“Pares, jo no em separo”: full de ruta

La CoP Equip d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de Família, durant l’any 2013, vam iniciar el projecte de crear un decàleg de bones pràctiques de divorci, que es va materialitzar el 2014 en el pòster i díptic Pares, jo no em separo.

Durant aquest any hem creat i estem duent a terme la implementació de tallers de sensibilització adreçats a professionals que treballen amb famílies amb els objectius següents:

  • Donar a conèixer el decàleg Pares, jo no em separo als pares i als professionals que acompanyen un procés de separació o divorci.
  • Sensibilitzar respecte de les necessitats dels fills en un procés de separació o divorci.
  • Conscienciar de les conseqüències negatives que poden patir els fills en un procés de separació o divorci conflictiu.
  • Dotar els pares d’eines i estratègies saludables per al maneig d’una separació o divorci per tal d’ajudar a minimitzar l’impacte negatiu sobre els fills.
  • Convidar a la bona pràctica de la separació o divorci a aquells que han decidit triar aquesta opció.
  • Apoderar els professionals de diversos àmbits que intervenen amb famílies perquè puguin prevenir i detectar situacions de separació o divorci conflictives, i formar-los en eines i estratègies saludables, per tal que puguin acompanyar les famílies i assessorar-les.

Fins a la data s’han desenvolupat un total de 6 tallers, adreçats a diferents col·lectius professionals. Aquests tallers han estat impartits a:

  • La Fundació Hospital de Mataró
  • L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona
  • El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca de Sant Joan de Déu
  • El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya
  • El Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, de forma conjunta amb l’Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència de l’Eixample de Barcelona.

Tots ells han tingut una molt bona acollida i valoració; és per aquest motiu que ens proposem la continuïtat en la implementació de tallers, per tal de consolidar aquesta tasca, així com arribar a més professionals.

Així mateix, el mes de juny d’enguany vam celebrar la nostra jornada anual de bones pràctiques, en el context del programa Compartim de gestió del coneixement, per compartir la nostra experiència i reflexionar al voltant de tot el que suposa; també ens vam nodrir d’altres experiències que hem tingut oportunitat de conèixer i que es desenvolupen a la resta de l’Estat. En aquest sentit vam comptar amb la col·laboració de l’administració autonòmica andalusa i les municipals de Burgos, Algesires, Vitòria i Saragossa.

Les nostres línies de futur també inclouen la possibilitat d’oferir tallers adreçats a pares i mares en situacions de divorci contenciós, per fer una tasca preventiva respecte del patiment infantil que es produeix en aquestes situacions familiars.

Mercè Cartié

Aprenent dels millors: Taula rodona de la X Jornada Compartim, 1 de desembre

Si hi ha dues paraules que en els últims anys s’han estat promocionant de manera imparable, són aquestes: emprenedoria i aprenentatge. Emprendre i aprendre apareixen cada dia als mitjans com paraules màgiques que poden solucionar tots els nostres mals (socials). I molt ens temem que aquesta tendència no desapareixerà a curt termini.

Però en aquesta ocasió ens ocuparem de l’aprenentatge. Mai abans s’havia parlat tant i amb tanta intensitat com ara de la necessitat d’aprendre. Va ser l’Informe Delors el que va apuntar el problema de base: la formació al llarg de la vida ja no és una opció.

I les raons són molt clares: la penetració incontenible de les TIC i internet, el desenvolupament posterior de l’economia del coneixement i la sobreabundància d’informació a la qual estem exposats.

Tant és així que podem dir que un dels trets més característics de l’època actual és la sobrecàrrega d’informació. Mai abans en la història de la humanitat el nostre cervell s’havia posat tan a prova per poder processar aquesta enorme quantitat de dades. Encara és aviat per saber quins efectes produirà aquest fenomen en la nostra ment, però ja trobem posicions molt diferents: des de les més pessimistes a les molt optimistes.

I, a més, hi ha un factor afegit: la crisi d’intermediació en la qual es troben les entitats proveïdores de formació, com ara universitats, escoles, centres de formació corporativa, etc.

I això encara és més greu perquè, com deia J. Chambers al seu article “La societat de l’aprenentatge”, «[…] l’explosió del coneixement impulsada per la potència de la xarxa per connectar les persones i difondre idees, canvia la naturalesa mateixa de l’aprenentatge. Hem d’innovar i desenvolupar noves modalitats d’aprenentatge, tant formals com informals, que satisfacin les demandes de les societats del coneixement. Els responsables de guiar l’aprenentatge han d’abandonar la zona de confort i innovar de forma contínua per anticipar les necessitats dels estudiants.»

I en aquest punt estem: preguntant, escoltant i reflexionant com ser més eficients en la nostra missió. I per a això hi ha diverses vies. Julen Iturbe, en un apunt recent, ens parlava de millorar les nostres competències per ser més eficaços en la gestió de la informació a través d’eines tecnològiques. Excel·lent reflexió. Però hi ha molts més factors implicats, des d’hàbits higiènics, passant pels biològics (el meu antic professor Ignacio Morgado ens dóna molt bones notícies sobre la bondat de la son i de la generació de connexions neuronals a qualsevol edat, p.e.), als més socials (col·laboració, xarxes, contactes i PLE –entorns personals d’aprenentatge– per organitzar-los), aspectes intermediaris com l’emoció i la motivació, etc.

Però també hi ha un factor —que ha passat una mica desapercebut—, que anomenarem el factor artesanal/personal, que pot ser desequilibrant (en igualtat de condicions amb els altres).

Per exemple, i per anar-nos acostant allà on volem arribar, em va captivar aquesta revelació de Carles Ramió en un apartat del seu últim llibre, titulat La importància del territori on un escriu:

«Pot semblar una ximpleria, però saber trobar el lloc adequat per escriure és més important del que sembla. Tot el que vaig publicar […] ho he escrit a casa meva. I aquesta elecció no ha estat precisament pacífica; no era igual una habitació que una altra, ni tan sols l’espai que ocupava la taula dins de l’habitació. Com que he canviat moltes vegades d’habitatge, quan busco el nou pis de torn, en el que més em fixo és en si hi ha una habitació i un espai on cregui que em sentiré còmode per escriure. Un cop em vaig equivocar amb l’habitatge i durant nou mesos no vaig escriure ni una pàgina perquè em sentia incòmode.»

També recordo ara la confessió d’un amic investigador que em comentava que quan està en la fase de documentació per a la redacció d’un article cada vegada que a internet descobreix alguna cosa de molt interès, ha de plegar immediatament i anar al bany. I un cop s’ha recobrat de l’entusiasme, ja pot continuar 😉

Però, més enllà de l’encert d’aquestes anècdotes —o de com ens hi puguem sentir d’identificats—, crec que cada un de nosaltres té una sèrie de tècniques i mètodes personals que amb el temps ha anat validant.

Debatre sobre tot això amb persones que són referents en els seus àmbits professionals, pot reportar experiències i coneixements impagables a tothom que vulgui millorar en el seu aprenentatge autònom. Recordo ara, per exemple, els comentaris que Manel Muntada, un dels convidats, em feia sobre els seus horaris de treball i la seva millor franja de productivitat (que ara no desvelaré). Hi he estat pensant –fascinat– molt de temps i he arribat a la conclusió que sóc incapaç de copiar el seu mètode 😉

Per citar un altre cas, igualment em van sorprendre, fa uns mesos, les habilitats de codificació de coneixement i d’organització de múltiples fonts informatives que posseeix la Marisol López (també convidada).

A banda d’aquests dos testimonis, per als que hi estigueu interessats comptarem amb quatre més d’impacte. Intentarem que tots se sentin còmodes i que ens desvetllin les seves millors estratègies. Conèixer, per exemple, quin és el secret de la productivitat de la Dolors Reig o com és l’entorn de treball del Jordi Graells, que l’ha fet arribar a cotes de lideratge i de connexions admirables. O bé, per acabar, el cas del Marc Cerón, un alt directiu del Departament de Justícia que ha fet una lectura de l’organització —i de la seva governança— més intel·ligent i més productiva per als seus equips.

El programa de la taula rodona és aquest:

Taula rodona: “Què podeu aprendre del meu aprenentatge autònom?”

Manel Muntada Colell, consultor. CumClavis

Marc Cerón Riera, subdirector general de Reparació i Execució Penal de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil

Dolors Reig Hernández, psicòloga social, conferenciant, consultora, professora en diferents universitats, empreses, organitzacions i esdeveniments. El caparazón

Jordi Graells Costa, coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió (Departament de la Presidència). Graellsbloc

Marisol López Vicente, directora de l’Àrea Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

Inscripcions

Jesús Martínez

Escalfant els motors de la X Jornada Compartim del proper desembre

Desembre acostuma a ser un mes ple de cites, i els que som seguidors de temes mediambientals en tenim una de molt potent aquest any, la Conferència sobre canvi climàtic de les Nacions Unides a París. Sens dubte n’estarem pendents. Però, si parem la mirada a Catalunya, també hi trobarem coses interessants a seguir; entre elles, la nostra cita anual amb el Compartim, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que aquest any és molt especial perquè celebrem els 10 anys del Programa!

Una de les darreres novetats del Compartim, que va iniciar el seu recorregut l’any 2014, és el projecte del REGAL (rol de l’e-moderador com a gestor d’aprenentatges en el lloc de treball), gestat durant sis mesos per un grup d’entusiastes i resumit en la Guia del gestor d’aprenentatge en el lloc de treball com un impulsor d’escenaris de col·laboració i cocreació, connector de persones, curador de continguts i facilitador d’aprenentatges dins l’organització.

Enguany la magna figura del REGAL -considerada per alguns com a impossible d’assolir en una sola persona- ha evolucionat -no podia ser d’una altra manera- en la figura del dinamitzador d’aprenentatges informals (DAI), una figura que, des de dins del sistema, treballa per donar llum al coneixement amagat, aquell que és latent, però que li costa ser reconegut tot i la seva importància cabdal en la resolució de situacions quotidianes en l’entorn laboral.

El programa Compartim de gestió del coneixement compta ara mateix amb l’experiència de sis DAI, dels quals n’hem tingut notícia, per exemple, a través d’aquest blog: com deia l’Elena Martín, DAI de TIC i presó, en el seu apunt de juliol, parlem d’una figura emergent i encara no testada; el seu company Julio Zino, inspirat pels aprenentatges assolits durant les vacances, comparteix la idea d’un mapa de sentits com a carta de navegació que ajudi els DAI a orientar les seves accions. És interessant veure com els mateixos escollits manifesten la incertesa de la tasca dinamitzadora.

Un altre dels nostres DAI resol els dubtes passant a l’acció. En Joan Galeano reflexiona en un primer apunt sobre les bases del foment de l’aprenentatge informal dins l’organització, que considera que es basa en la interacció entre companys a través de la conversa, ja sigui física o virtual. Parla de socialitzar el coneixement, conceptualitzar-lo i compartir-lo a través de la tecnologia. En un segon apunt, el DAI dels juristes de centres penitenciaris ens explica una experiència real en el lloc de treball: els brífings, com a trobades periòdiques d’uns 30 minuts en què es conversa sobre un tema prèviament escollit i treballat per cadascun dels assistents.

Per últim, una de les darreres aportacions dels DAI la van fer els arxivers de la Ciutat de la Justícia. Les peculiaritats de la seva feina els han dut a buscar les solucions possibles als dubtes de l’afer diari compartides a través del foment i la consolidació de l’aprenentatge mutu. L’intercanvi de coneixement entre professionals el veuen com una eina de formació permanent que pot anar de la mà amb la formació reglada tradicional.

I, tornant a la X Jornada Compartim del pròxim 1 de desembre, celebrarem els 10 anys de bagatge del programa Compartim de gestió del coneixement al Departament de Justícia, deu anys que ens permeten fer balanç per entrar en una nova etapa que intuïm més enriquidora encara. Les noves tecnologies i els avenços en innovació van modelant les maneres de gestionar el coneixement, cosa que genera valor en tots els àmbits: personal, professional i empresarial. Cada cop més l’Administració es pot nodrir de les experiències innovadores d’altres corporacions i, alhora, pot exportar el seu model.

En aquesta Jornada pretenem conèixer els sistemes d’aprenentatge que utilitzen els professionals que ens atreuen per la seva conducta i èxit professional. També veurem l’exemple de les empreses que inverteixen constantment en els recursos més innovadors per no quedar-se mai enrere.

Finalment, l’equip Compartim retrà un homenatge a totes les persones que han participat d’una manera o altra en el programa, gràcies a la generositat i entusiasme de les quals aquest ha pogut anar complint els seus objectius.

Us convidem a ser-ne partícips!

Glòria Canadell

Glòria Díaz

Justícia oberta (Open Judiciary)

De tots és conegut que una de les àrees de l’Administració pública més denses i difícils en què plantejar els principis del govern obert (transparència, participació i col·laboració) és en l’àmbit del poder judicial i de la justícia.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya fa temps que està fent els deures en modernització, creant i impulsant entorns TIC i organitzacionals molt potents. Mostra d’això han estat tots els premis que s’han  guanyat en els últims anys (per exemple: El nou model TIC de la Generalitat de Catalunya guardonat com a “Best practice” europea en innovació a la gestió pública).

Però, també és veritat, tenim l’obligació de continuar treballant en una àrea menys desenvolupada, però que està assolint bona velocitat darrerament. És el que s’anomena justícia oberta (Open Judiciary).

Doncs bé, concorren ara tres factors que recomanaven dedicar una sessió específica d’Espais de Gestió del Coneixement a aquest important tema.

D’una banda, comptar amb la presència d’un dels experts més reconeguts internacionalment que, a més, és company del Departament de Justícia, Carlos E. Jiménez.

A més, molt recentment, s’ha desenvolupat la Cumbre Global de la Alianza para el Gobierno Abierto 2015 en què s’ha treballat per establir les bases per a un pla d’acció internacional en l’àmbit de la justícia oberta. Tindrem l’oportunitat, a través del ponent citat, de conèixer de primera mà les novetats i les millors bones pràctiques que s’estan fent en el sector.

I, finalment, comptarem amb la presència també d’un dels professionals més reputats, Óscar Cortés, que és expert en projectes d’innovació i reforma del sector públic i que, a més, en l’última època s’està especialitzant pel seu treball al Ministeri de Justícia en justícia oberta i TIC.

Dit això, només ens queda recomanar, vivament, a les persones interessades en l’àmbit de la modernització de la justícia, l’assistència a aquesta rellevant jornada del proper dilluns 2 de novembre a les 16.00 h.

Inscripció

Jesús Martínez

VII Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris

Un altre any que deixem enrere, i tampoc aquest faltarem a la nostra cita anual: la Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris. Cada any us hi convidem tot dient que no us decebrà. Aquest any també. El col·lectiu ha fet una aposta forta per la innovació, per la recerca de solucions als problemes del dia a dia, de propostes i alternatives que millorin la nostra tasca i per compartir, i aprendre, de les experiències dels companys.

Us oferim un programa engrescador. Començarem amb la presentació de la feina realitzada per l’actual grup de treball, el programa de preparació per la vida en llibertat. No està acabat, tenim intenció de tenir-lo enllestit per la jornada del 2016. En aquests mesos que hi portem treballant hem estat recollint les dades, opinions i experiències d’interns de tots els centres (gràcies a la col·laboració del col·lectiu i a les eines que ens ofereixen les TIC hem obtingut una mostra d’uns 150 qüestionaris), que ens permet extreure conclusions i elaborar un programa que s’adeqüi a les expectatives i necessitats reals per assolir els objectius que tenim encomanats.

Després tindrem una ponència, “Innovacions provades en l’àmbit de la justícia”, a càrrec de Miquel de Paladella, que es presenta així a la web d’UpSocial: “Economista i emprenedor social, ha treballat en temes d’innovació social amb Ashoka, en incidència política amb Unicef, en drets humans amb Plan International i Global Movement for Children, i en desenvolupament amb la Societat Internacional per al Desenvolupament. A més d’UpSocial, ha fundat diverses organitzacions en l’àmbit de les microfinances i l’educació.”

I finalitzarem amb dos tallers simultanis; hem après d’edicions anteriors i aquest cop ningú se’n perdrà cap:

1. Anàlisi d’un cas: metodologia de la deliberació ètica, a càrrec de Begoña Román. Professora del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya.

2. Prosocialitat a presons. Un projecte de desenvolupament sociomoral, a càrrec de José Antonio Álvarez Díaz, coordinador de Treball Social del Centre Penitenciari El Dueso (Cantàbria). Està dirigit al desenvolupament del raonament sociomoral i la conducta prosocial dels interns a través de la realització d’activitats humanitàries i d’ajuda. El programa s’inicia amb un taller de formació en valors, ciutadania i prosocialitat, amb el cine como a eina. Després participen en activitats en col·laboració amb la comunitat amb l’objectiu de promoure comportaments cooperatius, prosocials i autònoms que assegurin l’exercici actiu d’una ciutadania cívica i responsable.

Us deixo enllaç al programa per si encara no us hi heu inscrit. I recordeu la frase de Voltaire: “Hi ha algú tan intel·ligent que aprèn de l’experiència dels altres”.

Ens veiem ben aviat,

Susana Gracia

Escenaris de col·laboració. Provant de dissenyar un espai…

Ja fa dies, en aquest mateix blog, Jesús Martínez mantenia una dialèctica respecte de la sessió que Cristian Figueroa havia de presentar al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada amb el títol: Com implementar sistemes de gestió col·laboratius? A banda de recomanar la visualització de la sessió, l’objectiu d’aquest post és compartir el projecte de creació d’un espai de col·laboració en un centre de treball, dins del marc del programa Compartim, i les iniciatives de treball informal al lloc de feina com a dinamitzador d’aprenentatges informals (DAI).

El punt de partida era intentar reproduir els avantatges de l’aprenentatge informal que tenen les trobades d’una comunitat de pràctica (CoP), però amb inversions menors de temps. Normalment una CoP té assignada una disposició de temps i espai on compartir, i és en aquest espai on tenen lloc les converses reflexives sobre els objectius de la comunitat. Parlem sempre de converses físiques; no de converses per mitjà de plataformes tecnològiques i canals asincrònics. Les CoP que tenen una bona comunicació asincrònica per l’ús de tecnologia no tindrien aquest handicap.

El repte, doncs, era saber si seria possible generar una metodologia de col·laboració, reduint la presència dels professionals, en una unitat de temps menor. Així, he experimentat amb el que he anomenat brífings, entesos com una trobada de 30 minuts on reunir iguals i comandaments per exposar el resum d’una recollida d’informació prèvia sobre un tema concret i oferir una breu exposició sobre quin ha estat el resultat d’aquesta cerca i intercanviar opinions.

L’experiència s’ha dut a terme en un centre de treball amb 12 juristes, on hi ha llocs de treball que requereixen rols més específics que d’altres, però en els quals s’ha establert una rotació temporal.

Com a DAI, vaig fomentar que prèviament fessin una tria de temes que poguessin generar necessitats d’aprenentatge. De manera natural, van anar sorgint aquelles qüestions sobre les quals normalment fèiem preguntes a altres companys per resoldre dubtes concrets.

I, un cop seleccionats els temes, vam establir la realització d’un brífing mensual. En el període de temps entre trobada i trobada, vaig aprofitar per mantenir converses breus amb els professionals que tenien coneixements concrets sobre els temes triats. Les converses, alhora, van anar posant de manifest quin coneixement es requeria i quines necessitats de formació i informació existien, i també van permetre detectar-ne les dificultats i possibles solucions. Tot plegat ha permès anar desenvolupant píndoles de coneixement que han servit de base per a les exposicions dels brífings.

D’aquesta manera és com s’han desenvolupat cinc brífings el primer semestre de 2015. El pas següent consistirà a perfeccionar aquesta metodologia i compartir els documents i experiències per mitjà de tecnologia social amb la resta de juristes d’altres centres de treball per tal de compartir, obtenir opinions i millorar els temes treballats.

Fomentar l’aprenentatge, gestionar coneixement i treball col·laboratiu sempre han estat marca del Compartim i, en aquest sentit, les primeres conclusions de l’experiència han estat en aquesta línia: apoderament dels membres del col·lectiu, gestió del coneixement, aprenentatge i possibilitats d’innovació per a una millor detecció de les necessitats.

Com a valor afegit, cal dir que tot el procés ha tingut un caràcter horitzontal i no pas jeràrquic, pel que fa a la col·laboració de comandaments, ja que aquests hi han participat opinant i compartint coneixement.

Joan Galeano

Joan Galeano

Dinamització d’aprenentatges informals i reciprocitat d’aprenentatge dels arxivers de la Ciutat de la Justícia

Amb l’objectiu d’assolir unes fites o uns objectius mínims de dinamització de l’aprenentatge informal, ens hem adonat (escau emprar el plural) que, en realitat, la retroacció més important que com a grup d’arxivers hem pogut observar ha estat, sens dubte, la del foment i consolidació de l’aprenentatge mutu. Per bé que de forma reduïda, els companys dels arxius de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet hem començat a posar en pràctica, a manera d’experiència pilot, diversos enfocaments en aquesta línia, tant pel que fa a les dinàmiques de treball de caràcter funcional (elaboració d’inventaris, transferències, sol·licituds internes i externes, indicadors mensuals, etc.) com pel que fa a les de caràcter organitzatiu (propostes de millora i consens, proactivitat en clau de grup, relacions amb els òrgans judicials, etc.).

En aquest sentit, si bé s’ha d’admetre que seria molt agosarat dir que l’aposta activa per mirar d’incentivar l’intercanvi d’iniciatives i coneixements tot identificant problemes comuns i promovent –a partir d’aquí i sempre mitjançant el diàleg– possibles solucions compartides, ha assolit velocitat de creuer, no és menys cert que, sense caure en l’autocomplaença, correspon reconèixer-hi un impuls constant i  progressiu. De fet, tot allò que hem mirat d’incloure més enllà del treball diari en clau d’aprenentatge informal, s’ha anat implementant a poc a poc en el dia a dia, de tal forma que, a la pràctica i com a bon símptoma, comença a formar part d’una rutina que no difereix pas de la naturalesa d’aquest treball diari. Així doncs, des de la conversa sovintejada entre el conjunt de tècnics encarregats dels diferents àmbits en què s’estructura el tractament arxivístic a la Ciutat de la Justícia, hem donat més força i impuls a les reunions de treball de naturalesa informal.

Lluny de l’encotillament d’un ordre del dia, el més important és que, amb la pauta d’un mínim guió proposat, tots participem de forma fluida i oberta, amb la saludable consigna que no hi ha cap aportació que sigui sobrera. La pluja d’idees és un actiu.

Les dimensions d’uns arxius judicials com els de la Ciutat de la Justícia, amb 78 km de prestatgeries (l’Arxiu Nacional de Catalunya, per exemple, disposa de 66 km de prestatgeries), recomanen i optimitzen per la seva magnitud els escenaris de comunicació activa en què s’estructuren els seus diversos àmbits, segons cronologies i ordres jurisdiccionals. Per aquest motiu, i en aquesta línia de treball conjunt, hem posat en pràctica, per exemple:

  • Que l’elaboració d’un recull actualitzat de bibliografia vagi acompanyada de l’intercanvi directe d’aquesta bibliografia especialitzada entre els mateixos tècnics d’arxiu.
  • Que l’elaboració d’unes propostes o projectes de difusió vagi unida a la seva exposició al grup per part d’aquells companys que ja hagin dut a terme alguna tasca de difusió i que, per consegüent, puguin enriquir els projectes tot explicant les seves pròpies experiències.
  • Que més enllà de l’assistència a les sessions informatives sobre el nou mòdul implementat en el sistema e-justícia.cat, mirem de reforçar-ho amb els comentaris de les companyes arxiveres dels jutjats de primera instància, on s’ha iniciat la implantació del mòdul.

En definitiva, mirem de focalitzar l’intercanvi de coneixements professionals de forma proactiva entre el conjunt de companys arxivers de la Ciutat de la Justícia, com a eina de formació permanent de caràcter complementari respecte de la formació reglada. Alguns dels fruits més concrets que ha comportat, encara que en fase embrionària, el foment d’aquesta dinàmica de treball, els estem acotant i abordant en termes de grup a l’hora de donar forma i contingut a iniciatives al principi proposades individualment, però –i això és l’important– assimilades com a projectes naturalment compartits. En un proper apunt, esperem informar-vos del què i el com de l’execució d’alguns d’aquests projectes.

Xavier Gayán

Teixint complicitats… prevenint conflictes. Una dècada del Programa de prevenció i mediació comunitària

Dimarts 6 d’octubre tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la X Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària, en el marc del programa Compartim. Farem un viatge en el temps, un viatge a les arrels, i veurem el camí recorregut pel Programa de prevenció i mediació comunitària (PMC), durant més d’una dècada, amb la presentació del llibre Teixint complicitats. Metodologies de suport a la prevenció.

Prevenció és un concepte extremadament simple que pressuposa que determinades actuacions en el present poden estalviar-nos problemes en el futur. És, sens dubte, un dels termes més utilitzats en l’àmbit del treball social i, en concret, en l’àmbit de la justícia juvenil. Però no sempre un concepte simple té una aplicació pràctica senzilla.

El Programa de prevenció i mediació comunitària és un programa especialitzat que dóna suport als municipis i consells comarcals en relació amb els conflictes on els joves tenen un paper rellevant. Posa l’accent en el paper de la comunitat, en els vincles, en les relacions entre professionals i amb les persones que s’atenen: “la manera com ens fa sentir que el que fem té una incidència directa en l’altre… és una dinàmica de retroalimentació”. Provocar connexions entre professionals, teixir una xarxa interprofessional en cada territori, posar en comú experiències i diversitat de perspectives, simplement buscar solucions tots junts, són els conceptes i les dinàmiques clau del Programa de PMC. Ara, després d’un llarg recorregut, toca escriure les receptes que hem perfeccionat durant aquests 10 anys per fer-ne un fons de coneixement durable sobre la prevenció de conflictes amb joves en l’àmbit comunitari.

El llibre Teixint complicitats recull tots aquests aspectes, mostra quina és la realitat actual del Programa i ofereix a tots els que treballen en conflictes i han de gestionar-los, en l’àmbit local, unes eines que s’han mostrat útils per obrir noves vies d’intervenció en la tasca comunitària, per teixir complicitats entre tots els actors implicats.

La publicació aviat estarà disponible català, castellà i anglès a l’apartat de Publicacions del Departament de Justícia. Us convidem a venir a la seva presentació: programa i inscripcions fins al 4 d’octubre.

Ana Nogueras i Robert Gimeno

La gestió del coneixement aplicada a les oficines de turisme

Les oficines de turisme (OT) que trobem arreu de Catalunya són majoritàriament de titularitat municipal, tot i que també n’hi ha de titularitat comarcal, provincial, autonòmica i, fins i tot, privada.

Si bé cada oficina es gestiona de forma autònoma, la normativa que les regula és comuna i és competència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta regulació no sempre és fàcil d’adaptar, tenint en compte les peculiaritats de cada OT.

A part de l’àmbit regulador, les OT tenen un seguit de vicissituds d’acord amb les seves característiques especials –sovint comunes a moltes d’elles– que cadascuna procura solucionar pel seu compte en virtut de la seva autonomia.

Com soluciona cada OT un mateix problema? Com adapta la normativa a les seves necessitats? Com s’afronten els nous reptes de l’economia col·laborativa? Com s’han esquivat les dificultats legals per comercialitzar productes locals?

Durant gairebé vint anys, la Direcció General de Turisme ha fet servir un instrument per mantenir connectada la xarxa d’oficines, procurar unificar criteris d’actuació i formar-les en les novetats per a la temporada següent. Aquest instrument han estat les Jornades Tècniques de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya.

Les jornades tècniques eren un punt de trobada i alhora unes sessions formatives. De manera acordada, l’organització proposava un seguit de ponències amb experts o membres de la Xarxa d’OT que tractaven de temes diversos, explicaven les seves experiències concretes, etc.

No es pot negar que sempre hi havia lloc per al debat, però, malauradament, no sempre es posava fil a l’agulla.

Enguany, la Direcció General de Turisme posa en marxa el que serà el successor de les antigues jornades tècniques: el Workshop de Gestió del Coneixement de les Oficines de Turisme de Catalunya.

Ara fa quasi un any, la Meritxell Caudet i jo vam assistir a una xerrada sobre les comunitats de pràctica, conduïda pels companys de l’Agència Catalana de Salut Pública. Ens van explicar el funcionament i els avantatges de la gestió del coneixement a través de les COP, i en vam sortir d’allà amb la idea que podria ser quelcom útil per a les oficines de turisme.

Uns mesos després, ens trobem amb el que desitgem que sigui el nou format de futur per a la transmissió del coneixement entre les més de 200 oficines de turisme que existeixen a Catalunya.

En el Workshop de Gestió del Coneixement aplicarem la tècnica de les comunitats de pràctica per tal de crear nous coneixements que serveixin per solucionar els dubtes i problemes habituals (i no tan habituals) que les mateixes oficines de turisme han d’afrontar amb els nous temps.

El format de comunitats de pràctica permetrà treballar els temes d’interès sorgits després d’un debat conduït per un expert. Els temes elegits seran tractats per grups de treball amb alguna relació amb aquests temes, i podran treballar de forma autònoma, convidar experts i mantenir reunions virtuals o físiques tantes vegades com creguin oportú.

Es comptarà amb eines de treball com la plataforma e-Catalunya, o qualsevol altra que cada COP consideri útil, i comptaran amb el suport d’un equip coordinador que els assessorarà quan ho necessitin.

Finalment, els productes de cada COP seran presentats en la següent edició del Workshop, de manera que així es generarà una expectativa entre edicions per veure els resultats de l’edició anterior.

Si voleu més informació o inscriure-us-hi, podeu consultar el següent enllaç. El Workshop tindrà lloc el dia 16 d’octubre a la seu del CEJFE (Ausiàs Marc, 40, Barcelona).

Estem segurs que aquest nou format donarà pas a una nova època en la gestió col·lectiva de les oficines de turisme de Catalunya.

Pablo Ortega

El Made in CIRE: disseny i innovació al servei de la reinserció

Productes Made in CireAvui us volem parlar d’una iniciativa del Departament de Justícia que és molt singular. I és que, si bé la societat sovint viu d’esquenes a la realitat del món penitenciari, el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), empresa pública del Departament, ha trobat una solució per apropar aquest col·lectiu en risc d’exclusió social a la resta de la societat.

De la mà del disseny, el CIRE crea una marca, el Made in CIRE, pensada per difondre i prestigiar el treball penitenciari. Amb dissenys elegants i amb el teixit de farcell com a emblema, aquests productes obren una finestra als tallers de les presons catalanes.

I ara el Made in CIRE ha fet un pas més, entrant al món 2.0. Des del mes de juliol, aquesta marca s’ha estrenat en les xarxes socials i ha obert una pàgina a Facebook. La presència del Made in CIRE a la xarxa social més estesa permet presentar de forma dinàmica i propera les creacions de la marca Made in CIRE, alhora que es dóna a conèixer i es posa en valor la feina desenvolupada pel CIRE per reinserir persones privades de llibertat.

La pàgina de Facebook del Made in CIRE https://www.facebook.com/madeincire ofereix informació sobre les novetats dels productes, la presència a fires, les tendències que vindran, així com referències als diferents serveis de l’empresa. Amb un to proper i molt visual es busca generar un contacte proper amb el ciutadà.

Però la presència al món digital no és l’única eina que utilitza el CIRE per donar a conèixer les seves actuacions. Així, del 19 al 22 de setembre els productes Made in CIRE tindran un espai al saló Expohogar de Fira Barcelona on presentarà les seves noves col·leccions.

Us convidem a fer-vos seguidors del Made in CIRE, ja sigui virtualment o presencialment!

Rosa M. OliverasMar Rodríquez

Rosa M. Oliveras i Mar Rodríguez