Pot el valor afegit dels aprenentatges informals suplir altres metodologies de formació?

NóriaVivim en un món paradoxal. En el camp de l’aprenentatge, també. D’una banda, cada dia que passa, a causa de l’alta connectivitat tecnològica que ens envolta, de l’extensió de milions de continguts en obert a Internet, i de cada vegada una perícia més gran de les persones a saber envoltar-se de bones connexions i xarxes, ens hem fet més autònoms en l’aprenentatge.

Per primera vegada en la història podem autogestionar-nos la formació permanent i l’actualització professional sense necessitat d’un departament de formació o la tutela d’un departament de recursos humans. Això ja és així, i moltes organitzacions (sobretot empreses) deixen aquest tipus de formació en l’esfera de la pròpia responsabilitat de l’empleat.

Però, encara que això sigui un fet, al costat d’aquestes formes d’aprenentatge, l’organització responsable no pot suplir més metodologies d’aprenentatge, les quals sempre han estat i no pot deixar de proveir-les, si no és a condició que els seus empleats es converteixin en freelance o persones autònomes, que vénen puntualment a col·laborar i no arriben a desenvolupar  cap sentit de pertinença amb l’organització.

Ens estem referint a la formació inicial, per descomptat, però també a l’estratègica. En particular a la que procura donar sentit de pertinença i vincle als professionals. També, està clar, a la formació per competències, tan exigent i que, si es fa bé, detecta i assenyala aquells aspectes de millora dels professionals i es compromet, després, a proveir els continguts adequats per assolir el nivell d’excel·lència exigit. I, per acabar aquesta llista, també hi hauria una altra modalitat que, amb l’impuls de les tecnologies i de les aplicacions socials, van guanyant més influència: diverses modalitats del que es coneix com a  acció/formació, activitats adreçades a professionals sèniors, amb més experiència, i que vertebren través de diverses fórmules experiencials: comunitat de pràctica, grups de treball ad hoc, grups de millora, grups d’innovació, etc. En aquestes activitats, els mateixos professionals s’impliquen en la resolució de problemes organitzatius i de producció i ofereixen de forma col·laborativa solucions i innovació.

En aquest sentit, la pregunta inicial ja es pot contestar: no, no pot suplir l’aprenentatge informal a d’altres metodologies de formació. Però, tampoc n’és l’objectiu.

Una altra cosa diferent és tractar-los com una gran font d’aprenentatge que, per l’extensió de què gaudeixen, estan arribant -per dir-ho així- a la seva edat d’or. Som de l’opinió que mereixen tenir encara un desenvolupament més estès i programat.

Doncs bé, en això hem estat treballant al Centre d’Estudis Jurídics els  últims mesos i ho presentarem el proper 25 de novembre a la IX Jornada Compartim.

Els que pugueu assistir-hi tindreu l’oportunitat de trobar-vos amb el que creiem que pot ser una innovació substantiva en aquest camp de l’aprenentatge. D’una banda, presentarem un manual on es contextualitza l’aprenentatge informal en aquesta nova època i, de l’altra, una guia metodològica per a reconèixer-los i enfortir-los. Estem segurs que els productes  que presentarem oxigenaran i donaran més capacitat a aquelles persones que són nodes d’aquests tipus d’aprenentatges.

Per assistir a la IX Jornada Compartim, cal inscriure-s’hi fins al 17 de novembre a través del formulari d’inscripció ràpida a activitats formatives del Centre d’Estudis Jurídics.

Jesús Martínez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s