Activitat física i esport als centres penitenciaris: els Jocs Olímpics i la CoP

voleibol a centres penitenciarisAny 2016, Jocs Olímpics a Rio de Janeiro, Brasil! I com no podia ser d’altra manera, any també important per als esports als centres penitenciaris (CP) d’arreu de Catalunya, perquè s’hi celebren els VI Jocs Olímpics Penitenciaris, òbviament! Però també pel treball a nivell esportiu que s’ha fet novament a tots els centres, dia a dia, i per la tasca creixent de la comunitat de pràctica (CoP) d’activitat física i esport als centres penitenciaris, que es concreta com cada any en l’elaboració del producte de treball col·laboratiu, la formació i la Jornada de bones pràctiques!

Entre els dies 20 de maig i 9 de juny de 2016 es van dur a terme els VI Jocs Olímpics Penitenciaris. Desenes d’interns vinguts de tots els nostres centres van poder participar i gaudir de competicions esportives diverses que es van desenvolupar no només a l’interior dels CP, sinó també en seus externes que desinteressadament ens van cedir les seves instal·lacions. El CP Lledoners amb el bàsquet, el CP Quatre Camins amb l’handbol, el CP de Joves amb el futbol sala i el CP Brians 2 amb el voleibol, van constituir les seus «internes». El Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch amb la inauguració, el complex esportiu Reina Elisenda amb el tennis taula, el pavelló municipal de la Vall d’Hebron amb el frontennis, la pista municipal d’atletisme de Granollers, l’escola esportiva Brafa amb el futbol 7 i la platja de la Mar Bella amb el tennis, el voleibol platja i l’acte de cloenda, van ser en aquesta ocasió les seus «externes» que van aplegar esportistes vinguts d’arreu, de tots els centres penitenciaris de Catalunya, per competir a títol individual o en equip.

Aprofitant l’efemèride olímpica, la CoP d’enguany va voler centrar-se a realitzar un producte de treball col·laboratiu molt esperat i sol·licitat els últims anys: el voleibol. I dit i fet! Dos membres de la CoP van agafar «l’encàrrec» amb molt d’entusiasme i convenciment i, en conseqüència, hem obtingut un dels documents més extensos i més ben elaborats dels últims anys: La dinamització del voleibol als centres penitenciaris. Temes com el control de la pilota, l’organització del joc, el reglament, la tàctica… són part dels continguts que es poden trobar en un treball que manté l’essència del que la CoP creu que ha de ser fonamental en qualsevol producte elaborat: servir de guia bàsica i imprescindible per a qualsevol tècnic d’esport de qualsevol centre que vulgui ensenyar aquest esport o activitat física als interns.

I si vam realitzar un bon producte…, com han estat les formacions sobre el mateix tema? La resposta és ben senzilla: millors encara! El CP Quatre Camins a finals de juny i el CP Brians 1 a finals de setembre van ser els escenaris d’aquestes formacions, a les quals va poder assistir gairebé el 100 % del col·lectiu de tècnics d’esport que hi ha distribuïts per tot el territori. Tres dies de formació amb una petita introducció teòrica, i molta i molta pràctica, i un quart i últim dia amb la modalitat del voleibol platja com a protagonista, van servir perquè en 15 hores de formació es poguessin tractar gran part dels continguts presents en l’extens i ric document teòric.

Finalment, hem de parlar del «dia gran» del col·lectiu, el dia que per 8è any consecutiu tots els tècnics d’esport ens trobem per gaudir d’una jornada esportiva feta a mida, a mida de les nostres necessitats, a mida de les nostres inquietuds, a mida de les nostres curiositats… Una jornada, titulada Si les cames no poden, fes-ho amb les ales!, que la CoP dissenya per tal que es converteixi en el millor escenari per adquirir i compartir coneixements nous. El 7 d’octubre vam poder conèixer en persona l’Emma Roca, mare de tres fills, esportista d’elit, bombera i bioquímica de formació, que ens va explicar com es prepara i viu la seva passió per les ultramaratons de muntanya i els raids i com l’ha condicionada i la segueix condicionant la seva formació acadèmica, la seva professió i la seva situació personal i familiar a l’hora d’explorar els seus límits mentals i físics. Posteriorment, una xerrada col·loqui, carregada d’emotivitat entorn de la figura de l’Anty Garcia, ens va endinsar en el paper que ha tingut, té i tindrà el món del futbol en aquest esportista, que actualment pateix i lluita contra l’esclerosi lateral amiotròfica i que ha viscut sempre estretament lligat a aquest esport: des dels seus inicis com a prometedor migcampista del Futbol Club Barcelona fins a l’etapa com a entrenador i formador durant aquests últims anys. Acompanyant l’Anty, hi havia el seu germà i tècnic d’esports, David, i també dos amics personals i alumnes seus (el Rafa i l’Andrés), en Carles Rexach (exentrenador seu i qui el va descobrir) i l’Enric Sebastiani, doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Amb tots ells i el nombrós públic present vam poder constatar, un cop més, com n’és d’important l’esport i com aquest, sigui des del vessant que sigui, es converteix en una eina indispensable de superació personal.

Oriol Parés

Oriol Parés Roig
Tècnic d’esports del Centre Penitenciari Brians 2
i e-moderador de la CoP d’activitat física i esport

Comunitats de pràctica i formació. Què és més útil per canviar hàbits de treball?

4. e-moderadorsAleix Barrera, tècnic de recerca i professor associat del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO), ha elaborat una tesi doctoral sobre el programa Compartim i ens en fa aquest resum.

Des que, fa més de 15 anys, a partir de la Declaració de Lisboa, els estats membres de la Unió Europea van acordar millorar la qualitat i eficiència de les administracions públiques, han estat diverses les experiències que han sorgit i els estudis teòrics que s’han centrat a analitzar quines poden ser les millors vies per aconseguir aquestes fites. Tots destaquen, en major o menor mesura, la importància de tenir professionals formats i preparats per adaptar-se als entorns canviants i a una societat que, tot i estar cada vegada més connectada, espera de les administracions serveis que responguin a les necessitats reals.

L’etapa prèvia va implicar per als serveis de formació de les administracions un canvi radical en la forma de pensar, dissenyar i implantar activitats formatives dirigides als seus empleats. La realitat posava en evidència que ja no tenien sentit les activitats formatives de caràcter reactiu i adaptatiu, sinó que l’èmfasi s’havia de posar en el disseny d’activitats formatives que permetessin avançar-se als canvis per poder donar respostes ràpides i eficaces a les demandes de la ciutadania. Va ser en aquest context que el 2005 el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va proposar la creació del programa Compartim, l’objectiu del qual havia de ser proporcionar un espai per potenciar l’aparició de comunitats de pràctica (CoP) que permetessin als professionals de l’Administració de justícia catalana compartir coneixements, experiències i idees per tal d’elaborar productes útils per al seu dia a dia laboral.

Deu anys més tard una llista de més de 150 productes i vuit publicacions avalen la fortalesa d’un programa, el Compartim, que es reinventa de forma continuada per poder respondre a les necessitats que plantegen els professionals.

Els gestors del Programa, sempre amb la voluntat de millorar la seva activitat, van plantejar-se la necessitat de conèixer si els aprenentatges adquirits pels professionals implicats en les CoP tenien una transferència real al lloc de treball i, en aquest sentit, analitzar quins eren els factors que en alguna mesura podien afectar aquest procés. La sistematització d’aquesta anàlisi, la vaig dur a terme a través d’una tesi doctoral des de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual vaig estudiar la participació de professionals que havien estat involucrats en CoP i d’altres que hi havien participat mitjançant activitats formatives en modalitat semipresencial.

Els resultats obtinguts conclouen que les condicions d’aprenentatge que es generen en el marc de les CoP propicien una millor adquisició dels aprenentatges així com la seva posterior aplicació al lloc de treball. En aquest sentit, mentre que en les accions formatives –tot i que es dissenyin ad hoc– cal un esforç del professional per adaptar els continguts que se li presenten en el seu dia a dia professional, en les CoP tot el procés de treball es relaciona i busca com a meta la màxima adaptació del producte elaborat a l’activitat laboral. És per aquest motiu que els coneixements i experiències compartides pels membres de la CoP contribueixen a generar nous aprenentatges que seran fàcilment aplicables al lloc de treball. En aquest sentit, l’estudi mostra que els professionals que participen en les CoP introdueixen els canvis en el seu dia a dia professional de forma més gradual i natural que els que participen en accions formatives. Així, l’activitat laboral habitual evoluciona i canvia a partir dels aprenentatges que es van adquirint en la CoP, seguint un procés natural en el qual, de vegades, no és fàcil distingir en quin moment exacte s’han produït els canvis.

Els resultats mostren com la implementació de CoP contribueix també a la generació de xarxes de professionals dins l’organització; es potencia, així, el treball en equip i la coordinació amb altres grups de treball ubicats en altres centres. En aquest sentit, el treball a les CoP permet acordar criteris, definir procediments d’actuació i delimitar accions per millorar dia a dia els diferents serveis on desenvolupen la seva activitat laboral els professionals implicats.

De tota manera, i a banda dels resultats positius observats, encara s’ha d’aprofundir en alguns aspectes per aconseguir que les CoP continuïn sent atractives per als professionals i que, al mateix temps, esdevinguin una estratègia útil per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, cal destacar un seguit d’aspectes per potenciar el seu desenvolupament: (1) la vinculació d’accions formatives concretes en funció de les necessitats que tenen els participants en les CoP durant l’elaboració dels productes; (2) fomentar més els processos d’autoavaluació, implicant-hi els responsables dels diferents serveis, per trobar noves vies de treball per a les CoP, i (3) continuar  treballant en la visualització del treball desenvolupat en les CoP per multiplicar els efectes que la feina feta pot tenir sobre l’organització.

La feina que s’ha fet no ha estat minsa, però la feina que resta per fer no és menys important. En aquests moments sabem que l’aplicació dels aprenentatges adquirits en les CoP contribueix a generar més canvis en el lloc de treball que el procés d’innovació resultant de la participació en activitats formatives. Si es vol avançar en la millora de la qualitat i eficiència de les administracions, és important que accions com el programa Compartim continuïn actives, o que aflorin allà on no hi són. L’objectiu últim d’aquestes accions ha de ser la millora dels serveis a la ciutadania, valorant i aprofitant el potencial més important que tenen totes les organitzacions: els professionals.

Es pot consultar la tesi doctoral a la sala de la biblioteca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Aleix Barrera

Aleix Barrera

Justícia oberta (Open Judiciary)

De tots és conegut que una de les àrees de l’Administració pública més denses i difícils en què plantejar els principis del govern obert (transparència, participació i col·laboració) és en l’àmbit del poder judicial i de la justícia.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya fa temps que està fent els deures en modernització, creant i impulsant entorns TIC i organitzacionals molt potents. Mostra d’això han estat tots els premis que s’han  guanyat en els últims anys (per exemple: El nou model TIC de la Generalitat de Catalunya guardonat com a “Best practice” europea en innovació a la gestió pública).

Però, també és veritat, tenim l’obligació de continuar treballant en una àrea menys desenvolupada, però que està assolint bona velocitat darrerament. És el que s’anomena justícia oberta (Open Judiciary).

Doncs bé, concorren ara tres factors que recomanaven dedicar una sessió específica d’Espais de Gestió del Coneixement a aquest important tema.

D’una banda, comptar amb la presència d’un dels experts més reconeguts internacionalment que, a més, és company del Departament de Justícia, Carlos E. Jiménez.

A més, molt recentment, s’ha desenvolupat la Cumbre Global de la Alianza para el Gobierno Abierto 2015 en què s’ha treballat per establir les bases per a un pla d’acció internacional en l’àmbit de la justícia oberta. Tindrem l’oportunitat, a través del ponent citat, de conèixer de primera mà les novetats i les millors bones pràctiques que s’estan fent en el sector.

I, finalment, comptarem amb la presència també d’un dels professionals més reputats, Óscar Cortés, que és expert en projectes d’innovació i reforma del sector públic i que, a més, en l’última època s’està especialitzant pel seu treball al Ministeri de Justícia en justícia oberta i TIC.

Dit això, només ens queda recomanar, vivament, a les persones interessades en l’àmbit de la modernització de la justícia, l’assistència a aquesta rellevant jornada del proper dilluns 2 de novembre a les 16.00 h.

Inscripció

Jesús Martínez

Es pot dissenyar la participació? Contestant a Cristian Figueroa

DissenyAra farà dos anys que vam tenir la primera trobada amb Cristian Figueroa. Com sol ser habitual, va ser a través de les xarxes que vam fer els primers contactes, i després presencialment en les seves freqüents visites a Barcelona. A partir d’aquí vam tenir l’oportunitat d’iniciar una relació de diàleg i conversa sobre el desenvolupament de la col·laboració en les organitzacions. Cristian i el seu grup tejeRedes tenen un plantejament dirigit a organitzacions del tercer sector i privades que contrasta amb el nostre plantejament dirigit al sector públic. Tant el seu grup com el nostre hem fet l’esforç de codificar el coneixement en diferents publicacions. Concretament, les publicacions més interessants de tejeRedes són aquestes.

Doncs bé, ens sembla interessant fer extensiu aquest coneixement especialitzat dins del nostre entorn i, per a això, hem concretat diverses col·laboracions. La principal serà la participació de Cristian en la propera sessió d’Espais de Gestió del Coneixement el 28 de setembre. Com a preparació d’aquesta participació li vam demanar que ens fes un resum del seu plantejament per publicar-lo en aquest mateix blog de Gestió del coneixement.

Com podem llegir a l’article, l’autor afirma que hi ha tres grans elements que expliquen i faciliten la col·laboració en les organitzacions. Els recollim tot seguit:

  • L’espai (físic i virtual), on les persones, els equips i l’organització desenvolupen les seves activitats. Exemple: sala de reunions per a la col·laboració i creativitat (infraestructura necessària per cocrear), espais físics multifuncionals i connectats entre àrees administratives (sense oficines tancades).
  • Les tecnologies socials o metodologies (presencials o virtuals) necessàries perquè les persones es relacionin i el sistema de gestió funcioni. Exemple: Plataforma de treball virtual (Google Work), metodologies de planificació i gestió àgil de projectes/activitats (Kanban Board-Trello).
  • Els participants o les persones que defineixen un sistema de gestió a partir de regles del joc consensuades per tots. Exemple: estructures salarials (anivellar-les), autoorganització (equips de treball), planificació (participació de totes les persones).

Com si es tractés d’una conversa, m’he permès intervenir i comentar el plantejament que ens presenta Cristian Figueroa.

1. L’argument que comentaré es refereix al disseny dels espais, que penso que és una condició necessària per fomentar la col·laboració, però no suficient. Crec que les aportacions que presenta Cristian són perfectament aplicables a tota mena d’organitzacions, tant públiques com privades. Hi ha experiències de disseny d’espais oberts -com les que presenten últimament algunes grans organitzacions bancàries (l’exemple del BBVA és el més recent, però n’hi ha moltes més i de ben documentades) que, si no es combinen amb altres tipus d’accions culturals i de gestió de persones, no són suficients. En aquest sentit, fa uns mesos, a la revista Observatorio de Recursos Humanos,es publicava una entrevista on una persona d’alt nivell executiu en recursos humans que treballava a la seu central del CityBank a Nova York explicava la dificultat que suposa gestionar personal que treballa en el mateix espai, però que es comunica bàsicament per correu electrònic. Com podem veure, si no hi ha una sèrie de valors i una cultura que donin suport al disseny compartit d’espais, no s’aconsegueix res. En aquest sentit, Laura Rosillo també s’hi refereix en un article recent.

2. El punt relatiu als participants em sembla essencial. Com Cristian, jo també crec que és el més complex i difícil de gestionar, però també penso que, si s’aconsegueix, és el que pot potenciar la col·laboració efectiva. En aquest sentit, em permeto desenvolupar una mica més aquesta idea.

Els punts fonamentals de la col·laboració referits a les persones els podem agrupar en aquests factors:

  • Cultura organitzacional basada en l’actitud d’escolta activa. És la capa cultural que rau en la base de la col·laboració. Com sabem, l’escolta activa és la base de l’empatia, i aquesta, al seu torn, és la que manté la cultura de la col·laboració. I, el que és més important, com afirma Richard Sennett en la seva obra Together: “és una habilitat i, per tant, es pot entrenar”.
  • Confiança. Incorpora l’acceptació i la implicació de tots en els objectius de l’organització.
  • La incorporació per defecte del plaer creatiu i l’aportació com a elements apoderadors i d’atorgament de sentit al treball de les persones.

I, finalment, encara que no es recull a l’article, tejeRedes ha contribuït molt a millorar els dissenys de la participació de les persones en les organitzacions. Tal com dèiem al principi, la col·laboració, que és una habilitat, i, per tant, entrenable, també té un gran marge de millora en el seu disseny. Tindrem oportunitat, n’estic cert, de confrontar les nostres aportacions amb les seves al programa Compartim. Nosaltres fa temps que defensem diferents possibilitats que s’acomoden als escenaris diversos de l’Administració pública. Des de grups de treball ad hoc (equivalents als antics grups de millora), fins a comunitats de pràctica clàssiques, en què l’element aprenentatge hi està present com a factor principal, passant per grups/comunitats especialitzades en innovació, resolució de problemes, organització del saber fer (know how), etc. I, finalment, proposant xarxes de participació i d’intercanvi més flexibles, com és el cas del Programa d’impuls als aprenentatges informals, que ara es troba en plena campanya de desplegament.

En aquest sentit, i per concloure aquest comentari amb la idea més important, podem dir que, si volem que les experiències siguin sostenibles, cal inversió i professionalització. Recursos en forma de pressupost i persones amb hores de dedicació que impulsin i coordinin els seus companys. I la convicció, ferma i per damunt de tot, que la participació de les persones, definitivament, és la que millora i fa més eficients les organitzacions.

Jesús Martínez