Com generar una seqüència didàctica amb mòbils a l’aula

El passat 8 de juny de 2016 va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) la VII Jornada TIC i Presó: Innovar i créixer amb les TIC, que va incloure el taller Recursos digitals educatius. Panoràmica dels millors recursos digitals per a l’aprenentatge, a càrrec de Xavier Suñé, que ens en fa aquest resum.

El desplegament de les competències digitals és indispensable per a tota persona que vulgui interactuar amb normalitat en la societat actual. Es tracta d’un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant la seva estada a l’educació bàsica.

Però no només els alumnes… El document “Definició de la competència digital docent per al professorat no universitari” del Departament d’Ensenyament concreta el què i el com de la integració transparent de les tecnologies digitals dins l’àmbit educatiu.

Voldria destacar dos paràgrafs que en defineixen el principal objectiu:

«Per a desenvolupar la seva tasca, professors i mestres han d’utilitzar les TIC, no només de forma instrumental, sinó també com a recurs metodològic. És a dir, a les competències transversals, de caire instrumental en TIC, cal afegir-hi les competències metodològiques en l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC), conformant, així, les competències digitals docents.»

«El novembre de l’any 2013, el Departament d’Ensenyament va publicar els documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques de l’àmbit digital que han d’assolir els alumnes en les etapes obligatòries de l’ensenyament.»

A la vegada, el document diu:

«S’entén per competència digital docent (CDD) la capacitat que el professorat té de mobilitzar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) en situacions reals i concretes de la seva praxi professional per tal de:

Facilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de la competència digital d’aquest col·lectiu;

Dur a terme processos de millora i innovació a l’ensenyament d’acord amb les necessitats de l’era digital;

Contribuir al seu desenvolupament professional d’acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius.»

Les dimensions definides en l’esmentat document de la competència digital docent són:

  • Disseny, planificació i implementació didàctica
  • Organització i gestió d’espais i recursos educatius
  • Comunicació i col·laboració
  • Ètica i civisme digital
  • Desenvolupament professional

Amb l’objectiu de treballar aquestes dimensions en el procés d’ensenyament i aprenentatge, proposo una seqüència didàctica que integra una part important d’aquestes dimensions: la cerca, selecció i classificació de continguts i recursos didàctics digitals, la transformació de la informació escollida en un nou producte, la seva aplicació a l’aula; en definitiva, compartir o donar a conèixer aquest producte, fins i tot més enllà de l’aula.

Com es veu a la imatge, el concepte m-learning (aprenentatge mòbil) hi juga un paper clau. Pel fet de poder aprofitar el potencial dels dispositius mòbils, dispositius que un alt percentatge d’alumnes du a la butxaca, la proposta s’enriqueix considerablement amb tecnologies digitals.

Gàfic de proposta de seqüència didàctica

Es tracta, en primer lloc, de cercar informació, seleccionar-la, desar-la i processar-la per tal de generar productes (vídeos, presentacions i altres materials) que facilitarem als alumnes per a treballar el tema que correspongui en cada moment i matèria.

El següent pas és veure quins coneixements té l’alumne sobre el tema. Aquesta informació marcarà el punt de partida d’acord amb les respostes que obtinguem. També ens serà útil per a proposar temes de debat posteriors.

Una activitat interessant, la tercera dins la línia de temps del gràfic, és demanar que representin gràficament (dibuix o imatge) el tema que tractem o algun subtema. Això permet obtenir una visió global de les diverses mirades de l’alumnat.

Cal remarcar, malgrat que no figura a la imatge, que hi ha una bona part, important, d’investigació i debat en petits grups i en gran grup.

En tot procés, en aquest cas en quart lloc, proposo fer visibles els punts forts i els punts febles, les opinions a favor i en contra o altres disjuntives dels alumnes respecte del tema que estem desenvolupant i analitzant. Això ens facilitarà concretar el debat i ens prepararà per a les conclusions.

Finalment, caldrà extreure’n les conclusions. Els suports i les aplicacions per enregistrar-les, com a final del procés, poden ser diversos. En aquest cas es proposa l’ús d’un servei que permeti crear, de manera col·laborativa, un mapa mental on constarà el tema treballat com a concepte central i els possibles àmbits amb les diferents consideracions que han aparegut a l’aula al llarg dels debats grupals.

Aquesta proposta de seqüència és vàlida per a múltiples temàtiques i, lligada al Top 10 Apps, permet treballar les diferents dimensions de les competències digitals docents i, per suposat, de l’alumnat de forma genèrica, transversal i internivells.

foto_Xavier Suñe

Xavier Suñé

Comunitats de pràctica i formació. Què és més útil per canviar hàbits de treball?

4. e-moderadorsAleix Barrera, tècnic de recerca i professor associat del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO), ha elaborat una tesi doctoral sobre el programa Compartim i ens en fa aquest resum.

Des que, fa més de 15 anys, a partir de la Declaració de Lisboa, els estats membres de la Unió Europea van acordar millorar la qualitat i eficiència de les administracions públiques, han estat diverses les experiències que han sorgit i els estudis teòrics que s’han centrat a analitzar quines poden ser les millors vies per aconseguir aquestes fites. Tots destaquen, en major o menor mesura, la importància de tenir professionals formats i preparats per adaptar-se als entorns canviants i a una societat que, tot i estar cada vegada més connectada, espera de les administracions serveis que responguin a les necessitats reals.

L’etapa prèvia va implicar per als serveis de formació de les administracions un canvi radical en la forma de pensar, dissenyar i implantar activitats formatives dirigides als seus empleats. La realitat posava en evidència que ja no tenien sentit les activitats formatives de caràcter reactiu i adaptatiu, sinó que l’èmfasi s’havia de posar en el disseny d’activitats formatives que permetessin avançar-se als canvis per poder donar respostes ràpides i eficaces a les demandes de la ciutadania. Va ser en aquest context que el 2005 el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va proposar la creació del programa Compartim, l’objectiu del qual havia de ser proporcionar un espai per potenciar l’aparició de comunitats de pràctica (CoP) que permetessin als professionals de l’Administració de justícia catalana compartir coneixements, experiències i idees per tal d’elaborar productes útils per al seu dia a dia laboral.

Deu anys més tard una llista de més de 150 productes i vuit publicacions avalen la fortalesa d’un programa, el Compartim, que es reinventa de forma continuada per poder respondre a les necessitats que plantegen els professionals.

Els gestors del Programa, sempre amb la voluntat de millorar la seva activitat, van plantejar-se la necessitat de conèixer si els aprenentatges adquirits pels professionals implicats en les CoP tenien una transferència real al lloc de treball i, en aquest sentit, analitzar quins eren els factors que en alguna mesura podien afectar aquest procés. La sistematització d’aquesta anàlisi, la vaig dur a terme a través d’una tesi doctoral des de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual vaig estudiar la participació de professionals que havien estat involucrats en CoP i d’altres que hi havien participat mitjançant activitats formatives en modalitat semipresencial.

Els resultats obtinguts conclouen que les condicions d’aprenentatge que es generen en el marc de les CoP propicien una millor adquisició dels aprenentatges així com la seva posterior aplicació al lloc de treball. En aquest sentit, mentre que en les accions formatives –tot i que es dissenyin ad hoc– cal un esforç del professional per adaptar els continguts que se li presenten en el seu dia a dia professional, en les CoP tot el procés de treball es relaciona i busca com a meta la màxima adaptació del producte elaborat a l’activitat laboral. És per aquest motiu que els coneixements i experiències compartides pels membres de la CoP contribueixen a generar nous aprenentatges que seran fàcilment aplicables al lloc de treball. En aquest sentit, l’estudi mostra que els professionals que participen en les CoP introdueixen els canvis en el seu dia a dia professional de forma més gradual i natural que els que participen en accions formatives. Així, l’activitat laboral habitual evoluciona i canvia a partir dels aprenentatges que es van adquirint en la CoP, seguint un procés natural en el qual, de vegades, no és fàcil distingir en quin moment exacte s’han produït els canvis.

Els resultats mostren com la implementació de CoP contribueix també a la generació de xarxes de professionals dins l’organització; es potencia, així, el treball en equip i la coordinació amb altres grups de treball ubicats en altres centres. En aquest sentit, el treball a les CoP permet acordar criteris, definir procediments d’actuació i delimitar accions per millorar dia a dia els diferents serveis on desenvolupen la seva activitat laboral els professionals implicats.

De tota manera, i a banda dels resultats positius observats, encara s’ha d’aprofundir en alguns aspectes per aconseguir que les CoP continuïn sent atractives per als professionals i que, al mateix temps, esdevinguin una estratègia útil per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, cal destacar un seguit d’aspectes per potenciar el seu desenvolupament: (1) la vinculació d’accions formatives concretes en funció de les necessitats que tenen els participants en les CoP durant l’elaboració dels productes; (2) fomentar més els processos d’autoavaluació, implicant-hi els responsables dels diferents serveis, per trobar noves vies de treball per a les CoP, i (3) continuar  treballant en la visualització del treball desenvolupat en les CoP per multiplicar els efectes que la feina feta pot tenir sobre l’organització.

La feina que s’ha fet no ha estat minsa, però la feina que resta per fer no és menys important. En aquests moments sabem que l’aplicació dels aprenentatges adquirits en les CoP contribueix a generar més canvis en el lloc de treball que el procés d’innovació resultant de la participació en activitats formatives. Si es vol avançar en la millora de la qualitat i eficiència de les administracions, és important que accions com el programa Compartim continuïn actives, o que aflorin allà on no hi són. L’objectiu últim d’aquestes accions ha de ser la millora dels serveis a la ciutadania, valorant i aprofitant el potencial més important que tenen totes les organitzacions: els professionals.

Es pot consultar la tesi doctoral a la sala de la biblioteca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Aleix Barrera

Aleix Barrera

Trans-formant: una CoP entre transformació social i formació

El proppassat 15 de març, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va néixer una nova comunitat de pràctica del programa Compartim, moderada per l’equip de Prevenció i mediació comunitària (PMC) de l’àmbit de justícia juvenil i anomenada Trans-formant la intervenció: l’anàlisi i la gestió del conflicte. Com tot el que hem creat, aquest és un grup amb unes característiques diferents de les de la resta de CoP del Departament de Justícia.

Després de molts anys duent a terme tasques de suport i d’acompanyament als municipis i consells comarcals, de construcció de metodologies que ajudin a generar actuacions més transversals entre tots els interlocutors de la comunitat, hem volgut transferir aquests coneixements i compartir en un nou espai les eines que creiem que són útils. El nom de la CoP té a veure precisament amb tot això:

  • Trans: del llatí trans, que significa a través, més enllà, a l’altre costat.
  • Formant: del verb formar, una de les accepcions del qual té a veure amb modelar, crear una cosa que abans no existia, integrar, ensenyar, educar.

 Trans, perquè volem anar més enllà del que hem fet fins ara, i formant, perquè volem ensenyar com ho fem i capacitar els professionals perquè puguin integrar un mètode que podran adaptar a les circumstàncies i necessitats de cada municipi. Tot aquest procés els ha de permetre atendre les situacions complexes que es presentin amb les eines adequades i ser alhora transmissors d’aquestes eines a la resta d’operadors, de col·lectius, etc.

Trans-formant la intervenció, pel que fa a la gestió dels conflictes, suposa situar-se en un posicionament diferent a l’habitual, en una perspectiva més comunitària que integri el compromís, el consens i la vessant preventiva en qualsevol acció dirigida a preservar la convivència.

Aquesta CoP va més enllà de la formació inherent al Programa de prevenció i mediació comunitària (PMC). Analitzar i gestionar conflictes són necessitats que es presenten als municipis i moltes vegades els professionals han d’intervenir en temes de convivència entre veïns. Ho fan molt sovint des del desconeixement i mancats de recursos, però acaben resolent la situació amb l’única eina de què disposen: el sentit comú.

En aquest grup s’hi integren 36 professionals, representants de catorze municipis i quatre consells comarcals, vinculats al programa de PMC de les diferents àrees que treballen amb infants i joves: serveis socials, joventut, mossos d’esquadra, ensenyament, policia local, justícia, immigració, etc.

Aquest projecte és dinàmic i es va construint sessió rere sessió a mesura que sorgeixen les aportacions, els intercanvis i les reflexions.

Té tres fases diferenciades:

  • Fase formativa, que s’ha de dur a terme durant aquest mes d’abril de 2016, centrada sobretot en la unificació de criteris i terminologia per arribar a crear un esquema consensuat d’intervenció en conflictes.
  • Fase experimental, que ha d’acabar l’abril de 2017, centrada en el treball de situacions complexes reals que estan actives als municipis i que han de servir per comprovar la validesa del mètode que es va articulant.
  • Fase reflexiva i de recopilació del material, que es presentarà el 17 de novembre de 2017 en la jornada anual del programa de PMC, on es presentaran els resultats de l’any i mig de treball de la CoP.

Trans-formant la intervenció és construir coneixement a partir de casos reals, per intercanviar i millorar la gestió del conflicte, codificar aquesta manera de fer per compartir-la més enllà i apoderar els professionals; és trans-formar no només unes situacions concretes al territori sinó una filosofia d’intervenció.

Ho intentarem i us en donarem notícies ben aviat!

ana_nogueras        robert_gimeno
Ana Nogueras           Robert Gimeno

Treballadors socials: trenquem els esquemes que no funcionen?

El passat dia 16 de febrer es va celebrar la X Jornada de Treballadors Socials en l’àmbit penal. Trencant esquemes. La inauguració va ser a càrrec del director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), Xavier Bernardí, i del director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó. Va ser un luxe poder comptar amb la seva participació ja que tots dos s’estrenaven en la presentació d’unes jornades de gestió del coneixement de les moltíssimes que s’han dut a terme durant aquests 10 anys de Programa.

A continuació, com en edicions anteriors, es va obrir la Jornada amb una ponència adreçada a tots els assistents, seguida de tallers i d’una darrera ponència consistent en la presentació d’un estudi.

Després de la ponència inaugural va arribar el moment de posar-se a treballar intensament en els tres tallers, en cada un dels quals es va tractar sobre els temes prèviament triats pels assistents, que es van repartir en els diferents seminaris i aules del CEJFE. Aquest format facilita molt la feina, i també cal destacar la total predisposició del Centre, tant pel que fa a la seva infraestructura com a la col·laboració del seu personal.

Els tallers resulten molt profitosos, ja que, malgrat la manca de temps –que és una constant el dia de la Jornada–, s’arriba a un seguit de conclusions que s’exposen i comparteixen a la sala d’actes amb tots els assistents. Com altres anys, es va optar per aquesta metodologia de treball perquè les jornades sempre han estat multitudinàries, i aquesta fórmula és més enriquidora i permet arribar a unes conclusions que poden servir de punt de partida per crear coneixement i fer més treball col·laboratiu.

En aquest sentit, és important destacar les aportacions que ha fet el Programa al col·lectiu de treballadors i treballadores socials, des de la seva creació fins al moment actual. El nombre de participants ha estat elevat: com a ponents principals, com a talleristes i com a assistents, en l’organització, en la pre i post jornada, donant idees, aportant, criticant també quan no ha agradat, etc. El balanç de la feina feta amb i per al col·lectiu ha estat un orgull personal i professional per a mi, i m’atreveixo a dir que també per als companys que hi han participat activament des de la Unitat de Recursos Comunitaris del Servei de Medi Obert i Serveis Socials.

No podem negar la feinada que ens suposa l’organització d’aquest dia, que després passa volant, però, tot i així, continua sent molt ben valorada, i també necessària, l’existència d’un dia marcat al calendari en què s’abordin els temes de la professió amb persones expertes en treball social i amb altres professionals que provenen d’àmbits molt diferents, perquè cal obrir la mirada i la ment i sentir altres experiències per evitar ser endogàmics i quedar-nos amb un únic discurs, a vegades producte de l’estructura dels serveis penitenciaris.

Crec fermament en aquesta modalitat de formació, per la qual sempre s’ha apostat des del CEJFE i des del nostre Servei, de compartir i generar coneixement. Crec (i creiem) que és un espai de retrobada importantíssim entre els professionals distribuïts per tot el territori català, un espai de reflexió conjunta i, ja després de tants anys, un dia esperat que no podem deixar de celebrar… perquè hi ha costums i tradicions que hem de mantenir malgrat que vulguem “trencar esquemes”, que és el títol de la Jornada d’aquest 2016.

Raquel-Robalo
Raquel Robalo

 

L’endemà de les Jornades de Monitors Artístics. Projectes i objectius

Dibuixos fets pels interns en els tallers artístics dels centres penitenciaris

El passat mes de febrer el col·lectiu de monitors artístics de centres penitenciaris vam gaudir de la IX Jornada de Monitors Artístics de Centres Penitenciaris. Qui som els monitors artístics? Doncs un conjunt d’uns 50 professionals que fem formació no reglada en el camp artístic, musical, teatral i audiovisual a les presons catalanes. Som un col·lectiu especialitzat i amb experiència que facilitem eines a interns i internes de tots els centres penitenciaris de Catalunya perquè coneguin totes les disciplines artístiques.

És per aquesta raó que un cop l’any ens trobem per parlar dels projectes que estem realitzant i que milloren la nostra feina del dia a dia i ens permeten impartir un ensenyament de qualitat. En aquest sentit, totes les jornades resulten molt profitoses.

Una part de l’èxit de la darrera Jornada, la devem a la ponència de la doctora Begoña Román, que ens va exposar un gran esquema pràctic de les diferències entre moral i ètica i de com les podem aplicar en el nostre lloc de treball. A més a més, ens va encoratjar a participar activament en aquests plantejaments.

Després vam aprendre tècniques de programació neurolingüística (PNL) amb en Robert Long, aplicades als nostres tallers dels centres penitenciaris. Vam trobar que la PNL podia enriquir la praxi diària. També vam aprendre tècniques per treballar l’estrès, per millorar l’atenció o per ser més receptiu a tot el que passa a les nostres classes.

També vam aprofitar les jornades per fer unes gravacions de veu per a la gran exposició en què treballem des de fa tres anys amb la Mery Cuesta sobre el treball artístic que es fa a les presons i que tindrà lloc el mes d’octubre al CaixaForum de Barcelona. Aquesta exposició permetrà veure obres dels interns i internes dels nostres tallers artístics i també la feina que realitza el monitor d’intervenció directa durant les més de 30 hores lectives setmanals que dediquem als interns i internes.

Ja us anirem avançant informació. De moment reserveu-vos el mes d’octubre, que segur que sentireu a parlar de la nostra feina!

A banda de tot això, estem preparant un altre projecte per a aquest any, la “Guia pràctica de supervivència per al monitor artístic” que, presentada a través de videotutorials, útils i pràctics, pretén donar respostes als dubtes que se’ns presenten a la pràctica en relació amb l’ètica i la informàtica, tot plegat perquè ens sigui útil per a la nostra feina diària en els centres. Ja us avanço que crearem un canal propi a YouTube per tenir-hi fàcil accés i resoldre dubtes del nostre col·lectiu.

Estem molt satisfets amb la feina que fem i dels resultats que n’obtenim.

Només em resta dir-vos que us animeu a seguir-nos per Facebook si voleu estar al dia de tots els esdeveniments que tindran lloc aquest any.

Sònia Marco
Sònia Marco

Tres anys de comunitat de pràctica. I ara, què?

tulip-994538_640

Satisfacció és la paraula que descriu l’estat emocional que ens envolta quan pensem en la III Jornada de Mesures Penals Alternatives, on l’assistència de més de 150 assistents i la valoració favorable dels continguts treballats ens marquen el repte de superar les expectatives en properes jornades.

I per què estem satisfets? La nostra reflexió respecte del resultat obtingut ens transporta als primers moments de la nostra comunitat de pràctica (CoP), on l’escenari era complex, conseqüència del gran nombre de membres adherits, la dispersió territorial i la dependència institucional de tots els membres que en formàvem part. Durant aquests anys de treball intens, l’esforç s’ha enfocat a cercar la màxima implicació dels professionals en el treball col·laboratiu, on han estat cabdals el lema “Junts sumem” i l’acompanyament que ens han ofert des del Programa Compartim.

Per tant, si analitzem l’escenari global, el resultat d’aquest any no podia ser d’una altra manera; l’expertesa i l’experiència dels membres de la CoP Mesures penals alternatives, amb noves metodologies de presentació dels productes treballats durant el 2015 –amb narratives digitals i vídeos–, impulsades per un equip motivat i dinàmic, han permès desenvolupar una jornada on hem estat capaços de fer riure i alhora fer reflexionar tot un auditori respecte dels temes següents:

  1. La resiliència
  2. La tipologia d’informes
  3. L’entrevista inicial
  4. El document de drets, deures i beneficis del penat

Els quatre productes s’han valorat com a útils per part de tots els professionals i, per tant, el fet de formar part de la CoP i el fet de poder disposar de les diferents eines que ens facilita aquesta pertinença ens ha permès poder copsar les distintes visions i propostes de treball dels professionals a l’entorn d’aquests temes, amb un objectiu comú: disposar de documents i guies de servei que ens ajudin a millorar la qualitat d’aquest servei.

Més enllà del producte presentat (Elements interns i externs de la intervenció en les MPA), vam apostar per col·laborar amb dos experts en apoderament per poder desenvolupar una ponència que ens ajudés a esbrinar la possibilitat d’apoderar els nostres professionals i usuaris. A la temàtica, de gran interès general, li va mancar una posada en escena motivadora que no va arribar a complaure les expectatives que suscitava el tema.

Com a tancament de la Jornada, les reflexions del nostre subdirector general, Marc Cerón, en relació amb la intervenció dels delegats de mesures penals alternatives a Europa, va permetre conèixer la realitat internacional i com es treballa en altres països en el mateix àmbit i, alhora, va obrir un nou interès en encetar noves propostes de treball, com són els límits de la intervenció dels delegats de mesures penals alternatives.

I ara què? Els bons resultats creen escenaris incerts respecte a com continuar treballant en aquesta línia per assolir el mateix èxit, però creiem que tenim molt de guanyat, atenent que els membres de la CoP tenen el més important perquè el treball col·laboratiu funcioni: la motivació.

Per tant, apostem perquè aquesta motivació permeti desenvolupar un nou producte el 2016, que possibiliti treballar la vessant ètica dels professionals des dels seus límits com a delegats en l’execució. Per fer-ho, comptarem una vegada més amb el suport i l’acompanyament del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

Un any més continuem creixent com a professionals i persones des del Compartim.

Image (4) pius_fransoy.png for post 5491         Manuela-Moreno         Natalia-Valenzuela

Pius Fransoy     Manuela Moreno  Natàlia Valenzuela

Les narratives (digitals) i la gestió del coneixement

woman-246238_640

La nostra participació en la V Jornada de Bones Pràctiques en treball col·laboratiu: Presentació dels productes finals de les comunitats de pràctica i aprenentatge (CoP) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha estat una oportunitat per donar una volta més a la reflexió sobre les narratives digitals (ND) i la gestió del coneixement. El nostre vincle amb aquesta Jornada ha consistit en dos tallers que vam impartir l’any passat per a membres de les CoP sobre la metodologia de les ND amb l’objectiu d’explicar experiències professionals. Els tallers es van sistematitzar al voltant de la realització d’una ND de caràcter personal de tal forma que els participants, un cop assolits els conceptes bàsics i la metodologia de les ND, fossin capaços de fer-ne una altra amb temàtica professional, que va ser la que es va presentar durant la Jornada.

Aquests tallers han significat per a nosaltres, com a formadors, un doble repte. D’una banda, hem contactat amb un àmbit diferent del penitenciari, que és on desenvolupem la nostra tasca i, d’altra banda, hem aprofundit en l’aplicació de les ND al relat de l’organització.

Les ND són el resultat de la fusió entre la narrativa tradicional, de forta arrel oral, amb les TIC.

  • És un relat que recull algun aspecte de l’experiència personal i
  • que s’elabora en successius passos fins arribar al producte final:
  • un vídeo de curta durada, no professional, que expressa els coneixements que l’autor té sobre determinats aspectes de l’organització, a partir de les seves experiències.

Nosaltres treballem sobre aquest vincle entre narratives i coneixement utilitzant  la metodologia de les ND.

Les ND sorgeixen en els anys 90 als Estats Units, a Califòrnia, i el seu ús s’ha anat estenent arreu del món. S’apliquen en diversos contextos, des de la promoció i apoderament de persones que pertanyen a minories o que es troben en situació d’exclusió, fins al camp de l’educació (universitats, escoles, instituts), museus, biblioteques, ONG i cooperació i, fins i tot, a l’àmbit empresarial.

La nostra reflexió ens transporta al primer moment en què vam començar a treballar amb les ND i ens fa recórrer tot el camí que hem fet al llarg de cinc anys. Els nostres primers tallers (2010) s’adreçaven a professionals del Departament de Justícia que participaven en el programa Compartim. Van ser quatre edicions pensades per a professionals de l’àmbit penitenciari i de justícia juvenil, que tenien com a objectiu formar formadors que repliquessin els coneixements amb interns i internes; la VI Jornada del Programa Compartim (2011) va incloure relats dels membres d’aquest Programa en format de ND (“Contar el Compartim”) amb la temàtica comuna del treball col·laboratiu i tot el que significa per a la millora personal i organitzativa. Es va desenvolupar també un taller específic (2012) per a l’equip de bibliotecaris del CEJFE i de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) que va donar lloc a dues ND en les quals s’explica què significa la feina des d’un punt de vista personal (“Biblioteca del CEJFE” i “Un dia qualsevol de la feina”, d’Àngels Tolosa de l’OAC).

Paral·lelament, vam començar a introduir la metodologia de les ND a les presons, a través de diferents tallers en els centres penitenciaris. El CP Homes Barcelona va ser el centre pioner en la seva aplicació, de la mà del monitor de teatre. A partir d’aquesta primera experiència, es van impartir altres tallers en el mateix Centre penitenciari. En el CP Brians 2 es va impartir un taller sobre ND als interns que participaven en l’activitat anomenada “Les dones de la meva vida”, impulsada per la monitora de teatre. L’aplicació de les ND vinculades a programes de tractament ha donat els primers fruits en el CP Homes Barcelona, amb una col·laboració entre la bibliotecària, el monitor de teatre i els educadors socials que porten el Programa d’intervenció en drogodependències (PID).

Com a colofó dels tallers, totes les obres creades i degudament autoritzades pels autors van ser publicades en el bloc Alfadigital: TIC i presó.

També, en altres àmbits, hem aplicat la metodologia amb diferents propòsits: al grau d’antropologia de la Universitat de Barcelona, com a via per a indagar en els processos de transmissió cultural, o a les possibilitats de les ND a les biblioteques a la III Jornada sobre Biblioteques Patrimonials (2014), organitzada per l’Ateneu de Barcelona.

A partir de totes aquests experiències, s’han anat consolidant algunes idees sobre les quals ens interessaria reflexionar.

La primera és que les ND tenen una gran eficàcia comunicativa ja que són una forma particular de les narratives en general i connecten amb estils de comunicació intrínsecament vinculades a l’existència humana.

La segona és que es fa palès que una narrativa és un reflex del que sabem o percebem d’una determinada realitat, que una mateixa realitat pot tenir diferents narratives i que es pot establir un diàleg entre elles.

La tercera és que, quan vinculem les narratives a les organitzacions, ens trobem que la narrativa oficial, que pretén ser totalitzadora i única, es veu contrastada permanentment per altres narratives; per exemple, la dels mateixos actors de l’organització.

La quarta, que les narratives dels actors de l’organització són una font de coneixement sobre els problemes que afronten, de com els resolen, com compaginen aquestes solucions amb els procediments generals i com comparteixen aquest coneixement amb la resta.

La cinquena, que de les experiències que hem dut a terme, les ND són una via per explorar i recuperar aquest coneixement, per sistematitzar-lo i, sobretot, per convertir-lo en quelcom que es pot compartir i difondre més àmpliament. Per això diem que les ND són més que un instrument o una forma de comunicació: són una metodologia per a la gestió del coneixement.

Un coneixement que és:

:: Subjectiu: La ND fa una reconstrucció personal de la vivència, teixida d’oblit i memòria, amb projecció d’emocions i desitjos, però significativa per a l’autor i prou important per ser divulgada.
:: Real: Es nodreix de l’experiència dels autors; no és pas un saber teòric ni imposat.
:: No totalitari: No reprodueix un discurs únic, ni l’oficial. En una organització hi ha tants c
oneixements com els seus actors són capaços de narrar.
:: No documentalista: Les xifres, les dades, el “que ha de ser”, donen pas a la vivència personal que pren protagonisme.
:: No propagandístic: Una ND no persegueix convèncer, ni imposar, ni inventar res, no és cap vídeo publicitari encara que tingui capacitat viral; només relata una vivència real.
:: Encoratjador: Es produeix una connexió d’intersubjectivitats entre els/les autors/ores i els receptors en la mesura que es transmeten experiències reals i emocions amb les quals és molt fàcil identificar-se.
:: Reflexiu: El coneixement transmet emocions i connecta sensibilitats, però es construeix des de la reflexió. Els autors han de recuperar les fites rellevants, prioritzar, sintetitzar, rescatar i organitzar el contingut de la seva experiència.
:: Obert: El coneixement d’una ND no vol ser exhaustiu ni tancat. Provoca evocacions entre els espectadors i està obert al diàleg i, per tant, a la construcció de nou coneixement.
:: Multiplicador: Neix amb voluntat de difusió i contagi, de generar espais on compartir, debatre i conversar. El format utilitzat, un vídeo de breu durada que es penja a la xarxa, facilita la multiplicació de coneixement de forma natural.

Per últim, volem destacar que, com en altres casos, en les ND també el mitjà és el missatge:

  • És l’instrument per sistematitzar i per expressar i comunicar.
  • És un espai d’estímul a la creativitat personal.

Són les nostres paraules, les nostres veus, les nostres mirades, gustos, imatges, músiques, i totes juntes transmeten les nostres experiències i els nostres coneixements a través d’aquestes petites obres audiovisuals.

Julio Zino Torrazza i Elena Martín Hernández
Image (1) julio_zino.jpg for post 484                     Image (3) elena_martin.png for post 6265

Davant dels obstacles, la CoP d’educadors socials es reinventa!

Està clar que no sempre les bones pràctiques s’acaben imposant malgrat les evidències. Això ens ha passat a la comunitat de pràctica (CoP) d’educadors socials de centres penitenciaris. Des de l’any 2007 una bona part del col·lectiu hem col·laborat per implantar aquesta manera de treballar que ens permet tenir formació continuada al lloc de treball, espais de debat i reflexió per millorar la pràctica diària, una bona eina de comunicació que ens permet aprofitar-nos de les experiències dels companys, de les solucions que altres han trobat a problemes comuns… I els resultats obtinguts ens avalen: 10 programes socioeducatius, validats per la Direcció General de Serveis Penitenciaris i que són els de referència als centres penitenciaris.

Però tot i així, la innovació no s’acaba d’imposar, no acaba de tenir el seu lloc. De raons, en podem trobar moltes: les urgències del dia a dia passen per davant dels temes importants; encara ens costa força establir diàlegs virtuals, fer treball col·laboratiu en línia, expressar les nostres opinions en fòrums de debat; tenim limitacions a l’hora de participar en les trobades presencials tot i que el nombre de reunions anuals fetes és força reduït… Excuses també: en alguns centres es comparteixen els ordinadors, la feina de gestió ha augmentat considerablement, ja no estem tan predisposats com a l’inici de la CoP a fer la feina des de casa… Però malgrat tot aquest discurs també tenim una idea molt clara: la CoP ens ha fet millors professionals; ens ofereix un important repositori de documentació i experiències i volem que continuï endavant, fet que queda palès en la més que bona assistència a la jornada anual. Els problemes continuen i, per tant, la solució haurà d’estar en la pròpia comunitat. Canviarem, de nou, estratègies de funcionament, maneres de treballar i ens adaptarem a les limitacions que hem anat trobant per tal que no ens impedeixin seguir amb la feina començada.

Així que aquesta és la nostra proposta: hem iniciat l’elaboració d’un nou programa: Preparació de la vida en llibertat. Ens repartirem per centres, o agrupacions de centres propers geogràficament, els àmbits en què hem dividit el programa. Cada grup de treball podrà fer les trobades presencials en el seu lloc de treball, en l’horari i l’espai que més s’adapti a les seves necessitats, s’estalviaran desplaçaments i les reunions podran ser més o menys extenses en funció del temps disponible. Proposarem quatre sessions presencials al CEJFE, una per trimestre, amb un representant dels diferents grups per tal d’unificar criteris i informar de la feina feta a cadascun dels subgrups.

El resultat… haurem d’esperar a la Jornada del 2016. Però seguim apostant fort per la comunitat de pràctica i els educadors i educadores socials que la formen. Us mantindrem informats!!!

Susana Gracia

L’hora de la marca personal

Fruit també del discurs de l’emprenedoria, durant els últims anys assistim a un gran boom de la literatura dedicada al màrqueting personal. La marca personal i l’emprenedoria són parella per raons òbvies: un dels ingredients més importants per tenir èxit en el teu projecte és que es basi en la creació d’una marca sòlida i atractiva.

Miro a la meva biblioteca (totes les públiques) i rescato diversos llibres que toquen aquest tema. Un d’ells –dels primers que es van publicar– és Tu marca personal, de Roberto Álvarez del Blanco, i porta per subtítol: “Gestiona la teva vida amb talent i converteix-la en una experiència única”. Ofereix un enfocament didàctic per explicar com aconseguir una marca personal que es pugui prendre com a guia en la carrera professional i personal.

L’altre és més recent: Urbrands, de Risto Mejide (encara no l’he llegit).

De tota manera, i aprofitant que el dia 1 de desembre ens acompanyarà a la X Jornada Compartim Neus Arqués, que també és especialista en aquesta àrea, i una de les pioneres (potser massa avançada i tot al seu temps), llegeixo el seu recent llibre Tu plan de visibilitat 40+, el segon que dedica a aquest àmbit. M’ha agradat i en destaco el següent:

  • Crec que és un llibre honest. Dóna el que ofereix, que en llibres (i gairebé en tot) ja és molt. I, en aquesta línia, m’ha cridat l’atenció la revelació que ens fa l’autora quan diu que mai no va tornar a formar part d’aquests programes quan els responsables li van fer veure que havia de ser més agressiva en els seus plantejaments davant els altres col·legues tertulians. Em recorda la diferència que en feia R. Sennett a la seva obra Juntos (Together, The Rituals, Pleasures and Politics of Cooperation), tot diferenciant entre dos tipus d’estratègies:

“L’escolta curosa produeix dos tipus de converses: les dialèctiques i les dialògiques. En les primeres, el joc verbal d’oposats ha de construir a poc a poc una síntesi…, però es basa en una discussió que no es resol en la descoberta d’un fonament comú. En canvi, en les dialògiques, tot i que no s’hagin arribat a compartir acords, en el procés d’intercanvi els interlocutors poden haver pres major consciència del seu propi punt de vista i haver augmentat la seva comprensió mútua.”

Definitivament, Neus, crec que la tele no vol tertulians dialògics.

  • Crec que és un llibre experiencial. Per dos motius: es nota que s’ha gestat a través de moltes hores de docència i de reflexió (entrades en blogs i interacció amb els lectors). I també es nodreix de la pròpia experiència personal de l’autora: ens confessa que ha hagut de reinventar-se fins a nou vegades.
  • És un llibre amè i molt didàctic. Fruit, potser, d’aquest procés experiencial al·ludit, ens trobem davant d’un llibre molt didàctic –es llegeix amb molta facilitat– que conserva i aporta útils esquemes de treball que solen utilitzar-se a les classes amb alumnes.
  • El llibre ajuda –de veritat– a un públic molt determinat: els majors de 40 anys. Com sol passar a la generació dels Baby Boomers, molts d’ells es veuen necessitats d’una segona oportunitat. En el llibre es traça tot un pla detallat per gestionar la visibilitat personal dels veterans. I l’opció que l’autora assenyala com a preferent és de sentit comú: el reciclatge i la valoració de l’experiència acumulada en les etapes prèvies.
  • I està molt ben estructurat: el projecte de marca personal ha de néixer des d’una base sòlida ancorada en la missió, els valors i determinats objectius; i, després, traçar un pla perfectament estructurat en el qual s’inclogui visibilitat, reputació, identitat, diferenciació, reconeixement dels punts forts, la rellevància d’escollir el públic objectiu (target) adequat, la creació de comunitat, etc.

També m’ha cridat l’atenció el capítol dedicat a la formació contínua i a la competència a la qual tot emprenedor s’enfronta. N’afirma el següent:

  • La formació contínua presenta aquests avantatges per a la teva visibilitat: “formar-se t’ajuda a mantenir la teva marca personal al dia, formar-se és una manera de diferenciar-se i aprendre és la manera de millorar la teva pròpia experiència, de manera que després pots ser tu qui comparteix el que sap.
  • Els competidors són una font de sensacions negatives: ens infonen por, respecte i ràbia. La competència sovint ens genera angoixa. El pas previ perquè la competència es converteixi en un actiu és mantenir el cap fred. Costa, sobretot, si el teu competidor no actua de forma elegant. Però això no vol dir que hagis de posar-te a la seva altura. T’has de posar a la teva alçada. I després valorar els avantatges: si tens competidors, tens mercat. Estimar la competència no és fàcil. El millor antídot és competir amb un mateix. Ningú al món pot explicar la teva proposta com tu, perquè és teva. Aquesta és la que has de fer visible. Aquesta és la que has de comptar, i cada dia millor.”

L’obra finalitza amb reflexions sobre la motivació. Em va cridar l’atenció la tècnica del revòlver i la part final sobre la felicitat: “La teva visibilitat ha de tenir una raó de ser. Aquesta raó és la teva felicitat, entesa com la teva vida en plenitud”.

Tots aquests consells, els resumeix l’autora en 40 idees força finals. Creiem que, explicades per ella mateixa, seran encara més potents. Si us ve de gust, el dia 1 de desembre ho podrem comprovar.

Jesús Martínez

“Pares, jo no em separo”: full de ruta

La CoP Equip d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de Família, durant l’any 2013, vam iniciar el projecte de crear un decàleg de bones pràctiques de divorci, que es va materialitzar el 2014 en el pòster i díptic Pares, jo no em separo.

Durant aquest any hem creat i estem duent a terme la implementació de tallers de sensibilització adreçats a professionals que treballen amb famílies amb els objectius següents:

  • Donar a conèixer el decàleg Pares, jo no em separo als pares i als professionals que acompanyen un procés de separació o divorci.
  • Sensibilitzar respecte de les necessitats dels fills en un procés de separació o divorci.
  • Conscienciar de les conseqüències negatives que poden patir els fills en un procés de separació o divorci conflictiu.
  • Dotar els pares d’eines i estratègies saludables per al maneig d’una separació o divorci per tal d’ajudar a minimitzar l’impacte negatiu sobre els fills.
  • Convidar a la bona pràctica de la separació o divorci a aquells que han decidit triar aquesta opció.
  • Apoderar els professionals de diversos àmbits que intervenen amb famílies perquè puguin prevenir i detectar situacions de separació o divorci conflictives, i formar-los en eines i estratègies saludables, per tal que puguin acompanyar les famílies i assessorar-les.

Fins a la data s’han desenvolupat un total de 6 tallers, adreçats a diferents col·lectius professionals. Aquests tallers han estat impartits a:

  • La Fundació Hospital de Mataró
  • L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona
  • El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca de Sant Joan de Déu
  • El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya
  • El Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, de forma conjunta amb l’Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència de l’Eixample de Barcelona.

Tots ells han tingut una molt bona acollida i valoració; és per aquest motiu que ens proposem la continuïtat en la implementació de tallers, per tal de consolidar aquesta tasca, així com arribar a més professionals.

Així mateix, el mes de juny d’enguany vam celebrar la nostra jornada anual de bones pràctiques, en el context del programa Compartim de gestió del coneixement, per compartir la nostra experiència i reflexionar al voltant de tot el que suposa; també ens vam nodrir d’altres experiències que hem tingut oportunitat de conèixer i que es desenvolupen a la resta de l’Estat. En aquest sentit vam comptar amb la col·laboració de l’administració autonòmica andalusa i les municipals de Burgos, Algesires, Vitòria i Saragossa.

Les nostres línies de futur també inclouen la possibilitat d’oferir tallers adreçats a pares i mares en situacions de divorci contenciós, per fer una tasca preventiva respecte del patiment infantil que es produeix en aquestes situacions familiars.

Mercè Cartié