L’hora de la marca personal

Fruit també del discurs de l’emprenedoria, durant els últims anys assistim a un gran boom de la literatura dedicada al màrqueting personal. La marca personal i l’emprenedoria són parella per raons òbvies: un dels ingredients més importants per tenir èxit en el teu projecte és que es basi en la creació d’una marca sòlida i atractiva.

Miro a la meva biblioteca (totes les públiques) i rescato diversos llibres que toquen aquest tema. Un d’ells –dels primers que es van publicar– és Tu marca personal, de Roberto Álvarez del Blanco, i porta per subtítol: “Gestiona la teva vida amb talent i converteix-la en una experiència única”. Ofereix un enfocament didàctic per explicar com aconseguir una marca personal que es pugui prendre com a guia en la carrera professional i personal.

L’altre és més recent: Urbrands, de Risto Mejide (encara no l’he llegit).

De tota manera, i aprofitant que el dia 1 de desembre ens acompanyarà a la X Jornada Compartim Neus Arqués, que també és especialista en aquesta àrea, i una de les pioneres (potser massa avançada i tot al seu temps), llegeixo el seu recent llibre Tu plan de visibilitat 40+, el segon que dedica a aquest àmbit. M’ha agradat i en destaco el següent:

  • Crec que és un llibre honest. Dóna el que ofereix, que en llibres (i gairebé en tot) ja és molt. I, en aquesta línia, m’ha cridat l’atenció la revelació que ens fa l’autora quan diu que mai no va tornar a formar part d’aquests programes quan els responsables li van fer veure que havia de ser més agressiva en els seus plantejaments davant els altres col·legues tertulians. Em recorda la diferència que en feia R. Sennett a la seva obra Juntos (Together, The Rituals, Pleasures and Politics of Cooperation), tot diferenciant entre dos tipus d’estratègies:

“L’escolta curosa produeix dos tipus de converses: les dialèctiques i les dialògiques. En les primeres, el joc verbal d’oposats ha de construir a poc a poc una síntesi…, però es basa en una discussió que no es resol en la descoberta d’un fonament comú. En canvi, en les dialògiques, tot i que no s’hagin arribat a compartir acords, en el procés d’intercanvi els interlocutors poden haver pres major consciència del seu propi punt de vista i haver augmentat la seva comprensió mútua.”

Definitivament, Neus, crec que la tele no vol tertulians dialògics.

  • Crec que és un llibre experiencial. Per dos motius: es nota que s’ha gestat a través de moltes hores de docència i de reflexió (entrades en blogs i interacció amb els lectors). I també es nodreix de la pròpia experiència personal de l’autora: ens confessa que ha hagut de reinventar-se fins a nou vegades.
  • És un llibre amè i molt didàctic. Fruit, potser, d’aquest procés experiencial al·ludit, ens trobem davant d’un llibre molt didàctic –es llegeix amb molta facilitat– que conserva i aporta útils esquemes de treball que solen utilitzar-se a les classes amb alumnes.
  • El llibre ajuda –de veritat– a un públic molt determinat: els majors de 40 anys. Com sol passar a la generació dels Baby Boomers, molts d’ells es veuen necessitats d’una segona oportunitat. En el llibre es traça tot un pla detallat per gestionar la visibilitat personal dels veterans. I l’opció que l’autora assenyala com a preferent és de sentit comú: el reciclatge i la valoració de l’experiència acumulada en les etapes prèvies.
  • I està molt ben estructurat: el projecte de marca personal ha de néixer des d’una base sòlida ancorada en la missió, els valors i determinats objectius; i, després, traçar un pla perfectament estructurat en el qual s’inclogui visibilitat, reputació, identitat, diferenciació, reconeixement dels punts forts, la rellevància d’escollir el públic objectiu (target) adequat, la creació de comunitat, etc.

També m’ha cridat l’atenció el capítol dedicat a la formació contínua i a la competència a la qual tot emprenedor s’enfronta. N’afirma el següent:

  • La formació contínua presenta aquests avantatges per a la teva visibilitat: “formar-se t’ajuda a mantenir la teva marca personal al dia, formar-se és una manera de diferenciar-se i aprendre és la manera de millorar la teva pròpia experiència, de manera que després pots ser tu qui comparteix el que sap.
  • Els competidors són una font de sensacions negatives: ens infonen por, respecte i ràbia. La competència sovint ens genera angoixa. El pas previ perquè la competència es converteixi en un actiu és mantenir el cap fred. Costa, sobretot, si el teu competidor no actua de forma elegant. Però això no vol dir que hagis de posar-te a la seva altura. T’has de posar a la teva alçada. I després valorar els avantatges: si tens competidors, tens mercat. Estimar la competència no és fàcil. El millor antídot és competir amb un mateix. Ningú al món pot explicar la teva proposta com tu, perquè és teva. Aquesta és la que has de fer visible. Aquesta és la que has de comptar, i cada dia millor.”

L’obra finalitza amb reflexions sobre la motivació. Em va cridar l’atenció la tècnica del revòlver i la part final sobre la felicitat: “La teva visibilitat ha de tenir una raó de ser. Aquesta raó és la teva felicitat, entesa com la teva vida en plenitud”.

Tots aquests consells, els resumeix l’autora en 40 idees força finals. Creiem que, explicades per ella mateixa, seran encara més potents. Si us ve de gust, el dia 1 de desembre ho podrem comprovar.

Jesús Martínez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s