Tecnoconscients?

El proper 17 de juny es durà a terme la Jornada #èTIC, organitzada per Ricard Faura i dissenyada per reflexionar sobre els avenços de la tecnologia en sectors molt sensibles de la societat i de la vida de les persones i els seus components ètics. És un debat necessari que hem d’afrontar si no volem convertir-nos directament en zombis digitals. O el que és el mateix: per evitar el perill de no tenir prou criteri per valorar i gestionar els nostres ecosistemes personals de relació i de treball, que ara ja són majoritàriament digitals.

La contribució al voltant de la pregunta d’un dels quatre debats sobre si som conscients de tot el que està passant, l’hem feta per introduir el debat entre Albert Cañigueral i Marc Vidal.

Tots sabem que els canvis tecnològics precedeixen sempre els socials i culturals. Però –i aquest és el factor diferencial de l’època actual en relació amb èpoques passades–, tenint en compte l’exponencial acceleració tecnològica que es produeix, constatem que els canvis als quals assistim com a societat es produeixen de forma accelerada, intensiva i ininterrompuda. Amb la qual cosa, la pregunta és: serveix ara el mateix esquema d’anàlisi tradicional que hem fet servir fins ara per comprendre i explicar el món?

Vegem algunes pautes interpretatives que han estat tradicionals.

• La fascinació pel creixement

Durant molts anys, en aquesta època digital, no ens hem pogut resistir a la temptació de mesurar la velocitat del canvi tecnològic recorrent a les dades de creixement quantitatiu. Amb vídeos del tipus Did you know, que es feien virals i amb una edició molt accelerada, quedàvem impressionats. També, i ja en ambients més cultivats digitalment, es recorria sovint a mostrar els avenços digitals en funció del creixement de les corporacions per l’arribada de nous milers de milions a YouTube, Facebook, Twitter, Instagram o la xarxa social de moda, etc.

• Tecnofòbia versus tecnofília (primera etapa)

I, davant d’això, es donaven dues postures en la societat. Era freqüent trobar tecnòfobs (aquelles persones que es resistien a donar-se per vençudes i trigaven anys a adquirir un mòbil, per exemple), i tecnòfils: també coneguts com geeks, que eren els que presumien d’estar a l’última en el seu sistema operatiu, tenir el mòbil de majors prestacions o el gadget més exclusiu.

• Tecnopessimistes versus tecnooptimistes (segona etapa)

Posteriorment, amb els anys, quan la colonització digital ja va ser un fet, es va avançar cap a un altre debat, segurament més interessant. Eren els temps dels plantejaments tecnooptimistes davant dels tecnopessimistes. D’un costat, els tecnooptimistes eren els que pensaven que el futur digital ens oferiria una societat plena d’oportunitats emancipadores, de participació democràtica i del domini de múltiples habilitats i àrees de coneixement. La frase següent, per exemple, que la subscriurien tecnooptimistes com Clay Shirky o Henry Jenkings, els defineix perfectament: “com més aplicacions, més opcions”.

A l’altre costat, com dèiem, se situaven els tecnopessimistes. Eren aquells que ens alertaven de tots el mals que portarien les tecnologies. Els més coneguts, potser, són el Nicolás Karr de l’etapa del llibre Superficials. Què està fent Internet amb les nostres ments?, amb la seva coneguda tesi que Internet està erosionant la capacitat de controlar els nostres pensaments i de pensar de forma autònoma. En aquesta categoria també podem incloure Jaron Lanier, amb la seva obra Contra el ramat digital, en la qual argumenta que l’evolució de la Web 2.0 ha retardat el progrés i la innovació i ha glorificat el col·lectiu a costa de l’individu.

En un punt intermedi es trobaria Howarg Gardner (el pare de la teoria de les intel·ligències múltiples), que, molt més prudent, ens parla dels reptes formidables que tenim plantejats com a societat.

Però són adequades aquestes dicotomies a l’hora d’explicar el que està succeint en la societat arran del boom tecnològic actual? Són adequades? Reflecteixen bé i expliquen tot el que està passant?

Sospitem que ja no es tracta tant de la intensitat del canvi i de la quota de creixement d’empreses i programes, com passava abans , sinó que hi ha algun factor més, de caràcter disruptiu, que hem d’introduir en la nova equació si volem explicar-la.

Vegem tot seguit, per aprofundir en aquest debat, algunes de les noves tendències que despunten actualment.

1. Datificació

Víctor Mayer-Schönberger, en la seva obra Big Data, afirma que no hi ha cap terme adequat per descriure el que està succeint ara mateix, però que el que ajuda a marcar els canvis és la datificació, concepte que es refereix a la recopilació d’informació sobre el que existeix, incloent-hi coses que abans no solíem considerar informació, com per exemple la localització d’una persona, les vibracions d’un motor, etc. I, més endavant, explica que al segle XX el valor es va desplaçar de les infraestructures físiques, com la terra de les fàbriques, als intangibles, com les marques i la propietat intel·lectual. Aquests s’expandeixen ara a les dades, que s’estan convertint en un actiu corporatiu important, un factor econòmic vital i el fonament de nous models econòmics.

És el món del big data, del tot connectat i del tot oferint dades. En els darrers anys ha fet eclosió. Les dades, ja recollides des dels múltiples dispositius connectats que fem servir, amb els algoritmes adequats, dibuixen i prediuen perfils i patrons conductuals que poden ser desassossegants si se’n fa mal ús (Víctor Mayer-Schönberger parla del costat fosc del Big Data).

2. Robòtica i intel·ligència artificial

Fa uns dies, a propòsit de l’aparició de nous prototips de robots per al sector de serveis a les persones, al mercat japonès, es van escoltar les primeres veus que des de postulats ètics advocaven per la necessitat de reivindicar el dret a saber si en aquests nous serveis estem interactuant amb robots, o de la responsabilitat ètica de les accions dels robots que es fan servir a les guerres. Ha estat, en part, fruit dels resultats de les anàlisis de dades massives i de l’evolució, complexitat i sofisticació tecnològica, que estem arribant a escenaris en els quals la intel·ligència artificial mostra avenços espectaculars. Camps com els de la seguretat, la medicina, el servei a les persones, ofereixen un nou escenari, impensable fa només uns anys. Ordinadors a un preu molt barat i amb un poder de processament proper al del cervell humà seran possibles en molt poc temps. Es diu també que els entorns d’intel·ligència artificial similars a Jarvis d’Iron Man podrien estar disponibles també en poc temps. I el que ja és més evident i proper, a causa de l’enorme volum de la informació, molt sovint les decisions sobre les dades no les prendran els éssers humans, sinó les màquines.

Però, en qualsevol cas, creiem que l’afectació més important d’aquesta transformació tecnològica que introdueix la robòtica serà la transformació de l’ocupació. S’afirma repetidament (entre d’altres, Marc Vidal) que anem cap a entorns d’ocupació molt escassa, i que tot el que puguin fer les màquines, ho faran. S’apunta a percentatges propers al 40 % de transformació de llocs de treball que actualment són ocupats per persones i que seran substituïdes per màquines els propers anys.

3. El boom de l’economia col·laborativa

Tant des de postulats més tradicionals, pel que fa a la gestió del negoci (grans companyies com Uber o Air BnB), o des d’altres postulats de caràcter més social i d’intercanvi (com Blablacar), les aplicacions tecnològiques en primer lloc i, posteriorment, la col·laboració entre usuaris i prestadors han modificat completament models de negocis tradicionals molt importants de l’economia mundial. Però, també aquí, es plantegen dubtes. És freqüent sentir a parlar despectivament de la uberització del món com a equivalent de precarietat i sous miserables per a aquells prestadors de serveis que ho fan possible.

Jesús Martínez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s