Aprenent dels millors: Taula rodona de la X Jornada Compartim, 1 de desembre

Si hi ha dues paraules que en els últims anys s’han estat promocionant de manera imparable, són aquestes: emprenedoria i aprenentatge. Emprendre i aprendre apareixen cada dia als mitjans com paraules màgiques que poden solucionar tots els nostres mals (socials). I molt ens temem que aquesta tendència no desapareixerà a curt termini.

Però en aquesta ocasió ens ocuparem de l’aprenentatge. Mai abans s’havia parlat tant i amb tanta intensitat com ara de la necessitat d’aprendre. Va ser l’Informe Delors el que va apuntar el problema de base: la formació al llarg de la vida ja no és una opció.

I les raons són molt clares: la penetració incontenible de les TIC i internet, el desenvolupament posterior de l’economia del coneixement i la sobreabundància d’informació a la qual estem exposats.

Tant és així que podem dir que un dels trets més característics de l’època actual és la sobrecàrrega d’informació. Mai abans en la història de la humanitat el nostre cervell s’havia posat tan a prova per poder processar aquesta enorme quantitat de dades. Encara és aviat per saber quins efectes produirà aquest fenomen en la nostra ment, però ja trobem posicions molt diferents: des de les més pessimistes a les molt optimistes.

I, a més, hi ha un factor afegit: la crisi d’intermediació en la qual es troben les entitats proveïdores de formació, com ara universitats, escoles, centres de formació corporativa, etc.

I això encara és més greu perquè, com deia J. Chambers al seu article “La societat de l’aprenentatge”, «[…] l’explosió del coneixement impulsada per la potència de la xarxa per connectar les persones i difondre idees, canvia la naturalesa mateixa de l’aprenentatge. Hem d’innovar i desenvolupar noves modalitats d’aprenentatge, tant formals com informals, que satisfacin les demandes de les societats del coneixement. Els responsables de guiar l’aprenentatge han d’abandonar la zona de confort i innovar de forma contínua per anticipar les necessitats dels estudiants.»

I en aquest punt estem: preguntant, escoltant i reflexionant com ser més eficients en la nostra missió. I per a això hi ha diverses vies. Julen Iturbe, en un apunt recent, ens parlava de millorar les nostres competències per ser més eficaços en la gestió de la informació a través d’eines tecnològiques. Excel·lent reflexió. Però hi ha molts més factors implicats, des d’hàbits higiènics, passant pels biològics (el meu antic professor Ignacio Morgado ens dóna molt bones notícies sobre la bondat de la son i de la generació de connexions neuronals a qualsevol edat, p.e.), als més socials (col·laboració, xarxes, contactes i PLE –entorns personals d’aprenentatge– per organitzar-los), aspectes intermediaris com l’emoció i la motivació, etc.

Però també hi ha un factor —que ha passat una mica desapercebut—, que anomenarem el factor artesanal/personal, que pot ser desequilibrant (en igualtat de condicions amb els altres).

Per exemple, i per anar-nos acostant allà on volem arribar, em va captivar aquesta revelació de Carles Ramió en un apartat del seu últim llibre, titulat La importància del territori on un escriu:

«Pot semblar una ximpleria, però saber trobar el lloc adequat per escriure és més important del que sembla. Tot el que vaig publicar […] ho he escrit a casa meva. I aquesta elecció no ha estat precisament pacífica; no era igual una habitació que una altra, ni tan sols l’espai que ocupava la taula dins de l’habitació. Com que he canviat moltes vegades d’habitatge, quan busco el nou pis de torn, en el que més em fixo és en si hi ha una habitació i un espai on cregui que em sentiré còmode per escriure. Un cop em vaig equivocar amb l’habitatge i durant nou mesos no vaig escriure ni una pàgina perquè em sentia incòmode.»

També recordo ara la confessió d’un amic investigador que em comentava que quan està en la fase de documentació per a la redacció d’un article cada vegada que a internet descobreix alguna cosa de molt interès, ha de plegar immediatament i anar al bany. I un cop s’ha recobrat de l’entusiasme, ja pot continuar 😉

Però, més enllà de l’encert d’aquestes anècdotes —o de com ens hi puguem sentir d’identificats—, crec que cada un de nosaltres té una sèrie de tècniques i mètodes personals que amb el temps ha anat validant.

Debatre sobre tot això amb persones que són referents en els seus àmbits professionals, pot reportar experiències i coneixements impagables a tothom que vulgui millorar en el seu aprenentatge autònom. Recordo ara, per exemple, els comentaris que Manel Muntada, un dels convidats, em feia sobre els seus horaris de treball i la seva millor franja de productivitat (que ara no desvelaré). Hi he estat pensant –fascinat– molt de temps i he arribat a la conclusió que sóc incapaç de copiar el seu mètode 😉

Per citar un altre cas, igualment em van sorprendre, fa uns mesos, les habilitats de codificació de coneixement i d’organització de múltiples fonts informatives que posseeix la Marisol López (també convidada).

A banda d’aquests dos testimonis, per als que hi estigueu interessats comptarem amb quatre més d’impacte. Intentarem que tots se sentin còmodes i que ens desvetllin les seves millors estratègies. Conèixer, per exemple, quin és el secret de la productivitat de la Dolors Reig o com és l’entorn de treball del Jordi Graells, que l’ha fet arribar a cotes de lideratge i de connexions admirables. O bé, per acabar, el cas del Marc Cerón, un alt directiu del Departament de Justícia que ha fet una lectura de l’organització —i de la seva governança— més intel·ligent i més productiva per als seus equips.

El programa de la taula rodona és aquest:

Taula rodona: “Què podeu aprendre del meu aprenentatge autònom?”

Manel Muntada Colell, consultor. CumClavis

Marc Cerón Riera, subdirector general de Reparació i Execució Penal de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil

Dolors Reig Hernández, psicòloga social, conferenciant, consultora, professora en diferents universitats, empreses, organitzacions i esdeveniments. El caparazón

Jordi Graells Costa, coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió (Departament de la Presidència). Graellsbloc

Marisol López Vicente, directora de l’Àrea Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

Inscripcions

Jesús Martínez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s