L’empresa oberta i el futur del treball. Reflexions de Maite Moreno

En el món de l’empresa, les organitzacions i el treball tradicional hi ha detalls que ens delaten. Per exemple l’ús i abús d’expressions com per fi és divendres. A Twitter, va prendre el relleu una altra etiqueta #FF –FollowFriday– i quan arribava el divendres era el tema del moment (trending topic) segur, #per fi és divendres. I és que, encara –fins i tot per a la gent de Twitter– es continua vivint la feina com una mena de cicle encaixat en altres cicles: oci, família , formació, etc. Però la realitat, com sabem, és una altra. Tot i que els baby boomers ens entossudim a continuar emprant rutines cognitives antigues, les regles han canviat. En el nostre context, després de set anys de duríssima crisi, sentim a dir sovint: els anys que vindran no seran millors, i en cap de les previsions dels experts s’afirma que recuperarem el model de societat confortable que teníem.

Així doncs, aquests anys de crisi ens han deixat com a llegat l’aparició d’un altre tipus de teixit social i empresarial, més obert i porós i menys protector. Excepcionalment, encara existeixen alguns espais més protegits com l’Administració pública (però, atenció: en 10 anys es produirà la gran retirada per jubilació i, com que actualment no hi ha noves incorporacions al ritme que era habitual abans de la crisi, serà una bona oportunitat per impulsar una nova agenda en matèria d’ocupació pública. Tanmateix, la resta d’organitzacions i professionals han entrat en una altra lògica: la del freelance, la de l’emprenedor, la de l’autònom, la del risc, la del fracàs, la de l’èxit (en pocs casos). I també -com a extensió lògica-, la de les empreses i organitzacions obertes, la del cotreball (coworking), la del treball col·laboratiu, compartit, etc. I, amb això, la necessitat d’aprendre noves habilitats, competències i estratègies per ser eficients en aquests escenaris tan durs, precaris i competitius.

Però també tenim bones notícies. Algunes reflexions i experiències van mostrant nous camins que orienten els més endarrerits o els que encara som en la zona de confort. En el nostre context, per exemple, hi ha persones i empreses que ja han iniciat aquest trajecte i ens ajuden a transitar-lo.

Ha estat a través de la recomanació de Ricard Faura que ens hem acostat a la feina de Maite Moreno, CEO de MHM (no en va la seva empresa es diu Monday Happy Monday –que alguna cosa deu voler dir en aquest nou paradigma en què ens movem).

De tot el que hem sentit a dir i hem llegit d’ella, ens ha cridat l’atenció, sobretot, la seva capacitat de fer una lectura intel·ligent del nou context i d’explicar-lo de manera pedagògica. I sempre amb una crida –calmada, però contundent– a l’acció. En destaquem el següent:

Les seves reflexions sobre empresa oberta:

–    Basen la seva relació amb les persones que no coneixen en la confiança.

–    Adapten, fins i tot, els seus espais físics.

–    S’organitzen de forma diferent, a través d’estructures organitzatives més planes i en forma de xarxa.

–    Adopten noves formes de treballar mitjançant mètodes Agile.

–    Remuneren per contribució.

Sobre la nova manera de treballar… en beta:

“En el nou model de treball, caracteritzat per la creativitat, el treball en xarxa, digital, sense jerarquies, la col·laboració, la passió pel que es fa, la confiança vs el control, l’obertura de les empreses cap a l’exterior, l’activity based working, el talent com a servei… treballar en “beta permanent” i ser un aprenent permanent és un deure”.

Sobre la filosofia de de compartir:

“Així que, si ens preguntem si, pel fet de compartir les idees amb estranys, ens les podrien robar, la resposta és: sí, és possible, però també podem minimitzar el risc dissenyant processos ultraràpids per llançar el producte o prestar el servei abans que ningú ens el copiï. No es pot assumir, d’entrada, que el valor de guardar secrets sigui superior al benefici d’incrementar l’aprenentatge i la innovació”.

Sobre recursos humans i nous rols professionals

“L’adopció natural i, fins i tot, necessària del model freelance va fer que els rols dels professionals de recursos humans canviessin. Aquests hauran de ser capaços de dissenyar nous sistemes de gestió que integrin tant el talent intern com l’extern, conèixer noves eines de seguiment i avaluació, adquirir noves habilitats de negociació i nous coneixements de contractació mercantil i usar noves eines més enllà del currículum a l’hora d’analitzar candidats”.

La gestió del talent en les organitzacions:

“Hauran de ser els treballadors i no les organitzacions els qui dissenyin el seu propi projecte laboral. I les organitzacions hauran de lluitar per mantenir relacions pures amb el talent, perquè aquest no deixarà de ser un soci que pot abandonar l’organització en qualsevol moment”.

Però, com a mesura que ens endinsem en les seves tesis, més ens hi interessem, hem considerat que el millor serà convidar-la perquè ella mateixa ens parli de tot el que està en joc. El dia 1 de desembre tancarà la Jornada Compartim.

Jesús Martínez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s