Accés obert: el coneixement fruit de les recerques científiques gratuït i a l’abast de tothom

Es coneix com a accés obert (OA, sigles d’Open Access, en anglès) la pràctica de facilitar accés sense restriccions via Internet als arxius –generalment, articles– fruit de tot tipus de recerca científica avaluada per experts. Hi ha dos graus d’accés obert: l’anomenat OA gratuït, que és simplement l’accés gratuït en línia a la informació, i l’anomenat OA lliure, que incorpora alguns drets addicionals per als usuaris (garantits habitualment per una llicència Creative Commons). L’OA permet l’accés als arxius, llegir-los, descarregar-los, desar-los, imprimir-los, emprar-los, i fer-ne mineria de dades, amb l’única limitació de reconèixer sempre l’autoria de l’arxiu i mantenir la integritat del seu contingut.

Els origens de l’OA es remunten a l’any 2001, quan 34.000 estudiosos d’arreu del món van signar una carta oberta a les editorials científiques on demanaven l’establiment d’una biblioteca pública en línia que proveís els continguts íntegres dels materials publicats en relació amb les investigacions de medicina i ciències de la vida de manera lliure, accessible, cercable i interconnectada. Aquesta iniciativa va donar lloc a la creació de la Biblioteca Pública de Ciències (PloS), la plataforma de publicacions científiques OA més gran de món.

La definició de l’OA s’ha fet en tres declaracions públiques: la iniciativa d’accés obert de Budapest (desembre de 2001; va ser la que va encunyar el terme), la declaració de Bethesda sobre les publicacions en accés obert (juny de 2003), i la declaració de Berlín sobre l’accés obert al coneixement en les ciències i les humanitats (octubre de 2003).

A l’hora de publicar en accés obert, els autors tenen dues opcions: fer-ho en una revista OA (l’anomenat Gold OA), o bé dipositar els seus treballs en un repositori institucional o temàtic (l’anomenat Green OA). En aquest article a Times Higher Education s’hi pot trobar informació molt útil per decidir quan convé més triar-ne una o l’altra.

El directori més important sobre OA és l’Open Access Directory, i el més rellevant a l’hora de trobar revistes científiques i acadèmiques en OA, el Directory of Open Access Journals (DOAJ). A Catalunya, el repositori RACO n’és la referència principal. El Consell Superior d’Investigacions Científiques disposa de la plataforma e-revist@s, que recull materials OA de l’Estat espanyol i de països llatinoamericans. Cal esmentar també el repositori col·laboratiu Figshare, que ofereix més d’un GB gratuït d’espai privat i espai públic il·limitat per publicar i compartir treballs de recerca acadèmics, en qualsevol format.

Pel que fa al règim jurídic de l’OA, la Comissió Europea –mitjançant la Comissió “Estudi sobre l’evolució tècnica i econòmica dels mercats de publicacions científiques a Europa”– ha fet pública la recomanació A1 perquè es desin en OA tots els resultats de les recerques finançades amb fons públics; i el projecte OpenAIRE estableix que l’OA és un dels requeriments a implementar en el programa Horizon 2020; dintre d’aquest programa, la Comissió Europea va llançar el 16 de desembre de 2013 el Pla pilot per a l’obertura de dades de les dades de recerques finançades amb fons públics. A l’Estat espanyol, la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació recull a l’article 37 l’obligació de publicar en OA els materials procedents d’investigacions finançades majoritàriament amb els pressupostos generals de l’Estat.

Finalment, cal destacar que l’aliança internacional de biblioteques acadèmiques i de recerca SPARC celebra des de fa 6 anys l’esdeveniment Open Access Week, on la comunitat acadèmica i de recerca es reuneix per aprofundir sobre el potencial de l’OA, compartir els seus coneixements i treballar per aconseguir que l’OA sigui la nova norma en aquest àmbit.

Sobre la imatge: Open Access ® PLOS CC BY – SA

One thought on “Accés obert: el coneixement fruit de les recerques científiques gratuït i a l’abast de tothom

  1. L’Open Access és un dels beneficis més notoris que ha portat la revolució de les TIC en l’àmbit de la gestió i difusió del coneixement. És molt important, a més, que els governs apostin per la difusió en aquest format de totes aquelles recerques finançades amb fons públics.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s