El dret a l’oblit a Internet

Carrils a la neuEl Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar en una sentència el passat 13 de maig que els seus ciutadans poden exercir el dret a l’oblit a Internet. L’origen d’aquesta sentència és a Catalunya: Mario Costeja González va presentar una demanda al Tribunal de Justícia de la UE perquè el seu nom apareixia en una informació sobre subhasta d’immobles a La Vanguardia el 19 de gener de 1998, on se’l vinculava a un embargament de la Seguretat Social que ja havia estat resolt i liquidat.

La sentència estableix que els cercadors estan obligats a retirar de les seves llistes de resultats producte de les cerques pel nom d’una persona els enllaços a les pàgines web publicades per tercers que continguin informació sobre aquesta persona que sigui inadequada, irrellevant (o que hagi perdut la rellevància) i/o excessiva quan un ciutadà europeu ho demani, fins i tot quan la informació sigui vertadera i lícita.

El reconeixement del dret a l’oblit comporta un canvi significatiu en relació amb la situació anterior, que considerava que el cercador era sempre neutral i, davant d’un conflicte, el ciutadà s’havia d’adreçar únicament al mitjà de comunicació o lloc web que allotgés la informació contravertida. Deixa, doncs, en mans dels ciutadans la potestat de decidir si les seves dades han de ser o no en línia i crea un precedent a l’hora de regular les relacions entre les empreses TIC i els usuaris. La mera sol·licitud de supressió de continguts, però, no sempre garanteix que aquests continguts acabin sent eliminats, com posa de manifest Julia Fioretti en aquest article a Bussines Insider.

Google –malgrat estar disconforme amb la sentència, com va explicitar el seu director legal David Drummond, en aquest article a The Guardian– va crear ràpidament un formulari perquè els interessats puguin exercir aquest dret i ha accedit a eliminar més del 50% dels resultats de cerca que han estat objecte de sol·licitud en aquest sentit. Posteriorment, també el cercador de Microsoft, Bing, va treure el seu propi formulari.

Però aquest dret reconegut judicialment ha aixecat força controvèrsia: els seus crítics addueixen que es tracta de censura a la Xarxa –un posicionament que Google comparteix, com ja hem vist abans– i que, a més, pot beneficiar delinqüents i malfactors, atès que ja s’han produït casos de persones condemnades per delictes que han demanat l’eliminació de la informació perjudicial per a la seva imatge. A més, afirmen que el dret a l’oblit no existeix, atès que la informació continua sent a Internet… amb la diferència que a partir d’ara serà molt més difícil i car trobar-la. Per facilitar la localització d’aquesta informació i eludir els efectes de l’aplicació de la sentència, ja s’ha creat la pàgina web Hidden from Google (amagat per part de Google).

I és que, tal com afirma Howard Rheingold, “la xarxa reacciona davant la censura com davant un dany, i canvia la ruta del tràfic al seu voltant del mateix per evitar-la”. El sociòleg i professor Viktor Mayer-Schönberger, autor del llibre Delete: The Virtue of Forgetting in the Digital Age (Eliminar: la virtut d’oblidar en l’era digital), afirma que la informació digital gairebé mai no desapareix, per molt que ho vulguem, per la qual cosa el passat roman en el present: la memòria digital ens denega així la capacitat de perdonar.

I vosaltres, què en penseu?

One thought on “El dret a l’oblit a Internet

  1. Des del meu punt de vista, el dret a l’oblit és una manifestació més de com hi ha encara moltes inèrcies mentals (i, com a conseqüència, també legals) que impedeixen entendre en profunditat en què consisteix la revolució d’Internet.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s