L’equilibri entre privacitat i seguretat

"Dollar eye"

Aquesta qüestió ha estat objecte de debat i controvèrsia des dels inicis d’Internet, i ha anat prenent més importància a mesura que, d’una banda, la web 2.0 –amb el seu caràcter social– i, d’una altra banda, la generalització de l’ús dels telèfons intel·ligents han fet que la gran majoria de la població aboqui a la xarxa pràcticament totes les seves comunicacions.

A principis de juny, la filtració a la premsa per part d’Edward Snowden de l’existència del programa PRISM ha fet que el debat i la controvèrsia hagin assolit una importància cabdal des de tots els punts de vista, amb implicacions jurídiques, polítiques, diplomàtiques, econòmiques, tecnològiques i ètiques.

La primera filtració la va publicar el diari britànic The Guardian el 6 de juny, i feia referència únicament al seguiment de les trucades telefòniques, el procediment del qual era detallat en aquest post de Derrick Harris a GigaOm. Unes hores més tard, The Washington Post va publicar que la vigilància no afectava només les trucades, sinó també les dades dels usuaris de la majoria de les grans empreses d’Internet amb seu central als EUA, i ho va fer mitjançant la publicació de 5 diapositives (del total de 41 que té el document Power Point filtrat per Snowden, tal com revela Kevin Poulsen a Wired; The Washington Post va actualitzar la informació el 29 de juny). Al dia següent, GigaOm va publicar aquest post de Matthew Ingram on resumia l’allau de notícies i reaccions que havien tingut lloc en només 24 hores.

El programa PRISM està emparat per la Llei de vigilància d’informació d’intel•ligència estrangera (FISA), i l’exercici d’aquesta vigilància és competència de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) i de la policia federal dels EUA (FBI). Però la FISA empara únicament la vigilància de ciutadans estrangers (inclosos els de països aliats) i, segons els documents obtinguts per The Guardian, aquesta vigilància s’hauria aplicat també a ciutadans dels EUA, la qual cosa sí que seria il•legal. Les revelacions fetes a The Guardian posen de manifest que el GCHQ (l’equivalent britànic de l’NSA ) també hauria pres part en aquesta mineria de dades.

La sortida a la llum d’aquest programa de vigilància electrònica ha fet que tercers països hagin formulat sol·licituds d’explicacions sobre aquest fet. La més destacada ha estat la de la Unió Europea, que s’ha plantejat l’aprovació amb caràcter urgent de noves mesures legislatives per a la protecció de dades. També als EUA s’està considerant la conveniència de modificacions legislatives, tal com explica David Kravets en aquest article a Wired.

El paper de les grans empreses TIC proveïdores de les dades objecte de la vigilància electrònica i la mineria de dades és un altre punt carregat de polèmica. Aquestes empreses han negat que el monitoratge s’hagi dut a terme amb el seu consentiment pel que fa als ciutadans dels EUA, però sí que admeten que reben habitualment requeriments d’informació emparats per la FISA (relatius a ciutadans estrangers). Danny Sullivan resumeix en aquest post a Marketing Land quina és la situació. Algunes d’aquestes empreses (Microsoft, Facebook, i especialment Google, com recull aquest article a The Washington Post) han manifestat el seu desig de fer públic el nombre de dades que els han estat sol·licitades per l’NSA.

Atès que la implicació en aquest assumpte podria malmetre la imatge que tenen els usuaris de les grans empreses afectades, les que no han estat vinculades amb aquest afer han volgut marcar les diferències; és el cas de Twitter (vegeu aquest post d’Adrianne Jeffries a The Verge) i Mozilla. Les alternatives de programari i serveis per als usuaris que vulguin mantenir un grau més gran de privacitat estan rebent molta atenció: vegeu aquest post de Violet Blue a ZDNet i també aquest recull fet per PRISM break. I malgrat que, tal com explica Derrick Harris a GigaOm, l’afer PRISM pot ocasionar perjudicis considerables a l’economia basada en el núvol (vegeu també el post de Barb Darrow), l’aposta per núvols privats es considera una bona solució per garantir el control dels servidors on s’allotgen les dades, especialment a Europa.

Enrique Dans manifesta aquesta opinió inequívoca pel que fa a la defensa de la privacitat. Però hi ha també altres punts de vista, atès que l’origen del programa PRISM és garantir la seguretat de la societat i els ciutadans, i per això el president dels EUA l’ha justificat, com es pot llegir en aquest extracte d’entrevista publicada per BuzzFeed. I RT Question More va recollir aquestes declaracions del president Obama on afirma que és impossible tenir el 100% de seguretat i el 100% de privacitat. La clau rauria, en resum, a trobar un punt d’equilibri entre ambdós conceptes. La qüestió fonamental és saber on es troba aquest punt, i quin dels dos percentatges seria convenient que fos més baix.

Cada dia que passa es van fent públics nous detalls en relació amb aquest tema, del qual podreu anar trobant informació actualitzada a qualsevol mitjà de comunicació i també a Internet.

2 thoughts on “L’equilibri entre privacitat i seguretat

  1. Aquest és, sens dubte, un dels temes roents del panorama informatiu actual. Podríem dir que ens trobem davant de la “cara fosca” de la tecnologia, de les comunicacions electròniques, de les xarxes socials, de la compartició d’informació. La pregunta que crec que ens hauríem de fer, des d’una perspectiva realista, és si es tracta d’un aspecte completament evitable o no

    M'agrada

  2. Efectivament, és tracta d’un tema de difícil solució ja que no podem renunciar als beneficis de les xarxes per por als seus aspectes negatius. A més si la recerca de l’equilibri s’ha de fer a través d’unes lleis hem d’estar alertes perquè aquestes no siguin a mida dels drets dels legisladors, sinó que protegeixin els de tots els usuaris, sense exclusió, ni discriminació. I ja es veu que això no serà ni còmode, ni fàcil.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s