L’era de l’economia de la compartició?

Oi que heu sentit parlar d’Uber, d’Airbnb, de Blablacar? Són exemples de plataformes basades en l’economia de la compartició (sharing economy) o economia col·laborativa, també anomenada consum col·laboratiu o economia entre iguals (peer to peer economy). Rachel Botsman va atorgar carta de naturalesa a aquest concepte al seu llibre What’s Mine Is Yours. How Collaborative Consumption is Changing the Way We Live (El que és meu és teu: com el consum col·laboratiu està canviant la manera com vivim).

Però en què consisteix, aquest tipus d’economia? Es tracta d’un model molt flexible, que es fa servir de les TIC per optimitzar els recursos mitjançant la redistribució, la compartició i la reutilització de l’excés de capacitat de bens i serveis, equipaments i habilitats personals; l’eliminació del cost marginal fa que els costs sigui significantment inferiors als del comerç o contractes laborals tradicionals: els intercanvis no es produeixen ja entre professionals, sinó a través de particulars, d’iguals. És el nou paradigma econòmic disruptiu del nostre temps, que utilitzant les dades massives, les dades obertes i la internet de les coses fa possible el procomú col·laboratiu, paral·lel al mercat convencional. En aquest article de Benita Matofska podeu trobar els deu pilars de l’economia de la compartició. Sangeet Choudary explica a Platform Thinking quins són els tres impulsos ens han dut des de les xarxes socials fins a l’economia de la compartició. L’impacte pel que fa a la creació de riquesa d’aquest model és considerable: vegeu per exemple quina és l’aportació d’Airbnb a la ciutat de Barcelona.

Els exemples de plataformes o serveis creats per fer possible l’economia de la compartició són molt nombrosos. A part dels tres que hem esmentat al començament d’aquest apunt cal destacar e-Bay (compra-venda entre iguals), Couchsurfing (persones que ofereixen les seves llars als viatgers), Zylio (motor de cerca d’economia col·laborativa pel que fa a allotjaments), TaskRabbit (per contractar entre particulars qualsevol tipus de servei), Relendo (lloguer de qualsevol tipus de producte), Zank (préstecs de diners entre iguals), WeSmartPark (xarxa col·laborativa de pàrquings a preu molt baix) i JoinUpTaxi (compartició de taxis amb altres usuaris). Atès que aquest model econòmic es troba en fase expansiva, el naixement de nous projectes al seu voltant és continu; podeu consultar les empreses emergents (startu-ps) de l’economia de la compartició en aquest enllaç, i també podeu obtenir més informació sobre el consum col·laboratiu en aquesta pàgina.

No tot són flors i violes, però, el que genera aquest nou ecosistema econòmic. El cost marginal zero està fent estralls en les empreses de serveis, comercials i fins i tot productores; també el món laboral es troba afectat, fins al punt que sovint s’equipara l’economia col·laborativa amb la precarietat, atès que els salaris en aquestes plataformes tendeixen molt a la baixa, no hi ha cap tipus de cobertura social i l’absència de regulacions deixa tothom (usuaris, consumidors, productors i proveïdors) en una mena de llimbs legals. Una bona mostra d’aquests conflictes és Uber, prohibit a moltes ciutats i països (entre ells l’Estat espanyol). Alex Hern explica en aquest article a The Guardian que la terminologia (economia de la compartició, economia col·laborativa) no és adequada, i que la millor manera d’anomenar aquest fenomen és gig economy (economia de treballadors independents). En aquest apunt a Platform Thinking i en aquest article d’Avi Asher-Schapiro a Jacobin se n’exposen els aspectes incòmodes. Sebastian Olma, en el seu apunt al blog Institut of Networks Cultures, en qüestiona també els aspectes de col·laboració i compartició, atès que considera que és un gran negoci únicament per a les plataformes tecnològiques mitjançant les quals es vehiculen aquestes transaccions.

Davant el potencial no exempte de conflictivitat que representa, la Generalitat de Catalunya ha estat la primera Administració pública de la Unió Europea en regular l’economia col·laborativa (com també va ser pionera en sancionar els comportaments irregulars d’Uber i Airbnb).

En definitiva: quan posem a la balança l’economia de la compartició o economia col·laborativa, què pesa més, allò que aporta o allò que treu? Què en penseu?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s