VII Jornada Compartim: Què fem amb les CoP madures?

Aquest és el títol de la Jornada anual del programa Compartim de 2012. Per què aquest títol? Si hem de ser completament sincers, us direm que fa un parell de mesos encara no sabíem com enfocar la Jornada. Ja n’hem fet sis i cada cop és més difícil continuar despertant interès i innovant en formats formatius -al Compartim som innovadors de mena i no parem mai!-. I, de sobte, va saltar la sorpresa.

El mes d’octubre, en una reunió d’e-moderadors, una de les líders (Rosa Aragonès, l’e-moderadora de la comunitat de psicòlegs d’assessorament tècnic penal) del programa ens va comunicar que, com a comunitat de pràctica, havien arribat al final del seu recorregut i que ho deixaven. Les raons que portaven a aquesta decisió –i aquesta és la gran novetat-  no eren de tipus conjuntural, ni de falta de motivació o mitjans; sinó tot el contrari: Aragonès comentava que el que volem fer al Compartim (productes de coneixement) estava acabat i que a partir d’ara continuar en la CoP els suposava una mena de fre.

Actualment, els psicòlegs d’assessorament tècnic penal ja disposen internament d’espais de pràctica reflexiva i tenen el suport del seu cap per treballar també així. Doncs…, res a afegir.

Ens vam quedar en estat de xoc perquè era una evolució que no havíem previst. Tant és així que al final vam continuar la reflexió i vam establir una mena d’observació pautada i reglada amb la resta de comunitats per saber ben bé què estava passat.

Fruit de tota aquesta reflexió vam establir sis itineraris diferents i vam constatar que cada agrupació en treball col·laboratiu (les inicialment anomenades comunitats de pràctica) poden optar per una evolució diferencial. De totes les CoP que al llarg d’aquests anys hem observat, no hi ha hagut dos itineraris semblants. Cadascuna ha fet la seva pròpia història i evolució. Tanmateix, i després de (per)seguir-les, arribem a la conclusió que poden donar-se patrons comuns propis d’aquest ecosistema de cultiu tan particular com és l’Administració pública.

Les agrupem, com diem, en sis itineraris:

1. Integració natural en l’organització. És una sortida i un final molt elegant. En aquesta lògica d’acabar el que s’ha començat, l’objectiu ideal seria que tota CoP, en el seu si, es dotés d’una fórmula -un gen- d’autodestrucció després d’un temps prudencial de funcionament. Tant perquè ha tingut èxit com per fracàs (per merescut). La Rosa Aragonès, l’e-moderadora, d’aquesta CoP ens ho explicarà a la Jornada.

2. Fracàs o desaparició prematures. És la més freqüent. I ho diem tant pel programa Compartim i la nostra organització com per altres organitzacions públiques a què hem ajudat, però on no s’han consolidat les comunitats. Per parlar-ne ens acompanyaran antics e-moderadors que han tingut la gentilesa d’acudir a la nostra crida. Especialment és d’agrair la presència de José Núñez, Pedro Albino, JM Capdevila, del Departament de Justícia, i Carles Folch, del Departament d’Agricultura.

3. Espais d’aprenentatge i reflexió a través d’entorns personals i professionals d’aprenentatge. En algunes comunitats no s’ha anat més enllà. Tot i que en un grup col·laboratiu l’aprenentatge se suposa per defecte, en alguns casos es mostra com la raó principal de la viabilitat del grup. Joan Galeano ens explicarà per què i debatrem si podem admetre aquesta opció com una proposta de valor similar a les altres que sí que presenten productes tangibles de coneixement.

4. Efecte mitosi a les CoP. Ens ha sorprès aquesta evolució: no està documentat un procés similar a la literatura sobre comunitats de pràctica, però creiem que mereix ser debatut i tractat pels e-moderadors implicats i pels experts convidats. Intuïm que hi ha alguna cosa d’això: la CoP com a dinamitzadora del grup professional, en què veiem agrupació i desagrupació dels seus membres al voltant de temes de coneixement, però amb cadències i fluxos específics. Susana Gracia, ens parlarà de la mitosi en la comunitat d’educadors socials de centres penitenciaris, i Julio Zino i Elena Martín ens parlaran de la seva experiència a la comunitat transversal TIC i presó .

5. Les CoP ortodoxes. Aquelles en què Etienne Wenger es trobaria més còmode. I les reconeixem per la passió dels seus membres, per l’alta interacció, i per l’autèntica pràctica professional que els uneix, aglutina i identifica. Hi haurà tres comunitats que representen tot això: Sonia Marco, e-moderadora de monitors artístics, Jordi Pedrola, de la CoP d’activitat física i esport, i Joan Antoni Matilla, de la CoP de mediadors de justícia juvenil.

6. El pragmatisme. És un itinerari clar, repetit i necessari: les CoP que assumeixen projectes aplicats com a grups de millora i innovació. Eulàlia Sau, e-moderadora de la CoP de biblioteques judicials, i Jordi Burcet, de la CoP @plec 2012 Justícia Tarragona ens ho explicaran.

Comptarem, a més, amb dos ponents de luxe: Virginio Gallardo ens explicarà com les CoP es converteixen en el centre de l’organització i Gabriel Ginebra ens desvetllarà la incògnita de per què un japonès va estavellar un tren per guanyar temps.

I ja per acabar, i amb infinit agraïment, comptarem en qualitat d’experts i amics amb persones que amb la seva intel·ligència i el seu suport han estat responsables que el programa Compartim arribi a aquesta maduresa. Entre ells: Jordi Graells i Costa, Sergio Vásquez Bronfman, Mario Pérez-Montoro Gutiérrez, Sandra Sanz Martos, Francesca Cañas Ortiz, Paco Molinero Ruiz, Aleix Barrera Corominas, Carles Folch Castell, Dani Giménez Roig, Blanca Rigau Pellissa, Laura Rosillo, Ignasi Alcalde Perea, Miren Fernández de Álava i David Rodríguez Gómez.

Programa de la VII Jornada Compartim

Inscripcions

Sobre la imatge: plantsnow (c) zoomboy.com CC BY-NC

Jesús Martínez

2 thoughts on “VII Jornada Compartim: Què fem amb les CoP madures?

  1. Segur que serà una bona oportunitat de trobar-nos, reflexionar, aprendre i debatre sobre l’aprenentatge, la gestió del coneixement, el treball colaboratiu, les CoP i l’aprenentage informal en definitiva.

    Ens veiem el dia 4!

    Joan.

    M'agrada

  2. Moltes gràcies Jesís, per convidar-me de nou a una de les vostres jornades Compartim.
    Tinc ganes de veure (i tocar) les cares dels meus “herois” de la cultura del treball col.laboratiu. També anirà la Blanca Rigau i confio que algun membre més del nostre equip de gestió de coneixement (ASPCAT).
    Us avanço una reflexió: resulta evident que en aquests temps de crisis el treball col.laboratiu en CoP permet sol.lucionar “micro” problemes recurrents alhora que permet un debat i aprenentatge permanent dels professionals que la formen però…poden treballar-se i, fins i tot, solucionar-se “macro” problemes de l’Administració Pública des de la perspectiva d’una CoP? Poster obtindriem una visió diferent a l’aborfatge clàssic i “piramidal”…seria aire fresc? o seria ficar-se allà on no toca?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s