Impressió en 3D: de la revolució del coneixement a la revolució de la producció

Fa ben poc temps les impressores 3D eren una de les promeses tecnològiques de futur més excitants. Ja no són una promesa ni cal situar-les al futur: són una tecnologia del present cada cop més quotidiana.

La impressió en 3D es coneix també com a fabricació additiva, que és el procés pel qual un objecte tridimensional és creat mitjançant la superposició de capes succesives de material. Tot comença amb la creació d’un disseny virtual de l’objecte que es vol produir. Aquest dissenny es fa mitjançant un arxiu CAD que utilitza el modelat 3D (en cas que es vulgui crear un objecte completament nou) o bé mitjançant un escànner 3D (per copiar un objecte ja existent). Darrerament moltes empreses tecnològiques estan habilitant el seu maquinari per poder dur a terme escanejats 3D; bons exemples d’això són el Projecte Tango de Google i el Kinect de Microsoft. Tot fa pensar que els dispositius mòbils del futur podrian tenir escàners 3D integrats.  En aquest enllaç i també en aquest altre podeu trobar un recull molt exhaustiu d’informació relativa a la impressió 3D: història, diferents tècniques, tipus d’impressores, aplicacions pràctiques, exemples, etc.

Avui dia es pot fer pràcticament qualsevol cosa mitjançant la impressió 3D, però un dels usos més destacats i celebrats és a l’àmbit de la medicina. En aquest article de The Future of Things s’exposa una selecció dels 7 avenços més espectaculars en aquest camp, i Bertalan Meskó relaciona en aquest article a 3D Printing Industry 12 objectes mèdics que ja s’imprimeixen en 3D de manera reeixida.

La impressió en 3D de menjar és una novetat recent, atès que les impressores que ho fan no utilitzen la mateixa metodologia que les impressores 3D que es dediquen a la construcció d’objectes, i el seu funcionament és molt més complex. Hi ha principalment tres mètodes per imprimir menjar: les toveres, el material polvoritzat i els làsers. Molts sistemes barregen i combinen els tres mètodes, com per exemple les impressores ChefJet, les de Choc Edge i les de Foodini. El menjar imprès ofereix diversos beneficis potencials, per exemple en relació amb el medi ambient, atès que pot ajudar a convertir ingredients alternatius –com ara proteïnes d’algues o insectes– en productes saborosos; també obre la porta a la personalització del menjar per poder cobrir millor les necessitats dietètiques especials i les preferències alimentàries individuals.

Però probablement allò que sembla més increïble de la impressió 3D és… la planificació i construcció de cases senceres. A mitjans de 2013 Wired va publicar aquest article d’Ian Steadman on es feia ressó de com la cursa per crear les primeres cases impreses es trobava en plena efervescència. Tant, que pocs mesos després l’empresa WinSun les va fer realitat a Xina, com s’explica en aquest article d’Ollie Gillman a MailOnline. En aquest enllaç podeu trobar informació addicional sobre les característiques i possibilitats d’aquest tipus d’impressió.

La impressió 3D ha estat fins fa res una tecnologia amb un preu inassumible per a la majoria dels pressuposts, però aquest preu està experimentant una ràpìda democratizació. Gartner preveu un creixement significatiu del mercat d’impressores 3D de baix cost, acompanyat d’una ràpida expansió del seus usos industrial, biomèdic i de les aplicacions de consum. Això posarà de manifest la viabilitat d’aquesta tecnologia, i el seu paper fonamental per implementar la reducció de costs de manera efectiva, mitjançant la millora dels dissenys, la simplificació dels procesos i la producció a curt termini.

Però com es pot accedir a la impressió 3D? Es pot fer mitjançant l’adquisició directa de la tecnologia o bé mitjançant la impressió com a servei en línia. En aquest catàleg de Sicnova podeu veure quines són els diferents tipus d’impressora 3D que es poden comprar a Catalunya, i a Imprimalia es pot fer una comparativa entre tot el maquinari relacionat amb la impressió 3D. I per si voleu saber quines són totes les màquines existents, 3D Hubs ha publicat ja la Guia 2016 de les impressores 3D. Pel que fa a la contractació del servei d’impressió 3D en línia hi ha diverses opcions: 3D Hubs, per exemple, permet seleccionar qualsevol impressora connectada a la xarxa (a prop nostre o arreu del món): només cal pujar el disseny en format .STL, triar on es vol imprimir i recollir el producte (o bé sol·licitar-ne l’enviament); altres ofertes similars són Shapeways, Printelize, Sculpteo i iMaterialise.

Si voleu estar informats permanentment de les novetats al voltant d’aquesta tecnologia, 3D Printing Industry és una molt bona font d’informació.

En definitiva: la revolució TIC ha transcendit el món del coneixement, la informació, les idees i les dades, i ha entrat de ple en el món físic de la producció de tot tipus d’objecte; per això Álex Fernández Muerza es planteja en aquest article a la revista cicNetwork si ens trobem davant la tercera revolució industrial. Vosaltres què en penseu?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s