Els cursos en línia oberts i massius (MOOC) i la intel·ligència col·lectiva

El 9 de juliol de 2012 publicàvem en aquest bloc un post sobre l’accés en línia i gratuït a educació universitària del màxim prestigi. Les plataformes educatives que us hi presentàvem formen part dels cursos en línia oberts i massius (MOOC, en les seves sigles en anglès).

Els MOOC són una autèntica revolució de l’educació a distància i l’aprenentatge virtual, producte de la web social, basada en la igualtat, la comunicació horitzontal i la participació: la intel·ligència col·lectiva posada en pràctica. Les seves condicions principals són el context didàctic, fer servir una tecnologia que els faci reutilitzables i no estar limitats per la propietat intel·lectual (ús de llicències lliures, com ara Creative Commons). Dolors Reig va explicar al seu bloc El caparazón quines són les característiques genèriques que els defineixen:

  • Poden ser organitzats per qualsevol expert o grup d’experts, en qualsevol matèria.
  • Hi pot participar qualsevol persona que estigui interessada en la matèria (no requereixen titulacions ni formacions prèvies).
  • Els participants poden tenir diferents nivells d’implicació (des de l’escolta-lectura passiva fins a la discussió activa amb els experts i/o altres participants).
  • Els materials i tecnologies utilitzats són de tipus molt divers; això permet els participants adquirir i millorar les seves competències digitals, i no només les que tenen relació amb la matèria impartida.
  • Requereixen compromís dels participants, i tendeixen a l’autoorganització individual i grupal: comunitats paral·leles, subgrups locals o temàtics d’ajut mutu, importància de la figura del tutor voluntari…
  • El bloc de la plataforma té un paper fonamental. Els participants poden crear al seu torn xarxes de blocs associades al curs, accessibles des d’agregadors de continguts com ara Netvibes.
  • Són entorns privilegiats de sistematització del coneixement, que permeten una bona difusió de la feina feta, la creació de comunitats i de xarxes socials d’interessos.

Un bon exemple de tot això és el curs d’introducció a l’educació oberta creat per David Wiley (entre els dies 11 i 15 de març tindrà lloc la Setmana de l’Educació Oberta). En aquest post de Miriam Schuager a Wwwhat’s new podem trobar 54 cursos universitaris en línia gratuïts que comencen durant aquest mes de gener. I Óscar Rey recull en aquest post 12 plataformes MOOC; algunes de les quals ja les havíem vistes en el post del juliol passat que hem citat al començament, però també n’hi descobrim d’altres.

Aquesta revolució en l’educació ha adquirit tanta rellevància que ja comencen a sorgir idees per monetitzar les plataformes, com és el cas de Coursera, tal com explica Rip Empson a TechCrunch.

I vosaltres, heu seguit cap curs d’aquest tipus? Com ha estat l’experiència?

3 thoughts on “Els cursos en línia oberts i massius (MOOC) i la intel·ligència col·lectiva

  1. A aquestes alçades ja ningú pot dubtar del paper cabdal d’Internet a l’hora de difondre el coneixement com mai abans havia estat possible. El que sí genera encara dubtes és la sostenibilitat econòmica dels continguts oberts de qualitat (no només en el camp de la formació). Al final d’aquest post veiem com Coursera ja ha començat a aplicar-hi el model “freemium”, que està funcionant molt bé en tot tipus de serveis web

    M'agrada

  2. Un interessant post que ens posa un altre cop davant la revolució d’internet. La democratització del seu ús facilita la generalització del coneixement. Una nova esperança en un món globalitzat. Ara hem d’esperar que les dificultats per accedir a la tecnologia per part d’amplis sectors de la població mundial, no aguditzi encara més les desigualtats i monopolitzi l’avenç en el coneixement

    M'agrada

  3. Potser Internet possibiliti un major accés als recursos educatius, però no és només la tecnologia el que ho possibilitarà. Hi ha una concepció de que el que l’educació és sobre tot capital econòmic i amb això es limita la circulació i l’accés a algunes fonts de coneixement. Però hi ha també concepcions, com en aquest cas, que l’educació és abans de tot capital cultural que s’orienta cap el coneixement i la democratització de les possibilitats: circulació de sabers, intercanvi, el pensament és col·lectiu, el coneixement creix si es comparteix…
    En temps de retallades i de “desinversió” en tot això que és cultural, pràctiques com els MOOC mostren que les coses es poden pensar i poden ser d’una manera diferent.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s