Indústria 4.0 o la quarta revolució industrial: quedar-se’n al marge no és una opció

 

Calculadora amb braç de robot

Som a les portes d’una revolució tecnològica que canviarà de manera substancial la manera com vivim. Treballem i ens relacionem a una escala que mai no havíem experimentat abans, i a la qual caldrà donar una resposta integrada i completa que impliqui tots els actors principals, des de l’Administració pública i el sector privat fins al món acadèmic i la societat civil: parlem de la indústria 4.0 o indústria intel·ligent. La primera revolució industrial va fer servir aigua i vapor per mecanitzar la producció; la segona va fer servir l’electricitat per crear la producció en cadena, i la tercera va fer servir l’electrònica i les TIC per automatitzar la producció. Ara, una quarta revolució industrial s’està construint sobre la tercera, i es caracteritza per una fusió de tecnologies que està difuminant les fronteres entre les esferes física, digital i biològica.

La indústria 4.0 té com a objectiu la posada en marxa de les fàbriques intel·ligents (smart factories) d’estructura modular, on sistemes ciberfísics monitoren els processos, creen una còpia virtual del món real i prenen decisions descentralitzades. Mitjançant l’internet de les coses, els sistemes ciberfísics es comuniquen i cooperen entre ells i amb els humans en temps real i, mitjançant l’internet dels serveis, tots els participants en la cadena de valor ofereixen i utilitzen serveis interns i externs entre diferents organitzacions.

La indústria 4.0 està dissenyada a partir d’aquests sis principis:

  • Interoperabilitat: capacitat dels sistemes ciberfísics, els humans i les fàbriques intel·ligents per connectar-se i comunicar-se entre ells mitjançant l’internet de les coses i l’internet dels serveis.
  • Virtualització: creació d’una còpia virtual de la fàbrica intel·ligent mitjançant l’enllaç entre els sensor de dades –producte de la monitoratge dels processos físics– i els models de planta virtuals i els models de simulació.
  • Descentralització: capacitat dels sistemes ciberfísics de les fàbriques intel·ligents per prendre decisions pròpies.
  • Potencial de temps real: capacitat de recollir i analitzar dades i proveir-ne les conclusions de manera immediata.
  • Orientació de servei: l’oferta de serveis –de sistemes ciberfísics, humans o de fàbriques intel·ligents– via l’internet dels serveis.
  • Modularitat: l’adaptació flexible de les fàbriques intel·ligents als requeriments canviants mitjançant la reposició o l’expansió de mòduls individuals.

Comparada amb les revolucions industrials anteriors, la quarta revolució industrial (que integra també les dades massives, la intel·ligència artificial, la informàtica en el núvol, la robòtica i la fabricació additiva) evoluciona a un ritme exponencial més que no pas lineal. Aquesta evolució pot incrementar els ingressos econòmics i millorar la qualitat de vida de la població arreu del món, atès que genera els efectes següents:

  • A les empreses i negocis: altera de manera dràstica les expectatives dels clients, la millora dels productes, la innovació col·laborativa i les formes d’organització; les noves tecnologies fan que els objectes siguin més duradors i resistents, mentre que les dades i les analítiques canvien els sistemes de manteniment.
  • Als governs i administracions públiques: les noves tecnologies permeten cada cop més als ciutadans relacionar-se amb els governs, mentre que els governs guanyen moltes més eines per controlar la població. La capacitat d’adaptació dels sistemes de govern i de les autoritats públiques determinarà la seva supervivència: per abastar un món de canvi disruptiu, les seves estructures han d’estar als nivells de transparència i eficiència que els permeti mantenir el seu avantatge competitiu.
  • A la gent: un dels desafiaments més grans està en la privacitat, en la noció de propietat, en les pautes de consumidor i en com es dedica temps per desenvolupar noves habilitats. La mutació que experimentarà el mercat laboral a causa de l’automatització massiva de tasques qualificades farà que molts llocs de treball s’hagin de redefinir, tal com s’exposa en aquest article de McKinsey&Company.

Si voleu més informació sobre aquest tema podeu accedir a totes les presentacions que es van exposar al seminari Sistemes tècnics intel·ligents a Alemanya: un pas més enllà en la indústria 4.0, al mes de febrer d’enguany, facilitades per ACCIÓ.

Un món hiperconnectat: la internet de les coses

Internet de les cosesSi hi ha actualment un sector –a part del de les dades massives– que està portant la revolució tecnològica a un següent nivell disruptiu, aquest és sens dubte el de la internet de les coses (IoT, segons les seves sigles en anglès).

La idea d’un seguit de dispositius i objectes quotidians de tot tipus connectats globalment i interaccionant amb l’entorn físic va sorgir arran de la tecnologia d’identificació de radiofreqüència (RFID). El terme internet de les coses el va encunyar Kevin Ashton l’any 1999, en el context de l’administració de la cadena de subministrament, i ha esdevingut un calaix de sastre que engloba qualsevol objecte que contribueixi a crear la graella massiva interconnectada que s’integrarà a les nostres vides: des dels vestibles per al monitoratge de la salut, fitnes i altres prestacions, fins als electrodomèstics intel·ligents; la connexió es realitza gràcies als nodes beacons (fars), transmissors de senyal de ràdio contínua o periòdica amb contingut informatiu limitat (per exemple, la seva identificació i localització) que, a més de funcionar amb RFID també ho fan amb Wi-Fi i Bluetooth. Som davant d’un canvi de paradigma que farà que les TIC transcendeixin els ordinadors i altres dispositius assimilats per estendre’s –de manera molts cops invisible– a tot el nostre entorn. Daniel Burrus analitza en aquest doble article a Wired l’impacte present i futur d’aquesta xarxa.

Segons Gartner, l’any 2015 hi ha aproximadament 4.900 milions d’objectes connectats, i s’espera que aquesta xifra arribi a 20.000 milions l’any 2020. Pel que fa al volum de negoci, segons IDC es troba actualment al voltant dels 650.000 milions de dòlars (uns 591.000 milions d’euros), però s’estima que creixerà molt més en els propers anys. Naturalment això fa que totes les grans empreses TIC –i un gran nombre d’empreses emergents (start-ups)– estiguin apostant de valent per aquest sector. D’entre les grans empreses destaca la plataforma de codi obert Eddystone de Google, una rèplica al protocol iBeacon d’Apple. Pel que fa a les empreses emergents, destaca la francesa Sigfox, creadora d’una tecnologia basada en dues bandes d’ús lliure a nivell mundial que permeten l’enviament de senyals entre dispositius; cada estació base (petits dispositius alimentats amb piles AA) pot gestionar fins a un milió d’objectes.

Si voleu saber quins són els ginys més destacats en l’univers de la internet de les coses, feu un cop d’ull al web IoTList. I si a més voleu mantenir-vos informats permanentment de les novetats en aquest àmbit podeu consultar IoT Council. La principal xarxa internacional de recerca sobre aquesta matèria és Auto-ID Labs. I si us voleu endinsar en el coneixement d’aquesta matèria, entre el 16 i el 18 de setembre se celebra a la capital catalana l’IOT Barcelona.

La internet de les coses, però, també genera alguns temors, com ara la pèrdua de la privacitat (vegeu aquest article de John Linkous per a l’RSA Conference), i que es pugui arribar a un punt on la intel·ligència artificial superi la intel·ligència humana. Persones tan rellevants en el món de la ciència i la tecnologia com Stephen Hawking i Elon Musk han advertit sobre aquest risc, com podeu veure en aquest article d’Emily Chung per al grup de comunicació canadenc CBC News. Tal com escriu Mark Jaffe per a Wired, la internet de les coses no pot funcionar sense la intel·ligència artificial.

En definitiva: estem davant d’un avenç que millorarà notablement la nostra qualitat de vida, o bé davant d’un risc que ens farà perillosament dependents de la tecnologia? Què en penseu?

Tecnoconscients?

El proper 17 de juny es durà a terme la Jornada #èTIC, organitzada per Ricard Faura i dissenyada per reflexionar sobre els avenços de la tecnologia en sectors molt sensibles de la societat i de la vida de les persones i els seus components ètics. És un debat necessari que hem d’afrontar si no volem convertir-nos directament en zombis digitals. O el que és el mateix: per evitar el perill de no tenir prou criteri per valorar i gestionar els nostres ecosistemes personals de relació i de treball, que ara ja són majoritàriament digitals.

La contribució al voltant de la pregunta d’un dels quatre debats sobre si som conscients de tot el que està passant, l’hem feta per introduir el debat entre Albert Cañigueral i Marc Vidal.

Tots sabem que els canvis tecnològics precedeixen sempre els socials i culturals. Però –i aquest és el factor diferencial de l’època actual en relació amb èpoques passades–, tenint en compte l’exponencial acceleració tecnològica que es produeix, constatem que els canvis als quals assistim com a societat es produeixen de forma accelerada, intensiva i ininterrompuda. Amb la qual cosa, la pregunta és: serveix ara el mateix esquema d’anàlisi tradicional que hem fet servir fins ara per comprendre i explicar el món?

Vegem algunes pautes interpretatives que han estat tradicionals.

• La fascinació pel creixement

Durant molts anys, en aquesta època digital, no ens hem pogut resistir a la temptació de mesurar la velocitat del canvi tecnològic recorrent a les dades de creixement quantitatiu. Amb vídeos del tipus Did you know, que es feien virals i amb una edició molt accelerada, quedàvem impressionats. També, i ja en ambients més cultivats digitalment, es recorria sovint a mostrar els avenços digitals en funció del creixement de les corporacions per l’arribada de nous milers de milions a YouTube, Facebook, Twitter, Instagram o la xarxa social de moda, etc.

• Tecnofòbia versus tecnofília (primera etapa)

I, davant d’això, es donaven dues postures en la societat. Era freqüent trobar tecnòfobs (aquelles persones que es resistien a donar-se per vençudes i trigaven anys a adquirir un mòbil, per exemple), i tecnòfils: també coneguts com geeks, que eren els que presumien d’estar a l’última en el seu sistema operatiu, tenir el mòbil de majors prestacions o el gadget més exclusiu.

• Tecnopessimistes versus tecnooptimistes (segona etapa)

Posteriorment, amb els anys, quan la colonització digital ja va ser un fet, es va avançar cap a un altre debat, segurament més interessant. Eren els temps dels plantejaments tecnooptimistes davant dels tecnopessimistes. D’un costat, els tecnooptimistes eren els que pensaven que el futur digital ens oferiria una societat plena d’oportunitats emancipadores, de participació democràtica i del domini de múltiples habilitats i àrees de coneixement. La frase següent, per exemple, que la subscriurien tecnooptimistes com Clay Shirky o Henry Jenkings, els defineix perfectament: “com més aplicacions, més opcions”.

A l’altre costat, com dèiem, se situaven els tecnopessimistes. Eren aquells que ens alertaven de tots el mals que portarien les tecnologies. Els més coneguts, potser, són el Nicolás Karr de l’etapa del llibre Superficials. Què està fent Internet amb les nostres ments?, amb la seva coneguda tesi que Internet està erosionant la capacitat de controlar els nostres pensaments i de pensar de forma autònoma. En aquesta categoria també podem incloure Jaron Lanier, amb la seva obra Contra el ramat digital, en la qual argumenta que l’evolució de la Web 2.0 ha retardat el progrés i la innovació i ha glorificat el col·lectiu a costa de l’individu.

En un punt intermedi es trobaria Howarg Gardner (el pare de la teoria de les intel·ligències múltiples), que, molt més prudent, ens parla dels reptes formidables que tenim plantejats com a societat.

Però són adequades aquestes dicotomies a l’hora d’explicar el que està succeint en la societat arran del boom tecnològic actual? Són adequades? Reflecteixen bé i expliquen tot el que està passant?

Sospitem que ja no es tracta tant de la intensitat del canvi i de la quota de creixement d’empreses i programes, com passava abans , sinó que hi ha algun factor més, de caràcter disruptiu, que hem d’introduir en la nova equació si volem explicar-la.

Vegem tot seguit, per aprofundir en aquest debat, algunes de les noves tendències que despunten actualment.

1. Datificació

Víctor Mayer-Schönberger, en la seva obra Big Data, afirma que no hi ha cap terme adequat per descriure el que està succeint ara mateix, però que el que ajuda a marcar els canvis és la datificació, concepte que es refereix a la recopilació d’informació sobre el que existeix, incloent-hi coses que abans no solíem considerar informació, com per exemple la localització d’una persona, les vibracions d’un motor, etc. I, més endavant, explica que al segle XX el valor es va desplaçar de les infraestructures físiques, com la terra de les fàbriques, als intangibles, com les marques i la propietat intel·lectual. Aquests s’expandeixen ara a les dades, que s’estan convertint en un actiu corporatiu important, un factor econòmic vital i el fonament de nous models econòmics.

És el món del big data, del tot connectat i del tot oferint dades. En els darrers anys ha fet eclosió. Les dades, ja recollides des dels múltiples dispositius connectats que fem servir, amb els algoritmes adequats, dibuixen i prediuen perfils i patrons conductuals que poden ser desassossegants si se’n fa mal ús (Víctor Mayer-Schönberger parla del costat fosc del Big Data).

2. Robòtica i intel·ligència artificial

Fa uns dies, a propòsit de l’aparició de nous prototips de robots per al sector de serveis a les persones, al mercat japonès, es van escoltar les primeres veus que des de postulats ètics advocaven per la necessitat de reivindicar el dret a saber si en aquests nous serveis estem interactuant amb robots, o de la responsabilitat ètica de les accions dels robots que es fan servir a les guerres. Ha estat, en part, fruit dels resultats de les anàlisis de dades massives i de l’evolució, complexitat i sofisticació tecnològica, que estem arribant a escenaris en els quals la intel·ligència artificial mostra avenços espectaculars. Camps com els de la seguretat, la medicina, el servei a les persones, ofereixen un nou escenari, impensable fa només uns anys. Ordinadors a un preu molt barat i amb un poder de processament proper al del cervell humà seran possibles en molt poc temps. Es diu també que els entorns d’intel·ligència artificial similars a Jarvis d’Iron Man podrien estar disponibles també en poc temps. I el que ja és més evident i proper, a causa de l’enorme volum de la informació, molt sovint les decisions sobre les dades no les prendran els éssers humans, sinó les màquines.

Però, en qualsevol cas, creiem que l’afectació més important d’aquesta transformació tecnològica que introdueix la robòtica serà la transformació de l’ocupació. S’afirma repetidament (entre d’altres, Marc Vidal) que anem cap a entorns d’ocupació molt escassa, i que tot el que puguin fer les màquines, ho faran. S’apunta a percentatges propers al 40 % de transformació de llocs de treball que actualment són ocupats per persones i que seran substituïdes per màquines els propers anys.

3. El boom de l’economia col·laborativa

Tant des de postulats més tradicionals, pel que fa a la gestió del negoci (grans companyies com Uber o Air BnB), o des d’altres postulats de caràcter més social i d’intercanvi (com Blablacar), les aplicacions tecnològiques en primer lloc i, posteriorment, la col·laboració entre usuaris i prestadors han modificat completament models de negocis tradicionals molt importants de l’economia mundial. Però, també aquí, es plantegen dubtes. És freqüent sentir a parlar despectivament de la uberització del món com a equivalent de precarietat i sous miserables per a aquells prestadors de serveis que ho fan possible.

Jesús Martínez

Un altre juny… i torna la Jornada TIC i Presó!

Enguany és la Jornada Punt TIC i Presó, perquè l’organitzem juntament amb la Xarxa Punt TIC, en el marc del programa Compartim. I a diferència d’altres edicions en què hem fet una presentació dels usos de les TIC a presons, aquesta VI Jornada la dediquem a temes que estem començant a implementar a presons i que volem que siguin línies de treball per al futur: la robòtica educativa.

La Jornada tindrà una aproximació teòrica al tema i també una oportunitat de veure experiències i de practicar amb robots.

Per què robòtica educativa? Si bé la realitat quotidiana està plena de petits mecanismes que automatitzen tasques, realitzen processos i ens faciliten la vida, la robòtica educativa va més associada a kits d’iniciació com els Ollo Bug de Robotis o els Arduino Starter Kit, o programes que ens introdueixen a la programació de manera visual com l’Scratch.

La robòtica educativa es vincula amb una idea construccionista de l’educació, en la qual es trenca la concepció clàssica dels alumnes com a simples receptors d’informacions. En aquesta concepció es posa l’èmfasi en el procés d’aprenentatge (no tan sols en el resultat final) i en totes les dinàmiques que el componen. I la robòtica educativa tot i que sembla tenir més a veure amb la tècnica i la amb programació, permet configurar l’aprenentatge amb aquesta idea construccionista, com a un desenvolupament de competències dut a terme per alumnes que són actors dels seus propis processos.

L’aplicació al camp educatiu permet fomentar l’aprenentatge per l’experimentació i el descobriment, per l’intercanvi i el treball en equip. I sobretot, permet establir una seqüència que va d’això concret a això més abstracte: imaginar à crear à jugar à compartir à reflexionar… per a tornar a imaginar i reprendre el procés. En resum, fomentar la capacitat d’aprendre a aprendre.

Podeu veure aquest vídeo de Frank Sabaté (el conferenciant convidat a la Jornada) on s’expliquen més a fons aquestes idees.

La Jornada pretén donar a conèixer algunes experiències que s’estan duent a terme en el camp educatiu i reflexionar sobre les seves possibilitats en l’àmbit socioeducatiu de les presons i l’àmbit comunitari.

El programa és força atractiu.

Comença amb la conferència: Possibilitats de la robòtica educativa per Frank Sabaté, mestre de l’Escola Projecte de Barcelona i un dels pioners en la introducció de la programació a l’aula com a part de l’itinerari escolar.

Després, una ronda de tallers simultanis sobre robòtica educativa (25 min per taller):

  1. La rellevància de la robòtica educativa, per Artur Coll, mestre i enginyer informàtic, de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament.
  2. Robòtica educativa als diferents contextos d’aprenentatge, per Pau Nin, responsable de formació a Ro-Botica.
  3. Experiències en el marc de la presó. Oportunitats de futur, per Nèstor Andreu, dinamitzador TIC en Centre Penitenciari Lledoners i Lluis Carbonell, dinamitzador TIC al Centre Penitenciari Puig de les Basses, de l’Associació Andròmines

Podeu consultar el programa sencer i fer les inscripcions en línia.

Us oferim alguns vídeos i enllaços perquè conegueu algunes de les experiències i recursos:

Julio Zino
Julio Zino

Figshare: plataforma per a la publicació i compartició de dades de recerca científica

Figshare és un repositori obert i gratuït –més d’1 GB d’espai privat, espai públic il·limitat– on els usuaris (cal donar-se d’alta per publicar-hi, però no per fer-hi cerques) poden publicar de manera ràpida i senzilla els resultats de les seves recerques i fer-les disponibles (i fàcils de trobar), citables i compartibles per a tothom. Admet qualsevol tipus de format, la qual cosa fa possible la difusió de xifres, dades i multimèdia d’una manera que el sistema habitual de publicació de treballs de recerca acadèmics no permet. La seva política consisteix a publicar tots els materials amb llicències obertes Creative Commons i posar-los al domini públic.

Aquest servei el va començar Mark Hahnel al Regne Unit al gener de 2011, basat en programari wiki multimèdia. A mitjan 2012 va ser rellançat en una nova versió. Actualment, Figshare –que compta amb el suport financer de Digital Science– està integrat amb Elements de Symplectic (un sistema de serveis integrals en relació amb els materials de recerca), està associada amb F1000 Research (un repositori molt prestigiós d’articles de recerca), col·labora amb PLOS (la revista científica d’accés obert més gran del món), i també amb Plum Analytics (un servei que quantifica l’impacte dels treballs de recerca publicats).

A Figshare s’hi pot trobar qualsevol tipus de continguts, que poden ser editats i fins i tot eliminats en qualsevol moment pels seus autors. A cadascuna de les contribucions se li assigna el seu propi identificador d’objecte digital (DOI), un codi identificador únic que proporciona un enllaç permanent a l’arxiu en qüestió. Figshare acull els materials que els autors no tenen intenció de publicar mitjançant els canals habituals, i fins i tot els que són producte d’experiments i recerques fallides, la qual cosa minimitza l’“efecte calaix” i resulta molt útil per a l’elaboració d’altres recerques. Aquest servei, en definitiva, ofereix l’oportunitat de difondre dades molt interessants per a la ciència i el coneixement que, per diverses raons, no troben espai a cap revista científica o acadèmica.

Figshare és considerada per molts, de fet, com la xarxa social de la publicació científica. A més, disposa de compte a Twitter, Facebook i Google+.

III Jornada d’Assessorament Tècnic Penal i II Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte

Imatge de la jornadaEl 9 de novembre, es va celebrar al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la III Jornada d’Assessorament Tècnic Penal i la II Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte, en el marc de les jornades de bones pràctiques del programa Compartim. Hi van assistir més de 200 persones de diferents col·lectius professionals, àmbits d’intervenció i d’altres institucions i organismes de fora el Departament de Justícia.

En el decurs de les jornades, es van presentar els tres productes elaborats per les tres comunitats de pràctica: la publicació de la Revisió de la guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere, del grup de psicòlegs de la CoP d’Assessorament tècnic penal; els resultats de l’avaluació qualitativa del grau de satisfacció de les persones usuàries del programa d’acompanyament a judici, de la CoP de les Oficines d’atenció a la víctima del delicte de Catalunya, i l’avaluació quantitativa dels resultats de les propostes als titulars dels òrgans judicials sobre la viabilitat de la suspensió i/o substitució de les penes privatives de llibertat en la fase prèvia a l’execució penal, de la CoP de Treballadors socials d’assessorament tècnic penal.

A més, hi van intervenir personalitats de diferents àmbits: Javier Hernández Garcia, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, amb la conferència “El paper de la víctima, en especial de violència de gènere, en el procediment judicial”; Carme Borràs Sansaloni, professora titular d’avaluació psicològica del Departament de Personalitat de la Universitat de les Illes Balears, qui va incidir en les dificultats de l’avaluació psicològica de les seqüeles en presumptes víctimes de violència de gènere i de la seva credibilitat, des de l’àmbit forense, en comparació amb la intervenció des de l’àmbit clínic. I per últim, vam comptar amb la participació d’Elena Larrauri i Pijoan, catedràtica de dret penal i criminologia i directora del grau de criminologia de la Universitat Pompeu Fabra, en el taller de casos pràctics sobre el catàleg de propostes d’idoneïtat de les mesures penals alternatives.

Programa de la jornada

Revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere

Lídia Serratusell

lidia_serratusell

A l’ombra de Facebook (actualitzat)

Vilaweb

Més enllà també hi ha vida, i existeixen moltes d’altres xarxes socials a banda de Facebook.

Per això, el portal Vilaweb ha publicat diàriament durant aquest mes d’agost una sèrie d’articles sobre altres xarxes socials que també mereixen atenció que donen a conèixer xarxes actualment minoritàries, però que potser poden resultar útils per a aplicacions concretes.

Són articles molt breus i interessants de llegir.

A l’ombra de Facebook (Vilaweb) – PDF

Carme Iriondo
Carme Iriondo

El mite de l’addicció a Internet

internet_addictionEl passat 27 de maig, la secció “Ciberpais” del diari El País, que ens acosta a Internet i a les novetats en tecnologia, va publicar l’article de Manuel Ángel-Méndez, El mite de l’addicció a Internet, el qual va sorgir arran d’una broma del psiquiatra Ivan Goldberg. Goldberg havia acabat de llegir la 4a edició del Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (DSM, en anglès), la biblia de la psiquiatria moderna, i per fer conya va inventar-se una malaltia, “el desordre d’addicció a Internet” (IAD, en anglès).

Sorprenentment, va començar a rebre missatges de persones que deien que presentaven els símptomes de la nova patologia. De sobte, tothom en parlava i la bola de neu es feia cada cop més grossa. Tant és així, que aquell mateix any, la psicòloga Kimberley Young va fundar el Centre per a la Recuperació de l’Addicció a Internet.

Quinze anys després, la polèmica continua, però desinflada. Cada vegada hi ha més experts que es neguen a admetre aquesta patologia, perquè com diu el subtítol de l’article: “La xarxa no crea patologies, canalitza problemes existents.”

Personalment ja vaig parlar de les pors que suscita l’ús de tanta tecnologia en les relacions personals en el post La dècada dels webs socials, el qual, com a prova que el debat encara està viu, va provocar un munt de comentaris sobre els avantatges i desavantatges de la presència de les TIC en la nostra esfera particular.

Sobre la imatge: Untitled © Federico Morando BY – NC- ND

Joan Galeano
Joan Galeano

Dones i ciència: trenquem el sostre de vidre!

Malauradament, tot i que les dones europees s’han incorporat amb força a les carreres científiques des de fa més de vint-i-cinc anys, la seva presència en el món de la recerca i, especialment, en els càrrecs de comandament, continua sent minoritària. En aquest article revisarem alguns dels principals documents que fan palesa aquesta injusta situació i explicarem com es pot aprofitar la xarxa per fer visible aquesta problemàtica sobre la base d’un web institucional.

Grafic homes i dones a les universitats espanyoles
Font: Document sobre Dones i Ciència

La primera publicació que explicita la situació de les dones en el sistema universitari i de recerca europeu és l’informe de l´European Technology Assessment Network (ETAN 2000), que va posar sobre la taula per primer lloc el famós gràfic de tisores (vegeu la imatge), que representava el fet que menys del 10% dels llocs més elevats del sistema científic estaven ocupats per dones, tot i que el 50% de les persones graduades universitàries eren dones.

Informes i estudis posteriors corroboren el dèficit de representació femenina en el món de la recerca (30%) i que el sou que guanyen és sensiblement inferior al dels homes. També es constata un desequilibri home/dona pel que fa a l’accés dels nivells sènior o llocs de responsabilitat.

Un altre estudi sectorial destacat, elaborat a Catalunya, és el que recull l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona en el Document sobre Dones i Ciència, a la presentació del qual es diu que hi ha «[…] una sèrie de problemes de discriminació que obliguen a adoptar polítiques de gènere en les institucions públiques i privades d’investigació i docència. Aquesta problemàtica requereix un debat social informat que defineixi les actuacions que cal seguir i les modificacions normatives que cal fer per eradicar les situacions de desigualtat.»

En la mateixa línia, el I Congrés Internacional sobre Biaix de Gènere i Desigualtats en l’Avaluació de l’Activitat Acadèmica, celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona el desembre de 2007, va més enllà en les seves conclusions: «L’absència de dones en la producció científica afecta negativament la qualitat acadèmica, ja que es perd un potencial acadèmic molt valuós, es limita la pluralitat d’enfocaments i àmbits d’investigació, així com el desenvolupament d’un coneixement científic atent a les necessitats socials.»

També cal esmentar l’informe sobre dones i ciència: Pla d’acció a Catalunya. Propostes d’actuació per a superar les desigualtats de gènere en l’àmbit científic (2005), de Victòria Miquel, tot un punt de referència. L’objectiu d’aquest Pla és que les accions es facin directament sobre les situacions de desigualtat de les dones científiques, i totes les mesures que es proposen estan dirigides a dones en diferents situacions dins la carrera investigadora.

La majoria de documents i estudis esmentats reflecteixen que el percentatge de catedràtiques d’universitat és avui del voltant del 15%, però a mesura que descendim als nivells inferiors, la proporció de les dones s’incrementa fins arribar al voltant del 55%, que correspon a les alumnes matriculades a les universitats, i al més del 60%, que correspon a les alumnes llicenciades.

Com a conseqüència de tot plegat, la Unió Europea dóna un important impuls a les polítiques per la igualtat de dones, que es reflecteix també amb la creació de programes específics, com ara, Women in Science.

Apartat ‘Dones i ciència’ del web del Comissionat per a Universitats i Recerca

Conscients d’aquesta problemàtica, al llarg del darrer semestre de 2006 i principis de 2007, des de la Direcció General de Recerca (Comissionat per a Universitats i Recerca) es va desenvolupar l’apartat Dones i ciència en el web departamental, adreçat a les dones científiques i tecnòlogues, amb la intenció de fer palesa l’existència d’aquesta fractura de gènere i engegar mesures per a la seva correcció.

mme_curieDe fet, hi ha un gran desconeixement de la genealogia de les científiques. Figures com ara Marie Curie o Barbara McClintock són l’excepció que confirma la regla. Les dones de ciència, malgrat les seves valuoses aportacions, no són conegudes a la societat. Només un 4% dels premis Nobel han estat concedits a dones. Per tant, cal promoure la visibilitat i el reconeixement de les dones científiques, construir una genealogia, fer més visibles les dones premiades i dotar al món educatiu de referents femenins pel que fa a l’àmbit cientificotècnic.

A Europa i a l’Estat hi ha constituïdes força associacions de dones investigadores i tecnòlogues, com ara WISE (Regne Unit), WITEC (Unió Europea) o AMIT (Estat espanyol). Cal articular, en conseqüència, mecanismes que afavoreixin la presència de la veu de les associacions professionals i dels grups de recerca de gènere i estudis de les dones, tant del món universitari com dels centres de recerca.

En el full de ruta de ‘Dones i ciència’ figura l’actualització quotidiana (especialment dels apartats ‘Documents’ i ‘Enllaços’), així com l’ampliació de la informació sobre la contribució de les dones científiques i tecnòlogues al llarg de la història (apartat ‘Altres dones de ciència rellevants’) i la creació d’un nou apartat amb estadístiques sobre beques i ajuts de recerca, que especificarà amb desglossament de gènere el nombre de persones beneficiàries d’ajuts de recerca sobre beques predoctorals, postdoctorals, contractes i mobilitat, amb informació històrica sobre el període 2004-2008. Tot plegat en sintonia amb les directives emanades de la Unió Europea i l’OCDE pel que fa a tractament de les dades estadístiques sobre recursos humans destinades a ciència i tecnologia.

En definitiva, entenem que la Catalunya del coneixement que estem construint entre totes i tots no pot prescindir de la visió femenina del món, i per això és important continuar donant impuls a una actuació com és el manteniment i la consolidació de l’espai ‘Dones i ciència’ del web de la Direcció General de Recerca.

Article sencer a e-Catalunya

Sobre la imatge: mielconejo© #35: Marie Curie BY – NC

Xavier Lasauca
Xavier Lasauca

Primers passos d’una nova i diferent comunitat de pràctica, CIRSO de Tarragona

feetAhir, a la seu dels Serveis Territorials de Justícia el plenari de la Comissió Delegada Territorial de la CIRSO del Camp de Tarragona va donar el vistiplau a la creació de la comunitat CIRSO de Tarragona, que es constituirà formalment el proper dia 23 de febrer.  Integrada per més de 90 professionals, tècnics i responsables institucionals, tindrà com a funció essencial la dinamització de la Comissió Interinstitucional per la Reinserció Social del Camp de Tarragona.

Els membres de CIRSO, distribuïts en quatre grups de treball, aportaran el seu coneixement i posaran en comú la seva experiència professional i tècnica, amb l’objectiu de millorar el nivell d’eficiència i eficàcia de les diferents accions i serveis adreçats a la reinserció de persones sotmeses a mesures judicials.

La qualificació de l’opinió, l’experiència i el coneixement és la millor garantia per superar les dificultats naturals en els processos de reinserció i apropar-nos a la configuració de polítiques i actuacions possibilitadores de la normalització social, en especial d’aquelles persones que, per diferents motius i realitats personals i familiars, s’han vist excloses d’una socialització plena.

La comunitat pretén, des del programa Compartim i la metodologia de gestió de la plataforma e-Catalunya, dur a terme un treball col·laboratiu en el qual tots puguem aportar i compartir coneixement i elaborar propostes innovadores.

En tant que comunitat de pràctica, explorarem noves possibilitats de compartir coneixement, com ara la transversalitat institucional, integrant-hi, a banda dels professionals del Servei d’Execució de Mesures Penals de Tarragona, altres dels àmbits de salut, seguretat pública, ocupació i serveis socials, tots moguts per l’interès de guanyar eficàcia i eficiència en els processos de reinserció i de millorar en l’execució de les mesures penals.

De moment, ja comptem amb el decidit suport i la confiança dels responsables del Departament de Justícia i dels Serveis Territorials de Tarragona i amb una bona dosi d’empenta del grup d’entusiastes que lideren el projecte.

Sobre la imatge: aussiegall © feet BY – 2.0

Francesc Moreno Espinosa
fmoreno_espinosa