Fotografiar sota una llibertat aparent

 

La fotografia com a eina comunicativa en la rehabilitació i reinserció social als centres penitenciaris de Catalunya com a treball de fi de grau

Concurs de fotografia als centres penitenciais de Catalunya

Coincidint amb l’exposició “Lectura i presó”, que es pot visitar al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del 20 d’abril al 24 de juny de 2017, i que presenta una selecció de les obres presentades al V Concurs de fotografia de centres penitenciaris, hem parlat amb Carles Flaqué Monlloch, la primera persona que trobem quan creuem la porta del CEJFE, perquè hi treballa des de fa gairebé set anys com a responsable de seguretat i informador.

Abans que la vida li donés un revés havia estat cap creatiu de l’estudi gràfic d’una agència de publicitat durant més de 25 anys, la professió de la seva vida (disseny gràfic, fotografia i copyrighter). I com que ho porta a la sang i és una persona inquieta, va decidir formar-se una mica més en allò que l’apassiona, el món de la comunicació i el seu entorn gràfic. És per això que es va matricular al grau de Comunicació i recentment s’ha graduat amb nota. El seu treball de fi de grau, necessari per obtenir el títol, ha versat sobre la fotografia als centres penitenciaris, de manera que ha aprofitat la seva expertesa en la matèria per conèixer millor el que es cou en els centres de l’organització on està destinat actualment, una bona manera de crear sinèrgies. Li hem demanat que ens expliqui com ha estat l’experiència.

Com se’t va ocórrer la idea de centrar el teu treball de fi de grau en aquesta temàtica tan concreta? D’on neix el teu interès?

Com a estudiant del grau de Comunicació a la Universitat Internacional de La Rioja, el repte era trobar un tema original, interessant i poc tractat, que vinculés el món de la comunicació amb la fotografia, llenguatge i eina fonamental d’expressió i comunicació.

Després de descartar altres propostes, va sorgir amb força aquesta idea arran de tenir coneixement que a les presons catalanes es feien tallers de fotografia com a part d’un programa de rehabilitació i reinserció social dels interns. La idea final es va consolidar a partir d’una visita personal a l’exposició fotogràfica “Lectura i presó”, que s’organitza des de fa uns anys per Sant Jordi al CEJFE en col·laboració amb els centres penitenciaris de Catalunya. La gran qualitat de les obres presentades pels interns em va deixar tan impressionat que em va fer decidir definitivament. A més a més, el fet de treballar en el mateix centre que organitza l’esdeveniment i la meva experiència en el món de la comunicació gràfica, em permetia accedir a la informació i als contactes amb més coneixement i de manera més ràpida i directa.

Què t’ha semblat la manera com s’explica i imparteix la fotografia als centres penitenciaris? És molt diferent de com es fa a fora?

Crec que els resultats que s’han anat veient durant les diferents mostres de “Lectura i presó” és un testimoniatge directe que l’ensenyament de la fotografia als centres catalans és altament positiva i enriquidora, tant per als reclusos com per als seus formadors. Els temes que s’hi tracten són els idonis per aprendre aquesta meravellosa eina de comunicació i expressió. A més, la tasca que duen a terme els monitors artístics en aquest tipus de centres és impressionant ja que no és fàcil treballar-hi.

Després d’entrevistar algunes de les persones que imparteixen aquests tallers, vaig descobrir que els interns aprenen a veure i a manejar la llum com un element indispensable per dissenyar fotografies. Això és el principal aprenentatge que tot fotògraf ha de fer abans de prémer el botó. Però també és prou important l’ensenyament de la perspectiva, de les tècniques especials, de l’edició digital, etc. Aquests estudis són molt similars als que es fan a les escoles de fora dels centres de reclusió.

Quines són les conclusions més rellevants a què has arribat sobre com pot aquesta eina ajudar l’intern en la seva construcció de vida?

L’objectiu principal del meu treball de fi de grau consistia a situar la fotografia com a eina vital de comunicació i d’expressió en un marc psicosocial d’exclusiva singularitat, com és la presó, i demostrar la seva efectivitat com a mitjà terapèutic per ajudar a recuperar, socialment i psicològica, els interns privats de llibertat. Al llarg de l’estudi i de les diferents entrevistes fetes a persones vinculades als tallers fotogràfics dels centres, he arribat a la conclusió que l’ensenyament de la fotografia als centres penitenciaris i els projectes que la sustenten són part causant i fonamental de la recuperació anímica dels interns i de la seva possible rehabilitació vital i reinserció en la societat. Un factor clau en tots ells és evitar estar al pati, lloc on es produeixen molts conflictes.

Així mateix, la fotografia és un mitjà d’expressió artística i d’emocions i un mitjà de connexió amb la realitat que posiciona aquesta disciplina com una eina important per al procés d’inserció social dels presos. Hem de tenir en compte que les activitats fotogràfiques ajuden els interns a ocupar el seu temps a fi d’evitar menjar-se el coco a causa de la rutina carcerària, a generar-los disciplina, hàbits i actituds positives, els millora l’autoestima perquè reequilibra la seva estabilitat emocional, els permet reduir la conflictivitat amb altres interns i a establir-hi millors relacions. Dins dels tallers fotogràfics aprenen coses que potser algun dia els podran ser útils en la societat.

Tu tens una trajectòria com a professional de la fotografia i el disseny gràfic, ens podries donar la teva opinió sobre la qualitat de les obres que es presenten al concurs de fotografia “Lectura i presó”?

Hi ha obres que són realment admirables, no solament tenint en compte els mitjans escassos que utilitzen els interns per realitzar-les sinó també pel concepte i la visió estètica amb els quals es fonamenten. La composició, el control de la llum, la perspectiva, el missatge, etc., són elements que es fusionen màgicament des de l’interior d’una persona privada de llibertat, sota una conjuntura d’aïllament, rebuig social i autodestrucció interna. El resultat és una plasmació emocional i creativa que dona moltes lectures i reforçaments. Són treballs expressius que denoten una catarsi de fuita, alliberament i renaixement que permet construir una via possible de recuperació en tots els nivells. Molts d’aquests treballs fets pels interns semblen fets per professionals de la fotografia. És una llàstima que no tinguin una repercussió molt més àmplia en la societat i en els mitjans ja que la majoria de ciutadans els desconeixen. En definitiva, el nivell de les fotografies resultants és molt bo.

Per acabar, m’agradaria citar una frase de Michel Foucault: “Des de 1820 es constata que la presó, lluny de transformar els criminals en gent honrada, només serveix per fabricar nous criminals o per enfonsar-los encara més en la criminalitat (…). És necessari reformar les presons, fer-ne un instrument de transformació dels individus”. Cal tenir present aquest concepte constantment.

Glòria Díaz Canadell

Glòria Díaz

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s