Com retenim el coneixement?

“Per gestionar el coneixement cal estar molt emprenyat”. Així, tal com raja; amb aquestes paraules concloïa Javier Martínez Aldanondo la seva intervenció sobre retenció del coneixement en la sessió d’Espais de Gestió del Coneixement, que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Argumentava que si no estàs molt enfadat no hi ha manera que les coses canviïn. I ara la feina és fer que els directius s’enfadin prou com per introduir la gestió del coneixement en l’estratègia de les seves organitzacions.

Les pèrdues de coneixement que pateixen les organitzacions per canvis de feina o per jubilacions dels professionals afecten de manera directa en els comptes de resultats. No disposar d’una estratègia de gestió, retenció i transferència del coneixement provoca que s’hagin de fer les mateixes feines diverses vegades, encarregar-les fora, haver de tornar-les a aprendre, etc. amb les conseqüències econòmiques que això comporta.

Això es podria solucionar amb previsió i amb una bona estratègia de gestió del coneixement. Ara encara estem a les beceroles, però d’aquí uns anys aquesta estratègia serà fonamental en qualsevol organització intensiva de coneixement, com les administracions públiques en què la seva matèria primera no és altra que el coneixement.

Per retenir el coneixement, en primer lloc s’ha d’identificar el coneixement crític que es vol retenir i no començar mai per les persones. En segon lloc s’han d’identificar els experts i els possibles substituts i –punt clau- implicar-hi el cap i considerar-ho com un procés en l’organització. En tercer lloc, cal dissenyar una estratègia de treball per transferir el coneixement, no només emmagatzemar-lo. Per això, cal formació de l’expert com a instructor i també cal formació per al substitut. Segons el tipus de coneixement que cal retenir se seleccionen les eines del pla de transferència (entrevista, mapa de coneixement, CoP, mentoratges, bases de coneixement, etc.). I cal establir un contracte ferm de compromís amb el procés de transferència entre l’expert, el substitut i el cap.

Tenim un camí traçat, el seguim?

Curs de dinamització de tennis al Centre Penitenciari Brians 1

Curs tennis a Brians 1Dotze professionals esportius dels diferents centres han assistit al primer curs de dinamització d’esports de raqueta als centres penitenciaris, que s’ha celebrat durant els dies 10, 11 i 12 de juny al Centre Penitenciari Brians 1.

En el curs, impartit de manera excel·lent per Josep Campos, responsable de l’Àrea de Docència de la Federació Catalana de Tennis, hem aprés diferents variants sobre la dinamització d’esports de raqueta als centres.

Les sessions han combinat de manera satisfactòria l’aprenentatge de les metodologies adequades per iniciar aquest esport i les seves variants als centres, així com una part de perfeccionament del nostre nivell previ, a través de jocs i competicions diverses entre nosaltres.

Cal destacar que la pràctica del tennis i les seves variants té molts adeptes entre la població penitenciària, i és una activitat molt sol·licitada malgrat que té un elevat component tècnic i de precisió.

Està previst un segon torn del mateix curs durant la primera setmana d’octubre per a la resta de professionals esportius dels centres.

David Ballester

El que ens ha deixat la III Mostra de Relats Digitals Sant Jordi DigiTale 2014

Sant Jordi ha passat, però encara ens queden les sensacions de la III Mostra Sant Jordi DigiTale. I és que la d’enguany ha estat una Mostra molt intensa. Per una banda, pels tallers previs que hem fet als centres i que han derivat en moltes aportacions a la Mostra. Per altra, pel programa extens de presentacions de la Mostra: dos actes a les biblioteques de Barcelona i 6 actes als centres penitenciaris participants. Però són moltes les claus que ens fan sentir que aquesta III Mostra ha estat molt intensa i que el balanç és molt positiu:

  • Hi han participat 7 centres penitenciaris i un centre de justícia juvenil: CP Dones de Barcelona, CP Brians 1 (mòdul de Dones), CP Girona, CP Homes de Barcelona, CP de Joves, CP Quatre Camins, CP Ponent i  Centre Educatiu L’Alzina.
  • S’han presentat 90 obres en diferents formats: AudioRelats, VideoRelats, FotoRelats, documenTIC, VideoClips i dMagaZines.
  • Hi han participat més de 100 interns i internes.
  • Hi han participat 40 professionals (una part dels quals han presentat obres pròpies o han participat en obres col·lectives i d’altres han possibilitat que els interns i les internes les hagin pogut crear i presentar).
  • Les obres s’han generat des de diferents àmbits dels centres, en moltes ocasions treballant de manera col·laborativa: biblioteques, taller de teatre, escoles, educadors socials, Punts TIC/Òmnia, tallers d’arts plàstiques, taller de música.
  • S’han difós les obres a través de dues mostres externes: a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu i a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona.
  • Hem publicat al blog AlfaDigital posts on es poden veure i escoltar les obres presentades per cada centre. A més, totes les obres en format de vídeo estan disponibles al canal de Youtube del programa AlfaDigital.
  • El projecte DigiTale ha acompanyat tot aquest procés amb la realització de 9 tallers amb interns i internes i professionals dels centres (entre desembre 2013 i abril 2014).
  • La Mostra Sant Jordi DigiTale no és un concurs: no es donen premis sinó reconeixement per a tothom per l’obra feta (mostres als centres i a les biblioteques) i es difonen totes les obres a través d’Internet.
  • La Mostra fomenta l’ús de Creative Commons, tant en l’ús dels materials gràfics i sonors que s’incorporen a les obres com en les llicències de les mateixes obres.

Tot això ha estat possible gràcies a la implicació, interès i entusiasme de professionals i interns amb la metodologia i les propostes del projecte DigiTale: a poc a poc la metodologia dels relats digitals va formant part de la cultura dels centres i es va integrant en diferents accions socioeducatives, d’expressió i comunicació.

Volem agrair la participació i l’acollida de les mostres per part dels diferents centres. I també volem agrair el suport que ens han donat el programa Compartim, les Biblioteques de Barcelona (en general i les biblioteques Sant Pau-Santa Creu i Xavier Benguerel en particular), la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació i l’Associació Andròmines.

Continuem endavant amb tot aquest moviment que es va creant a l’entorn de la metodologia DigiTale, que al mateix temps es va enriquint amb les obres produïdes i la diversitat de les aplicacions que s’hi fan. Com diu Zygmut Bauman, “la cultura és a la vegada fàbrica i refugi de la identitat”.

Julio Zino
Julio Zino

Els assistents personals intel·ligents

SalvavidesEls assistents personals intel·ligents són agents de programari que poden dur a terme tasques o serveis basant-se en les dades facilitades pel mateix usuari, el coneixement de la seva ubicació física i l’habilitat per accedir a informació procedent de diverses fonts en línia (com ara la meteorologia, l’estat del trànsit, notícies, preus de valors negociats als mercats, l’agenda de l’usuari, preus d’articles a la venda, etc.).

Entre les tasques que poden dur a terme aquests assistents per ajudar-nos en el dia a dia es troben la gestió d’agenda (per exemple, enviar una alerta a una persona amb la qual tenim una cita per dir-li que arribarem tard per problemes de trànsit, actualitzar les agendes d’ambdues parts i canviar l’hora de reserva al restaurant), i la gestió de la salut personal (per exemple, monitorant la ingesta de calories, la freqüència cardíaca i la regulació de l’exercici, fent-nos recomanacions per a un estil de vida saludable). La possibilitat d’activació mitjançant la veu -reconeixement de llenguatge natural– és una funció comuna a tots ells.

El programari pioner en aquesta matèria és la plataforma SILVIA (acrònim en anglès d’algoritmes d’intel·ligència aïllats simbòlicament i variables lingüísticament), que va ser creada l’any 2007; és utilitzable des de qualsevol dispositiu, amb qualsevol sistema operatiu, com a part d’una xarxa, via servidor o via núvol. Però la gran revolució arribaria tres anys més tard, el 2010, quan Apple va posar a l’Apple Store l’assistent personal que havia creat per als telèfons i tauletes d’iOS: Siri (en aquest article d’Allyson Kazmucha a iMore podeu trobar consells per treure-li més partit). A partir de llavors el desenvolupament dels assistents personals es va centrar sobretot en l’àmbit dels dispositius mòbils. Dos anys més tard, al 2012, Google va incorporar a la versió 4.1 –Jelly Bean– del seu sistema operatiu Android el seu propi assistent personal: Google Now (en aquest article de Nels Dzyre a Hongkiat.com podeu trobar-hi recomanacions útils). I el tercer sistema operatiu mòbil més estès, Windows Phone (Microsoft), incorporarà el seu propi assistent personal, Cortana, a la darrera actualització, 8.1 (per saber-ne més podeu llegir aquest article de Gary Marshall a Tech.radar).

En haver estat el primer, Siri és sempre la referència a l’hora de valorar aquest tipus d’aplicació, però el fet és que ha decebut la majoria dels seus usuaris. Google Now l’ha superat en utilitat (aporta informació molt més rellevant, extreta de tots els serveis de Google) i comoditat d’ús (és molt discret perquè funciona en segon pla), però no té personalitat, no permet la conversa; Cortana sí que té personalitat –permet la interacció–, i té els avantatges de tenir les API obertes a tercers (Siri és un entorn tancat), de millorar amb l’ús (aprèn de l’usuari, que el va educant), i de tenir darrera la infraestructura del cercador Bing. En aquest article de Jessica Dolcourt a CNET podeu comparar les característiques dels tres assistents.

Però no només hi ha aquests tres assistents associats als sistemes operatius mòbils amb més quota de mercat. També hi ha els assistents de veu S Voice de Samsung, Voice Mate d’LG i Hidi d’HTC. A més, Yahoo està desenvolupant un projecte per crear el seu propi assistent personal per a dispositius mòbils, que es dirà inMind. Podeu obtenir més informació sobre aquest projecte en aquest article de Tom Simonite a la MIT Technology Review. I si el que volem és disposar d’un assistent personal intel·ligent també a l’ordinador, a més de la plataforma SILVIA podem provar el servei web Inquisto.

Com podeu veure, la tecnologia sempre està disposada a donar-nos un cop de mà!

D’e-moderadors a agents d’aprenentatge

El 24 de març vam fer la reunió semestral de tots els e-moderadors del programa Compartim. L’objectiu formal d’aquestes reunions semestrals és fer transferència de  bones pràctiques i aprendre tots de tots.  En aquesta ocasió, però, hi va haver una novetat.

La primera part de la sessió va transcórrer segons la pauta tradicional. Els e-moderadors expliquen els seus projectes i reptes anuals; hi ha una gran diversitat d’enfocaments i projectes. No és aliè l’enfocament obert que tenim de les comunitats de pràctica al programa Compartim. Després de diversos anys d’especialitzar-nos a entendre allò que realment preocupa l’organització, hem establert una bona metodologia per detectar i resoldre problemes.  L’ingredient màgic ara, en aquesta fase de maduresa,  és el concurs i la implicació explícita de l’alta direcció, la qual assegura el suport i la posada  en marxa posterior de cada projecte. En la sessió, per tant, vam poder escoltar 18 propostes que pretenen aportar valor a l’organització des de la participació i la intel·ligència de tots.

Aquesta part va concloure amb la intervenció de José Antonio Latorre, que ens va explicar els detalls del model de comunitats de pràctica d’Alacant. Aquest model pot ser fàcilment instaurable pels centres de formació, ja que és una via d’entrada més fàcil a les CoP que no pas el que fem nosaltres; en el seu cas són més a prop del departament de recursos humans.

Però  va ser a la segona part on es va obrir  un nou escenari.  La pregunta de base que ens fèiem era la següent: pot un moderador excel·lent anar una mica més enllà de la seva funció i esdevenir un referent d’aprenentatge per al seu col·lectiu professional? Recordem que al programa Compartim, les comunitats de pràctica són al centre de cada col·lectiu professional. El que preteníem era fer evolucionar la figura del moderador i que passés de tenir un conjunt limitat d’activitats assignades, a una cartera de serveis encara més gran i relacionats amb l’aprenentatge organitzatiu. Els vam batejar amb el nom d’agents d’aprenentatge.

Per començar a sensibilitzar el grup, se’ns va acudir que seria interessant aportar una bona experiència de formació vinculada al lloc de treball. L’Ana Sáez en va ser l’encarregada, ja que ens va explicar el  model capdavanter  de formació de l’Hospital Sant Joan de Déu.

A continuació vam presentar hipòtesis sobre les funcions que podria tenir aquesta figura  el que podríem avançar del que podrien ser  les noves funcions d’aquesta figura.

Per acabar, Manel Muntada va avançar quatre preguntes sobre les quals reflexionar. El vehicle per articular-les sembla obvi: una CoP. Ja té nom (REGAL) i diversos  tipus de participants; a més dels e- moderadors,  hem pensat que seria útil afegir nous rols:  gestors de formació (del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de l’Escola d’Administració Pública), persones vinculades a la formació des d’àmbits diferents (per exemple,  directors docents), persones dels àmbits de difusió i comunicació, recursos humans, altres CoP de fora del Departament, universitats, etc. I ja en som més de 30!

Jesús Martínez

VI Jornada de Centres de Justícia Juvenil

Volem agrair a tots els assistents a la VI Jornada de Centres de Justícia Juvenil, que es va fer el 5 de març, la gran acollida que van mostrar durant tot l’acte i les moltes felicitacions que hem anat rebent aquests darrers dies.

Va ser una Jornada molt especial que va comptar amb la participació de molts professionals que treballen directament amb els menors i joves internats en els centres. Aquests professionals van mostrar la seva feina a través d’unes  narratives digitals molt atractives i que van tenir molt èxit.

Cada producció va estar presentada amb molt d’encert per Dani Mir i Jordi Vallès, dos educadors del CE Can Llupià, que van entrevistar els autors de manera que es va crear un ambient molt positiu i amb moments de molta diversió. Les narratives mostraven les experiències dels educadors en activitats i tallers que fan amb els menors i joves internats, i van apropar els assistents a les experiències i emocions que viuen els educadors en la seva tasca educativa diària. Així, els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer en primera persona el treball de l’educador al pis d’inserció, a un taller de teatre o a un de cuina, entre d’altres.

La participació de dos joves interns a través de les seves narratives digitals “Yo puedo conseguirlo” i “Recuerdos” va mostrar als assistents els seus sentiments i  la seva particular visió del que han treballat durant la seva estada al centre.

Un altre educador, Damián Campanario, va explicar l’origen de Khalid el còmic que Jordi Pastor i ell mateix han fet on s’expliquen les experiències del procés migratori de dos joves magrebins. L’educadora Clara López i la professora de llengua de signes Vanessa Beroy van presentar una cançó en llengua de signes catalana, interpretada pels joves del CE Can Llupià, que mostra el treball fet i que va emocionar molt a tothom.

L’aportació del CE El Segre també va ser molt destacada, ja que es va mostrar un programa implementat amb molt d’èxit: el Programa de qualificació professional inicial d’auxiliars de vivers i jardineria.

I, per concloure, el professor Francesc Torralba ens va fer reflexionar amb la seva  ponència que va tractar sobre el tractament de la vulnerabilitat i com potenciar l’autonomia dels col·lectius més desfavorits, tenint en compte els factors personals i socials.

Cal destacar el suport del director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Joaquim Clavaguera, i la cloenda a càrrec del cap del Servei de Centres Educatius, Javier González, com també el suport del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, amb les paraules del seu director Josep Xavier Hernández.

Tots aquells que no vau poder assistir a la Jornada la podeu veure a la pàgina web cejfe.tv.

Margarita Llauger  i  Laura Matas

VII Jornada de Monitors Artístics

Amb el lema “A pols, creació artística des de les presons catalanes” el proper divendres dia 14 de març tindrà lloc la VII Jornada de Monitors Artístics.

Hi presentarem el nostre producte que consisteix en el projecte expositiu per a una institució artística al voltant del mapa sensitiu de la presó, a través de les obres dels interns i internes dels nostres centres. Per fer aquest projecte hem tingut el plaer de comptar amb la Mery Cuesta comissària d’art, il·lustradora, professora a Elisava, etc… i ella mateixa serà l’encarregada de presentar-lo a la Jornada.

A més a més la Mery Cuesta, juntament amb la també comissària Pilar Cruz, han preparat un taller per poder trobar noves vessants expositives, noves formes de desenvolupar un discurs expositiu i a més a més extreure noves idees entre tots a través d’un joc on participarem tots.

I per concloure una gran conferència a càrrec de Daniel Moreno, editor i director de vídeos i curts, dibuixant, director de la revista Amazing Monster i professor sobre edició de vídeo. Ens parlarà sobre l’autoedició tant en format vídeo com en paper.

El millor de tot és que encara us hi podeu inscriure, ja que és una activitat oberta a tothom.

També inaugurarem una exposició anomenada BARBEDWIRE en què podreu veure una mostra de peces realitzades pels interns dels tallers artístics de les presons catalanes i hi podreu comprar obres.

Programa de la Jornada

Sònia Marco

L’aposta de l’Administració pels dispositius mòbils

"Mòbil tauleta"L’edició 2014 del Mobile World Congress (MWC, l’esdeveniment mundial més important pel que fa a la tecnologia mòbil) ha tingut lloc a Barcelona amb un èxit rotund, i ha posat de manifest un cop més que la mobilitat és ja la clau de les TIC i de la innovació: la connexió a Internet des dels dispositius mòbils (fonamentalment telèfons i tauletes, però també tecnologia portable) està creixent de manera molt ràpida, i això fa que cada cop tinguin més importància les aplicacions destinades a proveir serveis en aquest entorn, que es veu afavorit per la gran extensió de les xarxes de connexió sense fils (Wi-Fi) i dels avenços tecnològics pel que fa a la connectivitat (ens trobem ja a la quarta generació, i a partir de 2020 es preveu que entrarem a la cinquena, tal com mostra aquesta infografia elaborada per la Comissió Europea).

L’Administració pública no podia quedar al marge d’aquest corrent principal i, fent un pas més enllà dintre dels serveis d’Administració electrònica, està apostant arreu pel que es coneix en anglès com a mGovernment (Administració mòbil). La Xarxa d’Administració Pública de les Nacions Unides ha publicat un informe d’Ibrahim Kushchu i d’M. Halid Kuscu sobre aquest tema, i l’organització sense ànim de lucre Mobile Government Consortium International, fundadora i promotora de l’Administració mòbil, amb més de 600 membres (professionals responsables de projectes d’Administració mòbil a tot el món), ofereix formació i suport exhaustius en aquesta matèria.

Els avantatges que aporta l’Administració mòbil són diversos. En primer lloc, augmenta la proximitat al ciutadà, facilitant-li un accés flexible a la informació i als serveis, en tot moment i en qualsevol dispositiu (la qual cosa fa que arribi a més gent). La reducció de costos i l’augment de l’eficiència de gestió també són factors a tenir molt en compte, així com l’impacte que té pel que fa a la transformació i modernització dels organismes que s’hi adhereixen.

La Generalitat de Catalunya ofereix aplicacions mòbils disponibles per a Android, iOS i Windows Phone, i també webs mòbils que es poden utilitzar des del navegador de qualsevol dispositiu mòbil introduint-hi l’adreça web corresponent. Mitjançant l’aplicació Gencat és possible accedir a tot el catàleg d’aplicacions pròpies de la Generalitat i també a aquelles fetes per tercers a partir de dades obertes d’aquesta institució. L’Associació Catalana de Municipis també disposa d’una aplicació per donar servei al món local. L’Administració de l’Estat ofereix l’aplicació mòbil Administració electrònica: tots els serveis a la teva mà, disponible per a Android i iOS, i al web de la Comissió Europea trobareu totes les webs mòbils i aplicacions de la Unió Europea, classificades per temàtica.

El contacte amb les administracions públiques i l’accés als seus serveis mai no ha estat tan fàcil! Us animeu a provar l’Administració mòbil?

Repassant l’evolució de les comunitats de pràctica

En l’article “És immutable el cicle de vida de les CoP?”, publicat al butlletí Compartim núm. 20, ens plantegem si l’evolució de les diferents comunitats de pràctica, des dels seus inicis l’any 2006 fins al 2014, segueix el cicle descrit per Étienne Wenger. Veiem, per exemple, que algunes de les comunitats sí que s’adeqüen a aquest cicle i passen per les diferents fases: identificació i creació de grups potencials, cohesió, maduració, gestió de la CoP i transformació, i en arribar en aquesta darrera etapa es transformen en espais de memòria grupal i desisteixen en l’activitat.

No obstant això, també trobem comunitats de pràctica que evolucionen cap a un altre tipus d’agrupacions amb funcionalitats diferents en l’organització. I aquí és on sorgeix aquesta nova via de transformació que divergeix del cicle de vida de les CoP del qual parlava Wenger.

D’entre les possibles trajectòries de transformació possibles destaquem les següents: grups de detecció de bones pràctiques, rutines de gestió del coneixement, consultors organitzacionals i gestors del coneixement. Haurem d’anar comprovant i ampliant el camí que segueix cada comunitat.

“És immutable el cicle de vida de les CoP?”


Jesús Martínez

Accés obert: el coneixement fruit de les recerques científiques gratuït i a l’abast de tothom

Es coneix com a accés obert (OA, sigles d’Open Access, en anglès) la pràctica de facilitar accés sense restriccions via Internet als arxius –generalment, articles– fruit de tot tipus de recerca científica avaluada per experts. Hi ha dos graus d’accés obert: l’anomenat OA gratuït, que és simplement l’accés gratuït en línia a la informació, i l’anomenat OA lliure, que incorpora alguns drets addicionals per als usuaris (garantits habitualment per una llicència Creative Commons). L’OA permet l’accés als arxius, llegir-los, descarregar-los, desar-los, imprimir-los, emprar-los, i fer-ne mineria de dades, amb l’única limitació de reconèixer sempre l’autoria de l’arxiu i mantenir la integritat del seu contingut.

Els origens de l’OA es remunten a l’any 2001, quan 34.000 estudiosos d’arreu del món van signar una carta oberta a les editorials científiques on demanaven l’establiment d’una biblioteca pública en línia que proveís els continguts íntegres dels materials publicats en relació amb les investigacions de medicina i ciències de la vida de manera lliure, accessible, cercable i interconnectada. Aquesta iniciativa va donar lloc a la creació de la Biblioteca Pública de Ciències (PloS), la plataforma de publicacions científiques OA més gran de món.

La definició de l’OA s’ha fet en tres declaracions públiques: la iniciativa d’accés obert de Budapest (desembre de 2001; va ser la que va encunyar el terme), la declaració de Bethesda sobre les publicacions en accés obert (juny de 2003), i la declaració de Berlín sobre l’accés obert al coneixement en les ciències i les humanitats (octubre de 2003).

A l’hora de publicar en accés obert, els autors tenen dues opcions: fer-ho en una revista OA (l’anomenat Gold OA), o bé dipositar els seus treballs en un repositori institucional o temàtic (l’anomenat Green OA). En aquest article a Times Higher Education s’hi pot trobar informació molt útil per decidir quan convé més triar-ne una o l’altra.

El directori més important sobre OA és l’Open Access Directory, i el més rellevant a l’hora de trobar revistes científiques i acadèmiques en OA, el Directory of Open Access Journals (DOAJ). A Catalunya, el repositori RACO n’és la referència principal. El Consell Superior d’Investigacions Científiques disposa de la plataforma e-revist@s, que recull materials OA de l’Estat espanyol i de països llatinoamericans. Cal esmentar també el repositori col·laboratiu Figshare, que ofereix més d’un GB gratuït d’espai privat i espai públic il·limitat per publicar i compartir treballs de recerca acadèmics, en qualsevol format.

Pel que fa al règim jurídic de l’OA, la Comissió Europea –mitjançant la Comissió “Estudi sobre l’evolució tècnica i econòmica dels mercats de publicacions científiques a Europa”– ha fet pública la recomanació A1 perquè es desin en OA tots els resultats de les recerques finançades amb fons públics; i el projecte OpenAIRE estableix que l’OA és un dels requeriments a implementar en el programa Horizon 2020; dintre d’aquest programa, la Comissió Europea va llançar el 16 de desembre de 2013 el Pla pilot per a l’obertura de dades de les dades de recerques finançades amb fons públics. A l’Estat espanyol, la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació recull a l’article 37 l’obligació de publicar en OA els materials procedents d’investigacions finançades majoritàriament amb els pressupostos generals de l’Estat.

Finalment, cal destacar que l’aliança internacional de biblioteques acadèmiques i de recerca SPARC celebra des de fa 6 anys l’esdeveniment Open Access Week, on la comunitat acadèmica i de recerca es reuneix per aprofundir sobre el potencial de l’OA, compartir els seus coneixements i treballar per aconseguir que l’OA sigui la nova norma en aquest àmbit.

Sobre la imatge: Open Access ® PLOS CC BY – SA