L’hora de la marca personal

Fruit també del discurs de l’emprenedoria, durant els últims anys assistim a un gran boom de la literatura dedicada al màrqueting personal. La marca personal i l’emprenedoria són parella per raons òbvies: un dels ingredients més importants per tenir èxit en el teu projecte és que es basi en la creació d’una marca sòlida i atractiva.

Miro a la meva biblioteca (totes les públiques) i rescato diversos llibres que toquen aquest tema. Un d’ells –dels primers que es van publicar– és Tu marca personal, de Roberto Álvarez del Blanco, i porta per subtítol: “Gestiona la teva vida amb talent i converteix-la en una experiència única”. Ofereix un enfocament didàctic per explicar com aconseguir una marca personal que es pugui prendre com a guia en la carrera professional i personal.

L’altre és més recent: Urbrands, de Risto Mejide (encara no l’he llegit).

De tota manera, i aprofitant que el dia 1 de desembre ens acompanyarà a la X Jornada Compartim Neus Arqués, que també és especialista en aquesta àrea, i una de les pioneres (potser massa avançada i tot al seu temps), llegeixo el seu recent llibre Tu plan de visibilitat 40+, el segon que dedica a aquest àmbit. M’ha agradat i en destaco el següent:

  • Crec que és un llibre honest. Dóna el que ofereix, que en llibres (i gairebé en tot) ja és molt. I, en aquesta línia, m’ha cridat l’atenció la revelació que ens fa l’autora quan diu que mai no va tornar a formar part d’aquests programes quan els responsables li van fer veure que havia de ser més agressiva en els seus plantejaments davant els altres col·legues tertulians. Em recorda la diferència que en feia R. Sennett a la seva obra Juntos (Together, The Rituals, Pleasures and Politics of Cooperation), tot diferenciant entre dos tipus d’estratègies:

“L’escolta curosa produeix dos tipus de converses: les dialèctiques i les dialògiques. En les primeres, el joc verbal d’oposats ha de construir a poc a poc una síntesi…, però es basa en una discussió que no es resol en la descoberta d’un fonament comú. En canvi, en les dialògiques, tot i que no s’hagin arribat a compartir acords, en el procés d’intercanvi els interlocutors poden haver pres major consciència del seu propi punt de vista i haver augmentat la seva comprensió mútua.”

Definitivament, Neus, crec que la tele no vol tertulians dialògics.

  • Crec que és un llibre experiencial. Per dos motius: es nota que s’ha gestat a través de moltes hores de docència i de reflexió (entrades en blogs i interacció amb els lectors). I també es nodreix de la pròpia experiència personal de l’autora: ens confessa que ha hagut de reinventar-se fins a nou vegades.
  • És un llibre amè i molt didàctic. Fruit, potser, d’aquest procés experiencial al·ludit, ens trobem davant d’un llibre molt didàctic –es llegeix amb molta facilitat– que conserva i aporta útils esquemes de treball que solen utilitzar-se a les classes amb alumnes.
  • El llibre ajuda –de veritat– a un públic molt determinat: els majors de 40 anys. Com sol passar a la generació dels Baby Boomers, molts d’ells es veuen necessitats d’una segona oportunitat. En el llibre es traça tot un pla detallat per gestionar la visibilitat personal dels veterans. I l’opció que l’autora assenyala com a preferent és de sentit comú: el reciclatge i la valoració de l’experiència acumulada en les etapes prèvies.
  • I està molt ben estructurat: el projecte de marca personal ha de néixer des d’una base sòlida ancorada en la missió, els valors i determinats objectius; i, després, traçar un pla perfectament estructurat en el qual s’inclogui visibilitat, reputació, identitat, diferenciació, reconeixement dels punts forts, la rellevància d’escollir el públic objectiu (target) adequat, la creació de comunitat, etc.

També m’ha cridat l’atenció el capítol dedicat a la formació contínua i a la competència a la qual tot emprenedor s’enfronta. N’afirma el següent:

  • La formació contínua presenta aquests avantatges per a la teva visibilitat: “formar-se t’ajuda a mantenir la teva marca personal al dia, formar-se és una manera de diferenciar-se i aprendre és la manera de millorar la teva pròpia experiència, de manera que després pots ser tu qui comparteix el que sap.
  • Els competidors són una font de sensacions negatives: ens infonen por, respecte i ràbia. La competència sovint ens genera angoixa. El pas previ perquè la competència es converteixi en un actiu és mantenir el cap fred. Costa, sobretot, si el teu competidor no actua de forma elegant. Però això no vol dir que hagis de posar-te a la seva altura. T’has de posar a la teva alçada. I després valorar els avantatges: si tens competidors, tens mercat. Estimar la competència no és fàcil. El millor antídot és competir amb un mateix. Ningú al món pot explicar la teva proposta com tu, perquè és teva. Aquesta és la que has de fer visible. Aquesta és la que has de comptar, i cada dia millor.”

L’obra finalitza amb reflexions sobre la motivació. Em va cridar l’atenció la tècnica del revòlver i la part final sobre la felicitat: “La teva visibilitat ha de tenir una raó de ser. Aquesta raó és la teva felicitat, entesa com la teva vida en plenitud”.

Tots aquests consells, els resumeix l’autora en 40 idees força finals. Creiem que, explicades per ella mateixa, seran encara més potents. Si us ve de gust, el dia 1 de desembre ho podrem comprovar.

Jesús Martínez

Reputació en línia

Hide and seekBàsicament a la taula rodona del XIII Seminari Compartim, parlaré de la funció de gestionar la reputació en línia de marques comercials, professionals i personals, la importància del monitoratge i la mineria de dades, la creació, gestió i dinamització de perfils personals de líders empresarials a Internet i la planificació estratègica de creació d’actius en mitjans socials. També tractaré la gestió d’usuaris de comunitats pròpies i externes i de la necessitat de traçar plans de crisi en línia, plans de participació i política d’empleats.

Plantejaré una reflexió sobre el panorama actual del sector: les empreses i els seus líders ja són conscients de les pors, temors, riscos, dubtes… que afronten en tenir presència en mitjans socials, dirigida o passiva; molts han centrat tota la seva atenció en les seves marques, productes, monitoren què es diu d’ells… però no han resolt una qüestió bàsica i és què es diu sobre els seus líders: quina presència tenen a la xarxa?

Un altre gran tema per a aquest any és com organitzar els nostres departaments de màrqueting, comunicació, premsa i reputació en aquesta nova etapa: necessitem un community manager, o més aviat diversos community managers, o millor ens diversifiquem per marques? per departaments? És el moment de configurar-ho, de formar els empleats i muntar un bon equip.

El nou perfil d’aquesta persona variarà segons el tipus d’empresa a què ens referim, però hi ha uns mínims comuns com ara: professional de la comunicació, coneixement de les eines diàries, coneixement d’anàlisi estadística, etc.

En l’àmbit de l’empresa, moltes pimes estan lluitant contra vent i marea, no saben diferenciar-se, tenen competència ferotge al seu voltant i, en lloc de lluitar en oceans diferents, segueixen amb les mateixes tècniques de fa anys. Això no funciona, haurien d’analitzar cada cas i proposar posar en marxa tècniques noves perquè amb un cert cost tinguin beneficis.

D’altra banda, les ONG, són un gran exemple: l’estratègia en comunicació ha estat exquisida. Ja treballem per a diverses, però aquest any serà el de les ONG, necessiten ser properes, donar-se a conèixer, aconseguir fons, captar voluntaris motivats.

Sobre la imatge: Hide and seek © raysto CC BY-NC-SA

Selva María Orejón

Selva Orejón

Celebrem cinc anys del programa: V Jornada Compartim

Montserrat Tura i Roser BachAhir va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la V Jornada Compartim: cinc anys de programa en què les comunitats de pràctica han anat passant per aquelles fases que Carlos Merino ens explicava temps enrere (CoP incipient, CoP en desenvolupament i CoP desenvolupada). El programa de la Jornada era llarg i va comptar amb moltes intervencions: potser per això aquest post és més llarg de l’habitual.

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ens va explicar l’expansió i consolidació del programa en aquest cinquè any d’existència i en va animar els membres a arribar tan lluny com puguin per estendre el treball col·laboratiu. Va repassar els èxits del 2010 i també va esmentar algunes CoP sorgides aquest any.

Carl Haggerty i Jesús MartínezCarl Haggerty, expert en mitjans socials i comunitats de pràctica, que treballa al Consell del Comtat de Devon, va donar algunes pautes sobre com la col·laboració social pot millorar les organitzacions en temps d’austeritat i va fer un èmfasi especial en l’ús de xarxes socials, l’estalvi de costos i en la necessitat de canviar els processos.

A continuació, es va fer una taula rodona en què diversos ponents van explicar les seves experiències de treball col·laboratiu: Daniel Giménez, de l’Agència de Protecció de la Salut, va ressaltar la confecció del Pla de gestió del coneixement elaborat de baix cap a dalt; Francisco Javier Calderón, del Govern de les Illes Balears, va comentar l’experiència d’implantació de CoP coincidint amb la implantació de l’administració electrònica; Enric Herranz, de la Diputació de Barcelona, va explicar l’experiència de la Comunitat de Recursos Humans, formada per 1.400 persones; Joan Mayans, d’ACC1Ó, va parlar dels grups de treball en el portal de coneixement L’Anella, i, Gerard Vélez, de La Caixa, va explicar el funcionament i els objectius de Virtaula.

Després de la pausa, dues experiències més de treball col•laboratiu i dinamització social: Juan Francisco Delgado Morales, director general del Consorci Fernando de los Rios, va explicar el projecte Guadalinfo, i Antoni Roig Telo, director del Programa de Comunicació audiovisual de la Universitat Oberta de Catalunya, va descriure dos projectes audiovisuals participatius.

I va arribar l’hora de les experiències viscudes dintre del programa Compartim. Es van fer tres taules rodones paral·leles per tractar tres temàtiques diferents: tècniques de dinamització, ús innovador i eficient d’eines i productes de coneixement elaborats.

Taula dinamització comunitatsA la taula Tècniques de dinamització, moderada per Antonio Olaya, tres e-moderadors (Susana Gracia, Julio Zino i Francesc Moreno) van explicar les tècniques que els havien resultat útils a l’hora de dinamitzar les seves respectives comunitats.

Taula Ús innovador einesA la taula Ús innovador i eficient d’eines, moderada per Lídia Serratusell, diversos membres del programa van presentar algunes eines usades per engegar projectes o per fer difusió del coneixement generat i de les quals s’ha fet un ús innovador: el Butlletí InfoEducadors (Joan Antoni Martínez Torres), el butlletí InfoBiblioteques (Eulàlia Sau), la carpeta d’eines del mediador (Mònica Díaz Alonso), l’entorn personal d’aprenentatge (PLE) per a juristes de centres penitenciaris (Joan Galeano), el bloc i el PLE de la Biblioteca del CEJFE (Montserrat Garcia Rabinad) i el bloc social (Núria Vives).

A la taula Productes de coneixement elaborats, moderada per Marina Cerdà, les e-moderadores corresponents van presentar els productes que havia elaborat la seva CoP:

  • Rosa Maria Aragonès: Revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere
  • Margarita Llauger i Laura Matas: Guia d’activitats de lleure per a centres de justícia juvenil
  • Salvador Miquel: Pla estratègic de les polítiques d’execució penal de la CIRSO al Camp de Tarragona
  • Núria Mora: Valoració de la mediació penal juvenil per víctimes i infractors
  • Montserrat Sánchez: Programa d’educació emocional en l’àmbit penitenciari
  • Sònia Marco: Bones pràctiques per a monitors artístics de centres penitenciaris
  • Ansel Guillamat: Innovació en la difusió i implementació de la mediació des del Centre de Mediació

Ponències creuadesAnàvem exhaurint el matí, però encara ens quedaven quatre ponències creuades en què es va analitzar el present i el futur del treball col•laboratiu i es va fer balanç entre el valor i el cost que té des de diversos punts de vista: Eugenio Moliní, d’Atractor; Enric Senabre, de l’Observatori per a la Cibersocietat; Jordi Graells, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, i Ignasi Alcalde, consultor en CoP i treball col•laboratiu, van anar desgranant diversos temes per avaluar el cost que suposa invertir en treball col·laboratiu i analitzar com pot ser el futur.

Per finalitzar la Jornada, la directora del Centre d’Estudis Jurídics, Roser Bach, va agrair la implicació de tots els membres del programa en l’impuls del treball col·laboratiu en les seves respectives comunitats i va assenyalar que el Departament de Justícia ha sabut detectar i incorporar les noves inquietuds i demandes, d’aquesta nova societat més tecnològica i participativa, en metodologies de treball i aprenentatge eficients.

espelmaJa passada la Jornada, avui és moment de reflexió i autocrítica: hem d’extreure conclusions de la Jornada d’ahir i està clar que hem iniciat una etapa en què ens cal més especialització perquè en algunes de les intervencions que vam sentir ahir ens explicaven experiències que, com a programa, ja hem superat i, d’altra banda, que va ser una jornada massa atapeïda. Iniciem, doncs, la preparació de la VI Jornada amb la vista posada en l’especialització i la concreció del temps perquè puguem tenir també espais de debat i interacció, que ahir vam trobar a faltar. No deixarem d’aprendre tant de bones com de males pràctiques: i és que l’experiència acumulada aquests cinc anys ens ha de servir d’alguna cosa.

Vídeos a Youtube

Presentacions a Slideshare

Fotografies a Flickr

Núria Vives

nuria_vives2

III Jornada d’Assessorament Tècnic Penal i II Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte

Imatge de la jornadaEl 9 de novembre, es va celebrar al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la III Jornada d’Assessorament Tècnic Penal i la II Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte, en el marc de les jornades de bones pràctiques del programa Compartim. Hi van assistir més de 200 persones de diferents col·lectius professionals, àmbits d’intervenció i d’altres institucions i organismes de fora el Departament de Justícia.

En el decurs de les jornades, es van presentar els tres productes elaborats per les tres comunitats de pràctica: la publicació de la Revisió de la guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere, del grup de psicòlegs de la CoP d’Assessorament tècnic penal; els resultats de l’avaluació qualitativa del grau de satisfacció de les persones usuàries del programa d’acompanyament a judici, de la CoP de les Oficines d’atenció a la víctima del delicte de Catalunya, i l’avaluació quantitativa dels resultats de les propostes als titulars dels òrgans judicials sobre la viabilitat de la suspensió i/o substitució de les penes privatives de llibertat en la fase prèvia a l’execució penal, de la CoP de Treballadors socials d’assessorament tècnic penal.

A més, hi van intervenir personalitats de diferents àmbits: Javier Hernández Garcia, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, amb la conferència “El paper de la víctima, en especial de violència de gènere, en el procediment judicial”; Carme Borràs Sansaloni, professora titular d’avaluació psicològica del Departament de Personalitat de la Universitat de les Illes Balears, qui va incidir en les dificultats de l’avaluació psicològica de les seqüeles en presumptes víctimes de violència de gènere i de la seva credibilitat, des de l’àmbit forense, en comparació amb la intervenció des de l’àmbit clínic. I per últim, vam comptar amb la participació d’Elena Larrauri i Pijoan, catedràtica de dret penal i criminologia i directora del grau de criminologia de la Universitat Pompeu Fabra, en el taller de casos pràctics sobre el catàleg de propostes d’idoneïtat de les mesures penals alternatives.

Programa de la jornada

Revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere

Lídia Serratusell

lidia_serratusell

A l’ombra de Facebook (actualitzat)

Vilaweb

Més enllà també hi ha vida, i existeixen moltes d’altres xarxes socials a banda de Facebook.

Per això, el portal Vilaweb ha publicat diàriament durant aquest mes d’agost una sèrie d’articles sobre altres xarxes socials que també mereixen atenció que donen a conèixer xarxes actualment minoritàries, però que potser poden resultar útils per a aplicacions concretes.

Són articles molt breus i interessants de llegir.

A l’ombra de Facebook (Vilaweb) – PDF

Carme Iriondo
Carme Iriondo

Repositoris d’imatges lliures o amb llicència Creative Commons

Posta de sol

Com a continuació del post Llicències Creative Commons: repositoris per usar imatges que la Carme Iriondo va publicar a l’octubre de 2008, afegeixo una llista de repositoris on podem trobar imatges que podem usar lliurement, ja que o bé són lliures o bé es poden utilitzar segons els criteris establerts a la llicència Creative Commons que hagin triat els autors.

He trobat aquesta llista de recursos al web Wwwhat’s new, on, per cert, podeu trobar molts altres recursos i articles molt interessants.

Els repositoris que podem afegir a la llista que apareixia al post de la Carme són:

stock.xchng

MorgueFile

openphoto

Photo Rack

unprofound.com

Freerange Stock

FreeDigitalPhotos.net

FreeFoto.com

FreePixels

Public Domain Photos

DesignPacks

Everystockphoto.com

Veezle

La foto que adorna aquest post, però, és de les meves vacances🙂

Núria Vives

nuria_vives2

Primers passos d’una nova i diferent comunitat de pràctica, CIRSO de Tarragona

feetAhir, a la seu dels Serveis Territorials de Justícia el plenari de la Comissió Delegada Territorial de la CIRSO del Camp de Tarragona va donar el vistiplau a la creació de la comunitat CIRSO de Tarragona, que es constituirà formalment el proper dia 23 de febrer.  Integrada per més de 90 professionals, tècnics i responsables institucionals, tindrà com a funció essencial la dinamització de la Comissió Interinstitucional per la Reinserció Social del Camp de Tarragona.

Els membres de CIRSO, distribuïts en quatre grups de treball, aportaran el seu coneixement i posaran en comú la seva experiència professional i tècnica, amb l’objectiu de millorar el nivell d’eficiència i eficàcia de les diferents accions i serveis adreçats a la reinserció de persones sotmeses a mesures judicials.

La qualificació de l’opinió, l’experiència i el coneixement és la millor garantia per superar les dificultats naturals en els processos de reinserció i apropar-nos a la configuració de polítiques i actuacions possibilitadores de la normalització social, en especial d’aquelles persones que, per diferents motius i realitats personals i familiars, s’han vist excloses d’una socialització plena.

La comunitat pretén, des del programa Compartim i la metodologia de gestió de la plataforma e-Catalunya, dur a terme un treball col·laboratiu en el qual tots puguem aportar i compartir coneixement i elaborar propostes innovadores.

En tant que comunitat de pràctica, explorarem noves possibilitats de compartir coneixement, com ara la transversalitat institucional, integrant-hi, a banda dels professionals del Servei d’Execució de Mesures Penals de Tarragona, altres dels àmbits de salut, seguretat pública, ocupació i serveis socials, tots moguts per l’interès de guanyar eficàcia i eficiència en els processos de reinserció i de millorar en l’execució de les mesures penals.

De moment, ja comptem amb el decidit suport i la confiança dels responsables del Departament de Justícia i dels Serveis Territorials de Tarragona i amb una bona dosi d’empenta del grup d’entusiastes que lideren el projecte.

Sobre la imatge: aussiegall © feet BY – 2.0

Francesc Moreno Espinosa
fmoreno_espinosa

De client a prosumidor: l’eclosió dels blocs corporatius

Si hi ha algun sector que s’està adaptant a aquesta revolució 2.0 que estem vivint, aquest és indubtablement l’àmbit corporatiu, el món de l’empresa. Juntament amb l’ús de Twitter, una de les eines 2.0 més reeixides són els blocs corporatius, perquè són fàcils d’emprar, representen una alternativa de molt baix cost comparada amb el manteniment d’un web, permeten humanitzar el missatge de l’empresa i que aquest arribi, potencialment, a una gran audiència.

També en l’àmbit intern de l’organització, el fet que la comunicació sigui biunívoca facilita que s’estimuli el diàleg amb el personal i s’accedeixi a informació molt valuosa per a l’empresa. A més, l’autoritat es descentralitza i, en certa manera, l’organització es democratitza.

Els mercats són “converses” i les empreses han de trobar la manera de participar-hi per poder comunicar-se de manera personal i directa amb els consumidors. L’empresa catalana Spanair ho ha entès entès molt i ha creat l’espai Co-creació, adreçat als usuaris de la línia aèria perquè opinin sobre les futures destinacions de la companyia, la qualitat dels serveis, etc. Bona mostra de la seva capacitat d’escoltar són les 80.000 opinions que van rebre per seleccionar la nova imatge corporativa.

En general, els consumidors ja no esperen que les empreses comuniquin, mitjançant la publicitat, les bondats dels seus productes, sinó que comparteixen experiències i opinions a la xarxa. I és evident que les empreses cada cop més creuen en la potencialitat de la xarxa. El prosumidor, és a dir, el consumidor ben informat i actiu que utilitza els canals 2.0 per fer difusió del producte, té la darrera paraula.

Vegeu tot l’article a e-moderadors

Xavier Lasauca

xlasauca

Twitter

Twitter és una eina 2.0 de microblogging (blocs de posts curts) que ha provocat un canvi existencial a moltes persones: narrar esdeveniments en menys de 140 caràcters (d’aquí el micro) i durant diversos cops al dia posa de manifest la immediatesa i la frescor d’aquests tuits, com hem decidit anomenar-los diverses persones que tuitegem.

Els tuits que publiquem es mostren a la pàgina del nostre perfil d’usuari, però també s’envien de forma immediata a les pàgines d’altres usuaris que han triat l’opció de rebre’ls (followers, seguidors). Al nostre torn, nosaltres també seguirem els tuits d’ altres usuaris (following). Pel que fa als followers, tenim dues opcions: restringir l’enviament dels tuits als nostres seguidors o bé permetre-hi l’accés a tothom, que és l’opció per defecte.

Hi ha altres eines per fer microblogging, com Yammer (adreçat a les organitzacions) o el recentment publicat Kri kri, però, definitivament, ha triomfat Twitter que, d’altra banda, s’integra perfectament a altres eines com Facebook, Friendfeed… També permet incorporar fotos des de Twitpic i abreuja automàticament les adreces de webs amb molts caràcters.

Twitter, però, ha estat força qüestionat aquests darrers dies, ja que va patir un atac malintencionat i que sembla que la publicació de tuits comença a descendir (potser perquè som a l’agost?).

El Programa Compartim també té un usuari a Twitter i, a hores d’ara, ja ha publicat més de 50 tuits i també té més de 50 seguidors.

Guia Twitter 101 per als negocis

Núria Vives
nuria_vives2

RECERCAT, innovant des de l’Administració amb un butlletí electrònic

RecercatAquest mes el butlletí electrònic RECERCAT, dedicat a la recerca científica i a la innovació tecnològica a Catalunya, celebra el quart aniversari, amb més vocació de compartir que mai.

En un article publicat a la revista Coneixement i Societat n’expliquem tots els secrets, d’altra banda, extrapolables a qualsevol eina de comunicació digital:

  • Un objectiu general clar
  • Un públic objectiu delimitat
  • L’establiment de la marca
  • Una periodicitat fixa
  • Un consell de redacció compromès amb l’objectiu general
  • Explotació de les potencialitats comunicatives del producte a partir de les TIC i de la filosofia de la web 2.0 (RSS, canal de Twitter, Facebook, llicències Creative Commons).

Vegeu tot l’article a e-moderadors

Xavier Lasauca Cisa
xlasauca.jpg