Es troba en perill la llibertat a Internet?

Cadenes rovelladesInternet ha canviat el món en tots els àmbits, fins al punt que avui dia no es pot concebre pràcticament cap aspecte de la vida (i molt especialment tots aquells relacionats amb el coneixement) al marge de la influència de la xarxa. Aquesta revolució s’ha esdevingut gràcies, bàsicament, als seus principis fundacionals d’obertura i llibertat. Darrerament, però, han anat sorgint –cada cop amb més força– un seguit d’amenaces contra aquests principis, tal com denunciava fa uns mesos Serguei Brin, en aquesta entrevista a The Guardian.

Brin parla de “la batalla d’Internet”. A dos posts publicats en aquest bloc el 2.12.11 i el 9.03.12 ja vam tractar la qüestió del copyright, un dels elements claus d’aquesta lluita. Però n’hi ha més: privadesa de les dades, neutralitat a Internet, legislacions intervencionistes, interessos de les empreses TIC…

Analitzem la qüestió legislativa, tot començant per la CISPA (Cyber Intelligence Sharing and Protection Act). A diferència del que va passar amb la SOPA i la PIPA, aquest cop el món de la tecnologia no ha tancat files per oposar-se a aquesta llei, que va ser aprovada al Congrés dels Estats Units el 26 d’abril d’enguany, i que regula la compartició d’informació sobre dades dels usuaris entre el Govern i les empreses tecnològiques. Tanmateix, les veus crítiques contra l’amenaça que comporta per a la llibertat a Internet no es van fer esperar, com podem llegir en aquest post a TechDirt a càrrec de Leigh Beadon.

La CISPA, però, no és l’única normativa en aquest sentit: el Regne Unit, la Unió Europea i l’Estat espanyol –amb la creació d’una unitat policial per rastrejar les xarxes socials, tal com recull El País–, també van en la mateixa línia. Aquesta és la situació a països democràtics; els estats amb règims de caràcter autoritari apliquen la censura directa a Internet sense cap tipus de limitació. A tot això es refereix Dolors Reig quan parla de les “tecnologies per a la ciberrepressió”.

El motiu pel qual la CISPA i altres legislacions i/o iniciatives afins no han provocat una resposta tan unànime i contundent en contra seva com la SOPA i la PIPA el trobem en arguments com els que exposa Ed Skoudis en aquesta entrevista per a ComputerWorld, on fa palès que els perills ocasionats per la manca de seguretat a Internet són molt reals i, per tant, és imprescindible que les societats se’n protegeixin. També Facebook va expressar la seva postura favorable a la CISPA. Evgeny Morozov, però, acusa a la publicació Slate tant els poders públics com el moviment Anonymous de posar en perill la llibertat a Internet; Morozov veu com a gran beneficiari de les accions legislatives com la CISPA i dels sabotatges d’Anonymous les grans empreses que es dediquen a la seguretat cibernètica.

James Ball opina a The Guardian que la manera precipitada de legislar sobre Internet amb l’excusa de la seguretat està perjudicant greument la llibertat a la xarxa. També a The Guardian, Emily Bell opina que l’amenaça més gran per a Internet és l’opacitat amb què es comporta a l’hora de defensar els seus interessos l’elit que domina la xarxa. Rebecca MacKinnon fa una radiografia completa de la situació en el seu llibre Consent of the Networked: The Worldwide Struggle for Internet Freedom (El consentiment dels usuaris en xarxa: la lluita mundial per la llibertat a Internet), sobre el qual Rebecca J. Rossen fa aquesta interessant ressenya a The Atlantic. Aquest llibre ha estat editat també en castellà, com informa Enrique Dans.

Una altra qüestió polèmica és la defensa de la neutralitat de la xarxa, denominada també xarxa oberta, Open Internet, el principi fonamental de la qual és garantir la no-discriminació ni restricció del tràfic per part dels serveis d’accés a la xarxa. El 20 de novembre de 2011 van entrar en vigor –havien estat aprovades el 21 de desembre de 2010– les Regles per a la Neutralitat d’Internet de la Comissió Federal de Comunicacions dels EUA. Aquestes regles no van ser ben rebudes per les grans empreses proveïdores d’accés, i Verizon ha portat fins i tot als tribunals aquesta regulació, tal com explica Timothy B. Lee a Ars Technica. A Holanda també s’ha aprovat aquest any una llei per protegir la neutralitat de la xarxa, pionera a Europa; només a Xile hi ha una altra llei d’aquestes característiques. A l’Estat espanyol, l’informe Agenda Digital per a Espanya, encarregat pel Govern central, ha rebut força crítiques per no incloure la qüestió de la neutralitat de la xarxa, tal com recull en aquest post Enrique Dans.

Atesa la importància que té la preservació de la llibertat a Internet, les reaccions contra els perills que l’amenacen s’han produït de manera organitzada. Així, s’ha creat la Declaració de Llibertat a Internet, que han signat moltes empreses TIC i particulars, i que continua recollint adhesions. The Internet Defense League és una iniciativa d’Alexis Ohanian per poder dur a terme una resposta ràpida en cas d’una agressió a la llibertat a Internet, amb motiu d’alguna legislació desfavorable o de la censura.

El projecte DisCo és un Think Tank que vol fer sentir la veu de la comunitat d’Internet als òrgans polítics de poder dels EUA, tal com explica Stacey Higginbotham en aquest post a GigaOm. El 10 d’abril d’enguany Google va anunciar el projecte Take Action (Actua) sobre el poder d’Internet, amb la intenció de generar un moviment de base amb força que posi els polítics a la defensiva a l’hora de legislar sobre la xarxa; a finals de maig va publicar un informe per poder veure qui sol·licita l’eliminació de continguts del cercador amb l’acusació d’infraccions de copyright, amb la intenció d’actuar amb la màxima transparència i rebatre així les crítiques de què ha estat objecte per la seva manera de gestionar les dades pel que fa a la privadesa, i per la seva actitud quasi monopolística en alguns aspectes. Tot seguint les seves passes, a principis de juliol Twitter va fer públic el seu primer Informe de transparència, on es fan públiques les sol·licituds governamentals rebudes perquè se’ls facilités informació dels usuaris o perquè n’hi eliminessin continguts, així com les denúncies per infraccions de copyright.

Penseu que està realment en perill la xarxa lliure i oberta, o que la comunitat d’Internet compta amb les armes suficients per guanyar també aquesta batalla?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s