “Els clústers i la gestió del coneixement” (25.05.12)

Mónica de Arteche va presentar una recerca sobre els clústers i les seves característiques a l’hora de transferir el coneixement. Han estudiat casos de clústers del sud de Brasil (lligats a la industria del calçat), dels EUA (The Research Triangle Park), del País Basc (GAIA), i del districte tecnològic de Buenos Aires –que encara es troba en un estadi previ, és un conglomerat d’empreses TIC– i Bariloche (Argentina).

Abans dels clústers hi havia altres tipus d’estructures per vincular el coneixement i el sector productiu localitzat geogràficament: els parcs i els pols tecnològics. Els clústers són el producte de la interacció entre l’empresa, el govern (Administració pública) i la universitat. Per al clúster el paper de la universitat és clau, ja que afavoreix que se superin les asimetries informatives i les distàncies institucionals existents entre les empreses que el constitueixen, i fomenta les relacions entre els emprenedors, les empreses i els acadèmics.

Per valorar la relació entre la creació de coneixement als clústers i l’efectivitat dels sistemes de gestió del coneixement es van establir indicadors per mesurar no només els actius tangibles, sinó també els intangibles: capital humà, capital estructural (coneixement que el clúster explicita, sistematitza i codifica) i capital relacional (valor del clúster a través de les relacions establertes). S’hi van aplicar els models de Nonaka i de Capital Intel·lectual, la qual cosa els va permetre determinar les fortaleses i febleses de la gestió del coneixement, i van concloure que els clústers amb gestió professionalitzada i més integrats amb les universitats són els que generen més innovacions, i que les polítiques públiques (legislació, finançament) són molt importants per a la creació i per a la sostenibilitat dels clústers.

Les comunitats de pràctica (CoP) –paradigmes de l’aprenentatge social, on el coneixement està integrat a l’acció i es produeix de manera espontània, i on els processos d’aprenentatge, de coneixement i de pràctica es generen alhora– són molt útils per als clústers, per fer sorgir col·lectivament el coneixement i compartir-lo; els clústers serien, doncs, constel·lacions de CoP. El paper del facilitador (o líder) de les CoP és fonamental per aconseguir-ne la cohesió, mantenir-les actives, generar-hi confiança, mesurar-ne la salut i encarregar-se’n de la base del coneixement.

"Javier Echevarría"Javier Echevarría: “L’aprenentatge en el marc de la societat en xarxa” (25.05.12)

Des de l’Agenda de Lisboa (març de 2000) s’han anat produint canvis a les polítiques europees per fomentar la innovació. S’ha establert un consens a l’hora de considerar més valuós el coneixement que genera innovacions, de manera que podem parlar de tecnociència, és a dir, de la subordinació del coneixement a la innovació. En aquesta línia, la Unió Europea està treballant d’aquí al 2020 perquè es fomenti la cultura de la innovació als centres escolars, i no només a les universitats o a la formació professional.

Fomentar la cultura de la innovació no és el mateix que fomentar la cultura científica i tecnològica. Si la innovació no va alineada amb el desenvolupament de la societat en xarxa (que cada cop més es troba als dispositius mòbils), no és innovació real. El model lineal que diu que la innovació prové exclusivament de la R+D+i ha estat refutat científicament, atès que la innovació es produeix també en altres entorns i contextos diversos, per la qual cosa cal abordar-la des de perspectives múltiples. Per exemple, entre un 33 % i un 50 % de la innovació prové dels mateixos usuaris. Cal fomentar, doncs, un paradigma alternatiu: la innovació social, a la qual s’hauria de vincular la innovació educativa; aquesta innovació social té característiques de model inductiu (bottom-up).

En la innovació feta pels usuaris cal considerar diferents fonts en la cadena funcional de producció i l’ús de l’educació, però també en altres baules de la cadena (com els stakeholders, o parts interessades). Cal tenir present també que hi ha usuaris experts (leading users) que poden fer aportacions molt valuoses des de punts de vista endògens i exògens al procés.

Es fa imprescindible modificar l’organització de les escoles i anar cap a un model d’escola-xarxa en què els diferents centres estiguin connectats mitjançant les TIC: no s’ha de dur Internet a l’escola, sinó que s’ha de dur l’escola a Internet.

Joan Carles Torres

One thought on “Recollim idees de les conferències presentades al Congrés EDO 2012

  1. Gràcies, Joan Carles, com sempre per l’esforç de sintesi. Ens ajuda a fixar idees en el cas d’haver assistit a les conferències i a tenir una visió general de les que no vam poder anar-hi. Segueix incombustible, si us plau!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s