Twitter i les administracions públiques: com optimitzar-ne l’ús

El 21 de març d’enguany Twitter va fer 7 anys. Des de llavors, aquesta xarxa social ha sumat  200 milions d’usuaris a tot el món, i actualment s’envien 400 milions de tuits diaris. Les administracions públiques no es podien quedar al marge d’aquest extraordinari canal de comunicació, i per això la majoria en són usuàries. Però quina és la millor manera d’utilitzar aquesta xarxa, què és allò que hi cal fer i allò que no s’hi ha de fer mai?

En la guia Els 15 manaments per als organismes públics a Twitter, elaborada per GovLoop, podem trobar-hi indicacions molt útils. Els 15 manaments, en resum, són aquests:

1. Escoltaràs primer i et familiaritzaràs amb el mitjà abans d’incorporar-t’hi (tant a Twitter com a qualsevol altra xarxa social).
2. Utilitzaràs la informació del teu perfil de manera correcta: és imprescindible l’ús d’una imatge identificativa i emplenar la informació de perfil.
3. Disposaràs d’un avís de limitació de responsabilitat (disclaimer).
4. No tractaràs malament ningú.
5. Tuitejaràs de manera regular.
6. Integraràs un procés d’aprovació dels continguts dels tuits.
7. No registraràs comptes alternatius.
8. No automatitzaràs els teus tuits.
9. Tuitejaràs en primera persona.
10. No faràs servir esquers per atraure interaccions.
11. No seràs emissor de contingut brossa (spam).
12. Seràs selectiu a l’hora de seguir comptes.
13. Monitoraràs el teu compte.
14. Faràs aportacions a la conversa.
15. Mesuraràs el teu èxit.

A banda d’aquestes indicacions, recordem que, en l’àmbit de l’Administració pública, els departaments, serveis i marques de la Generalitat de Catalunya disposen d’una guia pionera: la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Aquest document estableix unes pautes comunes per a la presència homogènia de la Generalitat a les xarxes socials i també estableix els criteris d’estil comunicatiu més adequats.

I amb un enfocament més genèric, adreçat a tot tipus d’usuaris, aquesta ponència d’Amalio Rey ens aporta també unes claus per conèixer millor aquesta xarxa social i uns quants consells per utilitzar-la. En resum, defineix tres arquetips de comportament entre els usuaris:

– Qui és a Twitter per parlar, ser vist, influir o vendre. Allò que més valoren és el nombre de seguidors.
– Qui hi és per escoltar, aprendre i informar-se. Allò que més valoren és la qualitat dels comptes que segueixen.
– Qui hi és per una qüestió lúdica (comunicar-se amb gent). Allò que més valoren són les interaccions.

Amalio Rey opina que és fonamental triar qui seguim per millorar la nostra experiència d’usuari i ser selectiu per evitar l’efecte de saturació. També exposa una sèrie de pràctiques positives i negatives. Les positives són aquestes:

1. La selecció de curadors de continguts fiables a Twitter, que ens pot permetre la filtració de continguts sense haver d’utilitzar RSS.
2. Retuitar (RT) amb comentaris (enriqueix el tuit).
3. Afalagar des de l’honestedat, quan realment es mereix.
4. Fer tuits enginyosos i breus, que permetin els RT.
5. Ser autèntic, no autocensurar-se, no ser presoner de la marca personal.
6. Fer filtratge/cura de continguts originals i amb valor afegit.

I les pràctiques negatives que cal evitar són:

1. Fer RT de les interaccions afalagadores d’un mateix.
2. Piular continguts propis amb còpia a altres comptes perquè ens en facin RT: no s’ha de demanar RT expressament a altres usuaris, excepte en casos excepcionals.
3. Vincular tuits a etiquetes i temes del moment (trending topics) que no tenen res a veure amb la qüestió de què piulem.
4. Estar pendent de qui deixa de seguir-nos.
5. Fer RT que ens irriten per posar en evidència els autors o com a exercici –mal entès– de transparència.
6. Fer RT sense llegir els continguts del tuit original.
7. Piular obvietats amb la pretensió de “vendre-les” com a idees extraordinàries.
8. Tuitejar per lots; és preferible programar-los (en aquest post d’Anexo M podeu trobar una selecció d’eines gratuïtes per fer-ho).
9. Fer tuits automàtics via feeds: cal curar els continguts, no els autors, atès que els comptes de qualitat no sempre produeixen continguts de qualitat.
10. Un tuit no és el mateix que un missatge directe (DM), que té caràcter privat i només pot ser enviat als nostres seguidors. Podem estar davant la propera plaga: els sistemes d’enviament massiu de DM.
11. Oblidar fer el reconeixement d’autoria.
12. Fer cues interminables de #ff o de salutacions de benvinguda o agraïment.
13. La reciprocitat innecessària de seguidors: quan se segueixen més d’uns pocs centenars de comptes, Twitter es fa incontrolable.
14. Repetir contínuament tuits de continguts propis (com a màxim, fer-ne tres, al cap d’un temps).
15. Caure en la marquitis, en l’adoració de gurus.

Com ho veieu? Seguiu aquestes recomanacions? Heu d’evitar alguna pràctica de les que s’esmenten?

Sobre la imatge: adaptació Ya estoy en Twitter (c) Rosaura Ochoa CC BY 2.0

2 thoughts on “Twitter i les administracions públiques: com optimitzar-ne l’ús

  1. Crec que caldria afegir com a pràctica negativa a intentar evitar a Twitter la publicació d’enllaços antics (entenent per “antic” un enllaç que s’hagi publicat com a mínim una setmana abans). Aquesta xarxa social (a diferència de, per exemple, Facebook) es basa molt especialment en la immediatesa informativa, i no trobo que tingui massa sentit difondre com a novetats materials que ja fa dies que corren

    M'agrada

  2. M’han agradat molt les explicacions de l’Amalio Rey: algunes, per òbvies, potser no caldria ni explicar-les (però sí, sembla que cal, llegint segons què a Twitter). I m’agrada aquest post perquè resumeix molt bé unes certes pautes que hauríem de tenir molt presents a l’hora de tuitejar, però també a l’hora d’opinar i escriure al web; allò que es coneix com a netiqueta i que, en realitat, cada cop es coneix menys.

    Pel que fa a la pràctica negativa que comentes, Betlem, jo penso que depèn de la informació que publiquis. Per exemple: jo sí que considero “spam” segons quins tuits que es repeteixen i repeteixen, però hi ha notícies o actes que cal repetir perquè arribin al màxim de públic possible. També caldria aclarir molt bé com s’han de comportar els usuaris de perfils corporatius (i la Guia de Gencat ens ajuda molt) i com ho han de fer als perfils personals.

    Jo voldria comentar el manament sobre l’automatització de tuits: de vegades està bé automatitzar-los -tot i que no convé abusar-, però també cal estar molt al cas, ja que es corre el perill de caure en contradiccions si en el temps entre el qual s’ha programat i el que es publica s’han esdevingut accions que el fan obsolet.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s