Protegir els infants més menuts en els divorcis conflictius

Jornada CoP EATAFEl passat 25 d’octubre vam celebrar la V Jornada de bones pràctiques de la comunitat de pràctica (CoP) de l’Equip d’assessorament tècnic en l’àmbit de família, dins el programa Compartim de gestió del coneixement.

La Jornada va tenir molt bona acollida i va reunir 150 professionals, la majoria vinculats al món de la infància i de la judicatura. Les persones que hi van assistir van mostrar-se atentes i molt col·laboradores, i van participar activament fent preguntes sobre el que s’estava plantejant i demanant aclariments de la feina que es fa.

La primera taula va presentar una doble vessant. En un primer moment, Txell Ortí i Yolanda Muñoz, membres de la CoP, van exposar els resultats de l’experiència del taller Pares, jo no em separo, que durant aquest 2016 s’ha estat impartint en el territori a professionals de diferents àmbits: equips d’atenció a la infància i l’adolescència, serveis socials de diversos ajuntaments, equips d’assessorament i orientació psicopedagògica, ambulatoris, centres de salut mental infantil i juvenil…

En un segon moment, Lorena Garcia, també membre de la CoP, va exposar l’esbós d’un nou projecte que té com a títol Orientacions per a l’organització de la coparentalitat en famílies en conflicte amb menors de 0-6 anys. Aquest nou projecte sorgeix de la necessitat de fixar criteris per ajudar, orientar o assessorar els diferents estaments judicials (jutges, advocats…) en el trinomi coparentalitat–menors de 0-6 anys–famílies en conflicte.

A partir de la nostra experiència professional hem constatat que es decideixen responsabilitats parentals compartides en casos de menors amb edats primerenques i que la manera d’organitzar els seus temps no sempre és l’òptima, tenint en compte les necessitats evolutives d’aquests infants i les dinàmiques familiars establertes en les situacions d’alt conflicte amb les quals ens trobem.

A continuació, Margarita Ibáñez, professional de reconegut prestigi i experta assessora de la CoP, va oferir-nos la magnífica ponència “Els processos de parentalització d’un infant els primers dos anys de vida: moments crítics per al desenvolupament”, en què ens va mostrar, des del seu ampli coneixement, una visió de com es construeixen els vincles entre els infants i els seus progenitors i quins elements cal tenir presents quant a l’evolució d’aquest vincle en els infants durant els seus primers anys de vida.

Finalment, vam comptar amb la presència de Pascual Ortuño, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, que ens va oferir una exposició clara dels criteris jurisprudencials que s’han de prendre en consideració en els processos de separació i divorci, sense evitar una mirada crítica a alguns aspectes legals que poden distorsionar les dinàmiques familiars.

La valoració que l’equip fem del funcionament de la Jornada és molt positiva, i entenem que va ser un espai profitós per compartir la nostra experiència amb la dels assistents, a qui volem agrair profundament la seva presència i col·laboració.

D’altra banda, ens mostrem il·lusionats amb el projecte que ara inicia el seu camí i que esperem poder compartir amb tots vosaltres en la propera jornada. Pensem que cal compartir aquest coneixement i, si es pot, traçar línies de consens per millorar les dinàmiques familiars que poden ser disfuncionals del tot; i entenem que mesures judicials adaptades a les realitats familiars poden ajudar a millorar-ne l’organització, així com a preservar millor el creixement dels nostres infants.

Els materials de la Jornada es poden consultar a V Jornada de l’Equip d’Assessorament Civil en l’Àmbit de Família.

 

E-moderadores de la CoP EATAF

Dona, pau i seguretat, la primera jornada per compartir coneixements i treballar un tema de relleu en el dret internacional

foto-asil-bona
El passat dilluns 17 d’octubre, a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) es va dur a terme la I Jornada Dona, Pau i Seguretat, sobre les resolucions 1325 i 2242 de l’ONU, organitzada per la Comissió de Justícia Penal Internacional de l’ICAB i el Col·legi d’Advocats Penal Internacional (CAPI-BPI), i amb la col·laboració del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), el Consell de l’Advocacia Catalana i la Fundació de l’Advocacia Espanyola. La Jornada va ser un espai per compartir coneixement expert sobre un tema encara poc explorat, però que sense dubte mereix tenir ressò a les xarxes de professionals de l’àmbit jurídic.

Les Nacions Unides reconeixen l’efecte desproporcionat que causen els conflictes armats en les dones i les nenes, i el paper clau de les dones en la prevenció i resolució dels conflictes així com en la construcció i la consolidació de la pau.

En les intervencions d’obertura de la Jornada, a càrrec del director del CEJFE, Gabriel Capilla; la diputada de la Junta de Govern de l’ICAB, Mercè Claramunt, i del vicepresident de la Fundació de l’Advocacia Espanyola, Carles Mac Cragh, es va fer palesa la necessitat d’avançar en matèria de gènere i que, des de les institucions, es visualitzi i es tracti a l’agenda internacional el trinomi dona, pau i seguretat. En aquesta línia, és una obligació de tots els estats membres que integren l’ONU elaborar un pla d’acció, i un deure dels operadors jurídics fomentar la capacitació per dur-lo a terme i procurar-ne l’aplicabilitat.

Amb la intervenció de Maria Vilelles, experta de l’Escola Cultura de Pau, i l’Eulàlia Pascual, membre del Consell Directiu de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, es va evidenciar que la realitat de les dones i les nenes en escenaris de conflicte., com també el seu paper en la construcció de la pau, no milloraran sense accions més fermes i decidides i sense un clar impuls polític i de finançament dels objectius acordats per la Resolució 1325 (2000) de les Nacions Unides i la posterior Resolució 2242 (2015).

L’Adela Díaz, de la Direcció General de Nacions Unides i Drets Humans del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, va exposar com el Consell de Seguretat de l’ONU ha identificat la igualtat de gènere com una de les seves prioritats durant el bienni sota la presidència d’Espanya. En aliança amb altres estats membres, elabora un nou Pla d’acció nacional, amb nous enfocaments, a fi de promoure la implementació de la Resolució 2242, de les Nacions Unides, de revisió de la Resolució 1325. En l’elaboració d’aquest pla ha de tenir un paper clau la participació d’actors civils i organitzacions de dones.

La darrera taula rodona va ser introduïda pel president emèrit del CAPI-BPI i degà honorari de l’ICAB Luis del Castillo, qui va fer una crida d’atenció a organismes internacionals, així com a operadors socials i jurídics, respecte de l’aplicació de les resolucions de l’ONU en matèria de pau, de gènere i de drets humans.

La taula estava composta per Erika Torregrossa, vicepresidenta de la Comissió de Justícia Penal Internacional i del BPI-CAPI; Jordi Palou, lletrat davant la Cort Penal Internacional (CPI), i Eva Labarta, advocada internacional i activista a la República Democràtica del Congo. Erika Torregrossa va fer un reconeixement de les múltiples formes de violència contra les dones en zones en conflicte o postconflicte, com els Balcans o Colòmbia, i va recordar que des de la celebració de la Primera Conferència Internacional de la Dona (1975) fins avui s’han incrementat els escenaris de conflicte i de guerra, en els quals les dones i les nenes són utilitzades com a botí o armes de guerra. L’advocat davant la CPI va fer una anàlisi exhaustiva de la participació, fonamental i poc reconeguda, de les dones en la justícia universal, i va donar a conèixer la seva experiència en la mediació en el diàleg intraruandès. Eva Labarta, que fa anys que va impulsar la creació d’una ONG per ajudar nenes de Katana (RD del Congo) davant els abusos de la guerra, va remarcar que, malgrat que hi hagi un marc legal mundial de protecció, mentre no el desenvolupin els governs locals no serà possible avançar en la reparació i supervivència de les dones als estats africans.

A la cloenda, el diputat de la Junta de Govern de l’ICAB, Josep Llàcer, va recordar que la situació de les dones en països que han patit conflictes pot arribar fins i tot a l’àmbit de la justícia i a la criminalització, com és el cas del Salvador, que penalitza l’avortament amb fins 40 anys de presó.

En definitiva, mitjançant l’aportació de diferents agents jurídics i socials es va concloure que, per desenvolupar de forma efectiva les resolucions de l’ONU –1355 i 2242– sobre dona, pau i seguretat, cal implementar plans efectius d’acció, i que això requereix identificar les situacions de vulnerabilitat a les quals aquest col·lectiu es veu sotmès durant el conflicte, analitzar les causes estructurals i les característiques de cada context i comptar amb la participació fonamental de les dones com a constructores de pau.

Amb l’objectiu d’aprofundir en la situació vulnerable en què es troben les dones a causa dels conflictes armats i en el fet que el dret d’asil es converteix també en un element d’explotació, s’ha organitzat la III Jornada sobre el Dret d’Asil per Motius d’Orientació Sexual i Identitat de Gènere, La situació de les dones als països d’origen, de trànsit i de destinació, que tindrà lloc al CEJFE el proper dia 30 de novembre de 2016.

erika-torregrossa

Erika Torregrossa

Fem de la nostra expertesa la millor eina d’intervenció: XI Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia

arbre

Enguany, en l’XI Jornada de Treballadors Socials en l’àmbit de l’execució penal, dins del marc del programa Compartim de gestió del coneixement, volem fer de la nostra expertesa la millor eina d’intervenció. Com cada any, en una trobada on compartim coneixement i reflexionem sobre la praxi professional, es mostraran les eines i estratègies dels membres dels equips multidisciplinaris dels centres penitenciaris per abordar les diverses manifestacions dels casos de violència.

La complexitat de la nostra tasca d’intervenció social, especialment quan es treballa en el marc dels programes específics de tractament, com ara el de la violència, requereix fer-ne una bona gestió emocional. Per això comptem amb la participació de Cristina Ramón Callejo, que és graduada en treball social i actualment treballa a la Mancomunitat de Madrid, concretament en intervenció directa en un servei d’atenció primària.

Cristina Ramón és facilitadora d’Emotional Freedom Techniques (EFT, tècniques d’alliberament emocional), l’anomenada  «acupuntura» de les emocions. És una tècnica provinent de l’acupuntura xinesa que treballa la gestió emocional amb tapping i consisteix en l’estimulació de punts d’energia vital. Es tracta d’una tècnica innovadora i l’hem volguda incorporar en aquesta jornada perquè ens agrada innovar i poder fer servir noves estratègies que millorin la nostra qualitat de vida personal i professional i la de les persones que atenem.

Creiem fermament que la gestió emocional i l’entrenament (coaching) social són essencials per als professionals de la intervenció social, i en aquest sentit les seves recomanacions de què podem fer per cuidar-nos ens ajudaran a millorar les competències professionals.

En aquesta edició volem posar de manifest l’expertesa dels nostres tècnics que, juntament amb la seva trajectòria laboral, aporten un saber fer (know how) rellevant en el dia a dia laboral i relacional. Per aquest motiu presentem dues taules:

  • Una de constituïda per professionals «de la casa» titulada «Abordatge de la violència en la intervenció social i familiar», formada per professionals dels serveis penitenciaris, on es pretén aprofundir en la casuística des de l’entorn penitenciari.
  • Una altra en què les entitats col·laboradores de l’Administració explicaran els serveis que desenvolupen en l’àmbit de la intervenció social. Treballar de manera coordinada entre els diferents agents, en particular pel que fa a la compartició de la informació, és bàsic i és un exemple clar de gestió del coneixement aplicat com a garantia d’un servei de qualitat.

En el nostre dia a dia, els professionals de serveis penitenciaris tenim mecanismes per compartir i coordinar la nostra feina i els nostres coneixements amb els professionals de les entitats col·laboradores, ja que uns i altres treballem de manera integrada i compartim un mateix horitzó.

Finalment, el treball social penitenciari té l’objectiu principal d’establir ponts i relacions amb tota la xarxa més immediata a les persones, des de l’àmbit familiar fins als serveis i entitats de la comunitat. El focus de la jornada és plantejar i cercar vies de resolució de conflictes en l’esfera intrafamiliar durant la tasca laboral, i també oferir eines per a la millora de la gestió emocional de la nostra intervenció.

Esperem tornar a tenir una jornada amb molta participació i mantenir vius aquests espais de trobada i intercanvi que ens animen, ens ajuden i donen perspectives al nostre dia a dia professional.

Programa de la Jornada

Inscripció oberta fins al 21/11

bonfill-i-robalo_foto-autores

Rosa Bonfill i Raquel Robalo

Servei de Medi Obert i Serveis Socials de la Direcció General de Serveis Penitenciaris

Joves, immigració i cohesió social: una aposta per la prevenció cosint teixits i construint futur (2/2)

integracióEl programa de PMC: un recurs, una eina per als municipis

Seguint l’article de Bochra Hajji sobre el context actual del jovent amb famílies immigrants a Tarragona i els replantejaments dels professionals que hi treballen quant a la intervenció en casos de conflictes, explicarem aquí quina resposta hi dóna el Programa de suport a la prevenció comunitària de la delinqüència juvenil i a la mediació (PMC).

El PMC dóna suport als municipis i consells comarcals que ho sol·liciten en qüestions relacionades amb les conductes dels joves i amb com afecten la convivència, el disseny d’accions preventives de les conductes de risc, la promoció del treball en xarxa, les activitats formatives sobre l’anàlisi i la gestió de conflictes, etc.

Aquest mes de novembre el programa de PMC fa 12 anys. Més d’una dècada ha donat per a moltes trobades, moltes taules de reflexió i de treball sobre temes que preocupen i, a vegades, fins i tot angoixen, i per a moltes converses sobre la situació dels joves i sobre com mantenir o restablir la convivència.

Dels 96 municipis i 10 consells comarcals atesos, 15 municipis i 2 consells comarcals són del Camp de Tarragona: els consells comarcals de la Conca de Barberà i del Tarragonès, i els municipis de Cambrils, Salou, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Santa Coloma de Queralt, Vimbodí, Altafulla, Constantí, Creixell, el Morell, la Secuita, Roda de Berà, Calafell, Cunit i el Vendrell.

Per donar visibilitat a les realitats observades i també a la feina que es desenvolupa, el programa de PMC, amb el suport del CEJFE, organitza cada any unes jornades amb l’objecte de reflexionar sobre la tasca relacionada amb la prevenció, de compartir experiències, d’establir vincles i també de contagiar l’esperit preventiu, que sempre hauria d’impregnar qualsevol acció destinada al jovent.

Enguany, el tema de la Jornada que s’ha dut a terme a Tarragona, “Migració i cohesió social”, s’ha escollit per diversos motius:

  • Els problemes lligats a la migració han estat presents gairebé en totes les taules municipals organitzades des del Programa de prevenció i mediació comunitària. La preocupació per l’acollida, la integració de la població nouvinguda –els joves en particular–, la cohesió social i la convivència hi són una constant.
  • L’adolescència és una etapa difícil, i si a més s’hi produeix desarrelament, els problemes són més complexos. Els diferents professionals tot sovint manquen d’eines i de recursos per atendre els problemes amb què es troben, i això els provoca malestar i desassossec en el dia a dia.
  • S’associa massa sovint població juvenil i conductes delictives, i si a més el jove és d’origen estranger, la situació pot ser molt més delicada.
  • Cal renovar la mirada que dirigim a aquesta problemàtica (per què no n’hem de dir així si hi hem de trobar una sortida?), però fugint de dramatitzacions i associacions d’idees que, més que ajudar a la convivència, massa sovint fan créixer sentiments de rebuig.

Migrar és un fenomen present en la història de la humanitat que té causes molt variades: polítiques, culturals, socioeconòmiques, familiars, bèl·liques… “La migració de les papallones és molt semblant a la dels homes; busquen els millors arbres, per a retornar més endavant al seu lloc d’origen”.

La Jornada del PMC a Tarragona presenta un ventall d’experiències significatives des d’àmbits tan diversos com els de l’educació, formació professional, policia, serveis socials, justícia, totes elles relacionades amb la tasca preventiva i la integració dels joves d’origen estranger. Posant en relació aquests operadors i “construint teixit” és com el PMC treballa els conflictes que impliquen adolescents, sobretot amb la perspectiva de construir una cohesió social consolidada per al futur.

La Jornada també és l’ocasió de reflexionar, conjuntament amb Miquel Àngel Essomba, director de l’Equip de recerca sobre diversitat i inclusió en societats complexes (ERDISC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre l’educació comunitària com a estratègia de construcció de cohesió social.

L’aposta del PMC és clarament fomentar el treball comunitari com a antídot contra l’exclusió, com a suport davant la desorientació i la soledat que poden sentir els professionals encarregats d’atendre una població fràgil i vulnerable.

Tots els vídeos de les intervencions estaran disponibles a cejfe.tv.

Image (2) ananogueras_robertgimeno.png for post 6509

Ana Nogueras i Robert Gimeno

Joves, immigració i cohesió social: una aposta per la prevenció cosint teixits i construint futur (1/2)

La situació al Camp de Tarragona

Ahir el programa Compartim es va descentralitzar amb la celebració a Tarragona de la Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària (PMC) per parlar de la immigració i la convivència entre els joves amb actors de diferents entitats i administracions que treballen amb la població juvenil. La Jornada vol donar a conèixer la feina de prevenció que fan i ressaltar-ne un cop més la importància.

Una professional que coneix el terreny de primera mà ens presenta els diferents aspectes del tema de la Jornada: adolescents, identitat i immigració, Tarragona.

 

Sóc Bochra Hajji, tècnica de medi obert de justícia juvenil a Tarragona. Els tècnics de medi obert estem distribuïts per les diferents zones de la província de Tarragona. En el meu cas, sóc un dels referents dels barris de Tarragona.

Per situar-nos una mica i posar-nos en context, aclarirem que Tarragona es distribueix entre la ciutat i els barris: Tarragona Ciutat, com a nucli central, i al seu voltant, de manera separada, els barris. Hi ha diferències importants en les característiques de la població que viu en un lloc o un altre.

Als barris de Tarragona (Torreforta, Bonavista, Sant Salvador, Camp Clar i Sant Pere i Sant Pau), en els seus orígens, es va ubicar una població obrera i altres grups amb característiques marginals. En els últims anys s’hi ha afegit una gran part de la població immigrant que, a més a més, pateix una situació socioeconòmica precària, cosa que ha provocat que alguns indrets dels barris de Tarragona s’hagin convertit en guetos.

En aquestes zones, els tècnics de medi obert atenem un volum important d’adolescents i joves d’origen magrebí que han nascut aquí o hi han vingut de molt petits, i en aquests moments són minoria els que han fet el procés migratori en la fase de l’adolescència. Tots han anat a l’escola i la majoria no ha tingut dificultats fins a l’educació secundària, que és l’etapa en què generalment es produeix un fenomen d’abandonament de l’escolarització i de tot el sistema educatiu.

De la mateixa manera, en arribar a l’adolescència molts d’aquests joves immigrants (o fills d’immigrants) abandonen les activitats i àmbits d’oci i lleure dels quals havien format part des de menuts, sovint per derivació i/o recomanació dels professionals de les xarxes socials, educadors dels centres oberts, monitors d’esport, mestres de l’escola o voluntaris d’associacions d’integració social (en general sense la col·laboració dels progenitors, i fins i tot, en alguns casos, vencent-ne l’oposició).

Es tracta d’un col·lectiu que no troba el seu lloc, que navega entre dues cultures, en el sentit ampli de la paraula –la de la seva família i la de la societat on viu–, però sense acabar de tenir un sentiment de pertinença i identitat respecte de cap de les dues. I a aquesta inestabilitat s’hi sumen la pressió social de part de les dues bandes i la manca d’expectatives de futur.

Una característica comuna dels adolescents, en aquests casos, és la queixa constant cap als progenitors per la mala comunicació i la falta d’entesa. És en aquesta etapa quan s’inicia el qüestionament de l’autoritat paterna i es comença a fornir la identitat individual separada dels pares. Una altra característica recurrent en aquestes situacions és la dificultat dels progenitors per gestionar l’adolescència dels fills i aplicar alternatives educatives a la imposició pura i dura de l’autoritat, o bé a la solució de desentendre-se’n del tot per considerar-los com a adults amb capacitat per prendre decisions de forma autònoma. Tot això, emmarcat dins d’un estil educatiu basat en paràmetres culturals i religiosos que xoquen amb la realitat que viuen els seus fills aquí.

Aquesta situació provoca un conflicte important al nucli familiar i fa que molts d’aquests joves, com ells mateixos diuen, “trobin una família alternativa al carrer”. Qui forma aquesta família alternativa? Doncs altres joves del mateix origen cultural i amb les seves mateixes característiques i dificultats; és així com consoliden un sentiment de pertinença i identitat. El grup es converteix en el seu refugi.

Arran de la crisi econòmica s’escau que, a més de fer vida al carrer, aquests grups opten per ocupar pisos deshabitats. Almenys és la realitat que ens trobem als barris de Tarragona, on molts dels joves abandonen el domicili familiar sense la maduresa i autonomia suficients, ni els recursos materials necessaris, per realitzar una emancipació adequada, raó per la qual aquests espais es converteixen en llocs d’alt risc per a aquesta població juvenil.

Tot i així, molts d’ells no acaben de desvincular-se del tot de la família, perquè van a casa dels pares a cobrir les necessitats bàsiques com són menjar o dutxar-se. Davant d’aquesta situació, els progenitors habitualment són consentidors: la mare per un sentiment de protecció i el pare per un posicionament d’entendre que el seu fill ja és prou gran per responsabilitzar-se dels seus actes.

En aquests casos, diferents factors dificulten la intervenció dels tècnics:

  • La relació amb els progenitors sol estar molt malmesa i resulta difícil donar un gir a la situació perquè el jove retorni al domicili familiar.
  • Freqüentment, la família pateix una situació de precarietat severa, amb canvis repetits de domicili, inactivitat tant formativa com laboral dels pares o dels germans, i això genera una desestructuració de la vida quotidiana.
  • Els dos factors anteriors contribueixen a augmentar la sensació de poques perspectives de futur per als joves, que fa que els costi trobar alternatives per sortir de la seva situació.

Darrerament ens arriben més casos d’adolescents de segones generacions que ens plantegen molts interrogants. Podríem esperar que el fet d’haver nascut i crescut aquí hagués reforçat en els joves el sentiment de pertinença al territori, i que arran d’això esdevinguessin més curosos de millorar i avançar, per contrast amb la situació dels seus pares. Lamentablement, però, en moltes ocasions no és el que ens trobem.

Què hem fet malament? S’ha fet un bon acolliment d’aquestes famílies o bé tan sols s’ha enfocat des d’un punt de vista purament assistencial? Hem dut a terme una bona tasca de prevenció? Els hem ofert un acompanyament i una orientació reals? Els hem fet partícips realment de la vida comunitària? Se n’ha fomentat la participació ciutadana? Aquests joves, han pogut créixer i aprendre en un model d’integració i cohesió social d’èxit?

Està clar que ens cal una bona feina de prevenció, i per poder-la fer és necessari que tots els agents socials construïm conjuntament, sense oblidar mai la participació i implicació del col·lectiu afectat en els processos de cohesió social.

bochra-hajji

Bochra Haji Ech-habri
Tècnica de medi obert de justícia juvenil
a Tarragona

Activitat física i esport als centres penitenciaris: els Jocs Olímpics i la CoP

voleibol a centres penitenciarisAny 2016, Jocs Olímpics a Rio de Janeiro, Brasil! I com no podia ser d’altra manera, any també important per als esports als centres penitenciaris (CP) d’arreu de Catalunya, perquè s’hi celebren els VI Jocs Olímpics Penitenciaris, òbviament! Però també pel treball a nivell esportiu que s’ha fet novament a tots els centres, dia a dia, i per la tasca creixent de la comunitat de pràctica (CoP) d’activitat física i esport als centres penitenciaris, que es concreta com cada any en l’elaboració del producte de treball col·laboratiu, la formació i la Jornada de bones pràctiques!

Entre els dies 20 de maig i 9 de juny de 2016 es van dur a terme els VI Jocs Olímpics Penitenciaris. Desenes d’interns vinguts de tots els nostres centres van poder participar i gaudir de competicions esportives diverses que es van desenvolupar no només a l’interior dels CP, sinó també en seus externes que desinteressadament ens van cedir les seves instal·lacions. El CP Lledoners amb el bàsquet, el CP Quatre Camins amb l’handbol, el CP de Joves amb el futbol sala i el CP Brians 2 amb el voleibol, van constituir les seus «internes». El Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch amb la inauguració, el complex esportiu Reina Elisenda amb el tennis taula, el pavelló municipal de la Vall d’Hebron amb el frontennis, la pista municipal d’atletisme de Granollers, l’escola esportiva Brafa amb el futbol 7 i la platja de la Mar Bella amb el tennis, el voleibol platja i l’acte de cloenda, van ser en aquesta ocasió les seus «externes» que van aplegar esportistes vinguts d’arreu, de tots els centres penitenciaris de Catalunya, per competir a títol individual o en equip.

Aprofitant l’efemèride olímpica, la CoP d’enguany va voler centrar-se a realitzar un producte de treball col·laboratiu molt esperat i sol·licitat els últims anys: el voleibol. I dit i fet! Dos membres de la CoP van agafar «l’encàrrec» amb molt d’entusiasme i convenciment i, en conseqüència, hem obtingut un dels documents més extensos i més ben elaborats dels últims anys: La dinamització del voleibol als centres penitenciaris. Temes com el control de la pilota, l’organització del joc, el reglament, la tàctica… són part dels continguts que es poden trobar en un treball que manté l’essència del que la CoP creu que ha de ser fonamental en qualsevol producte elaborat: servir de guia bàsica i imprescindible per a qualsevol tècnic d’esport de qualsevol centre que vulgui ensenyar aquest esport o activitat física als interns.

I si vam realitzar un bon producte…, com han estat les formacions sobre el mateix tema? La resposta és ben senzilla: millors encara! El CP Quatre Camins a finals de juny i el CP Brians 1 a finals de setembre van ser els escenaris d’aquestes formacions, a les quals va poder assistir gairebé el 100 % del col·lectiu de tècnics d’esport que hi ha distribuïts per tot el territori. Tres dies de formació amb una petita introducció teòrica, i molta i molta pràctica, i un quart i últim dia amb la modalitat del voleibol platja com a protagonista, van servir perquè en 15 hores de formació es poguessin tractar gran part dels continguts presents en l’extens i ric document teòric.

Finalment, hem de parlar del «dia gran» del col·lectiu, el dia que per 8è any consecutiu tots els tècnics d’esport ens trobem per gaudir d’una jornada esportiva feta a mida, a mida de les nostres necessitats, a mida de les nostres inquietuds, a mida de les nostres curiositats… Una jornada, titulada Si les cames no poden, fes-ho amb les ales!, que la CoP dissenya per tal que es converteixi en el millor escenari per adquirir i compartir coneixements nous. El 7 d’octubre vam poder conèixer en persona l’Emma Roca, mare de tres fills, esportista d’elit, bombera i bioquímica de formació, que ens va explicar com es prepara i viu la seva passió per les ultramaratons de muntanya i els raids i com l’ha condicionada i la segueix condicionant la seva formació acadèmica, la seva professió i la seva situació personal i familiar a l’hora d’explorar els seus límits mentals i físics. Posteriorment, una xerrada col·loqui, carregada d’emotivitat entorn de la figura de l’Anty Garcia, ens va endinsar en el paper que ha tingut, té i tindrà el món del futbol en aquest esportista, que actualment pateix i lluita contra l’esclerosi lateral amiotròfica i que ha viscut sempre estretament lligat a aquest esport: des dels seus inicis com a prometedor migcampista del Futbol Club Barcelona fins a l’etapa com a entrenador i formador durant aquests últims anys. Acompanyant l’Anty, hi havia el seu germà i tècnic d’esports, David, i també dos amics personals i alumnes seus (el Rafa i l’Andrés), en Carles Rexach (exentrenador seu i qui el va descobrir) i l’Enric Sebastiani, doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Amb tots ells i el nombrós públic present vam poder constatar, un cop més, com n’és d’important l’esport i com aquest, sigui des del vessant que sigui, es converteix en una eina indispensable de superació personal.

Oriol Parés

Oriol Parés Roig
Tècnic d’esports del Centre Penitenciari Brians 2
i e-moderador de la CoP d’activitat física i esport

Com generar una seqüència didàctica amb mòbils a l’aula

El passat 8 de juny de 2016 va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) la VII Jornada TIC i Presó: Innovar i créixer amb les TIC, que va incloure el taller Recursos digitals educatius. Panoràmica dels millors recursos digitals per a l’aprenentatge, a càrrec de Xavier Suñé, que ens en fa aquest resum.

El desplegament de les competències digitals és indispensable per a tota persona que vulgui interactuar amb normalitat en la societat actual. Es tracta d’un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant la seva estada a l’educació bàsica.

Però no només els alumnes… El document “Definició de la competència digital docent per al professorat no universitari” del Departament d’Ensenyament concreta el què i el com de la integració transparent de les tecnologies digitals dins l’àmbit educatiu.

Voldria destacar dos paràgrafs que en defineixen el principal objectiu:

«Per a desenvolupar la seva tasca, professors i mestres han d’utilitzar les TIC, no només de forma instrumental, sinó també com a recurs metodològic. És a dir, a les competències transversals, de caire instrumental en TIC, cal afegir-hi les competències metodològiques en l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC), conformant, així, les competències digitals docents.»

«El novembre de l’any 2013, el Departament d’Ensenyament va publicar els documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques de l’àmbit digital que han d’assolir els alumnes en les etapes obligatòries de l’ensenyament.»

A la vegada, el document diu:

«S’entén per competència digital docent (CDD) la capacitat que el professorat té de mobilitzar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) en situacions reals i concretes de la seva praxi professional per tal de:

Facilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de la competència digital d’aquest col·lectiu;

Dur a terme processos de millora i innovació a l’ensenyament d’acord amb les necessitats de l’era digital;

Contribuir al seu desenvolupament professional d’acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius.»

Les dimensions definides en l’esmentat document de la competència digital docent són:

  • Disseny, planificació i implementació didàctica
  • Organització i gestió d’espais i recursos educatius
  • Comunicació i col·laboració
  • Ètica i civisme digital
  • Desenvolupament professional

Amb l’objectiu de treballar aquestes dimensions en el procés d’ensenyament i aprenentatge, proposo una seqüència didàctica que integra una part important d’aquestes dimensions: la cerca, selecció i classificació de continguts i recursos didàctics digitals, la transformació de la informació escollida en un nou producte, la seva aplicació a l’aula; en definitiva, compartir o donar a conèixer aquest producte, fins i tot més enllà de l’aula.

Com es veu a la imatge, el concepte m-learning (aprenentatge mòbil) hi juga un paper clau. Pel fet de poder aprofitar el potencial dels dispositius mòbils, dispositius que un alt percentatge d’alumnes du a la butxaca, la proposta s’enriqueix considerablement amb tecnologies digitals.

Gàfic de proposta de seqüència didàctica

Es tracta, en primer lloc, de cercar informació, seleccionar-la, desar-la i processar-la per tal de generar productes (vídeos, presentacions i altres materials) que facilitarem als alumnes per a treballar el tema que correspongui en cada moment i matèria.

El següent pas és veure quins coneixements té l’alumne sobre el tema. Aquesta informació marcarà el punt de partida d’acord amb les respostes que obtinguem. També ens serà útil per a proposar temes de debat posteriors.

Una activitat interessant, la tercera dins la línia de temps del gràfic, és demanar que representin gràficament (dibuix o imatge) el tema que tractem o algun subtema. Això permet obtenir una visió global de les diverses mirades de l’alumnat.

Cal remarcar, malgrat que no figura a la imatge, que hi ha una bona part, important, d’investigació i debat en petits grups i en gran grup.

En tot procés, en aquest cas en quart lloc, proposo fer visibles els punts forts i els punts febles, les opinions a favor i en contra o altres disjuntives dels alumnes respecte del tema que estem desenvolupant i analitzant. Això ens facilitarà concretar el debat i ens prepararà per a les conclusions.

Finalment, caldrà extreure’n les conclusions. Els suports i les aplicacions per enregistrar-les, com a final del procés, poden ser diversos. En aquest cas es proposa l’ús d’un servei que permeti crear, de manera col·laborativa, un mapa mental on constarà el tema treballat com a concepte central i els possibles àmbits amb les diferents consideracions que han aparegut a l’aula al llarg dels debats grupals.

Aquesta proposta de seqüència és vàlida per a múltiples temàtiques i, lligada al Top 10 Apps, permet treballar les diferents dimensions de les competències digitals docents i, per suposat, de l’alumnat de forma genèrica, transversal i internivells.

foto_Xavier Suñe

Xavier Suñé

Comunitats de pràctica i formació. Què és més útil per canviar hàbits de treball?

4. e-moderadorsAleix Barrera, tècnic de recerca i professor associat del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO), ha elaborat una tesi doctoral sobre el programa Compartim i ens en fa aquest resum.

Des que, fa més de 15 anys, a partir de la Declaració de Lisboa, els estats membres de la Unió Europea van acordar millorar la qualitat i eficiència de les administracions públiques, han estat diverses les experiències que han sorgit i els estudis teòrics que s’han centrat a analitzar quines poden ser les millors vies per aconseguir aquestes fites. Tots destaquen, en major o menor mesura, la importància de tenir professionals formats i preparats per adaptar-se als entorns canviants i a una societat que, tot i estar cada vegada més connectada, espera de les administracions serveis que responguin a les necessitats reals.

L’etapa prèvia va implicar per als serveis de formació de les administracions un canvi radical en la forma de pensar, dissenyar i implantar activitats formatives dirigides als seus empleats. La realitat posava en evidència que ja no tenien sentit les activitats formatives de caràcter reactiu i adaptatiu, sinó que l’èmfasi s’havia de posar en el disseny d’activitats formatives que permetessin avançar-se als canvis per poder donar respostes ràpides i eficaces a les demandes de la ciutadania. Va ser en aquest context que el 2005 el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va proposar la creació del programa Compartim, l’objectiu del qual havia de ser proporcionar un espai per potenciar l’aparició de comunitats de pràctica (CoP) que permetessin als professionals de l’Administració de justícia catalana compartir coneixements, experiències i idees per tal d’elaborar productes útils per al seu dia a dia laboral.

Deu anys més tard una llista de més de 150 productes i vuit publicacions avalen la fortalesa d’un programa, el Compartim, que es reinventa de forma continuada per poder respondre a les necessitats que plantegen els professionals.

Els gestors del Programa, sempre amb la voluntat de millorar la seva activitat, van plantejar-se la necessitat de conèixer si els aprenentatges adquirits pels professionals implicats en les CoP tenien una transferència real al lloc de treball i, en aquest sentit, analitzar quins eren els factors que en alguna mesura podien afectar aquest procés. La sistematització d’aquesta anàlisi, la vaig dur a terme a través d’una tesi doctoral des de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual vaig estudiar la participació de professionals que havien estat involucrats en CoP i d’altres que hi havien participat mitjançant activitats formatives en modalitat semipresencial.

Els resultats obtinguts conclouen que les condicions d’aprenentatge que es generen en el marc de les CoP propicien una millor adquisició dels aprenentatges així com la seva posterior aplicació al lloc de treball. En aquest sentit, mentre que en les accions formatives –tot i que es dissenyin ad hoc– cal un esforç del professional per adaptar els continguts que se li presenten en el seu dia a dia professional, en les CoP tot el procés de treball es relaciona i busca com a meta la màxima adaptació del producte elaborat a l’activitat laboral. És per aquest motiu que els coneixements i experiències compartides pels membres de la CoP contribueixen a generar nous aprenentatges que seran fàcilment aplicables al lloc de treball. En aquest sentit, l’estudi mostra que els professionals que participen en les CoP introdueixen els canvis en el seu dia a dia professional de forma més gradual i natural que els que participen en accions formatives. Així, l’activitat laboral habitual evoluciona i canvia a partir dels aprenentatges que es van adquirint en la CoP, seguint un procés natural en el qual, de vegades, no és fàcil distingir en quin moment exacte s’han produït els canvis.

Els resultats mostren com la implementació de CoP contribueix també a la generació de xarxes de professionals dins l’organització; es potencia, així, el treball en equip i la coordinació amb altres grups de treball ubicats en altres centres. En aquest sentit, el treball a les CoP permet acordar criteris, definir procediments d’actuació i delimitar accions per millorar dia a dia els diferents serveis on desenvolupen la seva activitat laboral els professionals implicats.

De tota manera, i a banda dels resultats positius observats, encara s’ha d’aprofundir en alguns aspectes per aconseguir que les CoP continuïn sent atractives per als professionals i que, al mateix temps, esdevinguin una estratègia útil per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, cal destacar un seguit d’aspectes per potenciar el seu desenvolupament: (1) la vinculació d’accions formatives concretes en funció de les necessitats que tenen els participants en les CoP durant l’elaboració dels productes; (2) fomentar més els processos d’autoavaluació, implicant-hi els responsables dels diferents serveis, per trobar noves vies de treball per a les CoP, i (3) continuar  treballant en la visualització del treball desenvolupat en les CoP per multiplicar els efectes que la feina feta pot tenir sobre l’organització.

La feina que s’ha fet no ha estat minsa, però la feina que resta per fer no és menys important. En aquests moments sabem que l’aplicació dels aprenentatges adquirits en les CoP contribueix a generar més canvis en el lloc de treball que el procés d’innovació resultant de la participació en activitats formatives. Si es vol avançar en la millora de la qualitat i eficiència de les administracions, és important que accions com el programa Compartim continuïn actives, o que aflorin allà on no hi són. L’objectiu últim d’aquestes accions ha de ser la millora dels serveis a la ciutadania, valorant i aprofitant el potencial més important que tenen totes les organitzacions: els professionals.

Es pot consultar la tesi doctoral a la sala de la biblioteca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Aleix Barrera

Aleix Barrera

Trans-formant: una CoP entre transformació social i formació

El proppassat 15 de març, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va néixer una nova comunitat de pràctica del programa Compartim, moderada per l’equip de Prevenció i mediació comunitària (PMC) de l’àmbit de justícia juvenil i anomenada Trans-formant la intervenció: l’anàlisi i la gestió del conflicte. Com tot el que hem creat, aquest és un grup amb unes característiques diferents de les de la resta de CoP del Departament de Justícia.

Després de molts anys duent a terme tasques de suport i d’acompanyament als municipis i consells comarcals, de construcció de metodologies que ajudin a generar actuacions més transversals entre tots els interlocutors de la comunitat, hem volgut transferir aquests coneixements i compartir en un nou espai les eines que creiem que són útils. El nom de la CoP té a veure precisament amb tot això:

  • Trans: del llatí trans, que significa a través, més enllà, a l’altre costat.
  • Formant: del verb formar, una de les accepcions del qual té a veure amb modelar, crear una cosa que abans no existia, integrar, ensenyar, educar.

 Trans, perquè volem anar més enllà del que hem fet fins ara, i formant, perquè volem ensenyar com ho fem i capacitar els professionals perquè puguin integrar un mètode que podran adaptar a les circumstàncies i necessitats de cada municipi. Tot aquest procés els ha de permetre atendre les situacions complexes que es presentin amb les eines adequades i ser alhora transmissors d’aquestes eines a la resta d’operadors, de col·lectius, etc.

Trans-formant la intervenció, pel que fa a la gestió dels conflictes, suposa situar-se en un posicionament diferent a l’habitual, en una perspectiva més comunitària que integri el compromís, el consens i la vessant preventiva en qualsevol acció dirigida a preservar la convivència.

Aquesta CoP va més enllà de la formació inherent al Programa de prevenció i mediació comunitària (PMC). Analitzar i gestionar conflictes són necessitats que es presenten als municipis i moltes vegades els professionals han d’intervenir en temes de convivència entre veïns. Ho fan molt sovint des del desconeixement i mancats de recursos, però acaben resolent la situació amb l’única eina de què disposen: el sentit comú.

En aquest grup s’hi integren 36 professionals, representants de catorze municipis i quatre consells comarcals, vinculats al programa de PMC de les diferents àrees que treballen amb infants i joves: serveis socials, joventut, mossos d’esquadra, ensenyament, policia local, justícia, immigració, etc.

Aquest projecte és dinàmic i es va construint sessió rere sessió a mesura que sorgeixen les aportacions, els intercanvis i les reflexions.

Té tres fases diferenciades:

  • Fase formativa, que s’ha de dur a terme durant aquest mes d’abril de 2016, centrada sobretot en la unificació de criteris i terminologia per arribar a crear un esquema consensuat d’intervenció en conflictes.
  • Fase experimental, que ha d’acabar l’abril de 2017, centrada en el treball de situacions complexes reals que estan actives als municipis i que han de servir per comprovar la validesa del mètode que es va articulant.
  • Fase reflexiva i de recopilació del material, que es presentarà el 17 de novembre de 2017 en la jornada anual del programa de PMC, on es presentaran els resultats de l’any i mig de treball de la CoP.

Trans-formant la intervenció és construir coneixement a partir de casos reals, per intercanviar i millorar la gestió del conflicte, codificar aquesta manera de fer per compartir-la més enllà i apoderar els professionals; és trans-formar no només unes situacions concretes al territori sinó una filosofia d’intervenció.

Ho intentarem i us en donarem notícies ben aviat!

ana_nogueras        robert_gimeno
Ana Nogueras           Robert Gimeno

Treballadors socials: trenquem els esquemes que no funcionen?

El passat dia 16 de febrer es va celebrar la X Jornada de Treballadors Socials en l’àmbit penal. Trencant esquemes. La inauguració va ser a càrrec del director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), Xavier Bernardí, i del director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó. Va ser un luxe poder comptar amb la seva participació ja que tots dos s’estrenaven en la presentació d’unes jornades de gestió del coneixement de les moltíssimes que s’han dut a terme durant aquests 10 anys de Programa.

A continuació, com en edicions anteriors, es va obrir la Jornada amb una ponència adreçada a tots els assistents, seguida de tallers i d’una darrera ponència consistent en la presentació d’un estudi.

Després de la ponència inaugural va arribar el moment de posar-se a treballar intensament en els tres tallers, en cada un dels quals es va tractar sobre els temes prèviament triats pels assistents, que es van repartir en els diferents seminaris i aules del CEJFE. Aquest format facilita molt la feina, i també cal destacar la total predisposició del Centre, tant pel que fa a la seva infraestructura com a la col·laboració del seu personal.

Els tallers resulten molt profitosos, ja que, malgrat la manca de temps –que és una constant el dia de la Jornada–, s’arriba a un seguit de conclusions que s’exposen i comparteixen a la sala d’actes amb tots els assistents. Com altres anys, es va optar per aquesta metodologia de treball perquè les jornades sempre han estat multitudinàries, i aquesta fórmula és més enriquidora i permet arribar a unes conclusions que poden servir de punt de partida per crear coneixement i fer més treball col·laboratiu.

En aquest sentit, és important destacar les aportacions que ha fet el Programa al col·lectiu de treballadors i treballadores socials, des de la seva creació fins al moment actual. El nombre de participants ha estat elevat: com a ponents principals, com a talleristes i com a assistents, en l’organització, en la pre i post jornada, donant idees, aportant, criticant també quan no ha agradat, etc. El balanç de la feina feta amb i per al col·lectiu ha estat un orgull personal i professional per a mi, i m’atreveixo a dir que també per als companys que hi han participat activament des de la Unitat de Recursos Comunitaris del Servei de Medi Obert i Serveis Socials.

No podem negar la feinada que ens suposa l’organització d’aquest dia, que després passa volant, però, tot i així, continua sent molt ben valorada, i també necessària, l’existència d’un dia marcat al calendari en què s’abordin els temes de la professió amb persones expertes en treball social i amb altres professionals que provenen d’àmbits molt diferents, perquè cal obrir la mirada i la ment i sentir altres experiències per evitar ser endogàmics i quedar-nos amb un únic discurs, a vegades producte de l’estructura dels serveis penitenciaris.

Crec fermament en aquesta modalitat de formació, per la qual sempre s’ha apostat des del CEJFE i des del nostre Servei, de compartir i generar coneixement. Crec (i creiem) que és un espai de retrobada importantíssim entre els professionals distribuïts per tot el territori català, un espai de reflexió conjunta i, ja després de tants anys, un dia esperat que no podem deixar de celebrar… perquè hi ha costums i tradicions que hem de mantenir malgrat que vulguem “trencar esquemes”, que és el títol de la Jornada d’aquest 2016.

Raquel-Robalo
Raquel Robalo