Dona, pau i seguretat, la primera jornada per compartir coneixements i treballar un tema de relleu en el dret internacional

foto-asil-bona
El passat dilluns 17 d’octubre, a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) es va dur a terme la I Jornada Dona, Pau i Seguretat, sobre les resolucions 1325 i 2242 de l’ONU, organitzada per la Comissió de Justícia Penal Internacional de l’ICAB i el Col·legi d’Advocats Penal Internacional (CAPI-BPI), i amb la col·laboració del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), el Consell de l’Advocacia Catalana i la Fundació de l’Advocacia Espanyola. La Jornada va ser un espai per compartir coneixement expert sobre un tema encara poc explorat, però que sense dubte mereix tenir ressò a les xarxes de professionals de l’àmbit jurídic.

Les Nacions Unides reconeixen l’efecte desproporcionat que causen els conflictes armats en les dones i les nenes, i el paper clau de les dones en la prevenció i resolució dels conflictes així com en la construcció i la consolidació de la pau.

En les intervencions d’obertura de la Jornada, a càrrec del director del CEJFE, Gabriel Capilla; la diputada de la Junta de Govern de l’ICAB, Mercè Claramunt, i del vicepresident de la Fundació de l’Advocacia Espanyola, Carles Mac Cragh, es va fer palesa la necessitat d’avançar en matèria de gènere i que, des de les institucions, es visualitzi i es tracti a l’agenda internacional el trinomi dona, pau i seguretat. En aquesta línia, és una obligació de tots els estats membres que integren l’ONU elaborar un pla d’acció, i un deure dels operadors jurídics fomentar la capacitació per dur-lo a terme i procurar-ne l’aplicabilitat.

Amb la intervenció de Maria Vilelles, experta de l’Escola Cultura de Pau, i l’Eulàlia Pascual, membre del Consell Directiu de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, es va evidenciar que la realitat de les dones i les nenes en escenaris de conflicte., com també el seu paper en la construcció de la pau, no milloraran sense accions més fermes i decidides i sense un clar impuls polític i de finançament dels objectius acordats per la Resolució 1325 (2000) de les Nacions Unides i la posterior Resolució 2242 (2015).

L’Adela Díaz, de la Direcció General de Nacions Unides i Drets Humans del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, va exposar com el Consell de Seguretat de l’ONU ha identificat la igualtat de gènere com una de les seves prioritats durant el bienni sota la presidència d’Espanya. En aliança amb altres estats membres, elabora un nou Pla d’acció nacional, amb nous enfocaments, a fi de promoure la implementació de la Resolució 2242, de les Nacions Unides, de revisió de la Resolució 1325. En l’elaboració d’aquest pla ha de tenir un paper clau la participació d’actors civils i organitzacions de dones.

La darrera taula rodona va ser introduïda pel president emèrit del CAPI-BPI i degà honorari de l’ICAB Luis del Castillo, qui va fer una crida d’atenció a organismes internacionals, així com a operadors socials i jurídics, respecte de l’aplicació de les resolucions de l’ONU en matèria de pau, de gènere i de drets humans.

La taula estava composta per Erika Torregrossa, vicepresidenta de la Comissió de Justícia Penal Internacional i del BPI-CAPI; Jordi Palou, lletrat davant la Cort Penal Internacional (CPI), i Eva Labarta, advocada internacional i activista a la República Democràtica del Congo. Erika Torregrossa va fer un reconeixement de les múltiples formes de violència contra les dones en zones en conflicte o postconflicte, com els Balcans o Colòmbia, i va recordar que des de la celebració de la Primera Conferència Internacional de la Dona (1975) fins avui s’han incrementat els escenaris de conflicte i de guerra, en els quals les dones i les nenes són utilitzades com a botí o armes de guerra. L’advocat davant la CPI va fer una anàlisi exhaustiva de la participació, fonamental i poc reconeguda, de les dones en la justícia universal, i va donar a conèixer la seva experiència en la mediació en el diàleg intraruandès. Eva Labarta, que fa anys que va impulsar la creació d’una ONG per ajudar nenes de Katana (RD del Congo) davant els abusos de la guerra, va remarcar que, malgrat que hi hagi un marc legal mundial de protecció, mentre no el desenvolupin els governs locals no serà possible avançar en la reparació i supervivència de les dones als estats africans.

A la cloenda, el diputat de la Junta de Govern de l’ICAB, Josep Llàcer, va recordar que la situació de les dones en països que han patit conflictes pot arribar fins i tot a l’àmbit de la justícia i a la criminalització, com és el cas del Salvador, que penalitza l’avortament amb fins 40 anys de presó.

En definitiva, mitjançant l’aportació de diferents agents jurídics i socials es va concloure que, per desenvolupar de forma efectiva les resolucions de l’ONU –1355 i 2242– sobre dona, pau i seguretat, cal implementar plans efectius d’acció, i que això requereix identificar les situacions de vulnerabilitat a les quals aquest col·lectiu es veu sotmès durant el conflicte, analitzar les causes estructurals i les característiques de cada context i comptar amb la participació fonamental de les dones com a constructores de pau.

Amb l’objectiu d’aprofundir en la situació vulnerable en què es troben les dones a causa dels conflictes armats i en el fet que el dret d’asil es converteix també en un element d’explotació, s’ha organitzat la III Jornada sobre el Dret d’Asil per Motius d’Orientació Sexual i Identitat de Gènere, La situació de les dones als països d’origen, de trànsit i de destinació, que tindrà lloc al CEJFE el proper dia 30 de novembre de 2016.

erika-torregrossa

Erika Torregrossa

Fem de la nostra expertesa la millor eina d’intervenció: XI Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia

arbre

Enguany, en l’XI Jornada de Treballadors Socials en l’àmbit de l’execució penal, dins del marc del programa Compartim de gestió del coneixement, volem fer de la nostra expertesa la millor eina d’intervenció. Com cada any, en una trobada on compartim coneixement i reflexionem sobre la praxi professional, es mostraran les eines i estratègies dels membres dels equips multidisciplinaris dels centres penitenciaris per abordar les diverses manifestacions dels casos de violència.

La complexitat de la nostra tasca d’intervenció social, especialment quan es treballa en el marc dels programes específics de tractament, com ara el de la violència, requereix fer-ne una bona gestió emocional. Per això comptem amb la participació de Cristina Ramón Callejo, que és graduada en treball social i actualment treballa a la Mancomunitat de Madrid, concretament en intervenció directa en un servei d’atenció primària.

Cristina Ramón és facilitadora d’Emotional Freedom Techniques (EFT, tècniques d’alliberament emocional), l’anomenada  «acupuntura» de les emocions. És una tècnica provinent de l’acupuntura xinesa que treballa la gestió emocional amb tapping i consisteix en l’estimulació de punts d’energia vital. Es tracta d’una tècnica innovadora i l’hem volguda incorporar en aquesta jornada perquè ens agrada innovar i poder fer servir noves estratègies que millorin la nostra qualitat de vida personal i professional i la de les persones que atenem.

Creiem fermament que la gestió emocional i l’entrenament (coaching) social són essencials per als professionals de la intervenció social, i en aquest sentit les seves recomanacions de què podem fer per cuidar-nos ens ajudaran a millorar les competències professionals.

En aquesta edició volem posar de manifest l’expertesa dels nostres tècnics que, juntament amb la seva trajectòria laboral, aporten un saber fer (know how) rellevant en el dia a dia laboral i relacional. Per aquest motiu presentem dues taules:

  • Una de constituïda per professionals «de la casa» titulada «Abordatge de la violència en la intervenció social i familiar», formada per professionals dels serveis penitenciaris, on es pretén aprofundir en la casuística des de l’entorn penitenciari.
  • Una altra en què les entitats col·laboradores de l’Administració explicaran els serveis que desenvolupen en l’àmbit de la intervenció social. Treballar de manera coordinada entre els diferents agents, en particular pel que fa a la compartició de la informació, és bàsic i és un exemple clar de gestió del coneixement aplicat com a garantia d’un servei de qualitat.

En el nostre dia a dia, els professionals de serveis penitenciaris tenim mecanismes per compartir i coordinar la nostra feina i els nostres coneixements amb els professionals de les entitats col·laboradores, ja que uns i altres treballem de manera integrada i compartim un mateix horitzó.

Finalment, el treball social penitenciari té l’objectiu principal d’establir ponts i relacions amb tota la xarxa més immediata a les persones, des de l’àmbit familiar fins als serveis i entitats de la comunitat. El focus de la jornada és plantejar i cercar vies de resolució de conflictes en l’esfera intrafamiliar durant la tasca laboral, i també oferir eines per a la millora de la gestió emocional de la nostra intervenció.

Esperem tornar a tenir una jornada amb molta participació i mantenir vius aquests espais de trobada i intercanvi que ens animen, ens ajuden i donen perspectives al nostre dia a dia professional.

Programa de la Jornada

Inscripció oberta fins al 21/11

bonfill-i-robalo_foto-autores

Rosa Bonfill i Raquel Robalo

Servei de Medi Obert i Serveis Socials de la Direcció General de Serveis Penitenciaris