L’aprenentatge informal existeix, una altra cosa és que el reconeguem!

Diverses enquestes apunten que al voltant d’un 94 % dels empleats reconeix veure’s involucrat en algun tipus d’aprenentatge informal a la feina cada dia i un 30 % que hi dedica almenys 30 minuts diàriament. Si les organitzacions per a qui treballen ho saben apreciar o no és un altre tema, però cada cop sembla més evident la relació que hi ha entre la capacitat de les empreses per entendre-ho i la seva competitivitat en el mercat. L’equip del programa Compartim, com a impulsors dels dinamitzadors d’aprenentatges informals (DAI) al Departament, ho sabem prou bé, però una altra cosa és tot el que cal fer encara per intervenir en la seva millora.

En qualsevol cas, si parlem de la formació que reben actualment els treballadors en l’àmbit laboral, alguns autors (Gottfredson, Mosher, Cross, Wise) proposen un model amb cinc fases de l’aprenentatge, cadascuna amb unes activitats relacionades:

  • Les dues primeres fases són formals, de formació inicial i aprofundiment.
  • Les altres tres són informals: quan s’intenta recordar allò après; quan es produeixen canvis en l’entorn o personals; quan allò que funcionava deixa de ser útil; són moments en què cal recórrer al coneixement dels companys o persones expertes, a compartir-ho per mitjans electrònics, wikis, blogs, fòrums; buscar en repositoris documentals o fins i tot crear comunitats de pràctica.

Buscant per la xarxa més informació sobre aquesta qüestió hem trobat un post de Justin Ferriman que recollint el saber d’altres autors ha elaborat una infografia molt entenedora que aglutina els tres models que tradicionalment podem distingir segons diferents autors.

  • El model de Jay Cross, 80 % dels aprenentatges són informals, 20% formals.
  • El model 70:20:10, que diu que el 70% de l’aprenentatge s’adquireix fent/treballant; el 20% a través del coneixement que transmeten els companys i el 10% dels cursos de formació.
  • El model Dan Pontefract 3:33, que divideix en 3 parts iguals els aprenentatges, repartits en formal, informal i social.

Per últim, endinsats en l’aprenentatge informal, en el blog e-aprendizaje trobem les 7 idees clau que David Álvarez considera fonamentals per estimular l’aprenentatge a les organitzacions:

  • Promoure la motivació per aprendre, connectant els interessos propis amb les oportunitats d’aprenentatge, encara que no tinguin una relació directa amb les tasques que es desenvolupen.
  • Facilitar la creativitat en l’entorn laboral, especialment a partir d’eines tecnològiques més fàcilment compartibles.
  • Buscar formadors interns de l’organització en contrast amb l’estil tradicional d’anar-los a buscar fora. D’aquesta manera es gestiona el talent i es fomenten els recursos propis.
  • Fomentar la comunicació de les idees que, contràriament al que pot semblar, és un enriquiment per a tots els membres de l’organització, directius inclosos (alguns encara són reticents a compartir el seu coneixement perquè creuen que els treu poder).
  • Facilitar la creació i manteniment de les comunitats de pràctica entre col·lectius siguin homogenis o diversos; és feina de l’organització facilitar els espais d’intercanvi informal adequats.
  • Espais de treball àgils, que facilitin compartir, comunicar-se…
  • Facilitar un ambient de confiança que permeti sentir el suport a qualsevol iniciativa; Facilitar la capacitat de la intraemprenedoria com a estratègia per accelerar el coneixement dins l’organització.

Quant coneixement es perd perquè no hi ha ningú que li doni el reconeixement que es mereix?

Glòria Díaz

Glòria Canadell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s