VI Jornada de les Comunitats de Pràctica de Salut Pública

Jornada de gestió del coneixement a l'Agència de Salut Pública de CatalunyaEntusiasme, il·lusió i un toc de música és el que desprenia l’auditori del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el passat 3 de maig durant la VI Jornada de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). En un estil fresc, es van presentar els projectes que han elaborat les comunitats de pràctica (CoP) aquest any, treballs realitzats per una vintena de CoP sobre temàtiques específiques de salut pública, com és el reconeixement de patologies aviàries als escorxadors, però també sobre la salut emocional o, fins i tot, el pla de responsabilitat social corporatiu.

Va inaugurar l’acte Margarita Arboix, actual rectora de la UAB, que va ser directora dels serveis territorials a Barcelona de l’ASPCAT i primera impulsora de l’equip de gestió del coneixement. Daniel Giménez, responsable de gestió del coneixement de l’Agència, va reconèixer que després de sis anys de recorregut amb les mateixes persones al capdavant “cal un relleu en l’equip de gestió del coneixement (GC)” i també va demanar a l’organització més suport i professionalització.

Les dades expliquen l’èxit: en sis anys s’han elaborat fins a 61 productes de gestió del coneixement, el 2016 es van presentar al mercadillo del coneixement 28 persones amb les seves propostes, de les quals van quallar 18 CoP que van implicar 176 persones directament, més 100 col·laboradors puntuals, i que han acabat amb 19 productes innovadors. Fins i tot, per les característiques dels productes tractats, alguna CoP ha comptat amb la col·laboració externa de personal d’altres departaments, ajuntaments, comunitats autònomes i fins i tot d’un país veí, Andorra.

Daniel Giménez va afegir que entre les fites hi ha el següent Mercadillo del coneixement, que es farà el proper 31 de maig, i el Moment Zero de les noves CoP, que es farà el mes de juliol, una novetat d’enguany en què es vol iniciar un nou cicle. Malgrat que des de fora es respirava entusiasme i il·lusió a les cares de la gent, ell reiterava que cal fer un pas endavant: “com en tot projecte i organització ha arribat el moment de fer un salt necessari perquè la gestió del coneixement es vagi integrant en la manera de treballar”, un pas necessari perquè puguem veure en la gestió del coneixement el canvi real de paradigma.

Entre els ponents, David Martí, actual gerent del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona va explicar que la missió actual de la institució és transformar la visió que té la ciutadania de la música. El Conservatori té una imatge d’institució mare de la música clàssica, cosa que ha marcat tradicionalment una distància amb la societat. I és cert que s’hi fa formació musical reglada, però l’equip actual s’ha proposat una segona missió: obrir el Conservatori al ciutadà “i per a això no cal tenir cap formació ni talent musical”. En aquesta línia, des de fa un temps, el Conservatori és obert a la ciutadania al matí i unes 500 persones en gaudeixen.

Segons ell, la clau és “dir que sí” i va posar l’exemple de la col·laboració oberta a diferents entitats de la ciutat amb qui era impensable fa temps fer cap feina conjunta, com per exemple  la guàrdia muntada de Barcelona, amb qui van establir un conveni que va culminar amb un concert de la guàrdia muntada dalt dels cavalls tocant com els havien ensenyat els mestres del Conservatori. Va ser un exemple de col·laboració i benefici mutu, molt proper al model de gestió del coneixement en què s’inspiren, entre d’altres Frederic  Laloux, autor de Reinventar las organizaciones. David Martí va insistir: “tothom que passi per la cantonada entre els carrers Bruc i València de Barcelona, que entri si us plau a contemplar la bellesa d’aquest edifici”.

A la segona ponència, Sandra Aurora Muñoz, terapeuta psicomotriu, musicoterapeuta i docent, va parlar de la competència emocional, un dels temes tractats per les CoP, i va dir que és cosa de tots i va apel·lar a la nostra autonomia i iniciativa a deixar de creure que la societat i els sistemes han de resoldre la nostra vida, i que el que cal fer és empoderar-nos nosaltres mateixos. Ella ha treballat molt amb nens malalts en hospitals, espais on, segons explicava, s’han fet canvis significatius, s’han creat espais pensats per als menors, on se’ls permet jugar tot fent els exercicis terapèutics que els calen per recuperar-se de la seva malaltia. Això és un gran avenç en la línia de tenir en compte el joc com a dret fonamental.

Quant a la feina de les CoP, a banda de l’elaboració col·laborativa dels productes de coneixement, com cada any cada equip va preparar una narrativa digital per tal d’explicar la feina feta, gràcies al suport i transferència de coneixement dels companys del Departament de Justícia de la CoP TIC i presó, Julio Zino i Elena Martín (AlfaDigital: TIC i presó 2017). Totes les narratives mostren una gran creativitat, fins i tot algunes d’elles s’han creat en col·laboració amb familiars, com els dibuixos del bacteri legionel·la fets pels fills d’algunes membres de l’equip.

Enguany els productes han versat sobre temes específics de salut pública en relació amb la feina als escorxadors o l’elaboració artesanal de formatges, però també s’han tractat temes més generalistes com els emocionals, un manual d’acollida, la cura de la salut en vistes a l’envelliment i, fins i tot, sobre la responsabilitat social corporativa.

L’originalitat ve de la mà del líder quan va lliurar a cada equip el “globus del reconeixement”. Dues-centes persones assistents, divuit productes elaborats, disset narratives digitals, sis anys de recorregut i tot el que queda, vist des de fora fa l’efecte que aquest equip del coneixement gaudeix de bona salut. Els indicadors interns, però, indiquen que falta més suport de l’organització i professionalització, atès que la pressió que recau en els moderadors i els entusiastes podrien acabar aixafant una iniciativa que vol anar més enllà, cap al model d’organització del segle XXI.

Glòria Díaz Canadell

Glòria Díaz

Activitat física i esport als centres penitenciaris: els Jocs Olímpics i la CoP

voleibol a centres penitenciarisAny 2016, Jocs Olímpics a Rio de Janeiro, Brasil! I com no podia ser d’altra manera, any també important per als esports als centres penitenciaris (CP) d’arreu de Catalunya, perquè s’hi celebren els VI Jocs Olímpics Penitenciaris, òbviament! Però també pel treball a nivell esportiu que s’ha fet novament a tots els centres, dia a dia, i per la tasca creixent de la comunitat de pràctica (CoP) d’activitat física i esport als centres penitenciaris, que es concreta com cada any en l’elaboració del producte de treball col·laboratiu, la formació i la Jornada de bones pràctiques!

Entre els dies 20 de maig i 9 de juny de 2016 es van dur a terme els VI Jocs Olímpics Penitenciaris. Desenes d’interns vinguts de tots els nostres centres van poder participar i gaudir de competicions esportives diverses que es van desenvolupar no només a l’interior dels CP, sinó també en seus externes que desinteressadament ens van cedir les seves instal·lacions. El CP Lledoners amb el bàsquet, el CP Quatre Camins amb l’handbol, el CP de Joves amb el futbol sala i el CP Brians 2 amb el voleibol, van constituir les seus «internes». El Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch amb la inauguració, el complex esportiu Reina Elisenda amb el tennis taula, el pavelló municipal de la Vall d’Hebron amb el frontennis, la pista municipal d’atletisme de Granollers, l’escola esportiva Brafa amb el futbol 7 i la platja de la Mar Bella amb el tennis, el voleibol platja i l’acte de cloenda, van ser en aquesta ocasió les seus «externes» que van aplegar esportistes vinguts d’arreu, de tots els centres penitenciaris de Catalunya, per competir a títol individual o en equip.

Aprofitant l’efemèride olímpica, la CoP d’enguany va voler centrar-se a realitzar un producte de treball col·laboratiu molt esperat i sol·licitat els últims anys: el voleibol. I dit i fet! Dos membres de la CoP van agafar «l’encàrrec» amb molt d’entusiasme i convenciment i, en conseqüència, hem obtingut un dels documents més extensos i més ben elaborats dels últims anys: La dinamització del voleibol als centres penitenciaris. Temes com el control de la pilota, l’organització del joc, el reglament, la tàctica… són part dels continguts que es poden trobar en un treball que manté l’essència del que la CoP creu que ha de ser fonamental en qualsevol producte elaborat: servir de guia bàsica i imprescindible per a qualsevol tècnic d’esport de qualsevol centre que vulgui ensenyar aquest esport o activitat física als interns.

I si vam realitzar un bon producte…, com han estat les formacions sobre el mateix tema? La resposta és ben senzilla: millors encara! El CP Quatre Camins a finals de juny i el CP Brians 1 a finals de setembre van ser els escenaris d’aquestes formacions, a les quals va poder assistir gairebé el 100 % del col·lectiu de tècnics d’esport que hi ha distribuïts per tot el territori. Tres dies de formació amb una petita introducció teòrica, i molta i molta pràctica, i un quart i últim dia amb la modalitat del voleibol platja com a protagonista, van servir perquè en 15 hores de formació es poguessin tractar gran part dels continguts presents en l’extens i ric document teòric.

Finalment, hem de parlar del «dia gran» del col·lectiu, el dia que per 8è any consecutiu tots els tècnics d’esport ens trobem per gaudir d’una jornada esportiva feta a mida, a mida de les nostres necessitats, a mida de les nostres inquietuds, a mida de les nostres curiositats… Una jornada, titulada Si les cames no poden, fes-ho amb les ales!, que la CoP dissenya per tal que es converteixi en el millor escenari per adquirir i compartir coneixements nous. El 7 d’octubre vam poder conèixer en persona l’Emma Roca, mare de tres fills, esportista d’elit, bombera i bioquímica de formació, que ens va explicar com es prepara i viu la seva passió per les ultramaratons de muntanya i els raids i com l’ha condicionada i la segueix condicionant la seva formació acadèmica, la seva professió i la seva situació personal i familiar a l’hora d’explorar els seus límits mentals i físics. Posteriorment, una xerrada col·loqui, carregada d’emotivitat entorn de la figura de l’Anty Garcia, ens va endinsar en el paper que ha tingut, té i tindrà el món del futbol en aquest esportista, que actualment pateix i lluita contra l’esclerosi lateral amiotròfica i que ha viscut sempre estretament lligat a aquest esport: des dels seus inicis com a prometedor migcampista del Futbol Club Barcelona fins a l’etapa com a entrenador i formador durant aquests últims anys. Acompanyant l’Anty, hi havia el seu germà i tècnic d’esports, David, i també dos amics personals i alumnes seus (el Rafa i l’Andrés), en Carles Rexach (exentrenador seu i qui el va descobrir) i l’Enric Sebastiani, doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Amb tots ells i el nombrós públic present vam poder constatar, un cop més, com n’és d’important l’esport i com aquest, sigui des del vessant que sigui, es converteix en una eina indispensable de superació personal.

Oriol Parés

Oriol Parés Roig
Tècnic d’esports del Centre Penitenciari Brians 2
i e-moderador de la CoP d’activitat física i esport

Comunitats de pràctica i formació. Què és més útil per canviar hàbits de treball?

4. e-moderadorsAleix Barrera, tècnic de recerca i professor associat del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO), ha elaborat una tesi doctoral sobre el programa Compartim i ens en fa aquest resum.

Des que, fa més de 15 anys, a partir de la Declaració de Lisboa, els estats membres de la Unió Europea van acordar millorar la qualitat i eficiència de les administracions públiques, han estat diverses les experiències que han sorgit i els estudis teòrics que s’han centrat a analitzar quines poden ser les millors vies per aconseguir aquestes fites. Tots destaquen, en major o menor mesura, la importància de tenir professionals formats i preparats per adaptar-se als entorns canviants i a una societat que, tot i estar cada vegada més connectada, espera de les administracions serveis que responguin a les necessitats reals.

L’etapa prèvia va implicar per als serveis de formació de les administracions un canvi radical en la forma de pensar, dissenyar i implantar activitats formatives dirigides als seus empleats. La realitat posava en evidència que ja no tenien sentit les activitats formatives de caràcter reactiu i adaptatiu, sinó que l’èmfasi s’havia de posar en el disseny d’activitats formatives que permetessin avançar-se als canvis per poder donar respostes ràpides i eficaces a les demandes de la ciutadania. Va ser en aquest context que el 2005 el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va proposar la creació del programa Compartim, l’objectiu del qual havia de ser proporcionar un espai per potenciar l’aparició de comunitats de pràctica (CoP) que permetessin als professionals de l’Administració de justícia catalana compartir coneixements, experiències i idees per tal d’elaborar productes útils per al seu dia a dia laboral.

Deu anys més tard una llista de més de 150 productes i vuit publicacions avalen la fortalesa d’un programa, el Compartim, que es reinventa de forma continuada per poder respondre a les necessitats que plantegen els professionals.

Els gestors del Programa, sempre amb la voluntat de millorar la seva activitat, van plantejar-se la necessitat de conèixer si els aprenentatges adquirits pels professionals implicats en les CoP tenien una transferència real al lloc de treball i, en aquest sentit, analitzar quins eren els factors que en alguna mesura podien afectar aquest procés. La sistematització d’aquesta anàlisi, la vaig dur a terme a través d’una tesi doctoral des de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual vaig estudiar la participació de professionals que havien estat involucrats en CoP i d’altres que hi havien participat mitjançant activitats formatives en modalitat semipresencial.

Els resultats obtinguts conclouen que les condicions d’aprenentatge que es generen en el marc de les CoP propicien una millor adquisició dels aprenentatges així com la seva posterior aplicació al lloc de treball. En aquest sentit, mentre que en les accions formatives –tot i que es dissenyin ad hoc– cal un esforç del professional per adaptar els continguts que se li presenten en el seu dia a dia professional, en les CoP tot el procés de treball es relaciona i busca com a meta la màxima adaptació del producte elaborat a l’activitat laboral. És per aquest motiu que els coneixements i experiències compartides pels membres de la CoP contribueixen a generar nous aprenentatges que seran fàcilment aplicables al lloc de treball. En aquest sentit, l’estudi mostra que els professionals que participen en les CoP introdueixen els canvis en el seu dia a dia professional de forma més gradual i natural que els que participen en accions formatives. Així, l’activitat laboral habitual evoluciona i canvia a partir dels aprenentatges que es van adquirint en la CoP, seguint un procés natural en el qual, de vegades, no és fàcil distingir en quin moment exacte s’han produït els canvis.

Els resultats mostren com la implementació de CoP contribueix també a la generació de xarxes de professionals dins l’organització; es potencia, així, el treball en equip i la coordinació amb altres grups de treball ubicats en altres centres. En aquest sentit, el treball a les CoP permet acordar criteris, definir procediments d’actuació i delimitar accions per millorar dia a dia els diferents serveis on desenvolupen la seva activitat laboral els professionals implicats.

De tota manera, i a banda dels resultats positius observats, encara s’ha d’aprofundir en alguns aspectes per aconseguir que les CoP continuïn sent atractives per als professionals i que, al mateix temps, esdevinguin una estratègia útil per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, cal destacar un seguit d’aspectes per potenciar el seu desenvolupament: (1) la vinculació d’accions formatives concretes en funció de les necessitats que tenen els participants en les CoP durant l’elaboració dels productes; (2) fomentar més els processos d’autoavaluació, implicant-hi els responsables dels diferents serveis, per trobar noves vies de treball per a les CoP, i (3) continuar  treballant en la visualització del treball desenvolupat en les CoP per multiplicar els efectes que la feina feta pot tenir sobre l’organització.

La feina que s’ha fet no ha estat minsa, però la feina que resta per fer no és menys important. En aquests moments sabem que l’aplicació dels aprenentatges adquirits en les CoP contribueix a generar més canvis en el lloc de treball que el procés d’innovació resultant de la participació en activitats formatives. Si es vol avançar en la millora de la qualitat i eficiència de les administracions, és important que accions com el programa Compartim continuïn actives, o que aflorin allà on no hi són. L’objectiu últim d’aquestes accions ha de ser la millora dels serveis a la ciutadania, valorant i aprofitant el potencial més important que tenen totes les organitzacions: els professionals.

Es pot consultar la tesi doctoral a la sala de la biblioteca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Aleix Barrera

Aleix Barrera

Inquietuds d’un DAI (dinamitzador d’aprenentatge informal): Actualment, el meu aprenentatge és social i informal

PeixosPosats a reflexionar sobre com fomentar l’aprenentatge informal dins de l’organització, vaig analitzar quins eren els contextos on es produïa el meu coneixement i la conclusió va ser que part del meu coneixement i el dels meus companys es produeix per la interacció entre nosaltres. Comparteixo experiències i dubtes amb ells, tinc noves idees a partir de les seves opinions, rebo punts de vista dels altres sobre un mateix tema o dubte; posar dubtes en comú em facilita trobar solucions als meus dubtes o simplement incorporo coneixement perquè m’han ofert el seu davant el meu problema. Quin ha estat el vehicle? La conversa.

Aquest ha estat el meu punt de partida com  a dinamitzador d’aprenentatges informals (DAI).

Per tant, si estem analitzant com dinamitzar aprenentatges informals dins d’una organització, aquest serà un punt de partida important: quins canals, quins escenaris, quines eines, quines dinàmiques puc organitzar o sistematitzar que facilitin i fomentin aquesta conversa? El resultat segur que genera experiència i aprenentatge.

Arribats a aquí em pregunto quin paper ha de jugar la tecnologia en aquesta inquietud. Avui la tecnologia ens facilita les 3 C: col·laborar, comunicar i compartir. Aquest també serà, doncs, un punt important en la nostra estratègia perquè el repte serà socialitzar el coneixement creat o detectat als espais que hem fomentat i a les converses informals que fem cada dia. Conceptualitzar i configurar el coneixement en píndoles o en apunts d’un blog col·lectiu i organitzar la informació i la documentació a través de l’ús de la tecnologia serà el que realment pot alçar una dinàmica de gestió de coneixement en el centre de treball propi, i més enllà. Penso que aquesta és una capa de valor afegit a tenir en compte com a DAI, així com també tenir en compte com facilitar la comunicació asíncrona amb la resta de companys de feina. Facilitar aquesta conversa asincrònica també serà important.

En resum, doncs, bona part dels elements que durant aquests últims tres mesos he tingut en compte a l’hora de dinamitzar aprenentatges informals al lloc de feina han estat: tenir present que la conversa és un dels grans motors de l’aprenentatge, que serà important comptar amb una eina de comunicació social per facilitar aquesta conversa més enllà de la que es produeix al mateix lloc de feina, que serà important convertir aquestes converses en producte de coneixement per poder-les compartir amb la resta de membres del col·lectiu, i que serà important comptar amb l’hemeroteca d’aquestes converses per poder consultar el coneixement sobre temes concrets.

Aquests són els eixos del meu repte com a dinamitzador d’aprenentatges informals dins del col·lectiu de juristes de centres penitenciaris del Departament de Justícia.

En seguirem parlant…

Joan Galeano

Joan Galeano

Curs de dinamització de tennis al Centre Penitenciari Brians 1

Curs tennis a Brians 1Dotze professionals esportius dels diferents centres han assistit al primer curs de dinamització d’esports de raqueta als centres penitenciaris, que s’ha celebrat durant els dies 10, 11 i 12 de juny al Centre Penitenciari Brians 1.

En el curs, impartit de manera excel·lent per Josep Campos, responsable de l’Àrea de Docència de la Federació Catalana de Tennis, hem aprés diferents variants sobre la dinamització d’esports de raqueta als centres.

Les sessions han combinat de manera satisfactòria l’aprenentatge de les metodologies adequades per iniciar aquest esport i les seves variants als centres, així com una part de perfeccionament del nostre nivell previ, a través de jocs i competicions diverses entre nosaltres.

Cal destacar que la pràctica del tennis i les seves variants té molts adeptes entre la població penitenciària, i és una activitat molt sol·licitada malgrat que té un elevat component tècnic i de precisió.

Està previst un segon torn del mateix curs durant la primera setmana d’octubre per a la resta de professionals esportius dels centres.

David Ballester